Patufades Nadalenques 2

Després d'haver rapelat la via "La Cola", mirem el rellotge i veiem que tenim temps de fer una altra vieta abans de que expiri el tiquet del Ceniciento.

El Ceniciento d'Ensenada.

Així que fem la "Via Normal", però a la R1 ens desviem a la veïna "Memòria selectiva". Per cap raó en concret, tan sols que em van atreure més els dos llargs superiors d'aquesta ruta que els de la "Via Normal".
Enllaço el 2n i el 3r llarg i quan arriba en Patufet tirem a peu avall que ha de fitxar.
L'aproximació és la mateixa que per anar a "La Cola" però la trobarem uns metres abans, just on la paret baixa més, en una espècie de contrafort.

Croki-paint força entenedor.

En Patu al primer llarg de la "Via Normal".

Patufades Nadalenques 1

Ja fa uns anys que en Patu va marxar a fer les Amèriques i amb les butxaques plenes (de bolquers), ha vingut ha passar un mes de vacances al poble.

Jo ja em veia en alguna encigalada made in Patufet, però l'han lligat amb una corretja més curta que la picha d'un topo i per tant no vam poder fer gaires sortides.

Algun matí o alguna tarda vàrem anar a fer esportiva, però de vietes poques... Jo estic matat, però ell està igual o pitjor. 

La primera d'aquestes vietes que vam fer és "La Cola", una nova ruta d'en Guti a La Formiguera.

Si, si, heu llegit bé. A la paret de La Formiguera  encara quedava espai.

A primer cop d'ull sembla fotuda amb calçador però un cop t'hi poses és tot el contrari.
Un primer llarg de tramit ens deixa sota un mur molt vertical. Tirada mooolt guapa i recomenable 200%!!!!!

Croki-paint força entenedor.

En Patu al 2n llarg. 

En Patu arribant a R2.

En Paufet rapelant.

Sempre hi ha d'haver un guarro!?!?

Crec que tothom sap arribar-hi però us ho explico per si entre els lectors d'aquestes línies hi ha algun neòfit.

Des de Balaguer hem de prendre la carretera C-13 en a direcció Tremp. Abans d'arribar al poble de Camarasa trobem un desviament a mà esquerra, en direcció a Sant Llorenç de Montgai (LV-9047). Hem de seguir per aquesta carretera en direcció a Sant Llorenç; primer passarem pel costat de la Paret de l'Os i a 2,5 km del desviament estarem davant la Paret del Cilindre. Es pot aparcar a mà esquerra. Des d'aquest punt veiem la paret Formiguera i el terraplè de la via del tren. Hem de dirigir-nos en direcció al terraplè i remuntar-lo per la banda dreta fins al túnel. Un cop a l'entrada del túnel només hem de creuar la via i continuar pel peu de la paret. Fàcil i evident  (10 minuts des del vehicle).

Paqui, la guapa!

Pues ja farà més d'un mes que varem fer aquesta vieta.

Per aquell diumenge el temps estava insegur, no cal dir que a Ripoll, la probalitat de pluja era d'un 350%, així que vam agafar el tronco-mobil i vam pirar cap a St. Llorenç, on crec que només m'ha plogut una vegada en els més de trenta cops que hi he anat...

Direu que hi ha més llocs per veure. 

Si!

Però si vols assegurar el tanto, crec que és dels millors!

No hi plou gairebé mai, aproximacions curtes, vies bones, guapes, fàcils i ben equipades, i a més, tens Can Pere a tocar!

Que més podem demanar?

Mentre emplenavem el buche, anavem mirant vietes, i al final, tant la companya com jo vàrem decidir anar a treure el nas al Barranc Fondo, que tot Déu hi ha anat menys nosaltres!

La via escollida al final és.... la "Paqui Castellà", i sí queda temps i ganes, ja farem una altra.

Crokis de l' Asín...

...i de l'Estruch.

L'aproximació la podem fer rapelant o caminant.

Sí volem anar per dalt, aquí està ben explicat.

Nosaltres vàrem anar per baix, segur que és més llarg, però ja ens anirà bé caminar una mica per pair l'esmorzar.
Vàrem tardar uns trenta minuts des de l'aparcament de La Formiguera, seguint el camí que va a les vies, on també trobarem algun tall de corda per equipar algun passet tonto.
Sense perdre'ns,  arribem a peu de via ben suats! Quina calda nanu!

Tres tirades boníssimes, i totes tres amb el seu paset cabron i roca excel·lent!

El primer llarg es va fent fins que passes el desplomet, on trobem un passet difícil de veure però no de fer.

El segon te una arrencada apoteòsica! Mooolt guapa, fins que de sobte s'acaben el cantus i ens em de refiar dels gats... pas mooooolt finet però ben assegurat!

I el tercer comença facilet però mesura que anem pujant es va posant tiesu, i fins hi tot desploma una mica, però sí rebusqueu per dins la fissura trobareu bons cantus!

La Mireia a R2 i els veïns fent el L2 de la "Guindilla".

