La Cajoleta descofinada

Aviat farà dos anys d'aquesta sortida, just quan es va acabar la moguda surrealista de les fases de desconfinament , on va haver-hi viles que van estar setmanes a l'última fase, a les portes de la "nova normalitat", i alguna "altra" hi va estar un dia, ja que s'acostava Sant Joan i va primar el turisme i l'economia per sobre de tot, posant en evidència el sistema, però en fi, ja s'ha vist quina merda de dirigents ens governen i que a més, em de mantenir.

Total, amb això del confinament vaig tenir molt de temps per mirar crokis, i una de les vies que em van fer gràcia era una d'en Joan Vidal, el "Caçador de balenes", al Camell de Sant Jeroni. Així que li vaig proposar a en Fonts d'anar-hi, però degut a un cúmul de circumstàncies, vàrem acabar fent la via "Aresta Brucs" a La Cajoleta.

Jo m'imagino que:

• Vàrem quedar tard.
• Jo deuria anar tard.
• Deuriem d'haver anat molt a poc a poc per la carretera.
• Esmorzant ens deurien haver servit lents.
• Deuriem haver esmorzat molt de trankis.
• Deuriem haver fet l'aproximació molt lents.
• Ens deuriem equivocar en algun trencant pel camí.

I amb tots aquests ingredients pues va passar el que havia de passar: Al coll de l'Ajaguda ja veiem que anem molt de tard. A més cardava una calor de Déu i no duiem gaire aigua. Una planificació de puta pena, digne d'algun dels paràsits que van a passar l'estona al Parlament.

Tempus fugit...
 

Així que fem una reunió i canviem de plans,  ja que no anem pa'bé. Com que en Fonts no ha fet mai La Cajoleta li proposo de fer la "ArestaBrucs". Jo ja l'he feta unes quantes vegades però no em fa repetir vies, sí la companyia s'ho val.

Suposo que amb l'informació que hi ha per la xarxa tothom hi sap arribar, però us ho explico, ja que no tinc res més millor a fer ara mateix:

Per arribar prendrem la pista que surt de Can Jorba a la vinya Nova i en menys de deu minuts arribarem on comença el Camí del Francesos. Amb un hora més o menys arribarem al Coll de l'Ajaguda i davallant cap al N, al llit del Torrent de Migdia. Un cop al torrent girarem a l'esquerra i a uns vint i cinc metres trobarem les marques groques que porten al Montgrós i en segons, arribarem a peu de via.

De la via hi ha poca cosa a dir, només ens de dedicar a seguir les xapes pintades de forma matusera de color blau, amb algun aleje i un pas finet a la meitat del L3 que em va fer suar una mica, però res de l'altre món. El descens el teniu explicat al Croki-paint de rigor.

Jo al L2.

Croki-paint amb l'App nova.

Seient a primera fila

Aquest passat gener en Patu encara corria per aquí i em va dir que volia escalar per Montserrat, però seguint els consells de la doctora li vaig dir que jo no podia fer-ho tal com tinc la meva esquena. Però li vaig proposar d'anar tots dos i la Mireia a Agulles. Ells podrien fer unes quantes vietes, i jo els podria seguir a peu i veure la tragicomèdia des de la 1a fila, i a més, això si que puc fer-ho, fins hi tot podríem dir que m'ho han receptat. 

Podria ser jo mirant la tragicomèdia que van muntar aquest parell. 

Així que van carregar el maleteru del cotxe de ferros i cordes mentre jo m'ho mirava i cap avall. Volíem anar a esmorzar a Cal Paco, prop de Manresa però no ho vàrem trobar. Així que ho vam fer a Salelles, que ja està bé però... no tenen Estrella.

Finalment arribem a Can Massana a quarts de deu i ja està gairebé ple! Paguem els 2 € de rigor i cap amunt, aquest parell ben carregats i jo amb la meva motxilleta amb l'aigua, el tabacu, les pastilles i el cascu per si de cas.

Com que no tenien clar quines vies fer, els hi vaig anar guiant jo. Vietes fàcils ja que la Mireia fa setmanes que no carda res i no està acostumada a escalar amb doble corda. Així que van fer les "Aresta Brucs" del Gep Llarg, via fàcil i ben equipada d'un sol llarg molt llarg, i després la de La Peluda, també molt fàcil i d'un llarg, però amb pocs i ronyosos burils més rovellats i cardats que les meves lumbars.

Foto culera d'en Patu al Gep Llarg.

