Lo Pep

Aquests últims dies, els lisiats del desguace m'han donat una mica de cancha i m'he pogut escapar a fer algunes vietes.

Fa un parell de diumenges vam coincidir la companya i jo, i vàrem decidir anar aSant Llorenç de Montgai.

Lo que passa, és que la dona estava tant cansada de treballar tota la setmana que no va haver-hi manera de fer-la matinar... No rieu, no! L'ofici de caixera de super és molt dur! Jo encara no entenc com no fan una manifestació totes les caixeres de tots els supers de Catalunya per reivindicar millores salarials... En fi, però aixó és una altra història!

Algo així haurien de fer la gent que traballa en supermercats!

Finalment, quan vam sortir de casa ja eren les 10 passades, més les dues hores de cotxe, més l'hora d'esmorzar, més el cansament de Doña Bayés, ja vaig veure que no faríem gaire res!

Jo duia en ment fer la "Via Normal" a la Paret de la Formiguera, que encara la tinc de tatxar del llibre "El plaer de l'escalada", però un cop a peu de paret començaven a fer-la els germans Godoy. Que hi farem. Dues cordades en tota la paret i les dues a la mateixa via? Aixó no pot ser. Així que ens decidim per "Lo Pep", que tots dos ja havíem fet, però a mi em va agradar molt, i a ella, la Mómia, li convé moure l'esqueletu, que està més rovellada que una escultura d'en Chillida!

Així està la companya! Jijij! Com jo, si fa no fa....

Total, vam fer la via, sense enllaçar tirades, ni problemes, gaudint del solete, de la roca, i fent-la petar amb els Godoy.

Via totalment equipada i sanejada, on només em de seguir la ristra de xapes que ens portaran al cim!

L'únic fallu d'aquesta via és que no és més llarga, però tot i així, és molt guapa, casi tant com jo...
Un cop a dalt, vàrem decidir de baixar tot xino-xano i anar fer un voleiu per Balaguer, tot i que jo tenia ganes de més, però era el seu dia i ella manava!

Tres fotos meves al L1, no en vam fer més.

Croki-paint!!!🤘🤘🤘🤘🤘

Repetim a Malanyeu

Doncs continuo explicant les meves mega-vacances de Nadal.

Després d'haver anat a Malanyeu amb el Litri abans del Cap d'any, haver tret unes 5.000 pijades del meu germà, d'haver pulveritzat les sabatilles fent encàrrecs pels lisiats i destrossar-me les empremtes digitals amb el mandu de la Ps4, repetim a Malanyeu tots dos altra vegada.

Aquesta sortida no me l'esparava, així que triem (trio jo, vaja, com sempre) la via mentre esmorzem a Guardiola.

Com que pensava que fàriem una via, escullo una, la "Alarcon-Baraldés", o millor dit, la cordada dels cordinus!

Trobem el peu de via rapidament, increible! Em porta sort el Litrako i no ens em perdut ni em divagat buscant la via.

Jo faig el primer llarg, assegurat amb parabolts, els espits de M8 són de la "Epirimountains", i a mitja tirada hi ha una bona apretada assegurada amb uns cordinets que no sé si em fan riure o plorar...trago saliva i cap a R1. Tirada molt guapa.
El segon llarg el fa el Litrako, està molt animat i no em deixa fer-lo, cabron!
Llarg estrella de la via! Brutal! Tots els forats són boníssims!

El Litri al L2 de la "A.B.", creuant la "Epirimountains"

El tercer llarg em toca a mí...no és lleig, però és totalment prescindible...rocs movils, matolls i poques xapes.
Casi que és millor sortir per la "Epirimountains", així queda una combinació millor.
Un cop al cim rapelem per la via "Badalona", ja que hi havia cordades per sota...i sense cascu!!!

El Litri al L3 de la "A.B."

El Litri no en té prou i vol fer una altra via. Anem a treure el cap cap a l'esquerra i mirem els crokis. Al final ens decidim per una altra via d'en Baraldés, la "Sac d'impaciència".
Comença ell i va pujant poc a poc, posa tot el semàfor i arriba a R1. Tiradeta xula amb alejillos que podem protegir amb els Aliens facilment, però amb una arribada a R força descomposta.

El Litri al 1r llarg de la "S.I."

