Peña Rueba. Via Toño Ubieto

Després de passar per Peña Predicadera, decidim anar a l'ultraconcurreguda Peña Rueba. El meu germà i el Pepo van fer la inusual buida "Sendero límite". El Litri, l'Iturri i jo ens decidim per la "Toño Ubieto", que a  mi em faltava i la resta ja li anava bé.

No ho us comento l'aproximació amb cotxe ni de peu de via, ja que és tornar a escriure lo que està més sobat que el co*o de la Bernarda.
Comentar-vos que hi ha línia de parabolts nous i immaculats a la seva dreta, cal investigar!
L1 V°: Comença el Litri però després d'uns estira i arronses fem canvi a l'Iturri, no haze falta dezir nada más.... Un parell d'alejes deixen clar que la tònica serà diferent i un parell de crostes a controlar.
L2 6b: Es pot amb A0 però surt bastant bé, al mig hi ha un pas de V°  jajajaja que em va costar igual o més que el 6b
L3 6a: La topo diu que és el llarg estrella, i per enrollar-me li deixo fer a l'Iturri. Colloooooooooons!!! Sort que el va fer ell!!! Diedre,alejes, roca a controlar... Una tirada de caire clàssico-alpina.
L4 V+:  Una trave que s'ha de vigilar un pas i a partir d'allà es fa bé. A la R coincidim amb una mainada que rapelaven després de fer la "Inazio Cinto", amb poca cultura de muntanya.... i a part d'envair la R, ens fotien una lluvia dorada de rocs que t'hi cagues! Decideixo canviar-me de via per estalviar-nos merders....
L5 V°: Típica de panxetes i cantuuuu. Booooona!
L6 V+: Semblant a l'anterior però amb un murete, aquesta la fa l'Iturri

               Topo d'en Romantic Guerrer

     
                       Panoramica general

                      Si ens fixem estem el trio a R3


Aquest "gent" sense miraments no baixaven del burro a baixar caminant com nosaltres, ves per on... arribo a peu de via i es veu que encara feien l'últim rapel!
Segons radiomacuto van tenir diverses enganxades de corda i volada de rocs....
Com diu el meu germà... val més caminar un ratu que rapelar

Escalant per RIPOLL

Doncs si, geu llegit bé, a Ripoll tenim un petit sector d'escalada, i una via fins hi tot arriba a 100mts!!!

Buenu, jo crec que fa uns 70 o 80 mts. però sí el crokis diu 100 mts. haurem de fer-li cas.

Vaig trobar un petit recull de vies que va publicar l'Ivan Ruiz al seu blog, i un dia per la tarda, després de treballar, en Grau i jo ens hi vam acostar.

La via escollida va ser "El equipo A", i buenu...la via i el sector no fan justicia ni al lloc ni a les vistes, ni a la tranquil.litat ni a res!

No vull dir dir que sigui un pet de sector, ni molt menys! Però vaig trobar que faltava mooooolta neteja! I que l'ubicació d'algun parabolt no era la més idònia, al meu entendre, eh! De bon rotllo i amb anim informatiu! 

Suposo que algun dia d'aquests hi tornaré, però de moment no tinc molta pressa.

La via en questió, no està malament, però hi ha forces coses millorables, com a tot arreu d'aquest mon, clar!

Dedicar-hi un dia a aquest sector? Puffff.... El lloc és molt guapo, i no és una mala excusa fer un parell de vietes per fer-hi una visita, però no us espereu molt de les rutes.

La que vàrem fer nosaltres no està mal, però tant en Grau com jo, vam fer servir l'antena i vam fer un cabàs d'Ae's.

No sé sí es que s'han petat molts cantus, o no estem acostumats a aquesta roca, o és que no teniem el dia...

Si us decidiu a treure-hi el nas, nosaltres duiem cintes, dos estreps i una antena, i amb aixó es pasa bé. No duiem cap friend que recomana pel tram final.

Us deixo l'enllaç del sector per si voleu tafanejar una mica
Hi ha una errada important en aquest recull:
No pertany a Osona, la cinglera del Morro del Quer és Ripollesa 100%!!

Enllaç pdf Morro del Quer

També l'accés amb cotxe ens va costar d'entendre una mica, potser per qué no voltem gaire per la zona.
Des del pont de St. Quirze al trencant on agafem la pista hi ha 9km. justos. Hi ha un cartell de prohibit circular i un altre on posa Cal Barretó 4'9 km.
Un cop a la pista, a uns 700 mts. hi ha un revolt molt tancat on hi ha un trencant que segueix la riera. L'em d'ignorar i continuar amunt per la pista principal. Us ho dic per qué una mica més la liem nosaltres.
Em de seguir la pista principal, i quan estem a punt d'arribar a la masia de Cal Barretó, a uns 100mts., millor aparcar el cotxe, ja que la pista que va fins el cim del Morro està bastant feta caldo.
I un cop al cim del Morro, és millor baixar a peu. El camí està ben fressat i no té perdua. Oblideu-vos de fixar cordes o fer ràpels!

Buenu, va, menus rollus!
Felicitats als equipadors per la feina i la divulgació!
I ara unes fotikis!!!

Dues imatges d'en Grau al 2n llarg

I jo anant cap a R2

En Grau a l'últim tram de la via.

Plegant el material al cim amb les últimes llums del dia

El 1r llarg és comú amb la "Via de les Nimfes"

Sortir del diedre ho vam trobar moooooolt difícil