Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Bédeilhac. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Bédeilhac. Mostrar tots els missatges

dimecres, 8 de febrer del 2017

Les seigneurs Martínez rampent pour les falaises! (3)

El tercer dia es va despertar radiant!
Un cel blau de pilotes ens va acompanyar tot el jornal, amb la conseqüent calda estratosfèrica.
Avui tocava via llarga, i varem escollir el "Pilier des Cathares".
Segons el crokis té pinta de plaisir i de pocs mal de caps...
Wenu...
Potser l'estat pseudo-ressacós constant va fer que ens costés més de lo que tocaria...
Però ens heu d'entendre...
Dos germans dels més heavies i cafres de la comarca, ara casats, amb feina estable i de responsabilitat i lligats amb una corretja més curta que la "picha dun topo", doncs clar, el dia que surtim por ahí sols és un festival de birres i ratafia...

La història de cada matí...
Total, després de fer un bon esmorzar a base d'Ibuprofenos i Almax ens vam dirigir cap a la paret.
A peu de via, en David s'anima i fa el primer llarg, un 4c agradable una mica herbós i amb algun alejillu, però res de l'altre mon.

En David al L1
A mi em va tocar el L2, però ja vaig surtir de la R amb l'ideia d'enllaçar amb L3...
S'em va fer molt llarg!
I només són 40mts.!
Potser em vaig saltar alguna xapa del principi sense voler i vaig començar a patir més del compte, vaig pasar R2 i en el següent llarg, que és 5c, com que ja anava amb els warnings engegats i molt estressat, em va costar un disbarat, però va surtir!

Inici del L3, finet, finet...

Anant a caçar el diedret del L3


Dues imatges d'en David al L3
En David va arribar a la R3, la nostra R2, força girat també, i no va veure gaire clar tirar amunt... jo no volia baixar... encara... així que tossut vaig tirar amunt, a pel 4t llarg.
Una placa ultra-mega-ensabonada era el vestíbul d'un sostre bestial amb cantus demencials que haurien d'estar prohibits per estar sobredimensionats!!!!
Un altre llarg de 5 estrelles a la saca!
En algun lloc he vist aquesta plaqueta sobada de 6a, o sigui que no us refieu! Res de 5a!

Dues imatges d'en David havent passat el sostraco del L4
El 5é llarg el pinten de 6a, però jo crec que és molt més.
Està tant sobat que no vaig tenir opció de probar res!
Pué ná! Tres aceracos i p'arriba!
Aquest llarg només té aixó, la resta és molt fàcil, i així en David va poder relaxar-se una altra vegada i encapçalar les dues següents tirades.
Un tercer sense cap història i un últim llarg que és una molt bona cirereta pel pastís!
Llarg 5 estrelles també! 
Amb alejes transoceànics però amb roca molt bona que dona molta confiança.

L7, *****


En David camí de la última R!
Arribem a la última reunió i trobem un boc marcant-nos el seu territori...
Jo m'hagués esperat a que fotés el camp el cabró, però el sonat del meu germà va agafar un bastó i tantes pedres com va poder i el va fer fugir... quina por que vaig passar nanu! 
Vam arribar al cim i vam començar el descens a peu amb el Sol ben enlaire escalfant-nos el perolo...

Nosaltres també fem foto-cim!
Aproximació al "Pilier des Cathares" extreta del CAFMA i tunejada

Crokis del CAFMA tunejat


Teniem pensat acabar el dia fent esportiva, però feia tanta calor que vam anar a dinar a la furgo, i de pas trincar-nos unes birres més.
Com que el dia és molt llarg i encara teniem temps, vam anar a fer un parell de vies al sector Le Roc à Steph.
Són tres sectorets.
El de l'esquerra del tot no val res, la veritat...
El principal és molt dur per nosaltres.
I el de la dreta, que es diu Swany, és molt guapo i ens va sorprendre molt gratament.
Vam apretar força el cul amb un parell de 6a's i cap a jóc, que el dia ha set molt llarg!


Crokis del CAFMA

dilluns, 6 de febrer del 2017

Les seigneurs Martínez rampent pour les falaises! (1)

Doncs continuant amb les sortides endarrerides, us explico les mini-vacances que vaig fer a l'estiu.
Amb plena onada de calor, el meu germà i jo, vam pensar que a l'altra banda de la frontera s'estaria millor, així que vam carregar les cordes, els ferros i les birres i vam enfilar collada de Tosses amunt.
La ideia era fer esportiva i alguna via llarga, així que la primera parada va ser a la Roche Ronde.
Vam aparcar la furgo a Contrac, passat Tarascon i.... el Sol cremava!
Però si estem al vessant nord dels Pirineus!!
Total, que vam cardar una suada bestial fins a peu de via!
Amb la feinada que vam tenir a beure'ns 7 o 8 birres cada un, i ara les haviem de suar!
En el fons ja va anar bé, per qué quan vam arribar a peu de via, ja m'havia passat la castanya...
No probeu d'imitar-me! És perjudicial per la salut, per la butxaca i per la imatge!
Jo ho tinc de fer "pá echarle valor", sinó, no pujo!
Doncs ja us podeu imaginar que  durant l'aproximavió vaig patir com poques vegades, i no vaig poder-me fixar gaire en l'entorn...
Vam escollir la via "Penelope", molt popular, clàssica, guapa, ben equipada i curteta ja que no vam arribar d'hora.
Quatre tiradetes molt agradables de fer, tan sols hi ha un pas tonto al segon llarg i arribant al cim hi ha el pas de 5c, que es fa força bé contant que estem a la France i que collen més que el govern d'en Mariano!
Un  descens a peu la mar d'agradable pel mig del bosc, que ara ja si, sense alcohol a la sang, que vaig poder disfrutar...peró quan vam arribar a la furgo el primer que vaig fer, va ser cardar-me una llauna de cop! Quina caloooooooooooor!!!!!!!!!!!!
Com que no vam fer cap foto, no us en penjo cap...
P.D.: Jo no tinc n.p.i. de francés, o sigui, que no sé sí el títol de l'entrada està ben escrit!

Aproximació extreta del llibre d'en J.D. Achard

Crokis del CAFMA., la "Penelope" és la que està pintada.