Coll Roig

Ja fa l'ostia de mesos que vaig anar a Coll Roig a passar el matí amb l'Adei, però per A o per B, no ho havia escrit encara, com tantes altres piades que tinc al arxiu de "Pendents"!

Total, que el nanu tenia només un ticket matinal, i el podiem gastar fent un esmorzar de forquilla i ganivet, cardant-nos fins el cul de callos i vi de la casa i anar a dinar amb una trompa com un general, o anar a escalar.

Difícil elecció!!!

Finalment vam anar a trepar amb l'esperança de fer una vieta i després vermutejar pel poble i amb una mica de sort acabar foten un bon tec... però no va poder ser.

Al final només ens vam enfilar per un collons de roc, que ja està bé, però a la una a casa com un Pepe!!!

Com que només teniem un cartutxo, havíem d'escollir bé.

Una via assequible per a ell (i per mi també, però sempre queda bé dir que no has apretat per qué duies un paquetàs!!!!!), i a poder ser que jo no hagués fet.

Un cop a peu de paret ens decidim per la "Només hi ha funcionaris i jubilats". 

Suposo que aquest nom deu ser una crítica sobre el sistema, però l'equipador, en Santi, resulta que treballa a F.G.C., vaja, per dir-ho clar i català, a  Vall de Núria... Per tant no acabo d'entendre ben bé, de que va aquest nom de via.

Coll Roig

Croki-edin!!!

Quan estem preparant el material, l'Adei s'ultramotiva i em demana encapçalar el llarg, i jo, a "regañadientes" li cedeixo el torn.

Com es va empenedir!

El llarg es deixa fer bé, peró arribant a R hi ha un bon passet!!!

Dues imatges de l'Adei passant por al L1

La següent tirada l'obro jo. Un bon tiradon amb un pas cap a la meitat molt puta i obligat, no fos cas...

I dues imatges meves passant por al L2

Un cop a R2, la via pròpiament dita s'acaba, però podem enllaçar amb qualsevol de les altres que pugen a la feixa de baixada.

Ens vam decidir per la "Derzu Uzala", que ja he fet com una dotzena de vegades i que em costa cada vegada més... potser és per qué s'està sobant? O potser que cada vegada faig menys grau? O les dues coses juntes?

Vam arribar a la feixa i vaig intentar enredar-lo per fer-ne una altra, però no va haver-hi manera. Així que vam recollir els trastos i vam anar tirant cap al poble a fer un vermutillu!!!

Tickets a punta pala!! (i 2)

Wenu, en realitat no eren tants tiquets, per qué el dia següent de fer la"Dismi", ja haviem de tornar...

Així que amb tot el cansament de tanta patejada i tant cangueli, no sabíem ben bé quina via fer.

La única cosa clara que teníem era que havíem d'esmorzar, que teniem unes agulletes del copon i que volíem fer alguna coseta per St. Honorat.

A mi em feia gràcia la "Tao't Bato", però un cop a peu de via l'Aleix es va negar a fer aquella pedalada...

Reprenem la marxa, i ens plantem sota la "Liberazione"...

Però jo no ho acabava de veure clar, així que vaig convéncer a l'Aleix per fer la "Retiro espiritual".

Bona elecció!

Jo ja l'havia feta, però entre la meva poca memòria i l'estussada que dúiem a sobre, ja ens va satisfer... a part de que varem baixar a peu per acabar de rematar les nostres pobres i fluixes cames!

La via va anar molt bé, només vam tenir que apretar més del compte al bombo inicial del 2n llarg.

Les tirades 4, 5 i 6, les vam fer en dues. O sigui, la R4 la varem fer al collet, amb una alzina molt bona, i la R5, al cim.

Vigileu amb el pi que hi ha arribant al cim, té dues bosses bosses de processionària!!😝😝😝

Aquest dia si que varem fer més fotos, però us penjo unes poques només i un crokis que no sé d'on ha sortit i que hi he fet uns petits canvis.

Crokis 

Durant l'aproximació a la "Tao't Bato"

Jo al L3

Quatre imatges de l'Aleix a l'últim llarg

Jo arribant al cim

Increibles vistes des del cim

Tickets a punta pala!! (1)

La setmana passada, a l'Aleix li va tocar la grossa i li van donar una saca de tiquets!

Així que el dimecres per la tarda ja enfilavem la Collada carregats de cordes, ferros i birres!