Croki-paint de les dues vies que van fer l'estranya parella.

No vaig poder fer gaires fotos perquè de seguida van fer les dues vies i encara no havia arribat jo, però buenu, ja en vaig fer a la següent agulleta, la del Capdamunt, i a més, enlloc de fer una altra "Aresta Brucs", van fer la via "Napora", del arxi conegut però alhora gens popular Gustavo. Personalment puc dir que sóc un seguidor seu, avui en dia es diu follower, crec, i he fet varies vies seves, i penso que el tiu hauria de fer un llibre amb totes les vies que té, tindriem feina per anys. També haig de reconèixer, però, que moltes d'aquestes vies els hi hauria de fer un bon rentat de cara sinó acabaran caient en l'oblid.

Total, que en Patu es lliga i tira amunt, i de seguida es troba un pas finet que soluciona amb un bon acerot. Està ben equipat però tots sabem que el tiu no és precissament una ballarina. Després la cosa afluixa cada vegada més fins arribar a la R1 gairebé caminant.

En Patu estudiant el pas dur del L1.

Sembla que s'ensurt al final.

Un cop ell ja està a la primera reunió, puja la Mireia i s'enporta el mòbil per fer fotos mentre jo m'espero al Solet i a recer de l'aire que no ha parat en tot el matí i es més fred que el cul d'un mort! 

El segon llarg comença amb una petita trave de dretes i després tira amunt, on per fer el paset final va bé portar un friend equivalent a un Camelot 0.5 o un Alien vermell, segons en Patu. Segons les meves anotacions, quan la vaig fer, ja fa moooooolts anys,  vaig posar un TCU groc. Vusotru mismos.

Un cop varen rapelar, vàrem fer un mos els tres junts i després ens vam acostar fins l'agulla de l'Arbret per estirar una mica les cames i en acabat cap al cotxe.

En Patu començant el  segon llarg.

Posant-s'hi bé per la foto.

En Patu encarant l'últim pas difícil de la via.

Croki-paint amb una App nova,
a veure si m'ensurto!

Més Coll Roig

 Pues vinga, com que he agafat carrerilla amb Coll Roig us explico una que deu fer gairebé 3 anys que la tenia pendent. Suposo que aquell dia no vaig disfrutar molt i per tant va quedar com mig oblidada al fons del cervell. No va passar res dolent, però tampoc res d'extraordinari digne de rememorar, però és que això de conèixer gent per la xarxa i quedar per anar a escalar no m'acaba de convèncer. El paiu no és mal tiu, però no vàrem connectar molt. Vam fer tres vietes i cap a casa, sense cervesa ni berenar ni res. Tot va ser molt correcte, però cap dels dos ens em tornat a trucar.

Buenu, doncs anem per feina. Sí no recordo malament diria que vàrem pujar a Coll Roig amb el meu cotxe, i un cop allà, vam començar per la ja ultra-coneguda i clàssica via "Malalts de roca", on tots els llargs són bons o molts bons. Excel·lent feina d'en Baraldés i en Santi, llàstima que hi ha persones que amb l'edat tornen a la adolescència amb les corresponents xiquillades, però bé, que hi farem, més es va perdre a Cuba.

En Carles de Bcn encadenant el 3r llarg de "M. de R."

Encara era d'hora i volíem fer alguna vieta més. Pel meu gust hagués fet una o dues vies de llargs més, i cap al queli, però ell volia fer esportiva o fer primers llargs ja que havia d'encadenar algun 6a si o si. Li vaig proposar fer els dos primers llargs de la via "Patxaran Litrako", que enllaçats ja són un bon 6a. Va acceptar la idea però no li va sortir. Ja hi va posar ganes ja, i està molt en forma, però li falten uns quants metres encara. Suposo que a hores d'ara ja deu fer 6c o 7a, ja què tenia una forta obsessió pel grau. 

Dues imatges d'en Carles al "Diedre d'en Johnny"

El nanu, entre mig decepcionat i mig ratllat volia probar-ne un altre. Jo li vaig dir que ja començava a ser tard i que em feia gràcia probar la via "Diedre d'en Johnny", ja que només l'havia fet una vegada i se'm va cardar a ploure a mig fer. A regañadientes accepta, ja que només és 5+, i a més, des de sota es veia una mica matojera. Total, ell la va tornar a patir, i ja ratllat del tot perquè no li va sortir degut a l'herba i als matolls, segons ell, vàrem decidir donar el dia per bo. Així que vam recollir la caxarreria i cap avall.

