Vintage Industrial a Cal Barricó

Que tal mainada?
Teniu més ganes de que us canti vies noves?
Pué vamono pallá!
Fa uns dies em van donar festa al curro perqué no teniem feina i vaig decidir anar a acabar una via que tenia a mitges a la paret de la Y de Cal Barricó.
La vaig començar a principis d'hivern del 2012, vaig netejar el camí, el peu de via, el sócol i després vaig obrir el primer llarg, 5°/A1, tot aixó, sol.
Però coses de la vida i de la mandra no hi vaig tornar-hi.....mea culpa!
Però vaig tornar-hi la setmana passada i la vaig acabar!
Vaig anar al cim de la paret, vaig rapelar fins R1....no m'en refiava de la corda que  duia gairebé dos anys a sol i serena....i després vaig treure la corda i vaig tirar amunt, obrint des de baix i sol.
Total, en dos dies vaig obrir el segon llarg, el vaig netejar, probar, marcar i equipar.
I després li va tocar el torn de sanejar i foradar el primer llarg.
Resumint:
L1: 40mts, sócol de 3°, placa de 5°, sostret de 6c +/- o Ae i placa fissurada de 4+.
L2: 20mts, placa fàcil 4° i placa difícil de 6c +/- o 5°/Ae fins la R.
Podem baixar a peu o per qualsevol de les vies veïnes.
Amb 17 cintes +R passarem bé.
Per arribar-hi:
Aparcar el carro al km. 126 de la N-260, ja veurem el pont vell, estacionar sense obstaculitzar el pas.
Seguirem  a peu  direcció S per una pista,  saltarem  una cadena, creuarem una antiga cantera i seguirem  per la pista en pujada.
Als 15 minuts trobarem una segona cadena. Abandonem la pista per seguir el vailet ( cable elèctric) de la nostra dreta.
En menys de 10 minuts i d'una bona pujada trobarem una tartera amb fites, i amb marques vermelles, nosaltres tirarem cap a la dreta, si anem cap a l'esquerra anirem a petar a la casa de Cal Barricó.
Seguirem per la tartera uns metres més, la qual ens duu a un camí planer que el seguirem fins a trobar una gran fita.
En aquest punt girem a l'esquerra, direcció a la paret seguint les fites i saltant de bloc en bloc, arribarem a una altra tartera a escassos metres de les vies. A partir d'aqui, dependrà de la via escollida, i en un o dos minuts arribarem a la ruta que voliem fer.
Uns 35 minuts en total.

Croquis general de la paret, a veure si us animeu!!!!!!!!!!!

P.D.: El projecte de la dreta ja està acabat i equipat seguint la tónica de l'empresa, 5°/Ae. Dos llargs d'uns 20 mts cada un, facilment empalmables i màxim 6a+. No exagero, no arriba a 6b, el sostre és més fàcil del que sembla, lo més xungo és l'últim pas de la via pels baixets com jo....té collons, i aixó que l'he equipat jo.....
El nom?
PAPER MACHÉ......Jijiji......qui em conegui ja ho entendrà......

Doctor Neret a la Dent d'en Rossell

Ja em enllestit una altre via a la Dent d'en Rossell i ho em fet com ens agrada a nosaltres, encara que aixó provoqui polèmiques i crítiques....

La vam obrir des de sota en dos dies, amb vivaquillu inclós a la repisa de la penúltima reunió, vam deixar-hi cordes fixes per tornar a netejar-la una mica i equipar-la generosament amb parabolts de 8 i 10mm.

Aquesta ruta segurament no surtirà mai publicada en el típic recull de "Les 100 millors vies de...." però ens permetrà passar un bon matí d'escalada ja que és una via molt ràpida, no té moltes complicacions i només ens caldran unes 20 cintes exprés i bagues per llaçar arbres.

La millor part de l'itinerari són els 5 primers llargs, amb roca sana i neta de matolls, a destacar el segon i el quart, una travessa maca seguida d'una fissura una mica desplomada però amb MOLT canto!

El 6é llarg no és lleig, però cal parar atenció a no tocar uns blocs que hi ha cap a la meitat, nosaltres ens hi vam pujar a sobre i no es movien però per si les mosques....

El seté llarg....bé....és el que hi ha....força patranyós....

I el 8é llarg personalment m'agrada bastant, tot i que també hi ha alguns blocs molt sospitosos, però a nosaltres no ens va caure res.

Em de pensar que tot hi que és una via equipada i per passa-ho bé, estem escalant en una paret del Pirineu i que em d'estar a alerta amb la roca, ja que tot hi ser bona trobarem alguns blocs amb mala pinta, que nosaltres em probat i no han caigut.
Ni ens confiem ni siguem catastrofistes!

L'hem obert i equipat entre en Patu, en Fonts i jo, i deu tenir uns 240 mts, i el grau màxim obligat és 5+/Ae, si volem forçar-la en lliure....wenu....el grau màxim deu ser 6b+, és una proposta, i ja sabem que el grau és molt relatiu.....

Apa, espero les vostres crítiques CONSTRUCTIVES! Tot hi que les despectives també m'agraden, em motiven més per continuar amb la meva feina....jijiji

Croquis de la via.

En Josep equipant el didre del L6

En Josep al L2

En Josep començant la via

En Patu obrint el tercer llarg

En Patu recuperant el 4t llarg

Jo obrint el 4t llarg

Jo acabant d'obrir el 4t llarg

Esperó de Fra Garí

Wenu gent, jo penso que ens em d'agafar aquesta via com un esperó o una cresta, ja que no es pot considerar com un itinerari d'escalada, per qué la meitat de la ruta és caminar o grimpar.
Personalment, no em va agradar gaire, potser perqué esperava una via més continua peró no és el cas.
Pot ser molt interessant per la gent que comença a fer rutes de varis llargs, ja que et permet escapar per molts llocs, peró tot hi que hi ha trams bonics, sobretot el penultim i l'antepenultim, hi ha molts metres de caminar o grimpar, i a més, l'últim llarg trenca la tònica de la via, és bastant desfassat comparat amb la resta.
Peró bé, és una bona excusa per passar un matí i per que s'estreni amb els estreps la companya.
Penjo la ressenya d'en Luichy amb els errors corregits.
No m'enrotllo més ja que no va passar res destacable....
Un consell, si hi ha més de 5000 vies a Montserrat, no perdeu el cul per anar a fer aquesta....

La Mireia al L3

La Mireia al L1

La Mireia a l'últim llarg, després de barallar-se una bona estona amb els estreps