Un cop al cim tenim l'opció de baixar rapelant o a peu. 

Nosaltres vàrem baixar a patica, ja que començava a tronar... QUE RARU!!!! Joer!!!!

Mini vacances de la Mistress

Pues finalment ha arribat el dia que la meva companya començava vacances, però clar, jo no!

Vaig negociar un parell de dies de festa al curro i així podíem marxar quatre dies por ahí amb la parenta. Al final la jefa no em va possar cap pega i em va tocar fer de bon maridet i aguantar a dona 24h al dia! D'aixó s'en diu esclavitud!!!

En realitat és bona mossa!

En principi dèiem d'anar a esquiar un dia (glups...) però afortunadament es va rajar i vam fer lo que deia jo...com sempre!

Així que divendres tarda, després de treballar, vàrem tirar cap al sud, cap als Ports! Yuhu!

Hi havia gent que em deia que si plouria, que si faria mal temps, que si naps, que si cols. Però jo tossut, cap avall!

Vàrem dormir a una Casa Rural ben xula, Cal Gorro, a Arnes. Barata, neta, maca, amplia i al centre del poble! Tota la nit sense sentir ni un putu cotxe! Fuà!! 

Ens vam llevar tardot i vam anar a esmorzar al Casal d'Arnes, per cert, molt trempats i amb unes olives collunudes!

Total, que cap a les 10 i pico arribàvem a peu de la via "Caspa i càries".

Quan ens estàvem preparant, apareixen un parell de sagals que també la volien fer. Al final els vam deixar passar, ja que un d'ells afirmava ser un Guia dels Ports i que a més, aniríen molt ràpid...

Collons...sort!

Tota la via via xupant roda i fumant un cigarro a cada reunió esperant a que acabessin el llarg.

Però buenu, paciència i anar fent llargs.

Els quatre primers llargs són molt facilets, però no són lletjos. 

A partir de R4, la via millora molt i ja escalem amb més atenció, que aquí als Ports no regalen res!

Plaques força verticals amb algun passet tonto i cardats de calor! Carai! Quanta pluja i vent! Un dia perfecte!

Un cop al cim, baixem destrepant, en tendència a l'esquerra i seguint alguna fita i rastres de pas fins el camí que duu al collet. A partir d'aquí ja no té pèrdua fins els Estrets.

No us deleito amb el clàssic croki-paint perquè no tinc ganes i amb els que us penjo anireu regalats!

Aproximant amb la panxa ben plena i els pijats al ventre!

Jo recuperant corda a la R2, i sobre meu, els remákinas!

La Mireia en encantada al L5.

La Mistress arribant a R6.

Foto-cim!

Crokis d'en Xabier.

Quan vam arribar al cotxe, teníem força gana, però com que ens esperaven al Deltebre vam tirar avall amb un bossa de patates i un parell de birres.

L'endemà, diumenge, tenia moltes ganes d'anar a trepar, però em va tocar fer de tiet!

Vaig acabar més rebentat que el cul d'una Nancy a Quatre Camins!

Perxar, caminar, correr, mirar ocells i més ocells, tornar a correr, jugar a futbol, a bitlles, correr més encara....

Però al final ens vam cardar un arrosset i una parrillada de peix de por!

No sé qui s'ho va passar millor!!

Ui, ui,ui! Que xoquem!!!

Amb la mare fa més  bondat!

Vaja estilazo!!!

Al vespre vàrem pirar cap a dalt, i vam anar a petar a St. Esteve de Sesrovires a dormir! Estàvem cansats i no vam arribar a Ripoll!

Millor, així pujant vam poder parar a Montserrat.

Jo volia fer alguna vieta per Can Jorba, però feia molt vent i ens vam amagar a Can Solà.

Bon sectoret d'esportiva, que no té res a veure amb Montserrat però està a recer del vent.

Vàrem fer unes quantes vies fins que els braços varen tenir prou!

Croki-paint d'esportiva!!

I l'últim dia de les nostres mini-vacances el vam dedicar a fer un parell de vietes per Sant Llorenç de Montgai.
Mentre esmorzavem a Bellcaire mirava ressenyes i finalment ens vam decidir per anar a la paret de La Formiguera.
A la banda dreta hi ha unes quantes vietes que sempre m'havien fet gràcia, però per una cosa o una altra no hi havia anat mai.

Crokis dels Galls que va bé per situar-se.

Arribem a peu de via i comencem per la més "fàcil", la "Catefer".
Deu n' hi dó amb el quintu dels ous!
Joer!!!!!
El primer llarg és molt mantingut i amb uns alejes que et fan suar més que el Camacho en una final de la copa del món!!!!!

Ecs!!!

Després li va tocar el torn a la Mireia i també va patir lo seu!

Tres fotos amb la Mireia al L1

El següent llarg pinta més fàcil però al estar tant pelat de xapes em va costar mooolt!
Però buenu, un parell d'antenasos i cap a la R!
Quan arriba la Perkins monto el ràpel cagant llets per qué sembla que vol ploure.
- D'on han sortit aquest nuvulakus?!?!?
Amb la corda de 60 mts. arribem a terra clavats.

