La xarxa no és la solució

Repassant la llibreta on tinc anotades les entrades endarrerides veig que m'en queda una de Montserrat des de l'hivern...així que us fotu la xapa i a veure si faig net i em dedico als posts pendents del Ripollès i alguna sortida per Catalunya i Aragó.

Com que els de la colla estan out darrera la mainada, les lesions, la feina i/o la família, em vaig buscar la vida per la xarxa en diferents grups de Fb, WhatsApp i coses per l'estil. Anar a trepar amb gent que no conec no em motiva gens, però tenia poques opcions així que un dia de març vaig quedar amb en Jose Manuel i l'Alicia.

Com que ningú es decidia vaig proposar fer la "Sargantanes" a la Gorra Marinera. Aquesta via ja l'he fet unes quantes vegades entrant per diferents llocs, però com que no ens coneixem penso que més val anar a fer algo que sigui capaç d'ensurtime'n tot sol.

Croki-paint dels primers que vaig fer una mica retocat.

Pugem a peu a molt bon ritme, Deu n'hi Dó com penquen aquest parell!

Un cop a peu de via ningú vol començar. No sé si per vergonya o per estudiar el "rival". Al final em lligo les cordes i tiro cap amunt. Arribo a la reunió més apurat del que em pensava havent enllaçat un parell o tres de llargs, ja no recordo. Després lidera la cordada l'Alicia i puja renegant perquè aquests llargs són massa fàcils per ella. I els dos últims els fa en JM amb un sobrao que espanta la Terra... Collons mainada! Si esteu forts digueu-ho i anem a fer algo mes tiesu osti! Tanta vergonya... Que ja no tenim 16 anys redéu!!Buenu, total, un cop al cim rapelem i el dia s'ha espatllat i s'ha fet tard. Així que recollim els trastos i marxem.

De la via poca cosa a dir.  Milions de pàgines per la xarxa us informaran millor que jo. A més crec que tots els escaladors de Catalunya ja l'heu fet. Via guapa, facileta i aèria ideal per portar algun novell i que flipi amb el lloc.Vaig fer unes quantes fotos, però com acostuma a pasar, he aixafat el mòbil i les he perdut, així que us penjo unes fotos de disfresses per Halloween. Jo soc més de Castanyada però si us va el rollu yankee us dono unes idees per fer-vos la disfressa per 4 xavus.

No és ni car ni complicat.

Per si teniu una amiga maquilladora...

Qui no té un traje d'algun casori mort de fàstic a l'armari?

Repetim per Agulles

Pues ja que us he explicat una sortida a Montserrat de fa poc, us faig una piada d'una altra que tenia una mica endarrerida.
Res d'especial, una vieta per emplenar un matí com últimament comença a ser costum, ja que els pocs personatges de la colla que poden escapar-se només tenen tiquet matinal.
Com que no volíem complicar-nos la vida en Pepitu i jo, proposo de fer la via "Laponia", a la Portella Superior, que he fet unes quantes vegades, però ja fa molts anys, però ell no.
Via guapa, ben equipadeta i roca sana, que recordava força fàcil però degut a que el meu cul i la meva panxa s'expandeixen a la mateixa velocitat que l'Univers, em va costar Déu i ajuda, sobretot el primer llarg.

Gràfica de la constant Hubble per mesurar acceleració de l'Univers.

Sí no l'heu fet, que ho dubto molt, ja que ha esdevingut una clàssica molt concurreguda, recomano fer els llargs imparells, ja que són més guapos que els parells.
Baixem amb dos ràpels, perquè duiem una corda de 60mts. El primer des del cim on hi ha una reunió de cadena amb anella i el següent des d'un arbre molt bo.
Recollim la catxarreria i tirem cap al poble ja que el tiquet expira en pocs minuts!
Corre hermosura!!!!!

En Pepins assegurant-me al L1.

En Pepins arribant a la R1.

Una altra vegada en Pepins, ara arribant a R3.

I un altre cop ell al L4, que pesao!

Croki-paint de la via que penso que m'ha quedat molt bé.