Aquí en n'hi ha per tot l'any!!!

Un cop a casa dels seus pares, vam sopar i ens em vam anar a dormir ben d'hora com la mainada.

L'endemà volíem fer la "Pirata solitario", però ens va fer molta mandra la llarga aproximació per la ferrada, suposo que la rajada de birres del dia abans tenia alguna cosa a veure...

Així que ens vam decidir per la via "Dismi" a la Serra de St. Joan.

Tothom la recomana... pues no sé que voleu que us digui...

La via no és dolenta, i quan vam arribar al cotxe estavem molt satisfets, suposo per qué estavem vius...

El primer llarg està MOOOOOOOLT PODRIT!!!! I el segon tampoc és una exquissités!

A més, ens van caure pedretes a tota ostia des de dalt, vam conèixer mogollon de blocs de l'esbart dansaire, i sorra, i matolls... I a tots els llargs vam trobar orugues de la processionària... quan més amunt, n'hi havien més... quin putu ascu tio!

Tot sigui dit, que no estàvem en gaires bones condicions i clar, no ens va sortir cap llarg, excepte els dos primers...

Però és que la roca fa una mala espina!!!

El tercer llarg és molt guapo, tot sigui dit. Anava pujant bé, fins un punt que comença a finejar molt i no m'ho vaig creure i vaig acabar fent tres acerus...

El 4t torna a la tónica de blocs dansarins.

El 5é té una arrancada de 6a+ diuen, però la roca sona buida i fràgil, i l'assegurador i la repisa estan ben bé a sota... Em va fer tanta ansia que vaig acabar posant els pedals!

I sort que hi ha un cordino per caçar la 2a xapa, perqué no arribava ni amb estreps!!!

Aixó si, passat aquest tram té un bon ambientassu!

I el 6é llarg, l'Aleix el va enllaçar amb el 7é, per qué no va trobar la reunió, i quan jo el recuperava tampoc la vaig veure... 

El 6é llarg també és un bon Mecano, però en canvi el següent la roca és bona i la tirada molt guapa, llàstima de les corrues d'orugues que s'hi passejaven...

També s'ha de destacar l'aproximació, que s'em va fer llarguíssima!! I la baixada, que és tot curiosa però també molt llarga!

Només vam fer una trista foto, així que us penjo uns crokis mangats als Kutrescaladors i a en Luichy, i un acudit molt bo, una mica masclista però...

El tètric Tetris del 1r llarg!

😂😂😂😂😂😂

A la 2a va la vençuda!!!

Finalment, durant la passada primavera, vaig enredar a algú per anar a fer la via Blava a la Miranda del Pas pas del Princep. Aquesta vegada la víctima va ser la Mireia.

Només sortir del cotxe ja em vaig equivocar de camí i vam acabar embardissats enmig d'una canal, treient la corda i tot!!

Total, va ser un fracàs estrepitós!

Em vaig conformar amb arribar al cotxe sa i estalvi!

Fa uns dies, hi varem tornar.

Sí voleu que us digui la veritat, no sé com la vaig cagar tant! Mira que està ben explicat!

Finalment vam arribar a peu de via després d'1:30h de pateo, i ja hi havia una cordada... però no ens vam fer nossa, anaven força més ràpids que nosaltres.

Poca cosa a dir d'aquesta via, hi ha milers de pàgines d'informació per internet i ressenyes a molts llibres.

Només quatre notes per despistats com jo:

- L'inici està a sobre d'un pedestal i costa de trobar, si mirem amunt veurem una R0 amb una xapa pintada de blau

- Per arribar a R2 em de fer una marcada diagonal de dretes, si anem rectes ens cardem a la "Makita plateá".

- El tercer llarg és el més guapo amb diferiència, que no us el cardin!!!!!

- La resta de llargs són molts fàcils, l'únic misteri és no entrebancar-se, sinó acabarem enredats amb la corda com un tall rodó!

El que us deia...

- La baixada no la vam encertar i va acabar enmig de la selva... com sempre... però més tard o més d'hora anem a petar al camí, que està una mica més avall, no us estresseu!

Crokis del descens "chirlat" a en Gatsaule, apreneu-vos'el!!!

En resum, és una bona via, no és 5 *****, però l'entorn, l'aproximació, les vistes del cim, i la companyia li donen un plus!

La Mireia acabant el 1r llarg

La Mireia en un dels llargs superiors

La Mireia fent fotos al cim.