A mi em toca el segon llarg, que no val gaire res, una travessa per sobre la repissa i després recte amunt. Tiradeta curta i lletjota.
El següent llarg es veu horrendo però li toca a ell...comença amb uns 10 mts. fàcils però moooolt descompostos! Després millora bastant, i fins hi tot és guapo!
Pujo jo i rapelem per la via. Costa una mica, degut a la trave del L2, però res de l'altre mon.
Un cop a terra, recollim els trastus i la fem petar una estona amb en Toti Valés que està amb uns clients. Miro el mobil i tinc unes quantes trucades perdudes dels lisiats...au, cap al desguace a veure que volen!!!
I ara l'esperat moment del croki-paint!!!!!🎉🎉🎉🎉🎉

Croki-paint ultra-atapeït, qui no ho entengui que es posi les gafas den cerca!

Moraleja:
La via "Alarcon-Baraldés" és molt guapa i recomenable, i si surtim per la "Epirimountains", millor encara!
La via "Sac d'impaciència" té un 1r llarg guapo, però les dues tirades següents no són molt xules, potser per fer-la més atractiva, molaria posar-hi alguna xapa més i tallar algun matoll.

Apa, a veure quan torno a tenir permís per trepar una miqueta!
Adeu!!!!!

Desguaces Martínez

Pues si, així estem!

Des de Tots Sants que el clan dels Mc Martínez no aixequem el cap ni de quasualitat!

Tot just alcem una orella i... patapam! Ja hi tornem a ser!

Passat el pont de Tots Sants van ingressar a la abuela, després de 2 setmanes em vaig engripar fort, quan ho vaig mig enllestir, el meu germà es trenca la tibia, quan el van enviar cap a casa després de l'operació, l'abuelo es fot de cap i es trenca la cadera... 

Total, que portem dos mesos de puta pena, amb poques batalles per explicar per qué o no tenim temps, (com és en el meu cas, i haig de fer de chico para todo), o per què estem convanlescents, (com és en el cas del meu germà).

Encara sort que el Litrako m'ha tret un parell de matins del "Desguace Martínez" i he pogut grimpar una mica, aixó si, amb les conseqüents agulletes de tres dies degut a tantes hores d'hospital, llit i Ps4.

Toma ya, tenim logo i tot!!!

No us penseu que van ser dos dies molt aprofitats tampoc!

El primer dia, o millor dit, el primer matí, passat St. Esteve vam quedar per anar a Malanyeu.

Jo tenia unes quantes vies clitxades i li vaig propossar la via "Adéu Espanya", d'en J.B. i l'Alarcon.

El Litri, amb tal de no trencar-se les banyes mirant crokis ja li anava bé, així que cap a les 11 del matí ja havíem trobat el peu de via. 

Peu de via.

El tiu es va animar i va començar ell. Un primer llarg força guapo i força equipat, tot i que té una bona excursió per arribar a R1 si no portem cap catxarro grosset.

Jo havia llegit que el millor llarg era el 3r, així que ja surto amb la ideia d'enllaçar el L2 i el L3. Arribo a la reunió amb la bessonada a punt d'explotar! Més de 70 mts. de cop! Uf! Com pessen els michels!!! Però val la pena! El 2n llarg és guapo, amb algun aleje que podem protegir facilment amb el semàfor, i el 3r llarg és molt i molt bo!

Arriba el Litri a la R3 i...sorpresa! Ja estan trucant els lisiats que els hi fan falta coses de super, de l'estanc, de la farmàcia...

Collons!

-Pues vinga Litrako! Carda-li gas que tinc de marxar!

El paiu fa l'últim llarg tant ràpid com pot i després pujo jo. La veritat que aquest quart llarg és totalment prescindible però buenu, sempre mola acabar les vies.

L'única foto que vàrem fer...😂😂😂😂

Un cop al cim baixem rapelant per la via "Badalona", que vaig fer amb l'Aleix fa un parell d'anys i que cap dels dos no ens haviem dignat a fer l'entrada per mandra.

No recordo gaire res d'aquesta via, tant sols que a mi em va agradar, que la vaig trobar força amable, que feia molta calor, que havia molta gent per tot arreu i que en Krt es va quedar amb ganes de més i vam acabar fent esportiva.

Fent esportiva a la banda dreta, no sé ni quina via era.

Aqui va el croki-paint, i com podeu veure, són perfectament combinables.