Entre aquesta calor enganxifosa, el meu hombro, el peu d'en Grau, la nena d'en David, el galliner d'en Pepitu i que per lo vist els demés colegues no tenen tickets, porto uns dies sense cardar res interessant... vida social pel poble, remullar l'entrecuix a les basses i criar pèl. Així que aprofito per avançar algo el blog de Déu!
Una de les últimes sortidetes "exprés" que vaig fer amb en Grau va ser fa un parell de setmanetes, a Busa... ja era hora! Mira que li tenia ganes! Però per un all o una ceba, no hi havia anat encara.
Així que fa uns dies, quan varem plegar de currar, vam fer un menú a Vic i amb la panxa plena i la roba ben pudenta de suar durant la jornada laboral, vam enfilar cap a Busa!
És cara sud, però a l'hora que hi vam arribar ja estava a l'ombra!
La via escollida va ser la "Peus negres", d'en Joan Vidal. Qui el va parir! On hi ha més d'un còdol, ell hi té una via!
L'aproximació està molt ben marcada, es nota que hi va força gent i que algú (crec que l'Edunz) ha estussat el camí.
La via és fàcil de trobar, heu de buscar un diedre en forma de quatre, amb una entrada neta de xapes.
El primer llarg és guapo, un diedre de 5°, després una travessa per sota el sostre molt fineta i amb roca a controlar i tornem a encarar el diedre amb uns passets força putes... al menys per mi! Jo segurament hagués llepat en aquest tram, tot hi que hi ha tres parabolts i un pont de pedra.
Mentre pujava, i veient com van els 6a's pel Solsonés, li cedeixo "l'honor" de fer el següent llarg a en Grau...
M'estaré tornant molt convergent? Joer!
Una arrancada fineta i entrem en un diedret assegurat amb dos pitonets, on la paret esquerra és bastant pudinga i la placa de la dreta gairebé excel.lent.
Un passet d'espatarrar-se i encarem un tram fàcil, però de mirar-s'ho fins la R.
Arribo a la reunió i amb més cagalera que ganes encaro el L3...
Olé yo!!
Vaja tiradón!!!
Menus mal que m'hi vaig posar!!
Brutal!!!
El vaig encadenar al ultra-límit però com diuen per allà baix, aprieta pero no ahoga!
Em va recordar una mica a Collegats! Quins records!
Si us hi poseu, no tingueu maníes! Sempre hi ha algun canto bo per anar tirant...fins a la penúltima xapa, on hi ha lo més difícil del llarg, al menys és lo que vam dir tots dos. No és 6c com diu el crokis d'en J.V. però Deu n'hi dó lo fi que és aquest tram final!
A la R hi ha un cacharru de cuina que no sé ben bé que hi fa, però fa gràcia! No dic el que és, si ho voleu saber, feu la via que val molt la pena!
L'últim llarg és de tramit per arribar al "cim"...
Dic "cim" perqué quan arribes a dalt no en n'hi ha...
El que hi ha és un planer brutal de guapu, verd, tranquil, solitari i amb uns pocs masos per decorar l'escenari.
Varem baixar a peu, buenu a totostia, per qué es començava a fer tard i a l'endemà tocava currar una altra vegada!
La via escollida va ser la "Peus negres", d'en Joan Vidal. Qui el va parir! On hi ha més d'un còdol, ell hi té una via!
L'aproximació està molt ben marcada, es nota que hi va força gent i que algú (crec que l'Edunz) ha estussat el camí.
La via és fàcil de trobar, heu de buscar un diedre en forma de quatre, amb una entrada neta de xapes.
 |
| Crokis original d'en J. Vidal |
 |
| Crokis dels Kutres |
El primer llarg és guapo, un diedre de 5°, després una travessa per sota el sostre molt fineta i amb roca a controlar i tornem a encarar el diedre amb uns passets força putes... al menys per mi! Jo segurament hagués llepat en aquest tram, tot hi que hi ha tres parabolts i un pont de pedra.
 |
| En Grau al principi del L1... |
 |
| ... i al pas puta |
 |
| I jo al mateix passet😓😓 |
Mentre pujava, i veient com van els 6a's pel Solsonés, li cedeixo "l'honor" de fer el següent llarg a en Grau...
M'estaré tornant molt convergent? Joer!
Una arrancada fineta i entrem en un diedret assegurat amb dos pitonets, on la paret esquerra és bastant pudinga i la placa de la dreta gairebé excel.lent.
Un passet d'espatarrar-se i encarem un tram fàcil, però de mirar-s'ho fins la R.
 |
| Fent la placa final del L2 |
 |
| Mirant-me la via del costat, ummmm😍😍😍!! |
 |
| En Grau havent superat el passet de 6a del L2 |
Arribo a la reunió i amb més cagalera que ganes encaro el L3...
Olé yo!!
Vaja tiradón!!!
Menus mal que m'hi vaig posar!!
Brutal!!!
El vaig encadenar al ultra-límit però com diuen per allà baix, aprieta pero no ahoga!
Em va recordar una mica a Collegats! Quins records!
Si us hi poseu, no tingueu maníes! Sempre hi ha algun canto bo per anar tirant...fins a la penúltima xapa, on hi ha lo més difícil del llarg, al menys és lo que vam dir tots dos. No és 6c com diu el crokis d'en J.V. però Deu n'hi dó lo fi que és aquest tram final!
A la R hi ha un cacharru de cuina que no sé ben bé que hi fa, però fa gràcia! No dic el que és, si ho voleu saber, feu la via que val molt la pena!
L'últim llarg és de tramit per arribar al "cim"...
Dic "cim" perqué quan arribes a dalt no en n'hi ha...
El que hi ha és un planer brutal de guapu, verd, tranquil, solitari i amb uns pocs masos per decorar l'escenari.
Varem baixar a peu, buenu a totostia, per qué es començava a fer tard i a l'endemà tocava currar una altra vegada!
