Continuem cremant gas-oil per grapejar còdols i més còdols!
Aquesta vegada toca Vilamala altre cop...
L'altre dia volíem fer la via "Arantxa al país dels sons trobats", però unes cabres-bulldozer estaven sanejant el tram intermig i vàrem canviar de plà per qué semblava que tinguessim davant un Tetris 3-D!!!
 |
| Crokis dels Kutrescaladors |
 |
| Crokis d'en Vidal |
Un cop a peu de via, i sense cabres per sobre, tiro amunt, passada la una del migdia!
Pensava que la roca del 1r llarg sería tant xunga com a "El camí dels Alamalivons", però no, és gairebé excel.lent!
Al final, no sé ben bé per qué, però canvio de via, i continuo per la "Mussol gris".
No em vaig equivocar ni res d'aixó, que sería lo més normal, però mira, coses del directe que diuen a la tele.
Aquest llarg es fa molt bé, és guapu, tiesu, i ben equipat.
El següent comença amb un muret però desseguida tomba. La reunió està en una mena de baumeta a mig fer...quan ho veieu ja m'entendreu.
Els dos següents els vam enllaçar i són del mateix pal, ni són escalar, ni són caminar.
I la R a l'ombreta, ja era hora per qué em començava a escaldar...
 |
| Jo a la R4, després d'enllaçar L3 i L4 |
Aquesta tirada, la última, ja és una altra història!
La roca fa mooooooooolt mala pinta!!
I a més si caiguessis abans de xapar el 1r seguru, pots picar a la repissa de la R.
Però buenu, una bona remada, xapes, uns passets amb roca dubtosa, xapes, i quan més amunt, les xapes més separades...lo just per passar por però sense arribar a l'atac cardíac. Uns passets de travessa obligats a mig llarg sobre roca crostosa em posen els pels de punta, i després ja relaxa molt fins al cim.
Un cop a dalt, no costa convèncer a la companya per fer una altra via.
Ens decidim per la "Ulls de falcó", que ens "ve de pas"...
Déu n'hi dó la canal de baixada per arribar a peu de via...
Segurament la (poca) sola de les espardenyes hi "ajuda" molt!
Finalment trobem la via i torno a calçar-me els peus de gat.
 |
| Crokis dels Kutrescaladors |
Un primer llarg sense cap història, on el més difícil és trobar la R.
El segon és sorprenent!
Des de sota sembla cutrillu, però que va! És molt guapo! Potser el millor del dia!
Uns bons alejes, on el semafor m'el puc cardar pel cul, per qué els forats són grossots!
Però tampoc cal possar res, hi ha dos espits i una sabina a proba de bombes.
 |
| La Mireia a la R1 des de la R2 |
Sí repetiu la via, us recomano portar una clau anglesa, a la 2a xapa hi ha un maillon abandonat prou ben parit que no vaig poder descollar!
I la 3a tirada? Ai la 3a tirada... Ens miràvem aquells bolos gegants amb molta recança, però res, estan molt ben soldats!
Més amunt, dos passets d'Ae i reunió amb un parabolt i un boixet.
Un cop a dalt, fer la pujadeta fins el cotxe, pensant amb més vies i més birres!
