dimecres, 18 de gener del 2017

Cresra Tio Maria

Tot baixant de la "Memória selectiva", i encara amb ganes de més, ens posem a mirar crokis per veure quina fem.
Li proposo a la Mireia fer la cresta Tio Maria, però es nega rotundament...
Des del camí de baixada de la Formiguera, s'intueix la cresta i sembla una mica patranyítica, però un cop t'hi posses, és molt més guapa del que sembla.
Al final va catxar el morro i ens hi vam possar.
El 1r llarg és una rampa molt tombada i llisa de 3+, que nosaltres vam fer sense corda i sabatilles, fins la repisa de la R1, on ens vam encordar i calçar.
El següent llarg comença fàcil, però la cresta s'estreny i has de passar a la banda dreta i avançar de costat en una espècie de bavaresa molt guapa i divertida!
Quan ho veus carda impressió:
- Ande me metío!!
Però és la roca és molt franca i l'equipament generós, i és més fàcil del que aparenta.
La segona reunió és encara millor que l'anterior! Una repisa gegant i a nivell, on podem jeure i treure'ns els gats per intoxicar una mica més l'ambient i contribuir a fer més gros el forat de la capa d'ozó amb la meva peste de peus!!!!!🙊🙊🙊
L'inici de la següent tirada va pel cantó esquerra de la cresta, per on hi toca menys el sol, i aixó fa que algun peu ens l'haguem de mirar millor en aquest diedre de manual, amb algún bloc a tractar amb carinyu...o millor no tractar-hi...
Sortim de R3 per la dreta, no feu com jo que una mica més i la torno a liar, passem un petit diedre que pel que veig tothom fa bavaresa menys jo... i aneu seguint la cresta fins R4, ja a peu plà.
Via molt guapa!!!!
Recomanadíssima!!!!
A mi no em fan gaire el pes les crestes, però aquesta és la polla en confitura!
Us penjo uns crokis de la via i un parell de fotos que són una puta basura però són les úniques que varem fer!

Crokis de l'aproximació, via i descens d'en Mikimiau

Crokis de la cresta fet per l'skalatzenkas...

I més detallat, com s'ho curra!


Dues fotos de puta pena des de la R2
Teniem ganes i temps per fer una altra via, però vam decidir que ja n'hi havia prou, així teniem temps de dutxar-nos i fer una volteta per la fira mitjaval de Balaguer... de tant en tant ens hem de baixar els pantalons!
Tinc de reconèixer, que a part dels 2.000.000 de persones que hi havia, està força bé. Una activitat de risc amb les barreges que ets fots...creppes, pescaíto frito, birres, salchi-papas, formatges, més birres, embotits, olives, més birres, coco, pizza, encara més birres...😖😖😖

Memòria selectiva

Animat després de fer el cocktel (Cocktel de vies molt bo!), tornem a enfilar el camí cap a la paret de la Formiguera.
Mirem uns quants crokis i ens decidim per la ultra-clàssica "Memòria selectiva", i aquest cop no m'equivoco de via... hi ha el nom pintat a peu de paret!
Poca cosa a dir d'aquesta popular ruta: roca saníssima, equipament generós i grau assequible!
Vam enllaçar els dos primers llargs sense problemes de fregament.
I en el tercer tan sols em de tenir una mica de cura arribant a reunió ja que hi ha una llastra que fa una mica grima.

Crokis d'en Baraldés

Croki-paint? No! Crokis del C.E. Garriguenc

La Mireia al segon llarg

Arribant a R2, la nostre R1

Bona tirada la tercera!

La llastra que fa una mica de grima.

Cocktel de vies molt bo!

