Setge a Can Colet (i 3)

 Van passar els dies i l'estiu va donar pas a la tardor, i amb ella va arribar en Patu, però jo ja estava ben cardat de l'esquena i el cap de setmana anterior de la visita a la doctora vàrem aprofitar per anar a Coll Roig, ja que ell només hi havia estat una vegada i d'això ja fa un bon grapat d'anys.

Resum ràpid d'aquesta tardor/hivern.

Un cop a peu de via li fot ell i arriba a la R1 ràpidament. Sembla que aquest any si que ha entrenat una mica, perquè els altres anys molt bla bla bla però a l'hora de la veritat res de res! Jajaja! Soluciona l'aleje que hi ha per arribar a la primera reunió amb un alien groc. 

Després faig jo el segon llarg i tiro fins a la R2 bis, la qual es d'un sol punt i la reforço amb l'alien groc també. El tercer llarg el fa ell i el mal parit l'encadena! La mare que el va matricular! Entre vibrades i renecs arriba a la reunió sense caure ni acerar! Molt bé escoria! 

El Patu directe cap a la R3.

Un cop tots dos a R3, jo després de fer un parell d'acerots com Déu mana, tiro amunt, i aquesta vegada em protegeixo a base d'aliens perquè m'he deixat els cordills a la reunió, però bueno, ja queden bé i sense novetats arribem a la darrera reunió.

En Patu gaudint del fantàstic 4t llarg.

En Patu arribant a R4.

Croki-paint de la via "Joan Colet".

Esmorzem una mica, ja que avui no em parat a cap bar a fer-ho i un cop acabem, anem cap a la via "Filomena Oest" nova de trinca. Podríem dir que es tracta d'una variant d'entrada a la via "El ball de la Filomena", ja que s'ajunta a la meitat del segon llarg. 

Com la via veïna, té el primer llarg molt grapat i els altres tres gairebé nets, i amb un grapat de cordills i el semàfor ja farem. A cap dels dos ens va sortir el pas de la primera tirada, i vam de tenir de fer un bon acero. 

El Patu va enllaçar els dos primers llargs i jo els dos següents, i en un tres i no res ja estàvem una altra vegada a dalt. Aquest cop no vàrem fer tres vies com els altres dies, ja que havíem d'estar a migdia a casa, així que vàrem recollir els trastos i cap avall.

Reportatge d'en Patu al primer llarg.

Croki-paint reutilitzat.

 

Setge a Can Colet (2)

 Van passar uns quants dies des de que vàrem anar a Coll Roig amb en Fonts, i com aquell qui no vol la cosa, ja ha arribat l'agost, i per tant el Litri ja corre per aquí. Quedem per esmorzar i li comento la via vam fer amb en Pepe, la "Joan Colet" i diu que li fa gràcia. A mi no em fa pa're repetir-la, ja que no sóc del moviment del Pepitisme Il·lustrat, i amb la panxa plena i el nas vermell degut al vinochu peleon tirem cap a Coll Roig.

Arribem a peu de via i el Litrako tira amunt. Pensava que pujaria més sueltu, però li costa prou aquest llarg, tot i així encadena. Tirada guapa on trobarem un alejillu petit de la 2a a la 3a xapa i arribant a R1, però podem posar algun caxarret en aquest tram. El segon llarg no té molta història, i el fem ràpid.

El Litri fent el primer llarg.

Ja estem sota la tercera tirada i li torna a fotre el Litrako. Va pujant bé, però com era d'esperar s'encalla al pas que hi ha abans d'arribar a la reunió. Ho prova un parell de vegades però acaba cardant uns quants aceros com els meus: tot lo que em dona el braç. Diuen que aquest paset és 6b, però jo no li veig color. 

La quarta tirada li foto jo i recordo que em vaig protegir a base de ponts de pedra només, sense posar cap alien, o sigui que ja ho sabeu, si no en porteu, no patiu, ets pots assegurar dignament si porteu uns quants cordills.

Dues imatges del Litri al L3.

El Litrako arribant al final de la ruta.

Un cop a dalt, agafem el camí de baixada i decidim fer la 2a i la 3a tirada de la via "Tardor calenta", pasem de fer el primer ja que no val gaire res i el camí creua la R1.

Li fot el Litri i vaja embarrancada que es marca el tiu! Just quant arriba al paset de quintu se li apaga l'automàtic del cervell i es queda clavat allà. Ni amunt ni avall. Després fer fer tropocientos intents aconsegueix passar però cardant més trampes que un jugador de pòker...

Arriba a R1 i enlloc d'enllaçar, la monta. Pujo jo i faig el tercer llarg, que seria el nostre segon. Un cop a dalt baixem a peu i per què el Litri no marxi amb mal gust de boca decidim fer "El forat de la bruixa". 

A ell li tocaria fer la primera tirada, però me l'agafo jo, ja que sempre l'he feta amb la corda per dalt. Cantus a punta pala per una escaladeta força vertical i molt agradable. Arriba ell a la reunió i tira amunt, ara ja més motivat i tranquil. 

En aquestes dues vies no vàrem fer cap foto, així que us penjo els croki-paints i a corre! Només recordau-vos que entre la via "K" i "El forat de la bruixa" trobàrem dues vies noves que encara  no he fet. Us ho dic perquè no us equivoqueu!

Croki-paints de les tres vies que vàrem fer.