La Lleixa, Batet- Actualitzacions

Aquest sector es tracta d'una petita cinglera de roca calcària molt abrasiva i d'uns 200 metres de llargada per uns 15 metres d'alçada.
El principal equipador és en Josep Hubach, que va equipar la majoria de línies a cop d'espitador, i els pocs espais buits que va deixar van ser aprofitats per escaladors de Ribes (Pere, Roma, Vigo...) i de Ripoll (Vergara, David, Ivan...i jo)
Ara ja podem dir que no queda espai per equipar cap més via, i ha quedat un bon sector amb més de 30 vies, amb varietat de graus, de 4º a 7b, i d'estils d'escalada, sobretot plaques, però trobem també fissures, desploms, diedres i fins hi tot tenim algun esperó i un triedre!
Per passar una bona jornada em de tenir en compte que hi toca el sol pel matí, per tant durant l'hivern escalarem pel matí i a l'estiu per les tardes, i tan sols necessitarem una corda de 40m i unes 10 cintes més material per muntar els top-ropes.
Per arribar-hi creuarem tot el poble de Ribes de Freser direcció Queralbs, fins a trobar el trencant que va a el poble de Batet, pujarem per una estreta carretera i passat la tercera corba de paella prenem el trencall que veurem a ma esquerra en direcció Can Possons i Can Segura. Continuarem ara per una pista "emportlanada" fins a gairebé sota les parets. Aparcarem sense molestar als veïns.
Ara ja a peu, seguirem un camí senyalitzat amb marques blaves (cartell indicatiu) i en cinc minuts arribarem a les primeres vies.

1- Leviathan 7a
2- En record d'en Ramon 6a
3- Amnesia 5b
4- LSD 5b
5- K-gun-Deu 5c
6- Espits al vent 6a
7- En companyia dels ocells 6b+
8- No em barrufes, baby 6c+
9- Travessa Interestoisser 7b
10- Escorna-cabres 7a
11- Troll biònic 5b
12- Ka pujo pel costat 6a
13- Ka pujo 5c
14- Regal de Nadal 6a
15- No t'encantis 5b
16- Els balins del mossèn 5a
17- Trollryggen 5b
18- Adictes a l'espit 4a
19- Kakahuets 4b
20- Frikilàndia 5a
21- Per tu, bambina 5b
22- Aquí no hay playa 6a
23- Fa-fred-free 6b
24- Xevi Metall 6b+
25- Oferta de Desembre 6a+
26- Obli del carter, feina pel foraster 7a
27- Trempant trempada t'espero 6b+
28- Lady's night 6a
29- Party boy 5b
30- Perkin's 6a
31- Xupi-xungo ¿?
32- Pluja d'estels 6b+
33- Trifàsic 6c+
34- Escurçó nacarat 6b
35- Ultimàtum 6a+
36- Megatró 6a
37- A toda máquina 5c
38- ¿? 6b+