Mirant per la xarxa vaig veure que a Sant Llorenç hi ha moltes vies factibles per anar amb la dona, molts re-equipaments, rutes noves, aproximacions curtes, descensos senzills.... 
Així que a mitjans de setembre vam pillar un hotel a Balaguer disposats a fer tantes vies com poguessim.
Si, vam d'anar d'hotel, i que? Per aixó treballem collons! Ja no tinc l'esquena per fer vivacs, estic més cardat del que us penseu...
Així que després de fer un bon esmorzar ens vam dirigir cap a la paret de la Formiguera. Encara recordava el camí després de 10 o 12 anys! 
Volíem fer la via del "Aberroncho", però com és normal ultimament em vaig equivocar...😂😂
Total, la via la vam trobar però no vaig veure la R1 i vaig tirar fins la R1 de la via "Esther".... Vaja empanada!
Un cop aquí, ja vaig veure que l'havia liat una MICA.... si continuàvem per aquesta via es veia força obligada, ja que les assegurances no estan a prop. Així que vaig decidir tirar per la "Joe Bonamassa", un pèl més difícil però més equipada.
Molt bona elecció, vaja tiradote!
No vaig encadenar però va anar pel cantu d'un duro!
Molt bona combinació de vies amb un tercer llarg brutal!
Recomenable 100%!!!
Resumint, vam fer el següent cocktel de vies:
- L1: L1 de la "Aberroncho" (5°) + L1 de la "Esther" (4-), 70mts.
- L2: "Joe Bonamassa" (6b), 30 mts.
El descens el vam fer a peu tranquil.lament, és més ràpid rapelar però hi havia gent per sota i prefereixo caminar.
No vam fer cap foto, així que us penjo uns quants crokis per qué no us lieu com jo....


Crokis del Aberroncho de mà dels aperturistes

Crokis d'en Marmolejo...

....i crokis d'en Baraldés







Cocktel de vies boníssim!

Després de fer la "Quimèrica laxitud", ens decidim per la "Cristian Gutierrez" a l'esperó Remacha. 
Fem l'aproximació tranquils, en uns 30-32", i ens encordem.
Torna a començar en David, suposo que al veure la ristra de químics ben juntets s'anima.
Un llarg molt guapo i facilet, fins a l'última assegurança on hi ha un pas mal parit i sobat que uns diuen 5+ i uns altres 6a... doncs jo com l'€... arrodoneixo per dalt, jo m'el conto de 6a!
Arribo a la R1 on hi ha el David assegurant-me tot rient. Quan veig el següent llarg ho entenc.
- Collons que fi i tècnic que es veu...
- Po zi.
Mirem a l'esquerra un moment, i veiem una ristra de parabolts que tiren amunt, dubtes i més dubtes. Mirem els crokis, aquesta vegada si, i canviem de reunió per canviar de via. Ens fa més pes aquesta tirada, que creiem que és una variant de 6a+ d'en Marmolejo.
Tiro jo i no encadeno ni de conya!
Em va costar molt veure el cantu bo. Al final resulta que el cantu que sembla bo, no ho és, i viceversa... i com que vaig moooooooooolt justet de bistec, a la que la cago una vegada ja no em dona per rectificar...
- "Entrena más!" Em van dir una vegada... 
- "Si, si, la setmana que ve m'apunto al roco!" D'aixó fa més de 10 anys...😢😢🐄🐖🐕
Un cop superat el pas hi ha un aleje més llarg que un dia sense pa i R.
El tercer llarg vam enllaçar amb la "Normal" i el va fer el meu germà sense problemes: un 4+ molt agradable de fer, sense cap pas puta, ni alejes i roca molt bona.
Un cop a dalt, baixem a peu amb la calmíssima ja que decidim cardar el camp. Els meus braços i el meu coco no donen per més i s'ha fet una mica tard...
Aquesta vegada si... 
HE FET EL CONSAGRAT CROKI-PAINT PEL DISFRUTE DEL PERSONAL!!!!!

Toma ya croki-paint!!! Yeah!!!


Les úniques fotos que vaig fer...


Quimèrics gladiadors...

