Miro el mòbil.
Missaltge d'en Grau.
Resulta que al final no és res de feina.
Demà no troba ningú per anar a escalar ja que pinta pluja tota la nit i tothom s'ha rajat.
En principi li dic que si, però en Pepins també s'apunta.
Al matí rebo un altre WhatsApp.
Carai.
Qui Deu ser?
En Pepins, que es raja com un bon convergent.
Buenu.
Al final serem dos.
Així que finalment aparquem el cotxe al Pla de la Creu, entre Rasos i Cercs, i comencem a caminar entre bassals i mullenes.
Collons com a plogut durant tota la nit.
Un cop a peu de via dubtem si tirar amunt.
En Grau que és un motivat, potser massa a vegades, tira cap a dalt cardant un recital d'aceros. Aquest llarg no està moll, és gairebé tot ell una cascada .
Els dos següents estan secs perquè el gran desplom que tenim a sobre els han protegit de la pluja de la nit. El tercer és realment guapo, i el podem escalar fins la primera meitat en lliure, i l'altra meitat fent Ae, tal com diu el crokis.
Els tres següents llargs estan xorrejant per tot arreu però gràcies al generós equipament arribem a dalt, aixó si, acerant a tot arreu.
Un cop al cim baixem en tres rapels (20+30+50)fins la repisa de la R2, on seguint la vira cap a l'esquerra arribem al camí.
Recollim els trastos i marxem cap al cotxe tranquil·lament tot buscant rovellons, quina sacada nanu!
Una vieta molt guapa, assequible i molt equipada que es convertirà en una clàssica ben aviat i que hauré de repetir algun dia que estigui eixuta per disfrutar més.
I ara unes fotos i els croki-paints, el d'en Joan Vidal, l'aperturista, on l'aproximació està molt ben explicada, i com no, el meu, que deixa molt que desitjar, jijiji....
 |
| Tres imatges del 1r llarg:aigua a dojo i xubasquero. |
 |
| En Grau al 4t llarg. |
 |
| Croki-paint. |
 |
| Croki-paint d'en Joan Vidal. |
