Setge a Can Colet (2)

 Van passar uns quants dies des de que vàrem anar a Coll Roig amb en Fonts, i com aquell qui no vol la cosa, ja ha arribat l'agost, i per tant el Litri ja corre per aquí. Quedem per esmorzar i li comento la via vam fer amb en Pepe, la "Joan Colet" i diu que li fa gràcia. A mi no em fa pa're repetir-la, ja que no sóc del moviment del Pepitisme Il·lustrat, i amb la panxa plena i el nas vermell degut al vinochu peleon tirem cap a Coll Roig.

Arribem a peu de via i el Litrako tira amunt. Pensava que pujaria més sueltu, però li costa prou aquest llarg, tot i així encadena. Tirada guapa on trobarem un alejillu petit de la 2a a la 3a xapa i arribant a R1, però podem posar algun caxarret en aquest tram. El segon llarg no té molta història, i el fem ràpid.

El Litri fent el primer llarg.

Ja estem sota la tercera tirada i li torna a fotre el Litrako. Va pujant bé, però com era d'esperar s'encalla al pas que hi ha abans d'arribar a la reunió. Ho prova un parell de vegades però acaba cardant uns quants aceros com els meus: tot lo que em dona el braç. Diuen que aquest paset és 6b, però jo no li veig color. 

La quarta tirada li foto jo i recordo que em vaig protegir a base de ponts de pedra només, sense posar cap alien, o sigui que ja ho sabeu, si no en porteu, no patiu, ets pots assegurar dignament si porteu uns quants cordills.

Dues imatges del Litri al L3.

El Litrako arribant al final de la ruta.

Un cop a dalt, agafem el camí de baixada i decidim fer la 2a i la 3a tirada de la via "Tardor calenta", pasem de fer el primer ja que no val gaire res i el camí creua la R1.

Li fot el Litri i vaja embarrancada que es marca el tiu! Just quant arriba al paset de quintu se li apaga l'automàtic del cervell i es queda clavat allà. Ni amunt ni avall. Després fer fer tropocientos intents aconsegueix passar però cardant més trampes que un jugador de pòker...

Arriba a R1 i enlloc d'enllaçar, la monta. Pujo jo i faig el tercer llarg, que seria el nostre segon. Un cop a dalt baixem a peu i per què el Litri no marxi amb mal gust de boca decidim fer "El forat de la bruixa". 

A ell li tocaria fer la primera tirada, però me l'agafo jo, ja que sempre l'he feta amb la corda per dalt. Cantus a punta pala per una escaladeta força vertical i molt agradable. Arriba ell a la reunió i tira amunt, ara ja més motivat i tranquil. 

En aquestes dues vies no vàrem fer cap foto, així que us penjo els croki-paints i a corre! Només recordau-vos que entre la via "K" i "El forat de la bruixa" trobàrem dues vies noves que encara  no he fet. Us ho dic perquè no us equivoqueu!

Croki-paints de les tres vies que vàrem fer.

Setge a Can Colet (1)

 Doncs no exagero molt, ja que en poques setmanes vàrem fer tres vegades aquesta via, la "Joan Colet", i això que aviat farà quatre mesos que no escalo degut a problemes de l'eix de transmissió.

Així està el meu eix si fa no fa...

L'asuntu va anar així: a principis d'estiu em vaig trobar a en Santi, creador del parc lúdic de Coll Roig, i em va dir que havia obert una via nova més en aquest sector. Em va explicar  una mica per on anava i el cap de setmana següent ja estàvem allà en Fonts i jo.

Com que a ell li agrada anar sobre segur, més que a mi, m'invita a fer tota la via de primer, i sort que vaig acceptar!  Quina via més guapa! Potser van ser les sensacions, la companyia,  el solete, no sé,  però la vaig disfrutar moltíssim!

Jo crec que a hores d'ara ja tothom hi sap anar-hi, però tot i així us penjo aquest enllaç amb l'accés i les aproximacions.