Crokis d'en J. Jover

Crokis d'en Jover tunejat de mala manera

Serrat del Poll amb en Cetelem!!

Sembla que el personal s'està animant de mica en mica a explicar públicament les seves experiències... algú ho penja al blog directament, d'altres m'envien un correu i ho penjo jo, i en Pepins... ai en Pepins i el patxaran... m'envia una sèrie de whatsApp passada la mitjanit!!!
Anava a arreglar-ho esborrant les hores i maquillant-ho una mica, però ja queda bé així també... un nou estil literari pseudo-borrachuzo... seguint la tònica de tota la colla, en realitat, res de nou...🙈🙈🙈🙈🙈

[8/3 0:48] Pepins: Serrat del Poll amb en Cetelem!! A punt de començar la temporada d'esquí i sabent que tardaré a poder gaudir d'escalades sense pressions d'horari laboral i la poca motivació que em provoquen els rocos i la resina i l'aire estancat (que bé que m'aniria però...) i sense tiquets ni talonaris ni se molt bé pq acabem com no amb l'avi a una paret aparentment trencadeta i amb poc encant! Després de rebuscar croquis a internete veiem que ens falten metres de corda per baixar de la via escollida... i finalment ens decidim per la via !!

[8/3 0:57] Pepins: LO NIK GALL-LASTIC V+ 190m semi-equipada

[8/3 1:04] Pepins: Corda simple de 60m (si haguessim portat doble corda segurament hauriem acabat a una altra via, no serà per cordes però cagada pastoret...)  i un semafor a l'arnès que no vàrem utilitzar, crec que voliem aire entre xapes o mandra d'autoprotegir!!

[8/3 1:18] Pepins: Començo amb la primera tirada 30m de IV+ dos assegurances i roca bona( millor del que aparentava, bé bé!!). La segona li toca a l'avi, un V maku que encadena tot i no tenir clar la sortida a role (esquerra). Tercera tirada de IV per mi d'excursió de pur tràmit (amb roze es pot anar directe a r3 bis). La paret guanya verticalitat i dificultat i l'avi s'enfronta a un V de 30m amb alegria entre xapes, com li agrada!! El següent llarg, el 5é, em tocava a mi, però veient el llarg li cedeixo al sr. Arrossegador de Petates Congloxets el V+ de 30m (l'avi apreta el cul amb un pont de roca i aire entre xapes però com sempre resolt el llarg).

En Xexu fent el 2n llarg

En Xexu començant el 4t llarg

En Pepins al tram final del L4

Arribant a R4

[8/3 1:23] Pepins: L'Última tirada 30 amb flanqueig a la dreta i IV+, 2 assegurances fins a cim que disfruto molt.

En Xexu amb i sense zoom a l'últim llarg de la via

[8/3 1:26] Pepins: Ara falta un troç petit de cresta (trave dreta, parabolt, ambientillu, recte, trencadís) i anar a buscar el collet on hi ha la linia de rapels, 20m +30m, que et deixa a la tartera que amb pocs minuts et retorna a l'inici!!!

Collet on hi ha el 1r rapel

1r rapel

[8/3 1:28] Pepins: Retorn amb cotxe ja encarant l'esquí i amb la ment encara a la roca!!

[8/3 1:31] Pepins: PD: La temporada d'esquí s'acaba i comença la grimpada! Aquest any l'avi no té tiquets de conglo però me la suda pq el puta ja m'ha viciat al conglo i l'anirem a buscar!!  Aupa i gassss!!

Crokis dels Galls

Nota informativa als pocs lectors que han arribat fins aquí: 

Avi, Cetelems, Congloxets, Xexu, Arrossegador de Petates= Sergi Martínez...o sease, yo!

La Monja

De petits, quan anàvem a E.G.B., i el "profe" ens deia:
- Per demà vull que porteu una redacció de 100 paraules com a mínim explicant que heu fet el cap de setmana.
Era com sí haguéssim d'escriure una enciclopèdia... Quin feinat s'et girava sagal!
I ara guaita, aquí escrivint un rotllos macabeus del cagar-se!
I a més, enredant a la penya per qué també ho facin!
Heus aquí l'escrit d'en Josep Fonts, relatant-nos les experiències viscudes fa uns dies quan vam anar a La Monja, a Montserrat!
Va por ustedes! Olé!!!


