No para de nevar!!!

Continua caient aquesta merda blanca i no he pogut treballar un altre cop!

A veure que pasa el dia de cobro!

Com que es d'hora encara, tinc temps d'escriure la última entrada pendent que em quedava, després ja faré una mica de maruja...

Després m'hi poso...

L'estiu de l'any passat, en plena calorada, vàrem anar a Camarassa en Pepins, el Litri, el Karre i jo.

Un cop aparcats al costat de la presa ens distribuim en dues cordades, en Pepins i el Litri s'en van a fer "Donde està Wally?" i el Karre i jo marxem a fer la "Juan Gutiérrez".

Fem l'aproximació per la pasarela de sobre el Segre en pocs minuts, i ens preparem.

L'Aleix s'anima i li fot ell. El primer llarg va per un diedre, que segons els crokis que em trobat el graduen de 5°... nosaltres creiem que és 5+/6a...

Arriba a la R1 amb més pena que glòria i després pujo jo.

Un cop a la reunió ens acollona una mica el techacu, però tiro cap amunt, o cap endavant, depèn de com es miri, i després d'uns quants tirons al michelin, arribo a la R2.

No vam fer cap foto del sostre, així que us penjo una que he trobat per internet i que li he fet un parell de retocs amb el fotochoped i que no es noten.

El Karre al 2n llarg...

Arriba l'Aleix a la R2 i tira ell. 

Es veu una placa força vertical amb una bona travessa final ben dificil que soluciona magistralment! En canvi jo, arribo a la R més apurat que la llet de Déu! Vaja quintu més de pagès! Un bon 6a crec jo!

En Karre al L3

L'Aleix i jo en plena faena.

El següent llarg no té molt misteri, un Ae per un muro lleugerament desplomat que faig tranquil·lament per qué comença a cardar molta calor!

Arriba el Karre i li fot a l'últim llarg... 5° diuen! Nosaltres creiem que és un bon 6a i sota el Sol ja!

Arribo a la R, recollim els trastos i baixem cap al cotxe. 

Foto-cim.

Quan arribem a la carretera ens trobem aquell parell fent esportiva al sector Marcant Estil! 

Els matats han fet un llarg i s'han baixat!!!

Mare meua!! 

Estan pitxor que jo!!!

Quins loooooseeeeeers!!!

Quin parell!!!!

I ara ha arribat el gran moment del croki-paint!!!
Com que no he trobat ni fotos ni crokis bons, l'he fet jo a mà alçada... intentant imitar a en Prunera, l'Asin o l'Escalatroncs... però crec que he fracassat estrepitosament!!! JAJAJA!!!!!!

Croki-paint! Jajaja! Que em pixo!!!

Dónde está el paraguas???!!!

Dónde está Wally?

Com tants d’aquests últims dies  … acabem fent una via d’esportiva de llargs enlloc de fer esportiva… és el que ens tira últimament.

Acabem el meu germà i jo al pàrquing de la central de Camarasa, a una hora mig digna, perquè vam sortir a les 8 i vam parar a esmorzar… això vol dir que t’estàs posant l’arnés a les 11 anant bé!

I fem els escassos 3 minuts que hi ha d’aproximació, i ens plantem al peu de via de la Donde está Wally 92m Ae/6b

Com que LoGall diu que el L2 era possible en lliure, que collons! Pos provem el L1 en lliure també (jajajaja), jo em trobava prou bé per la xafogor que feia i em flipo i tiro.

Començo prou bé i ja es veu on canvia el “asunto” però faig un “xapatge de la muerte” i encara es veu... però lo que ve... es molt més cabrón! Acabo guarrajant la tirada amb acerakos i pedals i ja tenim el Ae.

Per cert la la R1 és com a mínim curiosa! És un travesser fixat  amb dues cadenes i que ja et fa riure quan es mou!

El L2 a mi em va molar molt però em vaig cagar desmuntant-lo! Deuria ser la pluja inesperada, el soroll de la pressa, que no veus el company, que de cop et trobes amb un pati que no esperes...

                                                       
                                                     Jo sortint del desplom de L2

                                                      A la plaquilla del final
 

                                                       La cara de flipao!

Però es passa bé, tot i la trave i el desplom, la placa és brutal! Arribes a una R collunuda i bé i una tirada típica del meu germà... diedre fissurat que es va fent ample (6a) ... endavant Xexu!

Em va costar el tram final de la fissura però és un molt bon llarg.

Sort que aquest llarg el va fer el meu germà, i el següent (V), el més discret de tots, però ni molt menys dolent, el vaig poder fer tranquil, una mica de trave i encares una placa amb cantu correcte i després d’uns ressalts ja estàs a la R4 que és boníssima i ja veus el mur final taronja de 6b, que pinta molt bé!

Però es posa a tronar i a xispejar... Gas! Tiro jo! Li demano al meu germà (potser és més del meu estil), vaig fent entre desplomets i cantu fins que fas una mica de trave a la dreta i allà ve el pas, però si ets alt pots xapar guai. Mola surt!

Llarg molt bo!! Però la meteo apreta!!!, el Xexu a saco! Fent A0 i no es pá menos! Arribem a dalt i marxem al trote, ja que la tempesta anava en la nostre direcció i si espavilàvem no ens mullàvem!

Arribem al trote igualment al cotxe i ens escapem! Però són Km i temps molt ben gastats!!