Seguint els passos d'en Shackleton

Ja que ha sortit Montserrat per aquí enmig us explico la última que vàrem fer per aquests verals, tan sols fa uns dies.
Després de tota la moguda de les llums, i imprevistos de la feina i familiars, en Pepitu i jo vam aconseguir un tiquet per anar a Ca la Montse sense presses ni horaris.Com que va ser un dia entre setmana vàrem pensar que no hi hauria gaire gent per la zona del monestir... que equivocats que estàvem! No hi havien barcelonautes però estava ple de japos i russos. Volíem pujar amb el funi però la cua era digne de la expo'92!

Així que ni cortos ni perezosos vam tirar a peu cap als Gorros per St. Miquel. 

Un cop a dalt li deixo triar la via a ell i va i em surt amb la puta Paparra de Deu!

Joer! Al final callo i anem a fer la via "Balbino" perquè estigui content, ja que li fa il·lusió...

Poca cosa a dir d'aquesta via. Només el segon llarg té algo de salsa. La resta anar a quatre grapes seguint xapes grogues. Ell enllaça L1 i L2. I jo els tres següents fins al cim, on en els últims metres trobarem un paset de 5° en el qual és millor no caure perquè et pots cardar un bon ostiot contra la repisa.

Croki-paint força xulo, No?

Jo arribant a la nostra R1.

I una altra vegada jo, ara al nostre L2.

Fem un cigarru al cim i  descendim seguint el corriol fins a sota del Gorro Frigi. En aquest punt apareix el dilema de l'any... 

Jo volia fer un Gorret però el Petit Shackleton del Ripollès vol anar d'exploració i acabem perduts enmig de La Plantació. 

El petit Shackleton i l'Endurance.

Després de més de dues hores buscant agulles i vies aconseguim situar-nos però estem cansats, suats i esgarrinxats, i acabem decidint de començar la tornada. 

Quan passem per sota del Gorro, enredo a en Shackleton de pa sucat amb oli per fer la via "La Gavina", que no vaig poder acabar fa uns mesos degut a l'overbooking. 

Com que ja havia fet els dos primers llargs, entrem per "Lo Tio Gos", que també he fet, però ja fa un grapat d'anys i no recordava res.

El primer llarg el fa en Pepitu sense problemes, tan sols ens em de dedicar a seguir les xapes grogues i agafar les patates més grosses. Agafo el relleu i enllaço L2 i L3. Un cop en aquesta R canvio de via i vaig a buscar el mur de "La Gavina" i faig reunió en una alzina molt ferma.

Arriba en Pepins i com a bon convergent em cedeix el torn, i jo ben content i motivat tiro amunt amb passos ben verticals i guapos fins a un punt que no ho veig clar i em penjo. 

- Collons, vaja quinto!

Una mica d'aleje amb moviments obligats em frenen de cop. Ho probo diverses vegades i finalment em faig un pedalet i xapo amb l'antena. Després afluixa una mica però ja vaig violat i arribo a la reunió guarrejant.

El següent llarg li fot en Pepitu i arriba a la R del cim en un tres i no res. Ens trobem a dalt i comencem la baixada, que a dia d'avui ja és com una més de la familia...ja van una trentena de vegades que faig cim al Gorro...Deu n'hi dó.

Croki-paint amb la ruta seguida per l'Endurance.

El menda fent el 2n llarg.

Arribant al cim del Gorro Frigi per trentena vegada.

Agulla dels Tres...cops!

Pos si. Hem rebatejat (en plan familiar i per cardar una mica de conya) la poc coneguda Agulla dels Tres o C.N.T., ja que amb la cullunada de la performance de Llums i Llibertat l'he fet tres vegades en menys d'un mes. Gairebé no sabia de la seva existència i en poc més de tres setmanes he solcat el seu cim tres cops! Joer! Que alpinístic que sona! Ja semblo un poeta!

Total, com que sempre ens despertem tard i ens pillen amb els pixats al ventre, quan ens vàrem apuntar les agulles més ben parides ja estaven agafades. Desprès de veure les que quedaven finalment ens vam decidir per aquesta.

Com que no hi havia estat mai, el cap de setmana anterior a l'11-S, vàrem anar la Mireia i jo a fer-la. Com que ens van assignar l'aparcament d'El Bruc, varem sortir des d'allà...vaja tela.

No està lluny,  està mooooooooooooooolt lluny!