Moraleja: Més val boig conegut què savi per conèixer.

Setge a Can Colet (i 3)

 Van passar els dies i l'estiu va donar pas a la tardor, i amb ella va arribar en Patu, però jo ja estava ben cardat de l'esquena i el cap de setmana anterior de la visita a la doctora vàrem aprofitar per anar a Coll Roig, ja que ell només hi havia estat una vegada i d'això ja fa un bon grapat d'anys.

Resum ràpid d'aquesta tardor/hivern.

Un cop a peu de via li fot ell i arriba a la R1 ràpidament. Sembla que aquest any si que ha entrenat una mica, perquè els altres anys molt bla bla bla però a l'hora de la veritat res de res! Jajaja! Soluciona l'aleje que hi ha per arribar a la primera reunió amb un alien groc. 

Després faig jo el segon llarg i tiro fins a la R2 bis, la qual es d'un sol punt i la reforço amb l'alien groc també. El tercer llarg el fa ell i el mal parit l'encadena! La mare que el va matricular! Entre vibrades i renecs arriba a la reunió sense caure ni acerar! Molt bé escoria! 

El Patu directe cap a la R3.

Un cop tots dos a R3, jo després de fer un parell d'acerots com Déu mana, tiro amunt, i aquesta vegada em protegeixo a base d'aliens perquè m'he deixat els cordills a la reunió, però bueno, ja queden bé i sense novetats arribem a la darrera reunió.

En Patu gaudint del fantàstic 4t llarg.

En Patu arribant a R4.

Croki-paint de la via "Joan Colet".

Esmorzem una mica, ja que avui no em parat a cap bar a fer-ho i un cop acabem, anem cap a la via "Filomena Oest" nova de trinca. Podríem dir que es tracta d'una variant d'entrada a la via "El ball de la Filomena", ja que s'ajunta a la meitat del segon llarg. 

Com la via veïna, té el primer llarg molt grapat i els altres tres gairebé nets, i amb un grapat de cordills i el semàfor ja farem. A cap dels dos ens va sortir el pas de la primera tirada, i vam de tenir de fer un bon acero. 

El Patu va enllaçar els dos primers llargs i jo els dos següents, i en un tres i no res ja estàvem una altra vegada a dalt. Aquest cop no vàrem fer tres vies com els altres dies, ja que havíem d'estar a migdia a casa, així que vàrem recollir els trastos i cap avall.

Reportatge d'en Patu al primer llarg.

Croki-paint reutilitzat.

 

Setge a Can Colet (2)

 Van passar uns quants dies des de que vàrem anar a Coll Roig amb en Fonts, i com aquell qui no vol la cosa, ja ha arribat l'agost, i per tant el Litri ja corre per aquí. Quedem per esmorzar i li comento la via vam fer amb en Pepe, la "Joan Colet" i diu que li fa gràcia. A mi no em fa pa're repetir-la, ja que no sóc del moviment del Pepitisme Il·lustrat, i amb la panxa plena i el nas vermell degut al vinochu peleon tirem cap a Coll Roig.

Arribem a peu de via i el Litrako tira amunt. Pensava que pujaria més sueltu, però li costa prou aquest llarg, tot i així encadena. Tirada guapa on trobarem un alejillu petit de la 2a a la 3a xapa i arribant a R1, però podem posar algun caxarret en aquest tram. El segon llarg no té molta història, i el fem ràpid.

El Litri fent el primer llarg.

Ja estem sota la tercera tirada i li torna a fotre el Litrako. Va pujant bé, però com era d'esperar s'encalla al pas que hi ha abans d'arribar a la reunió. Ho prova un parell de vegades però acaba cardant uns quants aceros com els meus: tot lo que em dona el braç. Diuen que aquest paset és 6b, però jo no li veig color. 

La quarta tirada li foto jo i recordo que em vaig protegir a base de ponts de pedra només, sense posar cap alien, o sigui que ja ho sabeu, si no en porteu, no patiu, ets pots assegurar dignament si porteu uns quants cordills.

Dues imatges del Litri al L3.

El Litrako arribant al final de la ruta.

Un cop a dalt, agafem el camí de baixada i decidim fer la 2a i la 3a tirada de la via "Tardor calenta", pasem de fer el primer ja que no val gaire res i el camí creua la R1.