Via Josep Rigol Romeu a la monja.

160m.  V°, Ae,  A1.

Som dissabte al vespre i encara no tinc clar que fare demà…
Forces opcions, però poca motivació… 21’22h un whatsapp, una foto… i ja hi podem anar.

Sortim a les 8h, tenim una hora de cotxe, una hora d’esmorzar i una hora d’aproximació, sí no ens perdem…terreny d’aventura!!

L'ojectiu ja està a la vista!!!

Hora de l’angelus i som a punt de començar l’escalada, tot perfecte gràcies a l’explicació d’en Baraldés per arribar-hi, tret d’un trencant, que em hagut de recular 5’, la resta,  em clavat les indicacions de la ressenya. La Cotaca no es perd mai, perqué mai sap on va.

Primer llarg, per en Chechu, és fàcil, però no caiguis, diu ell, 3 espits molt allunyats però sap trovar un forat on posar un friend.

En Chechu buscant xapes al L1

Segon llarg pel menda, no fa por, veig cap on s’ha d’anar , el conglo es bo i la “toma de contacto” ha set positiva. Un pèl dubitatiu per montar la reunió i trio els dos arbres més grossos.

Dues imatges d'en Fonts al 2n llarg

Tercer llarg…cap on?... Cap a l’altre pany de paret, passant pel cim d’un boig fent equilibris i després una mica d’artifo i una sortideta en lliure, aixó si que li agrada a en Xexu…reunió molt aprop, a 15 mts, ideal per fer unes fotikis.

Inici ben curiós i divertit del tercer llarg

Dues inatges d'en Fonts recuperant el 3r llarg

Em torna a tocar de primer, paret més vertical, conglo mes finet… seguros a la vista… semblen molt allunyats… “suerte y al toro”, uns metres de mirar-t’ho i després comença a tumbar i acabo caminant i mirant de trobar la reunió… uf al final la veig una mica a l’esquerra…salven!

En Xexu passant fred a R3! Quin biruji que carda tiu!!!!

Cinque llarg.

- Xexu,  ja li tenim el peu al coll!!  

Mai millor dit, perque som al coll de La Monja, i toca pujar-li al cap, i si aixó és la barbeta…la té ben grossa!

El llarg comença amb quatre passos d’artifo, però falta la primera xapa!

Quina ment privilegiada haurà tingut l’ocurrencia d’enportarse-la i perque ¿?

O posem un friend mitjà a la fissura, que no duiem… o qué?

Al segon no hi arribem ni amb l'antena.

Joer!

A grans mals, grans (o pitjors) reméis… La reunió on estic és de dos espits i un buril, i a més, a peu pla, ample i confortable, sí no fos per “l’airet” que ve del mar, collons! Sort de portar el plumes i la caputja, que si no, tindria les ideies i les ganes ben glaçadetes. 

En Xexu torna a la reunió, a rebuscar per dins la motxil.la, a veure sí de pura quasualitat hi ha algun cargol de M8. Jo, que soc molt observador, he vist que un dels espits es mou i es pot descollar amb la ma i li dic al Xexu… Doncs ja no cal mirar més a la motxilla per si duiem algún element estrany que poguéssim fer servir. Descolla el cargol amb la ma, tira cap amunt, i el colla al comançament del sostre, si penja i amunt, pim pam pim pam… Segons resenya, també falta un clau, però si era com el que encara hi ha, no cal, perqué ni el toquem, no sigui cas que es dobli més. 

Minuts més tard, som a dalt amb la meitat de feina feta.

En Xexu collant amb la ma la 1a xapa del L5

Buscant la següent assegurança

El 1r pitó que pinta el crokis no hi és, i el 2n és aquest...😂😂😂😂

Amb una bona estirada no cal utilitzar el pitó blegat...

Rapel i tornada… Una reunió amb molts elements,  la qual cosa no vol dir més seguretat però sembla que aguantara… Sí llegiu aixó, es que va aguantar…

1r rapel, 20 mts.

2n rapel, 30 mts.

I que decir de la tornada, un puja baixa per un bosc amb vistes es, pec, te, cu, lars…i un Xexu que mai en té prou, i que no para de preguntar:

- Qui n’altre vols fer?

- Que vols fer?

- Vols fer aquesta?

- Vols fer aquella?

- Que no! Pesao! Vull una BIIIRRAAAA!!!

El crokis dels Masó