La via consta de quatre tiradetes de grau assequible i equipades, excepte la última, on haurem de posar algun alien i/o muntar algun pont de pedra, amb una roca ultra erosionada i adherent, una marxa triomfal cap al "cim", entre cometes, ja que no arribem "enlloc". Una llàstima, ja que si fessim un petit cim o agulleta ja seria la polla en vinagre!

Jo al sensacional L1.

Tres imatges d'en Fonts al pas puta del L3.

Croki-paint acceptable, encara tinc d'agafar-li l'aire
 a l'aplicació nova.

Un cop a R4, com que era d'hora encara, ens decidim a fer una altra via, però que sigui facilota, ja que en Fonts encara està una mica fotut de l'espatlla. Així que anem a fer "El forat de la bruixa". No sé sí és en singular o plural, jo crec que ni en Santi, pare de la criatura, ho sap, però en fi,  seguim el camí de descens i en pocs minuts arribem a peu de via. 

Com que ja l'em feta tots dos i la coneixem, en Fonts es motiva i la fa tota de primer.Via de dues tiradetes ben maques i fàcils, on està totalment prohibit no gaudir. Ideal per passar l'estona sense mal de caps i fer metres sense grans pretensions. Molt recomanable per acabar d'emplenar el dia. 

En Pepe a la caça del forat.

Croki-paint desfasadillu, ja que en aquest sector 
hi em d'afegir dues vies més.

Tornem a peu de via i veiem que el camí continua cap a l'esquerra. Anem a treure el nas i... sorpresa! Hi ha una altra via nova. Trucada a en Santi, i efectivament, és una altra ruta recent acabada, dedicada  a la depressió Filomena, que sortosament no va ser tant xunga com la Glòria.

La via consta de quatre "micro-tirades", on el primer llarg està totalment equipat i els altres haurem d'autoprotegir-nos, però aquesta roca tant treballada pels agents externs ens facilita la feina amb infinitat de ponts de pedra i fissures per aliens.

Així que em calço els gats i tiro cap amunt. Un primer llarg de 6a o 5°/Ae acribillat de xapes ens deixa a la R1, però veient que R2 està força aprop enllaço sense problemes de fregament. Els dos següents llargs també els enllaço sense entrebancs, ja que al ser tant curtets i fàcils no donen problemes. 

Un cop al cim tirem cap a Kande, no és tard ni vol ploure, però tenim GANA!

Només us penjo el Croki-paint perquè 
no vàrem fer cap foto.

Fent més voltes que un hamster!

 Venga, vamonos p'allá, continuo confinat i diria que jo estic "bé" sinó fos per aquesta ressaca que em farà explotar el cap com un dels Lemmings!

Buenu, em consola que a mesura que pasen les hores em vaig trobant millor, així que continuo cardant-vos la xapa, i perquè no continuar parlant d'escaladetes pel Solsonès?

D'aquesta sortida fa dies,  diria que va ser per la primavera ja que a les fotos surto en màniga curta i tot està ben verd... Quina pena de memòria!

Pues un dia tafanejant el blog d'en Parce vaig trobar aquesta via, o millor dit, integral, ja que és la suma de tres vietes d'en J. Vidal. Vaig pensar que havia d'enredar a algú per anar-hi. Les raons? El lloc pinta guapo, curiós i solitari. La via també pinta assequible, llargueta i guapa. Així que a base de taladrar a en Fonts el vaig convèncer per anar a treure el nas.

Crokis xirlat del blog d'en Parce, 
espero que no s'emprenyi.

Aquest racó del Solsonès està lluny de tot i de tothom, ple de formacions rocoses de conglomerat que recorda el vessant sud de Montserrat, i que en Joan Vidal s'ha dedicat a explorar i obrir vies prou interessants. Un jardí d'agulles i canals on tot està per fer. Per tant, feu-vos a la idea de que us emportareu alguna embardissada i que la roca no és excel·lent, però val molt la pena.