La mestressa encadenant Frikilàndia 5- 

David Martínez encadenant No em barrufes, baby, 6c+

Via "Dels rodríguez" a la cara W de la Peluda, Montserrat

Doncs si. Tres ripollesos, calcari-adictes, obrint des de baix una via a Montserrat.
Déu n'hi dó com les gastaven l'Anglada i cia....
Un dia voltant per Agulles em vaig acostar a aquest pany de paret i vaig quedar de pedra al veure que hi havia una fissura-bavaresa de vint metres i pel que semblava, totalment verge.
Vaig buscar informació per sí havia alguna via que passés per la llastra i...res.
Vaig convèncer al meu germà per obrir-hi un itinerari, no va costar gaire enganyar-lo...
Un fred dia de març vam començar a obrir-la. A mesura que pujava, ja anava equipant-la, fins que vaig topar de ple amb un buril... Joder!
Quan ja estava a punt de baixar desequipant i treints les xapes noves, em decideixo per tirar amunt. Si més no, ja ho desmontarem tot rapelant. I així, tot pujant guarrament, ja que la roca no era gaire bona, i no volia gastar gaires parabolts, vaig arribar al final de la llastra, on vaig montar la R1. Hi havia un parell de burils amb un cordino "furrunyós"i la via no tenia continuitat. Semblava un intent abandonat. Doncs cap amunt!
Pujà el meu germà de segon, fent una mica de neteja i possant el parabolts que, a criteri nostre, faltaven. Un cop a la R decidim baixar... Fot un fred que pela!
La setmana següent hi vam tornar. Vam "yumar" el L1, i sense pena ni gloria vam obrir/equipar el L2. Un placa desplomada, amb roca dubtosa i sense possibilitat de clavar res... Al final va quedar un Ae fàcil, era la primera vegada que en David utilitzava estreps, els parabolts van quedar força apropet, però a qui li sobrin que se'ls salti, i no passa res.
Aquesta segona vegada tampoc vam acabar... Cardava un fred del "copón"! Ràpel pendular fins el coll de La Peluda amb l'Agulla del Sol Ponent i cap a la comarca que hi falta gent!
I finalment, el tercer dia que hi varem anar vam acabar.
El meu germà, amb resaca i poques ganes, ens va esperar al collet abans esmentat i ens va fer un bon reguitzell de bones fotos, mentre en Quim i jo obriem el tercer llarg. Mentre pugem creuem una via d'en J.M. Porta que va en diagonal cap a l'esquerra, vam possar els parabolts (2, si no recordo malament) al costat dels burils, sense afegir-ne,  per respectar  aquesta via, i més amunt vaig muntar la R3.
 Quan en Quim va estar amb mi, vaig sortir disparat cap al cim, ja que el L4 és una rampa sense dificultat.
Un cop al cim, ràpel i cap a escalar una mica... Rebentat com estava, l'únic que vaig fer va ser arrossegar-me i baixar-me de tot arreu... Collons amb el conglomerat!
Setmanes després hi vam tornar a fer la primera repetició i netejar-la una mica més.
Pel que he anat llegint a internet, els dos primers llargs estan força nets, per tant crec que és una via bastant recomenable, variada, té ombreta als matins d'estiu, i generosament equipada, per no passar por i practicar amb els estreps.
Vinga! Ja em direu!
P.D.: Vaig comentar-li a en Porta que la nostra via creuava la seva, va arronsar els hombros, va deixar anar un Pseee..... i vam continuar treballant. (Nota pel taliban que un dia vaig llegir que es queixava...)

Jo "prenent el Sol" a la R1 mentre asseguro al meu germà

Carai!!! Quina calor!!!

Ell si que va suar!!! Vaja estreno amb els estreps!!!

Finalment vam acabar "La xorrera"!

Quan vam començar aquesta via a Cal Barricó va ser amb l'ideia de fer un llarg, per aprofitar l'únic degotall que hi ha a la vall, i així tindriem una via d'esportiva pels lolos...
Però el Litrako, un cop la vam obrir des de baix i la vam equipar, es va emocionar i va obrir, juntament amb en Josep, dos llargs més.
Ho van encertar, ja que són força guapos i una mica alpins...hi ha algun bloc que és millor no tibar-lo a lo loco...però surt un llarg per un diedre maco i l'altre per un bonic esperó, on arribant a la reunió trobarem un pas una mica cabró...al menys per mí...
La van deixar aqui, ja que l'esperó on hi ha la R3 es tomba i aixó fa que hi hagi una selva penjada.
I així es va quedar fins l'any passat. que s'ens va ocorrer a en Markitos, a en Karre i a mi, allargar-la, creuant la selva com es pogués, i després arrasar-la, i aprofitar l'última placa, guapissima, regletera i aeria.
Aquets dos llargs també els vam obrir des de baix, però el més difícil va ser pujar pel 7a amb el taladre i tota la martingala...
I així vam obrir els L4 i L5,  des de sota, i posteriorment els vam netejar i equipar com calia,  tot hi  el desbosc que vam fer al quart llarg no ha quedat immacul·lat, penseu que tenim una  hora d'aproximació, més la "yumada"...
Al final ha quedat una via llargueta, 115m., variada (xorrera, diedre, esperó, grades i placa) i ben equipada. Per repertir-la ens caldran 15 cintes i el material de les R's. I uns estreps pel primer llarg, si no volem tibar gaire.
El descens el podem fer per la mateixa via, ja que totes les reunions tenen anelles. Però crec que és millor baixar per la via "Aigua i tabac", més directe i neta de soques i pedres soltes, però haurem de tenir en compte que hi ha un ràpel de 35m.  Al "lloru"!

