Després d'uns dies d'haver fet el panguela a La Pastereta decidim tornar a Montserrat, a veure si és que tan sols vàrem tenir un mal dia...
PUES NO!!!!
Estem més avall que el fons del pou...vaja paquets estem fets!!!!
 |
| Quin parell de paquets!!!! |
Sobre el paper, o la pantalla, sembla una via gairebé de xixinabo, però collons amb els Massó de Déu!
Les xapes estan més separades que les pagues extres d'un autònom, i el grau està més apretat que les escotilles d'un submarinu!!!
Total, que carregats de ferros i motivació per reparar el drama de l'altre dia anem cap a Frares, a més, en Pepins no hi ha estat mai i té moltes ganes de veure un racó nou!
Per arribar a la via sortim de Can Massana fins el refugi i després seguim el camí a coll de Porc. Abans d'arribar al Pas del Príncep cambiem de ruta i trenquem a l'esquerra per pujar pel torrent del Lloro (marques blaves). Passarem per la famosa aresta Brucs del Dit fins arribar a una explanada en mig del bosc sent aquí on hauriem de canviar de ruta. Aquí es on tenim dubtes i tontos de nosaltres continuem endavant i anem a petar al coll d'en Xandri, entre el Lloro i el Bisbe... tornem enrera fins l'explanada i abans de pujar per una canal amb corda fixe, pugem per l'esquerra remuntant el bosc intuint el camí fins un esperó de roca tombat on es veu alguna xapilla d'espit de 8mm i amb el cargol d'allen, típic dels Massó, aquí comença la via...o la tragèdia!
 |
| Crokis massonaire |
Ens equipem tranquil.lament, ja que estem a l'ombreta i no té pinta de que passem calor.
En Pepins s'anima i li carda al primer llarg, arriba a la 2a xapa i ja s'olora la hecatombe... Per arribar a la 3a assegurança pateix més que en Marco el dia de la mare, i quan aconsegueix veure la 4a, decideix baixar-se!
- Però que cardes tiu! Tira p'arriba que és 4° collons!
- Si,si... ja m'ho diràs!
Em calço i tiro cap a dalt...
Déu n'hi dó amb l'aleje i el 4° dels Massó!!!
Joder!!!
Arribo a la xapa vibrant més que els juguets de la Cicciolina!!!
 |
| Aquí ens em de conformar amb la Soraya...😵😵😵😵😵 |
A partir de 4a assegurança, la dificulta baixa molt, però la qualitat de la roca també, per tant, fins que no arribo a la R no estic tranquil.
La R1 la vàrem fer de dos matollets que hi ha a la repisa. Volia reforçar-la amb el 1r espit del següent llarg, però no arribo de cap manera!
 |
| En Pepitu a l'inici de la via |
 |
| En Pepins al 3r seguru, el següent està a uns 8-10 mts.... |
Arriba en Pepins i quan veu el panorama ja comença a renegar.
No li faig cas i tiro cap amunt, però aixó sí, em posa la 1a cinta. Tres passos d'Ae i a sortir en lliure...
I uns collons!!
Continuo amunt guarrejant tant com puc! La mare que em va parir! Quin drama!
L'únic tram que faig en lliure és on hi ha el pitó, que ni el toco, és nou però sembla molt mal posat, però tot i així el xapo.
El tram final torno a posar els estreps per fer l'últim pas puta, després faig una trave on hi ha un parell de ponts de pedra, però no duc cordinus i tampoc estan montats, així que toca tirar fins a la R sense res més...
Arriba en Pepins i em diu que també a pujat com un marrà. Tant malament estem?
Continuo davant i fem la següent tirada, al menys encadeno algo! 3° on sight! 😭😭😭
Ja fa estona que en Pepins em diu de baixar, però jo, tossut com un ruc vaig tirant, sense ética ni estil.
Li cardo el 4t llarg, un Ae de peces velles però valentes. Alguna xapa es mou però res crític, una sortideta en lliure i R.
 |
| Dues imatges ben borroses d'en Pepins a l'Ae |
Sense saber com, hem arribat a la penúltima reunió, i li dic en Pepins que faci ell l'últim llarg, que a mi no em queden ni neurones ni turrons per cremar.
S'hi nega rotundament!
Així que ja em tens en a mí, una altra vegada a davant... Vaig tirant, i si no sou tant dolents com jo, es pot fer força bé tot el llarg. Jo ja anava a sortir per dalt com pugués, amb aceros i tot el que fes falta.
Atenció quan xapem la 6a xapa!! No hi ha res més fins a la reunió i no és 3° ni de conya, no cardem!! Vale que quan més amunt més fàcil, però s'ha d'anar amb molta cura! Sort que la roca és bona!
Rapelem i tirem avall, aquesta vegada per l'alta ruta dels Frares, més maca que la canal del Lloro.
Resumint, o ens posem les piles o no pujarem ni el Gorro per la sud!