Finalment després de més de dues hores de pateo arribem a la via "Cherokee", a la cara W.

Suats  i esgarrinxats ens encordem, però  més que res per fer els deures, perquè ja teníem unes ganes de cardar el camp inimaginables! Pujo tant ràpid com puc cardant aceros a punta pala, des de la primera xapa a l'última, ja que l'objectiu era estudiar la zona per montar una bona logística el dia 11.

La via a mi em va agradar, ben equipadeta i amb roca sana. Tan sols em de controlar l'arribada a R1 on hi ha un llastrot que fa molta grima i procurar no caure en el 3r llarg ja que no hi ha cap assegurança, tot i que és  fàcil,  i hi ha un merlet de manual.

Croki-paint prematur ja que no vam fer cap foto.

Entre la reunió del matí amb l'organització de Llums i Llibertat, després l'esmorzar com Déu mana, el pateo des d'El Bruc i els embarques per arribar a peu de via s'ha fet tard i a més tenim el cotxe a casa putes, així que un cop al cim deixem la corda fixada per anar més ràpids el dia assenyalat i marxem. Confiem en que no ens la cardaran, ja que només queden tres dies per l'acte.

S'acosta el gran dia i apareix un front que sembla enviat per la xusma que viu a la Moncloa, i obliga a canviar la data de l'acte i entre tots acabem decidint que probarem de fer-ho l'1 d'octubre. Vale, perfecte. He parlat amb els de la feina i em donen festa, ok! Però queden gairebé tres setmanes... I LA CORDA QUÉ!?!?!

Doncs au, Sant Torne-m'hi!

Aquesta vegada anem des de Can Massana  la Mireia, en Pepins i jo. Tampoc ho acabem d'encertar del tot. Una mica abans del Coll de les Portelles agafem el senderó que passa per sota la Portella, el Dauet i la Miranda, però resulta que no és tant ràpid ni còmode com ens pensàvem i tardem més d'una hora per arribar a peu de la "Cherokee", amb les inevitables esgarrinxades.

En Pepins insisteix en fer la "Càmara-Ollé" però jo no ho acabo de veure clar... poques xapes i masses núvols. Repetim la via d'en J. Vidal amb una mica més de calma, però el ruixadet que ha fet durant l'aproximació fa que tampoc m'encanti gaire. Faig un bon grapat d'aceros i fem cim els tres. Al•leluia!!! La corda encara hi és!!!! La guardem i tirem cap a Reipol que en Pepitu té dinar familiar.

Aquesta vegada si que vàrem fer fotos, així que us en penjo un grapat!

La Mireia fent el 1r llarg.

Tibant de les cintes a l'Ae del 2n llarg.

Dues fotos del tram final del L2.

Muntant el ràpel.

I finalment va arribar el dia tant esperat! Enlloc de ser tres, aquesta vegada sóm cinc. Aparquem a Can Massana, i l'Aleix i jo tirem cap amunt una mica més ràpid que els altres tres. La ideia és fer la"Cherokee" una altra vegada i muntar una corda fixe des de la reunió del rapel perquè ells puguin pujar a jumar i poder remuntar el farell i tots els demés trastos. Aquesta vegada encertem el camí de l'aproximació i en uns 45' arribem a peu de via sense ni una esgarrinxada! Ja era hora collons!

Croki-paints de l'aproximació. No la lieu com jo!!!

Poca cosa a dir de la via a aquestes alçades. Que vam anar a l'ideia per no liar-la i que va sortir tot rodat tant escalant, com les maniobres de pujar els trastos, l'encesa va ser puntual, va apareixer la boira l'estona justa per fer fotos impressionants, que vaig dormir (i roncar) com un liró i ningú va pendre mal.

Comença el show!

Burocracia a Can Massana.

Tres fotos de l'Aleix al 1r llarg.

I al tercer.

L'altre part de l'equip ja venen.

Un descans abans del curro.

A currar!

Ultimant els detalls.

Esperant l'ordre per encendre el farell.

Iep! Tot va bé de moment!

Nosaltres som el 2n llum començant des de la dreta.

Des de lluny es veu molt wapu!

Prenent la fresca!

Més imatges però extretes de la xarxa. Acullunant!