...o com la vaig tornar a liar... per enèssima vegada!
Aquest seria el títol més adient però era massa llarg!
Pues si canalla, em vaig tornar a equivocar de via, una altra vegada, com ja m'acostuma a passar ultimament... jo no sé com collons em miro els crokis o que osties putes penso!
Total, en Patu va tornar a Xile a currar, i amb el meu germà vam decidir tornar a St. Llorenç, ja que vam veure que en un dia hi havia temps per fer 3 o 4 vies...
Com que la paret de la Formiguera teníem el record que estava al quinto pino (vaja memòria més patètica...) vam decidir començar per la paret de l'Ós, després, l'esperó Remacha, i seguidament ja ens mirariem el què.
La via escollida va ser la "Quimérica laxitud". Segons el que havíem llegit estava ben equipada, roca bona, guapa i amb un parell de llargs putes per apretar una mica.
El primer llarg el va fer en David, un quartillu amb poca cosa a dir... facilet, una mica d'alejes, una mica de matolls i reunió als 20 mts.
El segon llarg em va tocar a mi, una travessa facilota, molt guapa, ben equipada i força espectacular que ens deixa sota un muru ultra-desplomat! Wenu... només desploma una mica, però aixecar el paner que porto sota l'esquena no és una tasca fàcil!!! Unes apretades, un antenassu i R!
Bien!
El vaig encadenar però com una fulla en plena ventada!
Després va pujar el meu germà tot renegant i maleïnt els ossos de Cristu!

Bona foto del 2n llarg



Tres imatges ben borrosses del meu germà fent la trave del L2

I a punt d'encarar el murete desplomat

Però en un tres i no res ja estavem mirant-nos la tercera tirada, la qual té trukillu:
- És una travessa fàcil fins un buril, i aquí sembla que haguem de pujar recte un parell de metres, però NOOOOO!!!!
Em de continuar cap a l'esquerra, i sota un bon sabinot trobarem un parabolt i quan el passem de llarg és llavors quan em de remuntar una  miqueta per continuar horitzontalment fins una reunió que és de la via "Travesia de los gladiadores", la passem de llarg i muntem la nostre a la següent!!!

El meu germà i el parabolt amagat del L3

Aqui va ser el meu minut de glòria...
Com que no duiem crokis i anavem de memòria, vam muntar la primera R que vam trobar. Clar, miravem el següent llarg i només veiem una xapa...
- Només hi ha una xapa?
- No crec... passa que no es deuen veure... espero!
- A l'esquerra tira una via que es veu ben grapada.
M'ho miro...
- Vols dir?
- No sé... diria que la nostra via es la de l'esquerra...
I carregat d'il.lusió i motivació tiro amunt sense fer cas de les sabies paraules de mon germà... 
Sooooort que duia el meu semaforillu!!!!!
Vaya apretada de cul!!!
No m'entrava ni la famosa agulla que algun beneit va perdre al paller!!!
Vaig conseguir fotre un parell d'aliens pel diedre que teniem a sobre, al final un micro, més simbòlic que res, una petita trave on poso un altre alien, l'ultim, claro está, i surto a una placa on hi ha un pont de pedra muntat...respiro...m'ho miro durant una hora per lu menus i al final tiru amunt per qué ja veig que no hi cardu pa ben bé res allà parat com un estaquirot... arribo a una sabineta, i a partir d'aquí ja és fàcil fins la R4...una tirada mooooolt guapa, passa, que en aquell moment no sabíem on ens havíem cardat, però si portes els ferros que toquen ha de ser molt disfrutona!
Quan arriba el meu germà a la reunió, està amarat de suor i em diu que a passat més por ell que jo... m'ho crec...
Total, que aquest últim llarg pertany a la via "Travesia de los gladiadores", i la nostra via era la de més a l'esquerra... 
El descens el vam fer a peu tranquil.lament, rumiant quina via més podiem anar a fer... però sobretot portar el crokis per no tornar-la a liar!!!
Us penjo uns crokis de les dues vies i així podeu veure la cagada que vam fer...

Crokis de "Quimérica laxitud" fet per en Visas
El mateix crokis amb una nota meva...

Crokis de la "Travesia de los gladiadores" feta per en Juan







dimarts, 17 de gener del 2017

Esperó Ribes-Sabaté.

Quan vam acabar de "dinar" ens vam dirigir cap al Cilindre.
Duiem en ment fer la Directa, però quan vam arribar a peu de via ja hi havia una cordada, així que vam canviar d'objectiu i vam anar a l'Esperó Ribes-Sabaté.
Via molt recomenable amb regust 100% a clàssica, ja que busca la línia més lógica i fàcil en aquesta paret tant tiesa.
La roca no és excel.lent, però amb una mica de cura es puja molt bé sense tirar res avall.
Crokis d'en J.B.