De moment sembla que anem bé.

Aquí ja no tant.

Joer, si ja hi som.

Collons, no arribarem mai?

No us explico les voltes que vam cardar amb el cotxe fins que vàrem trobar "l'aparcament". No sé si el vàrem endevinar, però després d'unes voltes extres per aquella vall, vam deixar el cotxe en una cuneta de la pista que us marco al Croki-map. L'aproximació a peu també ho vam fer tant malament com vàrem poder... bardisses, marges drets, i quan vam passar per tercera vegada pel mateix lloc ja vàrem veure que no anavem bé. 

Finalment, vàrem trobar la via. Tot motivat tiro amunt, i quan més pujo, més difícil és. Vaja quintos aquests del Solsonès! Arriba en Font a R1 i em demana de baixar! No anem pa'bé. Li dic que ja aniré fent i que quan no pugui cardem el camp. 

Peu de via.

Jo a mig L1.

Començant el L2.

Encarant el L4. 

Acabant el 2n llarg.

Després de batallar el segon llarg arribo a R2 i el que es veu sembla molt més assequible. Ens animem tots dos i finalment arribem a dalt de la tercera agulla. Un cop al cim anem a buscar la canal de baixada. Al principi es va bé, fins que queda tallada, fem un ràpel petit i ja fàcilment arribem al bosc. 

La tornada ens va sortir millor que l'anada, però no gaire més, i amb els trons als talons vàrem arribar al cotxe, cansats de tantes voltes però satisfets!

Croki-map.

Croki-paint.

Vies noves

 Buenu, continuo motivat amb això d'escriure collonades, i com que sé que a tots vosaltres us agrada anar a vies i/o sectors nous,  us penjo els croki-paints d'un sectoret que més d'un coneix i ja hi ha estat, però diria que poca gent té les ressenyes.

I us preguntareu on és. Pues a Ogassa. 

Més d'un de vosaltres ja havia vist brillar xapes a l'esquerra del sector de La Cantera, doncs és això. 

El sector no mata moros, fins hi tot podríem dir que és una mica cutre, però alhora hi ha alguna via molt bona per apretar, o per anar amb canalleta. És la cinglera que hi ha entre el sector de La Cantera i Can Camps i que nosaltres anomenem SECTOR DEL MIG. És el que té les vies més curtes i les més fàcils dels tres. La roca és excel·lent i l'equipament és modern i abundant, per no pasar gens de por.

Així que us penjo els crokis de les vies i l'aproximació. Si aneu amb mainada us recomano que aneu a l'esquerra del tot, on trobarem itineraris molt fàcils i amb un peu de via ideal per la canalleta. Si voleu apretar les dents una mica, podeu anar al centre del sector, on podrem assegurar en un petit prat o a les vies de la dreta, on la qualitat de les rutes compensen la incomoditat del peu de via.

Croki-maps.

Croki-paint.

La Queralt apretant a la via "Bob esponja".

La Perkins a la via "El  pajilleru...".

En Xavier equipant la "Dodo delight".

Sempre plou sobre mullat

 Doncs si, sembla mentida, o una exageració, o una dita típica, però és ben cert. Continuo cardat de l'esquena, hem tingut de passar el Nadal com em pogut, sense la vella i amb restriccions, i per sí fos poc,  ara ens han confinat per què la companya ha donat positiu i no es troba bé. En fi, em toca fer de serventa, i no em puc escaquejar ni per anar a fer una caminadeta per no deixar-la sola. Així doncs, després de mirar la tablet una bona estona m'he decidit a escriure alguna parida.

Com que vaig endarrerit, com sempre, la idea és anar escrivint el que em vingui de gust. 

Així que comencen!