Li fot el Litri i vaja embarrancada que es marca el tiu! Just quant arriba al paset de quintu se li apaga l'automàtic del cervell i es queda clavat allà. Ni amunt ni avall. Després fer fer tropocientos intents aconsegueix passar però cardant més trampes que un jugador de pòker...

Arriba a R1 i enlloc d'enllaçar, la monta. Pujo jo i faig el tercer llarg, que seria el nostre segon. Un cop a dalt baixem a peu i per què el Litri no marxi amb mal gust de boca decidim fer "El forat de la bruixa". 

A ell li tocaria fer la primera tirada, però me l'agafo jo, ja que sempre l'he feta amb la corda per dalt. Cantus a punta pala per una escaladeta força vertical i molt agradable. Arriba ell a la reunió i tira amunt, ara ja més motivat i tranquil. 

En aquestes dues vies no vàrem fer cap foto, així que us penjo els croki-paints i a corre! Només recordau-vos que entre la via "K" i "El forat de la bruixa" trobàrem dues vies noves que encara  no he fet. Us ho dic perquè no us equivoqueu!

Croki-paints de les tres vies que vàrem fer.

Setge a Can Colet (1)

 Doncs no exagero molt, ja que en poques setmanes vàrem fer tres vegades aquesta via, la "Joan Colet", i això que aviat farà quatre mesos que no escalo degut a problemes de l'eix de transmissió.

Així està el meu eix si fa no fa...

L'asuntu va anar així: a principis d'estiu em vaig trobar a en Santi, creador del parc lúdic de Coll Roig, i em va dir que havia obert una via nova més en aquest sector. Em va explicar  una mica per on anava i el cap de setmana següent ja estàvem allà en Fonts i jo.

Com que a ell li agrada anar sobre segur, més que a mi, m'invita a fer tota la via de primer, i sort que vaig acceptar!  Quina via més guapa! Potser van ser les sensacions, la companyia,  el solete, no sé,  però la vaig disfrutar moltíssim!

Jo crec que a hores d'ara ja tothom hi sap anar-hi, però tot i així us penjo aquest enllaç amb l'accés i les aproximacions.

La via consta de quatre tiradetes de grau assequible i equipades, excepte la última, on haurem de posar algun alien i/o muntar algun pont de pedra, amb una roca ultra erosionada i adherent, una marxa triomfal cap al "cim", entre cometes, ja que no arribem "enlloc". Una llàstima, ja que si fessim un petit cim o agulleta ja seria la polla en vinagre!

Jo al sensacional L1.

Tres imatges d'en Fonts al pas puta del L3.

Croki-paint acceptable, encara tinc d'agafar-li l'aire
 a l'aplicació nova.

Un cop a R4, com que era d'hora encara, ens decidim a fer una altra via, però que sigui facilota, ja que en Fonts encara està una mica fotut de l'espatlla. Així que anem a fer "El forat de la bruixa". No sé sí és en singular o plural, jo crec que ni en Santi, pare de la criatura, ho sap, però en fi,  seguim el camí de descens i en pocs minuts arribem a peu de via. 

Com que ja l'em feta tots dos i la coneixem, en Fonts es motiva i la fa tota de primer.Via de dues tiradetes ben maques i fàcils, on està totalment prohibit no gaudir. Ideal per passar l'estona sense mal de caps i fer metres sense grans pretensions. Molt recomanable per acabar d'emplenar el dia. 

En Pepe a la caça del forat.

Croki-paint desfasadillu, ja que en aquest sector 
hi em d'afegir dues vies més.

Tornem a peu de via i veiem que el camí continua cap a l'esquerra. Anem a treure el nas i... sorpresa! Hi ha una altra via nova. Trucada a en Santi, i efectivament, és una altra ruta recent acabada, dedicada  a la depressió Filomena, que sortosament no va ser tant xunga com la Glòria.

La via consta de quatre "micro-tirades", on el primer llarg està totalment equipat i els altres haurem d'autoprotegir-nos, però aquesta roca tant treballada pels agents externs ens facilita la feina amb infinitat de ponts de pedra i fissures per aliens.

Així que em calço els gats i tiro cap amunt. Un primer llarg de 6a o 5°/Ae acribillat de xapes ens deixa a la R1, però veient que R2 està força aprop enllaço sense problemes de fregament. Els dos següents llargs també els enllaço sense entrebancs, ja que al ser tant curtets i fàcils no donen problemes. 

Un cop al cim tirem cap a Kande, no és tard ni vol ploure, però tenim GANA!

Només us penjo el Croki-paint perquè 
no vàrem fer cap foto.