Vaig començar jo, i quan vaig arribar a R1 vaig decidir enllaçar els dos primers llargs, ja que la reunió és força incomode. 
Aquests dos llargs empalmats són molt guapos, sobretot la travessa per arribar a la R, molt fotogènica!
Els dos joves negociant amb la roca.

Que rius tu? 

Bona trave!!!
En David arribant a la nostra R1

Eing!? No has dit que estava equipada? 😠
En Patu es va animar i va tirar de primer, i com era d'imaginar va enllaçar L3 i L4, no pot ser menys ell! 
Llarg molt guapo també, amb uns blocs al principi que tenen unes ganes boges d'anar de viatge!
El diedre final és mooolt xulo i amb força ambientillu!

Ambientillu i bones vistes

Déu n'hi dó quin pati!

Aixó es pot considerar A0?
Via molt recomenable i descens a peu amb tota la calma del món.




Integral Pim Pam

Por fín!!!
S'ha acabat el conglo!!!
Ara em puc centrar a explicar-vos lo que em vingui de gust....
Tot sigui dit...estic preparant un post que només seran fotos de festa, trobades, dinars, trompes, etc, etc, de la colla!
Prepareu-vos que hi ha algun careto que és per xisclar o riure!!!
Vinga va! A lo que anavem!
L'any passat, a part de fer conglo, també vam tocar calcari i granit.
Us mola el calcari, el solete, vies xapades, roca sana i les aproximacions curtes?
Doncs sou un clon d'en Pepins!!!!
Jajaja!!!!
És broma!
Us va bé que us expliqui unes vietes que em fet ultimament per les terres de Lleida?
Pues venga, vamo pa'allá!!

Fa uns anys vam fer la Martinetti a la paret de la Formiguera amb el meu germà...i vam trobar que el grau estava molt, molt, molt, molt, molt collat....i va ser l'excusa perfecte per no tornar-hi.
Van passar un bon grapat d'anys per qué hi tornés... i va ser culpa seva...Isaac-Gabriel, 5* o cap
Aquesta vegada ja vaig disfrutar de valent, però el meu germà no, per tant, va tornar a passar força temps sense que hi tornéssim.
Però va apareixer en Patu i volia que el duessim a trepar, i no sé ni qui va ser, ni com, ni el quan, ni res de res, però vam tornar a aquelles terres.....
Com que són vies més aviat curtes vam decidir fer-ne un parell. Una pel matí, baixar a "dinar", wenu, més aviat a fer un piki-piki, i fer una altra per la tarda.
Així que vam començar per la Integral Pim Pam a la paret del Pont.
La via no mata moros, ja es veu des de la carretera que no és un viote, però ja va bé per veure com està en Patu que fa mesos que no va a escalar...
El primer llarg té un passet puta però està ben protegit. No és un 6a de St. Benet, es fa força bé.
El segon és de tramit.
El tercer està esta guapo, amb un passet al principi i un aleje al final.
I el quart va per la cresta. Nosaltres no vam trobar la reunió i la vam fer d'un bon arbust.
No és per repertir-la la veritat, no és lletja però havent-hi tantes vies a les altres parets no cal tornar-hi, sense ànims d'ofendre als equipadors.
Descens a peu per darrera, molt evident i fressat.

Crokis de l'Antxpavil.
Com que no vam fer cap foto, us penjo aquestes dues imatges, que resumeixen en un dibuix el que pensem el poble dels nostres polítics i dirigents!






dissabte, 14 de gener del 2017

Anem de passeig a Parc Roig Aventura

- Wüeno que? faràs alguna entrada del blog?
- És que el teniu abandonat, nomès publico coses jo...
- Ara per variar hem tocarà fer l'entrada del blog a mi, jo que volia matar marcianos o donar de menjar als xaïs...
i així un llarg d'etceteres de queixes de l'Avi Xexet. És fer cim i al baixar ja es posa a cabilar amb el blog, com fara el famòs croquis-paint, quines fotus posarà, etc. Jo hem faig el despistat aviam si aquest cop me'n lliuro però no he tingut escapatòria. Fa mandra però quan hi ets és divertit i tot.