Poker de cims als Gorros

Dilluns 11/3/2013

Per estrany que sembli tenim festa el meu germà i jo...i les parentes NO!!!!
Fa dies que miro croquis de Gorros, però per anar-hi sol entre setmana. El finde sembla mercat i passo de formar-hi part. Com que ja tinc al cap les vies que em fan gràcia, en lloc de fer-les sol, les farem junts, un dia  de relax pel  meu germà i per mi un dia... llarg. Com diu en Paca: Ja m'he fet gran, gros i gras...
Pugem a St. Joan per St. Miquel.... El primer i l'ùltim cop! Penso que és molt millor pujar per les escales.
Arribem a la Gorra Marinera, a peu de la via "Ninona" a les 10 del matí, no fa vent i toca el sol... "Collons que raru" penso... Sempre pillem....
Començo jo i vaig pujant, possant i treient cintes pel roçament, fins a les runes de l'hermita... Uns 85 metres d'una tacada... En David, clar, a de surtir a "l'ensamble"... No és tant llarga la corda.
Aquí continuem per la via "Del davant", molt guapa! Alguns "alejes", justets per passar una mica de por peró no per  matar-se.
Fem cim i baixem rapelant. Anem bé d'horari i anem a fer la via "Àpia", a la Magdalena Inferior, que a l'inici hi ha una plaqueta d'alumini rectangular i casolana pintada de color verd. la resta són parabolts de 10mm. amb les xapes pintades de color verd també.
Són tres llargs molt guapos, ben equipats i amb roca excel·lent.
En el primer llarg trobo que la 1ª assegurança està força amunt però un cop t'hi posses no hi ha per tant i després hi ha un petit desplom, però amb els forats on voldriem i com voldriem, molt divertit.
El segon i tercer llarg trobem còdols a patades... Un luxe sí estem acostumats a Agulles.
Ràpel i cap a la Miranda de Sta. Magdalena a fer "La canaleta de les ninfes".
Aquesta via és molt xula també, puja per una espècie de canaló on progresses utilitzant passos de diedre, de placa, i alguna que altra bicicleta.... Estic fatal! Algun "aleje" però res de l'altre mon, llàstima que sigui tant curta.
Pugem fins al cim amb molt de compte perqué hi ha moltes pedres soltes i ens dirigim cap a la Magdalena Superior.
A mi em fa gràcia fer la "Susibel", però no estic segur si està tota re-equipada i a més m'he deixat els estreps a casa... Així que ens decidim per la "Pureta's climb".
Des de fora es veu molt maca però un cop t'hi fiques.... Em va decepcionar bastant. El primer llarg està força podrit i a la R3 hi ha molts "bolitxes" esperant a fer strike amb el paiu que està assegurant, en aquest cas el meu germà.
Vaig enllaçar els tres primers llargs per anar a l'ideia, ja que feia un vent del carajo! Ja deia jo que no podia ser...
Fem cim i avall cagant òsties que fot un fred que pela!
Baixem per St. Miquel una altra vegada i arribem al cotxe passades les quatre. Uns 400m en 7h, més o menys, ja fa temps que vaig tirar el crono a la xatarra...
Un dia digne per repetir, però fent unes altres vies, i pujant per les escales!

Aquests croquis són de l'Eduard, d'en Luichi i d'en J.Prunera, els he modificat una mica amb el que nosaltres vam fer, espero no ofendre als autors amb la meva mala traça amb els ordinadors....