Fa poc vàrem anar a fer una vieta a Sant Llorenç de Morunys amb en Fonts, que també està cardat de l'esquena, com jo i el Litri, i quan tornàvem al cotxe vam veure un tiu remenant per unes lloses molt tombades. Un cop a casa vaig investigar una mica i resulta que era en Guillem Arias que s'ha muntat un sectoret amb tres vietes de 3/4 llargs per matats, novells i lisiats, com nosaltres.

Jo quan em vaig quedar clavat pel setembre.

El Litri el dia que es va clavar a l'agost.

I en Fonts per la Puríssima.

Doncs a base de insistir-hi vaig aconseguir enredar al meu germà per anar a fer una d'aquestes vietes un dia entre setmana a finals de setembre, ja que ell també està per enviar-lo al desguàs.

Vàrem aparcar passat el túnel que hi ha entre Sant Llorenç de Morunys i el Santuari de Lord. Una mica més endavant trobarem una pista forestal feta pols, la vàrem seguir i en uns 5 o 10 minuts, depenent del que ens faci mal, arribem a les vies.

Croki-maps!

Nosaltres ens vàrem posar a la primera que vam trobar, la "4.0", que està a la nostra esquerra, en un petit prat. Molt evident. Xapes pintades de color groc visibles des de Manresa.

La via no té molt misteri, anar seguint les xapes, fruir del Sol, de la companyia, intentar no cardar res avall sortint de R3, gaudir del silenci, en el nostre cas, i un cop al cim, fer el gansu mentre emplenem les retines de bones vistes!

El descens el vàrem fer en tres ràpels amb una corda de 60 mts sense problemes, tan sols em de vigilar de no tirar pedres de les repises si hi ha gent per sota.

Croki-paint.

Un sectoret que esdevindrà un clàssic del pelotonaje. Hi haurà gent que no estarà d'acord amb aquest tipus de vies, però crec que hi han de ser-hi, ja que tothom té un company escalador que està en hores baixes, i això et permet fer una mica d'activitat a l'aire lliure i a la vegada, remenar algun ferro i refrescar la memòria en maniobres senzilles.

Descansant després de la dura aproximació.

Arribada a R1.

Encarant el tram final de la ruta.

 

Finalment vàrem acabar

 Buenu, com que continuo cardat i ja m'he passat tots els jocs que tinc de la consola, m'he decidit a escriure alguna xorradeta per aquí.

Finiquitat en 5 dies.

 Ja fa unes quantes setmanes, quan l'esquena era esquena, vàrem anar a Sant Honorat amb el meu germà a acabar d'una vegada per totes la via que vam començar fa 4 anys a la Mola del Corb, i què per problemes familiars i de salut va quedar en el calaix de "Coses pendents", com moltes d'altres coses.

Aproximació mínima i evident.

 Quan plantejàvem l'ascensió crèiem que ens quedàvem dues tirades llargues i treballoses, però a l'hora de la veritat va resultar més fàcil i curt...

 Total, vàrem treure les cordes dels dos primers llargs, que ja estaven més tieses que un bacallà, ja que duien 4 anys a Sol i a serena, i vam obrir el tercer buscant contínuament lo més fàcil i menys desplomat a cop d'expansió. 

Obrint el 1r llarg fa 4 anys.

 El quart llarg estàvem convençuts que donaria més pel cul però va acabar sent una tiradeta molt fàcil i petita.

El nom potser és una mica exagerat...

 Al final ha resultat ser una vieta de 4 tirades, on al primer i segon llarg ens em d'aplicar una miqueta, ja que en aquella època estàvem millor físicament. El tercer crec que es pot fer tot, o gairebé tot, en lliure, i l'últim és tant sols una marxa triomfal cap al cim. Un altre apunt a tenir en compte és  la roca, que sense ser dolenta, no convida a fer gaires sortides en lliure.

Croki-paint del descens.

 El descens es millor fer-lo a peu, fàcil, curt i agradable, amb un parell de pasos amb cadenes que donen un punt.

 Apa, ja podeu repetir-la i criticar-la, que en aquest país som experts!