Aquest cop anem a Coll Roig, ja que la inversió tèrmica fa estralls a la comarca. A Campdevànol -4ºC a les 8h i a les 9h a Coll Roig +4ºC... Un luxe!
Parlant de luxes, ara s'arriba fins al coll de p*** mare, Fins hi tot hi havia una autocaravana inglesa...😯  Curiòs oi?  No se si la del David la veuran mai per terres angleses... diria que no.

- La Patxaran la he fet 5 cops, La Tall d'Oca també, la Derzu ni m'en recordo...
- Avi, n'hi ha alguna que no haguis fet??
El conveço per fer la Patxaran. La via és espectacular. La roca inmillorable, ben equipada i molt divertida. El Xexu hem deixa regalar-me i disfruto obrint algún llarg. Fins i tot l'últim 6b de placa. Entre la festa i els panyals el grau residual de 6c ha baixat definitivament a 6b. Passo arrapant fort i suant la cansalada, però al final encadene...


- que anem a fer la birra?
- però si són les dotze!
- la dona et fotra el toque...
- que va tiu! el tiket s'ha d'aprofitar al màxim.
- i que vols fer ara?
- fem una altra ràpida tiu...
- fem la del Nil?
- no s'en parli més...

El primer llarg  és espectacular. Fisures i cantos d'escàndol i un calcàri verge d'aquells que fa mal. El Xexu va tenir pietat de mi i va fer reunió a la dels Funcionaris i Jubilats. Ja que en principi la del Nil seguix directe fins a dalt. Sense un croquis-paint és fa difícil d'explicar. El problema és que el Windows 10 ja no el te instal·lat de sèrie...
En definitiva, el Xexu hem va deixar l'impressionant diedre per a mi. El tiu te consideració, total, segur que la repetirà... Un llarg 100% recomanable, un bon lloc per practicar l'autoassegurança amb excèntrics, bicoins i friends.



Ja se que nomès surten fotos meves, però al Xexu el teniu fins a la sopa ja...amb el fart de publi-reportatges que li fa la photoclimber Mireia      😇😇😇
Després vàrem enllaçar amb la Derzu a tall de cresta en plan senglar...
-Xexu para un moment plis!!! que aquest boix sembla un tall rodó de l'embolicada que porta.

El penúltim llarg es va regalar i va fer el 6a practicament en plan clean-climbing. Aquesta faceta de l'escalada cada cop motiva més. Esperem aquest 2017 sortir menys i escalar més.

Quan estavem baixant, li comento al Xexu, 
- Iep nanu mentre t'assegurava al diedre estava mirant aquella impressionant fisura de la banda est. 
- Si tiu esta guapa eh! però has vist aquells blancs que es veuen pel recorregut? Segur que l'infatigable (insantigable podriem dir) ja hi esta remenant i netejant.
- Ens hi acosem a treure el nas?

Camí d'escandol fins a peu de fisura, típica feixa made in Parc temàtic, fisura neta, i ...
alguna xapa ja posada...Quan s'acabi el lloguer de ski a Nuria ja n'hi haura una altra per disfrutar!

A gaaaatillo!!! i a qui no li agradi, que no vingui

Examen final Conglo

Us faig un examen final a veure si heu estat atents i heu fet els deures durant el cicle de conglomerat!!!
1- Com es diu la 1a via que vam fer a St. Honorat?
Pista:

2- A quina agulla em fet el rapel mes acollonant?
Pista:



3- A quina agulla està la via "Anasazi"?
Pista:

4- Quina agulla vaig fer tota en top-moñas?
Pista:

5- A quina via em vaig cagar...literalment?
Pista: 

5- Quines agulles vaig repetir fa poc a la regió d'Agulles?
Pistes: 


7-A quina via de Montserrat la vam liar parda?
Pista: 

8-A quina manifestació vertical va anar l'Ivan?
Pista: 

9- Com es diu la via amb més pedigri i més peluda que em fet?
Pista: 

10- A quina via en Pepins va intimar amb un savinot?
Pista: 

Podeu deixar les vostres respostes a: "Comentaris"
Ja ho corregiré, i entre tots els encertants es sortejarà un clauer usat amb clau fora d'ús inclosa!!!