El puro altre vegada

Wenu, encara plou, tinc el pis net, la nevera força plena, ja he fet migdiada i m'aburreixo com una ostra... així que us explico més coses endarrerides que tinc pendents.

Doncs com que el Puro em va agradar molt, vaig esperar uns dies a que el putu polen marxés i hi vaig tornar-hi. Vaig enredar al meu germà, però no va costar gaire:

- On vols anar demà?

- O Montserrat o Camarassa?

- Joer... pues Camarassa.

Així que després d'un bon esmorzar a Can Pere ens vam plantar a peu de paret.

Com que ja havia fet la "Directa", em feia gràcia probar la "Cinderella", que des de sota es veia molt guapa.

El primer llarg em va tocar a mí, SORT!!!!

M'hagués emprenyat no poder-lo fer! 

Molt, molt, molt, molt ben parit!!!!!

El segon llarg li tocava al meu germà però com que li va costar molt el primer, no el va voler fer.

Jo m'ho mirava i es veia força puta.

Així que ens vam escaquejar per la "Directa". Vaig lluitar tant com vaig poder, però tampoc em va sortir el pas de 6b aquesta vegada.

I el 3r llarg el va fer en David, que en veure que el 6a és un pas desplomat es va animar.

Vam rapelar ben contents, ja que tots dos havíem encadenat algo.

Voltant pels sectors a veure que feiem, va, i trobem l'Arturu, un paisanu de Campdevànol, que estava escalant al sector "Marcant estil"... i com no! Anava amb l'autocaravana, la dona, la filla, el nadó, el gos, les taules, les cadires...

Total, que xerrant i xerrant, ens vam quedar allà fent unes vietes i unes birretes per rematar el dia.

Crokis que he trobat per la xarxa no sé com.

No ens podem equivocar de via!

Paret de les Gralles

Deixem enrera Camarassa i enfilem cap a la Paret de les Gralles.

Mentre pugem, anem mirant per internet les vies d'en Salla i finalment convenço a en Grau que són massa xungues per mí... 6b's semi! 

Finalment ens decidim per la "GAM".

Qui es pot resistir davant d'una xemeneia de més de 100 mts.?

Crokis molt bo xirlat a l'Edunz

Hi arribarem per dalt, per l'aproximació habitual a la paret de les Gralles passant per l'ermita de St. Jordi sortint de Camarassa, i seguint la pista que mor als camps de conreu on seguim la valleta cap al fons fins a trobar les fites que remunten el llom dret (15').

Des de dalt rapelem per una de les vies d'en Salla, fem tres rapels i anem a petar a una campa tropical plena de polen.

Moquejant com berrus tirem amunt, i quan estem a mig fer del 3r llarg cau un petac d'aigua de Déu!!

Llamps, trons i agua per tot arreu durant uns vint minuts d'infart.

Arribem a dalt contents per estar vius, una mica molls i plens d'orticària... putu polen!!!

Via guapa si us agrada arrossergar-vos per dins les xemeneies, amb un 1r llarg amb roca moooolt delicada i equipada amb algus pitons, que algun costa de trobar i xapes a les reunions, menys la última que la farem d'un arbre.

En Grau al 1r llarg

En Grau al 3r llarg moments abans de caure la del pulpo

Camarassa

Po zi, també hem estat per Camarassa "escalant", per dir d'alguna manera fina com perdem el temps i els calés.

El primer cop que vaig ser-hi, va ser a principis de l'estiu de l'any passat.

Vam anar-hi de rebot, ja que estavem a St. Llorenç, però cardava una calda inhumana, i vaig proposar d'anar al sector "Marcant estil".

El meu germà ja em va avissar, però no li vaig fer cas...

Estava a rebentar de "cordades", per dir-ho finament...

Autocaravanes, furgos que valen més que el meu pis, cotxes, gossos, mainada, pares i mares, nadons, radios, música, cotxes mal aparcats, curiosos... semblava... no sé que semblava... qualsevol cosa però menys un sector d'escalada!

Total, varem mirar els sectors des de la carretera i vam marxar cagant llets d'allà com "El equipo A"!!!

Uns dies més tard, en Grau, va i em diu d'anar a fer unes vietes aquí.

M'imaginava la mateixa escena altre cop, però per mandra de rumiar un altre sector, vaig acceptar.

Com sempre, va triar ell, i com sempre no va triar cap via de 5°!

Total, cap a la "Directa" del Puro.

Crokis del Princep de les Maduixes

El tiu va i enllaça els dos primers llargs, i em deixa allà sol amb tot de locals que estaven més forts que el vinagre...

Després d'una estona pujo jo, vaja quinto d'entrada!

Serà la vergonya, el polen, la toma de contacto, les combes que duia o que sé jo però em va costar força. El pas de 6b del L2 el vaig acerar i després ja vaig arribar a R2.

Miro el 3r llarg i m'el deixa fer!

Al.leluia!

Un dia que em deixa anar de 1r!

Encadeno, puja ell i rapelem amb cuidadu per qué a peu de via hi han tots els escaladors de la comarca!

Un cop a peu de via, descubrim que entre tota aquella colla hi ha en Nico i en Sallas, el qual ens recomana unes vies noves que han obert ell i els seus companys a la Paret de les Gralles.

Com que hi ha molta gent a tot arreu, i molt polen, cardem el camp cagant òsties a veure que si cou a aquella paret.