Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris esperó Remacha. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris esperó Remacha. Mostrar tots els missatges

dijous, 26 de gener del 2017

Examen final Sant Llorenç

Us faig un examen final a veure si heu estat atents i heu fet els deures durant el cicle de Sant Llorenç!!!

1- A quina paret trobarem la "Integral Pim-Pam"?
Pista:

2- Quina és la primera via que vam fer a la paret del  Cilindre?
Pista:


3-  A quina paret vam tenir sort de dur el semàfor?
Pista:


4-  A quina paret hi ha un mogollón de vies assequibles pel pelotón?
Pista:

5- Vam escalar la via "Lo Pep" mentre plovia al nostre poble, quin?
Pista:


6- Vam fer una "Vidal-Farreny", de quina paret?
Pista:

7- Quina és la via que més m'ha costat a la paret de la Formiguera?
Pista:
8- Ultra-clàssica d'aquesta paret també i que vaig fer amb la dona?
Pista:

Podeu deixar les vostres respostes a: "Comentaris"
Ja ho corregiré, i entre tots els encertants es sortejarà un bolígraf usat però que encara funciona!


dimecres, 25 de gener del 2017

Los Diablillos

Deixem enrera la Formiguera i ens dirigim cap a l'esperó Remacha.
Van haver uns moments de dubtes:
- La Cristian és molt xunga...
- Tinc gana!
- No hi ha res més fàcil?
- I sí nem a fer un bocata?
- I els segurus estan aprop?
- O un plat combinat!
- Ho veig molt difícil...
- Un menú estaria bé també!
Si ens heu seguit tots aquests mesos, sabreu que era l'Iturri qui pensava amb el jalu i en Pepins qui no ho veia clar... hi ha coses que no canvien!
Al final va surtir el sargentu que porto a dins i tots cap amunt, collons!
Ells dos cap a la Cristrian i nosaltres a la Diabillos.
Los Diablillos són dos llargs ben llargs, i tots dos ben estressants i collats!!!
Al principi del primer hi ha un sostret... i penses:
- Allà hi haurà un passet.
I un collons!
Per arribar-hi, hi ha un passaco, i el sostre de després, és més fàcil del que sembla.
I abans d'arribar a R hi ha un tramet de travessa que Déu n'hi dó, no és molt difícil però a mí em va costar força, i a més, la corda em feia molt roçament. Però va sortir.
Pensant que aixó ja estava, surto de la reunió tot confiat i patam!
Un muret desplomat i amb algun bloc que té molt mala pinta, gairebé em tomba.
I a la part final, hi ha un altre murete amb un aspecte més tètric que en Dectacubitus!

És tètric o no?
Vaig estar a punt d'escaquejar-me per la Cristian! Però sabia que després m'en penediria, així que cap amunt i a tragar tanta saliva com em permeti la gola!!!
Al final no va caure ni un roc i tots quatre vam arribar al cim havent encadenat!
Olé nosatres!!



Tres imatges d'en Fonts al L2 de la Cristian des de la R1 de la Diablillos


I dues d'en Pepins de segon...😒😒😒


I dues més, ara de la Mireia i en Pepins a l'últim llarg
Us penjo dos crokis, un de l'Antxpavil, i l'altre d'en Baraldés,  que l'ha clavat més amb la graduació, penso jo...

Antxpavil: L1 5+ ⚠⚠⚠

J.B.: L1 6a 👍👍👍


dimecres, 18 de gener del 2017

Cristian Gutiérrez

Amb la panxa plena i ben dutxat, la Mireia i jo vam tornar cap a Sant Llorenç.
Com que ens vam llevar tard i ens va trucar la Mercé i en Pepins que la Ceci ja havia arribat, vam decidir que faríem una vieta i marxariem a veure la nouvinguda. 
- I quina via fem ara?
- La que tu diguis.
- Vols fer la "..."?
- Com tu diguis.
- O la "..."?
- Com tu vulguis.
- Joer! 
La vostra dona/xicota us fa el mateix?
Quina indecisió, ostia!
Total, com sempre trio jo... peró ja s'en va enrecordar de mi...
Cap a la Cristian Gutiérrez!
El primer llarg el vam solucionar força bé, jo ja el coneixia de quan el vaig fer amb el meu germà (Cocktel de vies boníssim), i la Mireia va fer una trampeta i en un moment ja estavem a R1.
El següent llarg ja va ser una altra història...
Només sortir de la reunió començo a rebre una jaquetada d'osties que no s'atura fins que arribo a la R2 fent palmes amb les orelles... va parir!
Vaja putu 6a+ més finet!
Però encadeno!
Yuhu!
Llarg mooolt guapo!! Curt però que s'em va fer etern!!!
Ella ja va pujar ja... peró van haver-hi uns quants Sants que van baixar!
Vaja recital d'A0's i rénecs... té un bon mestre...😓

Així vaig arribar a la R2...