Croki-paint de la "Catefer" o "El quintu de la muerte"!

Com que la via ens ha costat bastant i la meteo s'està complicant, decidim anar cap a l'esquerra de la paret que hi ha vies més faciletes.
Arribem a la zona de la "Via Normal" i ja plovisqueja...
Lo de sempre, sí marxem, sortirà el Sol, sí tirem amunt, plourà...
Al final decidim fer la "Via Normal", ja que cap dels dos l'haviem fet, i al ser la més assequible de totes, contem que anirem ràpids i que fins hi tot molla la podrem acabar.
Vàrem  fer el primer llarg, que no té història, i com que ja plovia amb ganes, vaig enllaçar els dos següents per anar a la idea. Quan la Mireia pujava, els cantus ja eren bassals ben parits!
Encara vam tenir humor de fer un cigarret al cim i baixar tranquil·lament... Tant li carda, ja anàvem molls com ànecs!

La Mireia aguantant el tipu a la "V.N".

Croki-paint!!!!!

Un finde variat

Doncs aquest finde he tingut una treva i divendres vaig poder-me escapar a equipar una miqueta (quan ho acabi us penjo el croki-paint del sector), dissabte vaig anar a fer esportiva al sector de la Font del Gat, a Sant Llorenç de Montgai, fins que va entrar  l'ombra a quarts de tres, i ens va fotre fora. I diumenge ens vam fugar la Mireia i jo a Malanyeu a fer una vieta. Que podria haver fet més? Pues si, però entre el desguace, la vida social i tot plegat no tinc temps per més!

Divendres...

...dissabte...

...i diumenge.

Pues eso. 

Dissabte, vàrem anar a Sant Llorenç de Montgai l'Iturri i jo.

Vaig trobar al blog "Lo Gall" aquests crokis i ens va picar la curiositat, i clar, vam anar-hi a treure el nas.

Xapes lluentes, algunes massa a prop de les expansions velles, molts itineraris, peu de via insuperable, poca aproximació i Sol fins a migdia.

Vam fer un bon grapat de vies fins a les tres de tarda, que ja estàvem a l'ombra i començava a cardar rasca, i a més a més, ja teníem els dits prou castigats! 

Diumenge, la Mireia tornava a tenir festa, així que tocava fer de bon maridet i anar a fer alguna coseta amb ella.

El millor marit de tots els temps!!

Com que ella no havia anat mai a Malanyeu li vaig proposar d'anar-hi.
Com és lògic, ella va dir que si... amb tal de no rebuscar sectors entre les guies de casa i internet tot li va bé.
Mentre esmorzem a Guardiola, al bar Cadí (per cert, recomenable 100% l'hamburguesa XXL!), miro crokis i em decideixo per la via "Montse Curto" i si queda temps i ganes, la "Doraemon".
I com acostuma a passar aquests últims mesos... m'equivoco de via!
És de ser inutiles!!!!!!

Mira que és fàcil trobar la via en qüestió ja que té les inicials grabades a la roca! Doncs jo marrà que era aquesta i no aquella...
Total, vàrem acabar fent la via de "La Carla s'en va a la selva", però entrant per una via d'esportiva que hi ha a la seva dreta.
Tot i que el nom "ya echa p'atrás", la vieta està força bé. No hi havia tant matoll com m'imaginava, i l'equipament i la roca són més que correctes, tan sols al L3 em de vigilar amb algun roc dubtós i per no passar gens de por, vaig posar l'alien vermell per la part de dalt,  que afortunadament la Mireia va poder treure...uf!
El descens el vàrem fer rapelant per la mateixa via entre núvols i fred, així que vam decidir fer alguna coseta arran de terra i marxar a dinar a Ripoll.

I el croki-paint como está mandao!

Repetim a la Issac

Pues si, entre els milions de vies que hi ha a Catalunya, el Litri i en Fonts s'encapritxen d'una via que vaig fer no fa gaire, el 2015, la "Isaac-Gabriel" (Cinc estrelles o cap), a la Paret de l'Ós de Sant Llorenç de Montgai.
Com que sóc una boníssima persona i un màrtir, no em vaig fer pregar i els hi vaig dur per qué sols s'haguessin perdut! 🤣🤣🤣
No m'enrotllaré gaire ja que hi ha desenes de centenars de milers de milions de pàgines amb informació d'aquesta via voltant per la xarxa.
Tan sols recordar-vos que està bastant sobadota, que hi ha uns alejes trans-oceànics però assumibles, que el millor llarg per mi és el 3r (que no us el cardin!) i que li continuo possant 5 estrelles!
Resumint, va resultar un bon dia d'escalada, amb un bon solete i bona companyia, i finalment el Litrako va poder escalar a Sant Llorenç després de tropocientos intents fallits per culpa de la meteo.

Jo començant la via.

I jo arribant a R1

El Litrako al 2n llarg

Tres imatges del Litri al 3r llarg.

I arribant al cim més content que unes Pasqües!

I el croki-paint reciclat!