Cirith Ungol

Doncs si, al final en Grau em va enredar ben bé com en Gollum a en Frodo a Cirith Ungol. Buenu, s'ha de dir que em vaig deixar embolicar: sempre parlant de gel i més gel al final vaig flaquejar i em va portar a fer un d'aquests recs glaçats del Pedraforca.

La veritat que no ho trobava gens a faltar aixó de pasar fred en un clot, i sí tenia alguna vacil·lació, ara menys! La óstia! Quina puta rasca! Els humans hauriem d'hivernar com els ossos! El gel és pels cubates collons!

L'únic lloc on hauria d'haver gel!!!!!

Total, aquell dia havíem d'anar a fer una feineta a les 6 de la tarda, i vam decidir anar a picar una mica de gel. Com que en Grau té tot el material per triplicat, em va deixar unes botes amb uns grampons tant psicodèlics com els piolets. Vaja diferència dels meus piolos! No s'ha ni de picar per clavar-los!  

Aparquem passat el mirador del Gresolet i continuem per la pista uns metres. A mesura que caminem ja veiem que no hi ha res en condicions, però en Grau no s'arruga i escull la via "Somnis d'hivern": un torrent que va fent ressalts. Suposo que si està en condicions no déu ser gaire difícil però tal com estava era per fer-se mal. Si no recordo malament vàrem fer quatre llargs. El primer encara el vaig disfrutar. El segon era un murete i després gairebé caminar i el tercer era, o millor dit, estava xunguillo. Poc gel i a més fràgil. En Grau el va solucionar molt sòlidament, amb poques assegurances i a més precàries.

Un cop al bosc, vàrem anar a la "Columna del Verdet", però semblava les Cascades del Niàgara, així que vam decidir anar tirant avall que també s'estava fent tard.

Croki-paint mangat a www.Topo-Roc.Cat.

El menda al 1r llarg.

Jo al 3r llarg diria, no m'en recordo...

Les Roques d'Isildur

Una d'aquestes escaladetes-exploració que de tant en tant fem amb en Grau va ser fa uns dos o tres mesos, i el lloc escollit va ser Les Roques del Rei a Sant Hilari. No sé a quin Rei li van dedicar aquest roc, però espero que sigui a Isildur, o a Théoden, o a Aragorn. Fins hi tot prefereixo en Denethor que no pas a en Juanca o en Felipito.

Denethor ni tan sols era Rei, era senescal.

La via no mata moros, a més, es molt curta, però podem rematar el dia fent un bon grapat de vies d'esportiva. Nosaltres no teníem gaire temps, ja que la vàrem liar força per trobar l'aparcament entre aquest laberint de pistes forestals. Finalment vam arribar a peu de via però ja era tard i només vam poder fer aquesta ruta. Si disposem de més estona i volem continuar escalant trobareu els crokis aquí. 

L'accés i l'aproximació crec que és molt comprensible en aquest parell de croki-Maps:

Croki-Maps.

La ruta no és molt difícil de trobar. L'inici és en un diedre que des de sota ja és veu que és el més senzill de tots i a la dreta d'una gran canal. Nosaltres vàrem entrar per la via "Guilleries", i un cop a la R1, vàrem continuar per la via "Esperó Formigues", que tenen la reunió comuna, per cap raó en especial, potser en aquell moment la vam veure més maca. Des de la R2 es pot baixar tranquil·lament rapelant però vam anar fins al cim. Diria que no vam posar res, però sí ens volem assegurar mínimament es poden llaçar arbres, reunió inclosa.

Jo a la 1a reunió.

Posta des de R3...ai que ens pilla el negre.

L'altre sector de Les Roques del Rei.

Croki-paint.

Buenu, després de tot aquest rotllo, només em queda desitjar-vos Bon Any i tot alló que es diu, apa, que sus den!

Bon Any xusma!!!!!!!!!!