La Mireia apretant i renegant

La Perkins pujant com pot...

Aquí ja riu, com que ja arriba...
I el darrer darrer llarg comença amb una secció un pèl desplomada i curteta, però quan m'hi vaig possar em va donar la sensació que estava al Platan de Diables! Collons, en qüestió de segons s'em van inflar els braços un disbarat, semblava en Popeye!!!
Sort que són uns pocs metres, aixó si, són antològics! Roca saníssima, cantus gegants i gens sobats!
Passat aquest tram, la via afluixa i arribar al cim és com pedalar pels Camps Elisis de París l'últim dia del Tour, una marxa triomfal cap al cim!
Quan li va tocar a la dona es va enterar tota la comarca i part del país...
- Tiva!
- Pilla!
- Tiva més fort!
- Puja'm!
- Més fort!
 Uf!! Em vaig cansar tant o més que pujant el llarg... quin fart de tivar, nanu!
Però bé, va arribar a dalt ben contenta per qué es pensava que no podria, ja que els desplomats no li van gaire, per no dir gens... com a mí...

La Mireia havent passat la secció puta del L3

Quines fotos més cutres, oi? No en tinc més😭😭

A punt d'arribar a R3

El descens el vam fer a peu per darrera. Fa una mica de volta però amb uns 25 minuts som al cotxe i en 10 minuts més som al bar a fer una birrota i cap a Vic a veure la Ceci, la nova adquisició de la colla!!!!
M'he animat i he fet el croki-paint amb l'ordinador de la parenta... no us espanteu!!!

😂😂😂😂😂😂

Cocktel de vies boníssim!

Després de fer la "Quimèrica laxitud", ens decidim per la "Cristian Gutierrez" a l'esperó Remacha. 
Fem l'aproximació tranquils, en uns 30-32", i ens encordem.
Torna a començar en David, suposo que al veure la ristra de químics ben juntets s'anima.
Un llarg molt guapo i facilet, fins a l'última assegurança on hi ha un pas mal parit i sobat que uns diuen 5+ i uns altres 6a... doncs jo com l'€... arrodoneixo per dalt, jo m'el conto de 6a!
Arribo a la R1 on hi ha el David assegurant-me tot rient. Quan veig el següent llarg ho entenc.
- Collons que fi i tècnic que es veu...
- Po zi.
Mirem a l'esquerra un moment, i veiem una ristra de parabolts que tiren amunt, dubtes i més dubtes. Mirem els crokis, aquesta vegada si, i canviem de reunió per canviar de via. Ens fa més pes aquesta tirada, que creiem que és una variant de 6a+ d'en Marmolejo.
Tiro jo i no encadeno ni de conya!
Em va costar molt veure el cantu bo. Al final resulta que el cantu que sembla bo, no ho és, i viceversa... i com que vaig moooooooooolt justet de bistec, a la que la cago una vegada ja no em dona per rectificar...
- "Entrena más!" Em van dir una vegada... 
- "Si, si, la setmana que ve m'apunto al roco!" D'aixó fa més de 10 anys...😢😢🐄🐖🐕
Un cop superat el pas hi ha un aleje més llarg que un dia sense pa i R.
El tercer llarg vam enllaçar amb la "Normal" i el va fer el meu germà sense problemes: un 4+ molt agradable de fer, sense cap pas puta, ni alejes i roca molt bona.
Un cop a dalt, baixem a peu amb la calmíssima ja que decidim cardar el camp. Els meus braços i el meu coco no donen per més i s'ha fet una mica tard...
Aquesta vegada si... 
HE FET EL CONSAGRAT CROKI-PAINT PEL DISFRUTE DEL PERSONAL!!!!!

Toma ya croki-paint!!! Yeah!!!


Les úniques fotos que vaig fer...