Buenu, com que tinc una bona ristra de vies senzilles i arxi-conegudes pendents, em permeto el luxe de fer un parèntesi, ja que aquest dissabte passat, 30 de Juliol, amb en Grau i la Núria vàrem "requipar" una via oberta ja fa dos anys i de pas vàrem obrir una altra vieta (segons ells) o un viot (segons el meu criteri), tot depèn del metru que utilitzem per mesurar.
Fa dos anys, a finals d'agost, quan l'esquena era esquena, en Grau em va comentar que a Coma d'Orri (entre Setcases i Vallter),hi havia una paret verge amb moltes possibilitats d'obrir nous itineraris just abans de la Piràmide de la canal de l'aigua.
Quan vàrem anar a fer la via "Bio-desagradable" en Pepins i jo no m'hi vaig fixar, la veritat, duiem una cordada de tres darrera i només estàvem pendents d'arribar abans que ells a la paret per no xupar roda i per allò dels rocs voladors, però que tot i així no m'en vaig escapar.
Doncs com que sóc fàcil d'enredar, ja ens tens els tres remuntant la vall de Coma d'Orri i en poc més d'una hora arribem davant la paret. Mentre descansem, l'estudiem una mica per trobar una línia lògica i assequible. Aquell dia havia plogut la nit abans, així que ens vàrem trobar molts trams molls i humits, però en Grau va anar pujant poc a poc però segur. Vàrem posar algun parabolt i vàrem deixar un parell de pitons.
 |
| Dues fotos d'en Grau obrint el L1. |
 |
| La Núria arribant a R2. |
La via la vàrem batejar "Xipimminent", ja que acabàvem de sortir del 1r confinament i van aparèixer moltes teories conspiratòries, entre elles, una que ens volíem posar un xip per controlar-nos. Jo crec que ja el portem, i a sobre el paguem... cada mes! El mòbil!!!!
La línia va quedar prou atractiva i amb una dificultat assequible fins a R3, fins hi tot per a mi, però l'últim llarg jo trobava que era un pèl expo, així que vàrem quedar que hi afegiríem alguna xapa més, però van venir més confinaments, després més feina a Corones (ja us informaré més endavant), després va venir en Luichy a pencar i necessitava algun peó, després el llarg hivern, després va venir el típic dinosaurio a tocar els collons a la Dent, etc... i va quedar a la safata de coses pendents, com tantes altres.
 |
| En Grau obrint l'últim llarg. |
Finalment, després de dos anys d'anar-ho dient, tornem a quedar amb l'idea d'arreglar la via, però acabem obrint una de nova i durant la baixada fer els 4 apanyus que li faltaven a la "Xipimminent". Ara crec que fins hi tot jo la puc repetir, cagat de por, però penso que quan tingui l'esquena a lloc la podré fer, per tant, tots vosaltres ireu sobrats! Al final ha quedat així:
 |
| Croki-paint. |
