Com ja us he penjat una novetat, ara toca una entrada "normaleta", que no us aportarà molta cosa, a part de les fotos de Coll Roig ben nevat, i del fart de riure que em vaig cardar amb l'Arxé, quin showman!
 |
| Començant l'aproximació. |
Va, anem per feina. Un dia d'aquest hivern passat em va trucar l'Arxé gran dient-me que anava a la via "Malalts de roca" amb un seu company que és més novell que ell i que sí em volia apuntar.
 |
| A mig camí. |
Com que té més perill que la Pantoja fent de contable a l'Ajuntament de Marbella, em vaig sentir obligat a anar-hi per controlar-los, així que després d'un bon esmorzar vàrem tirar amunt.
 |
| Ja es veu Coll Roig al fons, |
Passat el refugi de Montgrony vàrem trobar un bon taco de neu a la pista. Vam probar de pujar amb el cotxe però al final vàrem desistir i vam pujar amb l'expreso de San Fernando, un rato a pie y otro caminando.
 |
| En Jordi a la "Malalts de roca". |
En uns tres quarts d'hora ja erem a peu de via amb els peus ben molls, però un Sol radiant i la roca ben eixuta ens va animar a tirar amunt.
 |
| Ara de segon. |
Els llargs es van anar succeïnt lentament però amb seguretat. A la mínima cagada ja els hi cardava un ronc! En realitat, poca cosa més us tinc d'explicar d'aquesta arxi-coneguda via que ja ha esdevingut una clàssica del pelotonaje.
 |
| Darrer llarg. |
Per rematar el dia vàrem anar al sector "Barrufets", on vam fer dues vietes cadascun abans de tornar a mullar-nos els peus tot baixant cap al cotxe.
 |
| Fent esportiva al sector Barrufets. |
Un dia molt amé, amb un paissatge hivernal tant digne de recordar com el silenci que va haver-hi tota la jornada, tan sols trencat pels nostres comentaris i riures.
.png)
