Pues tornem-hi

 Després d'una petita pausa parlant del conglomerat prepirinenc, tornem a Montserrat. Aquesta vegada amb la cunyada d'en Pepitu, i com que ja està al 100% gairebé li proposo fer la Gorra Marinera com Déu mana, per la ultra-clàssica via "Sargantanes".

 Així que ens ho agafem amb calma i esmorzem tranquil·lament, pugem a peu per Santa Anna tot xino-xano, ja que només volem fer aquesta vieta i prou. Sense maldecaps ni estrès, així a l'hora de l'Angelus començarem a escalar i a mitja tarda ja estarem a casa si fa no fa.

L2.

 Que us haig d'explicar d'aquesta via que no sapigueu ja. Milers de bytes emplenen els servidors del planeta amb explicacions, fotos, crokis i mapes. Nosaltres vàrem entrar per la "Xaloc", que és la 3a via començant a contar des de l'esquerra del sector d'esportiva equipat pel SEAM o l'ECAM, ara no recordo. Ruta un pèl sobada i amb un pas força difícil a l'alçada de la reunió, continuem amunt i anem a caçar la nostra R, fàcil d'identificar ja que és la que té un bolo gegant per posar-nos a sobre mentre assegurem al company/a.

L5.

Arribant a R5.

 El següent llarg és molt maco i dret, i sembla més difícil del que és, però res més lluny de la realitat, ja que trobarem preses grandioses i a punta pala. Passats uns metres la cosa es tomba i muntem el segon relleu. Dues tirades ramposes més i arribem a la baumeta característica, d'on sortim cap a l'esquerra en una diagonal bestial de guapa i aèria. Un últim llarguet fàcilot i ja som al cim. Fotos i cigarru de rigor i avall. Podríem haver fet més coses sí haguéssim anat tot el dia a pas de tropa, però preferia que la Núria anés agafant l'aire fent reunions que no pas atabalar-nos per fer un itinerari més.

Croki-paint.

 

 

 

Conglopeps- 5

  Com es de suposar, aquesta sortida tampoc va anar tant bé com esperavem, però estava cantat. Vàrem sortir de Ripoll plovisquejant direcció Montserrat, que segons les prediccions, el dia s'aguantaria fins a migdia. A mi em feia gràcia fer una vieta a Agulles, ja que la Mercè,  la companya d'en Pepitu, no hi anat gaire, per no dir gens, però un cop a Can Massana, van caure unes gotetes i va ser l'excusa perfecta per fer-me canviar de plans i anar a Collbató, ja que l'aproximació és més curta i en cas de pluja ens mullarem menys estona.

 Un cop aparcats, tirem cap a La Codolosa, ja que no volen fer esportiva, així que remuntem el camí fins a la "semi-paret" amb la intenció de fer una combinació de vies que vaig veure per la xarxa fa uns dies: fer una via a La Codolosa i un cop a dalt, fer "L'aniversari de l'Ernesto", una ruta d'en Baraldés relativament nova.

 Finalment ens decidim per la via "Indignats", que està força guapa, i ja ha esdevingut una clàssica del pelotonaje, on tan sols em d'apretar les dents a l'inici del segon llarg i del tercer, però la roca és excel·lent i convida a intentar-ho.

La família Delgado-Foz a la R2.

Camí de la R3.

La Mercè al pas de 6a del L2.

 Un cop acabem aquesta vieta, ja plovisqueja amb força intensitat, i la Mercè ens tenta d'anar a fer unes braves i unes birres. Però en Pepins i jo l'enredem per continuar amunt. Així que ens plantem sota la via i tira cap a dalt just quan para de ploure, i vibrant una mica al paset, ja que està humit, arriba a la primera reunió de "L'aniversari de l'Ernesto". Bona tirada i bon encadene, ja que hi ha un tram molt fi de peus.

Cap a Barcelona ja plou.

Un repassant el croquis i l'altra l'Instagram.

 El següent llarg és una rampeta fàcil que desemboca en un bombo. Ho prova en lliure però ni ho ensuma, fa uns quants A0's fins que toca sortir en lliure fàcil fins a la R2. Pujo jo i m'agafo el tram d'artifo amb més calma. Vaig muntant Scalextrics a totes les xapes per què la Mercè hi arribi bé, tot hi així cau algun renec.

En Pepins al tram d'Ae.

Ja renega...

La Mercè ordenant el cacau
que porta al tram d'Ae

 El tercer llarg és un diedret que l'única pega que té és que és molt curt, però és molt guapo. T'has de posar molt bé, sinó pots vibrar bastant. I els dos darrers llargs no tenen gaire història. Són ben bé per surtir per dalt. Més aviat lletjos, un pèl descompostos i amb males caigudes.

La Mercè al L4, o L7.

Arribant a R4, o R7 sí sumem la part inferior.

 Un cop al cim, la meteo encara aguanta, i tenim temps de fer el cigarru i recollir tranquil·lament. Remuntem fins el camí de les Bateries i després anem a buscar la drecera de Fra Garí. Quan ja estem arribant al cotxe, comença a ploure, ara si de veritat. 

Croki-paint general de les dues vies.

Croki-paint de "Indignats".

Croki-paint de "L'aniversari de l'Ernesto".

 

Conglopeps-4

 Pues vinga, continuo cardant-vos la xapa, és lo que té llevar-se a les 7 d'un matí plujós, que no saps que fer i tampoc em motiva massa sortir de casa, perquè entre el fred i la mullena acabes tremolant com una fulla. Així que aquí va el quart capítol de Conglopeps, i com és d'esperar, ens va sortir força rana. Vaja ratxa! Al menus vam poder fer algunes fotos bones!!

 D'aquesta sortida ja fa un bon grapat de mesos, i com podeu suposar vàrem anar a Montserrat, no recordo sí teniem alguna cosa en ment, o sí vàrem anar improvisant sobre la marxa. Total, ja fa temps vam anar fer la via "D'en Pitu i la Núria", però ens vàrem equivocar i vàrem entrar per la R3. Aquesta vegada suposo que havíem comentat de fer-la sencera, però ell ja tramava alguna cosa, i al final es va descubrir el pastel, és el nou Pepins Gate!

Al final es va descubrir tot.

 Resumint, és normal que ens equivoquéssim aquell dia, vaja aproximació, Déu n'hi dó. No és molt llarga, però fa força volta, i sembla que t'allunyes continuament, fins que el camí fa un gir sobtat i remunta un bon tros fins a peu de via. I aprofitant que surt el tema de l'aproximació ja us penjo el Croki-maps.

Croki-maps.

 Un cop a peu de via, en Pepitu es pilla el segon llarg, el més difícil de la via, però alhora el més equipat. Vale, vale. Faig números, i sí ell fa el 2n, a mi em toca el 5è, que també és 6a...però ja l'havíem fet fa 7 o 8 anys. Buenu, començo jo, vaig tirant, i mica en mica, sota un Sol esplèndid, vaig pujant fins a la R1. Puja ell, sense cap novetat i comença el següent llarg.  Mentre asseguro veig que han aparegut uns quants núvols al cel,  i hi ha alguna cosa rara. Passen els minuts, ell s'acaba penjant i descansant, i m'ho miro bé i apareix un HALO a sobre nostre!

En Pepins al L1 amb un Sol esplèndid.

Començant el L2. Hi ha algun nuvol estrany.

No serà el que em penso!

-Tiu! És  un halo!!! 
-Un què???

Brutal! Un halo perfecte! 

 Finalment arribem tots dos a R2, jo fent bastants més A0's que ell i la temperatura a baixat i cada vegada hi ha més núvols. Faig el tercer llarg i parem 5 minuts per fer el cigarru i mirar-nos la part de dalt. A mi el halo em fa patir, perquè quan apareix un, significa un canvi temps bastant immediat. Però total, queden dos llargs i tenim temps si ens espavilem. I aquí es destapa la trama! El paiu no vol fer aquesta part perquè la seva religió li prohibeix repetir vies, i ja la vàrem fer fa 7 o 8 anys. Per tant,  vol fer una ruta nova, la "Directe Núria", que està força aprop d'on som. 

Jo al L2.

Jo arribant a R2, encara fa bo.

Jo al L3, els núvols de la tempesta
 ja treuen el nas.

 Intento fer-li entendre que tenim poc temps, que ell vol fer tres llargs nous,  enlloc de dos de coneguts, que es deixi estar de xorrades i que tiri amunt, però no baixa del burro. Com sempre m'acabo baixant els pantalons i perdem un temps preciós recollint el material i buscant la via. Quan finalment la trobem i ens preparem per tornar-hi, ja s'escolten els primers trons a l'altra vessant de la muntanya. Ara, segurament ja estaríem a R4, o més, però l'avarícia rompe el saco i ara lo que prima és surtir d'aquí cagant òsties.

                                        

En Pepitu fent el 3r llarg, pur tràmit.

 Total, agafo i tiro amunt però per la via "Núria", que és mooooolt fàcil, ja que l'objectiu és sortir d'aquell forat. Als 60 metres monto reunió i puja en Pepitu, i sense pensar-s'ho va cap amunt, ja que els trons cada vegada se senten més forts i més aprop. Quan s'acaba la corda li dic que continuï i anem a l'ensamble fins que arriba al cim, monta reunió i m'assegura. Un cop junts, recollim i tirem avall per Santa Magdalena i després Santa Anna, on ja cauen les primeres gotes. Arribem al cotxe i a 50 metres Sant Pere obre l'aixeta de cop i cau la del pulpo! No arribem a mullar-nos per minuts!!!

 A partir de la tercera reunió ja no estàvem per fer fotos, per tant, no en n'hi ha cap des d'aquella hora. Us heu de conformar amb creure'm o mirar un registre pluviomètric d'aquell dia. 

 Buenu, moraleja, qui tot ho vol, tot ho perd. Si haguéssim continuat per la via que feiem, hauríem acabat abans hi tot. Al voler fer una de nova amb la tempesta al costat vam acabar fent una vieta que no té res d'especial. Tan sols és una rampa per anar a quatre grapes i que per tant no em molesto ni a fer el Croki-paint. 

Croki-paint tunejat
del blog Skalatzencas

Croki-paint fet pel menda lerenda.

 

 

Conglopeps-3

 Ja fa uns dies, diria que ja fa que molts, una companya va entrar a quiròfan perquè li havien de treure un no sé què de no sé on. L'operació no era complicada però havia de fer una setmana de repòs absolut, i després, començar a fer vida normal poc a poc. Així  que 10 dies després de l'operació vam quedar per anar a fer alguna coseta light. 

 En principi lo ideal hauria set fer esportiva, perquè sí tenia algun problema podríem cardar el camp a tot òstia. Però ella deia que es trobava força bé i que volia fer una vieta. Li vaig suggerir anar a Malanyeu, ja que era gairebé perfecte. Podríem anar-hi amb el meu Pandilla, així ella no havia de conduir, i ademés només tenim una hora des de Ripoll sí la cardant aguanta un altre dia. També així, ella no estaria gaire estona asseguda. Un cop al poble només hi ha 20 minuts d'aproximació i la idea era fer una via fàcil i curteta, de tres llargs màxim, i sí pasava alguna cosa podríem baixar a terra amb un o dos ràpels. A més un cop al cim tenim l'opció de baixar a peu.

Un altre dia serà.

 Doncs a última hora es van apuntar en Pepitu i la Mercè, i tot lo que havia pensat perquè ella no patís en excés s'en va anar a pendre pel cul.

 Finalment vàrem acabar anant a Gorros, conduint ella el seu cotxe, fent l'aproximació d'una hora a peu per estalviar-nos el funi, escollint jo les meves vies i la d'en Pepitu, ja que ell volia fer la "98 octanos" tant si com no, però un cop va ser a lloc va aparèixer l'esperit d'en Jordi Pujol i va decidir no ficar-s'hi i es va quedar en blanc. La baixada també la vàrem fer a peu però per Sant Miquel,  que és més llarg, i  va tonar a conduir una altra vegada ella fins a casa. Total, que la chavala va estar dos dies amb forts dolors allà on no sona la flauta.

Un ltre cop amunt, brrr...

 Buenu, total, que després de fer les putes escales per enèsima vegada, en Pepitu i la Mercè es queden a la Magdalena Inferior per fer la via "Rataplan", i nosaltres dos remuntem les escales de Jacob amb la idea de fer la via "Normal" de la Gorra Marinera i la "Epitafio" de la Magdalena Inferior i trobar-nos tots quatre al cim. 

 Un cop al peu de la Gorra em va desmotivar tant aquella rampa que vaig rebuscar pel mòbil alguna cosa més interessant. Finalment vaig trobar una vieta que ens anava bé als dos. La via en qüestió crec que és la "Blasco- Llavador", no vaig trobar gaire informació, així que pudé us enganyo. Va pel muro de la dreta de la "Normal", i la vaig trobar força xula.

La cordada patacada a la via "Rataplan".

 Comença just on s'acaba el bosc sí resseguim la paret cap a la nostra dreta. La primera assegurança està bastant amunt, així que vàrem muntar una R0 al darrer arbre abans de que la paret es precipiti avall. També us haig de dir que vaig posar l'alien verd perquè hi ha una bona òstia sí caiem abans de xapar-la, però és fàcil. La roca és boníssima i no està gens sobada. Després de xapar quatre espits de 8mm, arribo a la reunió i falta una plaqueta, així que tiro amunt amb la idea de fer la R ens uns arbres de la meva esquerra però com que la corda arriba tiro fins dalt de tot, 60 metres justos. Fem cim, i aprofitem per fer unes fotos a la cordada Delgado-Foz, i després tirem avall.

 Un cop a terra, ella té ganes de més, ja que el calmant encara li està fent efecte, així que ens decidim per la via "Epitafio" a la Magdalena Inferior. I segons els càlculs, hauríem d'arribar tots quatre al cim a la vegada.

Tram final de la "Epitafio"

Cronometrat, ja estem a dalt els 4.

 De la via poca cosa a dir, clàssica entre clàssiques. Té el nom pintat a l'inici, i un cop haguem fet els cinc primers metres, la resta és Hollywood. Roca excel·lent, un pèl sobada, però no molesta, i equipament de primera. La R1 és una mica penjada, així que vaig tornar a enllaçar els dos llargs perquè ella no patís. I com els resultats que em va passar la NASA eren correctes, arribem al cim els quatre a la plegada.

Rapelant de la Magdalena.

Els Delgado-Foz rapelant.

Qui el Cavall no ha pujat,
A Montserrat no ha escalat!

 Fem el cigarru i les foto de rigor i tirem avall. En Pepitu i jo tenim ganes de fer més, però la seva companya ja en té prou i la Twity li torna a fer mal allò que no sona. Així que decidim tirar avall.

 L'aproximació és senzilla i segurament tothom sap arribar-hi, però sempre hi ha algun despistat. Des de l'estació superior del funicular de Sant Joan em d'anar a la dreta, creuant una tanca de fusta, i seguirem pel camí que passa per sota dels Gorros. Després de 10 minuts caminant trobem un trencant a l'esquerra que duu a l'ermita de Santa Magdalena, poste indicatiu. Després d'uns minuts arribem al peu de les Escales de Jacob. Les remuntem fins al final. A la nostra esquerra hi ha la via "Normal" de la Gorra Marinera, la "Blasco- Llavador" està una mica més a l'esquerra, on el bosc acaba per caure en una vertical canal, espits visibles.

Croki-paint senzill però resulton!

Fins aviat vieja!

 

Conglopeps-2

 Uns dies després de l'encigalada a La Mamelleta, torno a quedar amb en Pepitu, però aquesta vegada s'apunta la seva cunyada, i acordem fer alguna cosa fàcil a Gorros, però amb la intenció de fer tres vietes o quatre sí la cosa funciona. Però com acostuma ser tradició ja, no va sortir gaire bé el jornal.

 Pugem amb el funicular a mises dites ja que la cunyada no està fina avui, i com sempre el primer s'ens ha escapat, i en el segon no hi cabiem. Per tant arribem a dalt passades les 11, i mitja horeta més tard aparquem al final de les Escales de Jacob, a la Magdalena Inferior. Total, comencem a escalar a l'hora de l'Angelus. 

 A mi m'hauria agradat fer alguna via que nova, però potser avui no tocava, ja que anàvem tard i erem tres, i sí volíem fer alguna via més després s'ens cardaria el temps a sobre, així que ens vàrem decidir per la via "Apia", que ja he fet un parell de cops però ells dos no, i com que la Núria està espesa no patirà gens... Coses de dones penso jo... Així que per estalviar-nos merders de cordes i nusos, aquest itinerari el farà en Pepins tot de primer i jo el següent.

 Ruta bestial de xula, roca excel·lent i sense sobar, aèria però amb les reunions còmodes, equipament correcte, llargada de les tirades ideal per sentir-nos, vistes magnífiques i descens agradable amb un rapel de 30 metres segur i net. Tots tres, o totes tres,  com volen que parlem aquests/es progres de postal, vàrem arribar ben cofois al cim. 

Típic selfie on sortim els tres.

Tres fotos de la Twity al primer llarg de la via "Apia".

 Un cop a terra, la cunyada d'en Pepitu rep un whattsapp i li diuen que una companya de feina ha donat positiu en Covid. Olé! Ara ja sabem perquè no es trobava gaire bé avui! Total, com que en principi no ens podem infectar, ja que en Pepins està vacunat de fa poc, i jo fa uns tres o quatre mesos el vaig passar, decidim fer alguna via més. 

La cunyada d'en Pepins al L3 de la "Apia".

Ràpel de la Magdalena Inferior.

 Em decideixo per fer la via "Atila", a l'Ullal de Santa Magdalena. Una ruta curta però nova per a mi i que es veu petita i atractiva. M'encordo i de seguida es veu un salt bestial amb la graduació i arribo a la R1 molt justet, bufant més que una locomotora a vapor!

 Com que el primer llarg és curtet, l'enllaço amb el segon i monto reunió sota del cim, però està net, així que sí porteu un semàfor us pot anar bé. Quan tornem a estar tots tres  junts una altra vegada, la cuñi ja diu que es troba força malament. Li posem la mà al front i està bullint. Així que rapelem i ens deixem d'històries i tirem avall. Un cop a Ripoll, en Pepins i jo vàrem anar a fer unes birres a casa seva, i la Núria a fer un test, que naturalment va donar positiu.

Tres imatges de la Núria ala via "Atila".

 L'aproximació és senzilla i segurament tothom sap arribar-hi, però sempre hi ha algun despistat. Des de l'estació superior del funicular de Sant Joan em d'anar a la dreta, creuant una tanca de fusta, i seguirem pel camí que passa per sota dels Gorros. Després de 10 minuts caminant trobem un trencant a l'esquerra que duu a l'ermita de Santa Magdalena, poste indicatiu. Després d'uns minuts arribem al peu de les Escales de Jacob, les remuntem fins al final on trobarem la nostre via amb les xapes pintades de color verd. Després de fer el ràpel un cop em fet la via, tenim al nostre costat dret l'ermita de Santa Magdalena, i a la nostra esquerra, l'Ullal, fàcil i evident arribar-hi.

Croki-paint.

Croki-paint tunejat del blog d'en Xarli.

Fins aviat vieja!