Deixem enrera la Formiguera i ens dirigim cap a l'esperó Remacha.
Van haver uns moments de dubtes:
- La Cristian és molt xunga...
- Tinc gana!
- No hi ha res més fàcil?
- I sí nem a fer un bocata?
- I els segurus estan aprop?
- O un plat combinat!
- Ho veig molt difícil...
- Un menú estaria bé també!
Si ens heu seguit tots aquests mesos, sabreu que era l'Iturri qui pensava amb el jalu i en Pepins qui no ho veia clar... hi ha coses que no canvien!
Al final va surtir el sargentu que porto a dins i tots cap amunt, collons!
Ells dos cap a la Cristrian i nosaltres a la Diabillos.
Los Diablillos són dos llargs ben llargs, i tots dos ben estressants i collats!!!
Al principi del primer hi ha un sostret... i penses:
- Allà hi haurà un passet.
I un collons!
Per arribar-hi, hi ha un passaco, i el sostre de després, és més fàcil del que sembla.
I abans d'arribar a R hi ha un tramet de travessa que Déu n'hi dó, no és molt difícil però a mí em va costar força, i a més, la corda em feia molt roçament. Però va sortir.
Pensant que aixó ja estava, surto de la reunió tot confiat i patam!
Un muret desplomat i amb algun bloc que té molt mala pinta, gairebé em tomba.
I a la part final, hi ha un altre murete amb un aspecte més tètric que en Dectacubitus!
És tètric o no? |
Vaig estar a punt d'escaquejar-me per la Cristian! Però sabia que després m'en penediria, així que cap amunt i a tragar tanta saliva com em permeti la gola!!!
Al final no va caure ni un roc i tots quatre vam arribar al cim havent encadenat!
Olé nosatres!!
Tres imatges d'en Fonts al L2 de la Cristian des de la R1 de la Diablillos |
I dues d'en Pepins de segon...😒😒😒 |
I dues més, ara de la Mireia i en Pepins a l'últim llarg |
Us penjo dos crokis, un de l'Antxpavil, i l'altre d'en Baraldés, que l'ha clavat més amb la graduació, penso jo...
Antxpavil: L1 5+ ⚠⚠⚠ |
J.B.: L1 6a 👍👍👍 |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada