Petita Massonada

Més  escaladetes d'allò que en diriem fora del circuit popular!

Ja fa uns dies vaig quedar amb en Pepins, i com és tradició, es va presentar tard, fet un cromo perquè la nit abans s'havia liat una mica i sense cap ideia d'on volia anar i que volia fer. Així que com que no tenia cap neurona funcional vaig tirar cap a Agulles, que vulguis o no, sempre acabes fent alguna coseta guapa i/o nova. 

Va suplicar tant d'anar a algun altre lloc que al final es va espavilar a buscar crokis. Em va proposar anar a la zona de El Gerro, que jo ja hi havia estat, però ell no. Així que després d'un bon esmorzar vàrem deixar el cotxe a l'aparcament acondicionat  a El Bruc i vam dirigir-nos cap allà. Em de seguir el camí per anar a El Vermell del Xincarró, seguint els cartells del Refugi Vicenç Barbé, fins que veiem El Gerro i El Timbaler, on neix un corriol marcat amb pintura blanca que ens hi duu directe, fàcil i evident.

El Timbaler del Bruc i El Gerro des del camí.

Un cop a peu d'agulla veiem que hi ha una cordada escalant, així que per no molestar anem a l'agulla del costat, la Veïna del Gerro. Es tracta més aviat d'un roc o una magdalena, però buenu, per fer temps ja ens va bé. Fem la via de més a la dreta i després la del centre, "Els nets d'en Sales", fins dalt. Aquest segon llarg diuen què és 5°, nosaltres li posavem 6a gairebé, ja que no pots caure per qué l'última assegurança està mig arrancada, així que millor no caure.

Croki-paint de La veïna del Gerro.

Rapelant del cim de La veïna del Gerro.

Rapelem i com que aquells continuen batallant a l'aresta sud de El Gerro ens il·luminem i anem als Pallers de Mal Any, a fer una via dels Masó.

Com diu la dita:

"Sí vols passar por, 

fes una via dels Massó."

I ja hi vàrem ser. Després d'una aproximació força entretinguda mirant agulletes i vies arribem al collet que hi ha entre el Paller del Malany i l'Agulla del Giravolt, després de passar per sota La Tisoreta, La Tisora i la cara oest del Paller del Malany. Des d'aquí li donem la volta per anar a buscar la cara est. Jo encara no m'explico com els germans Masó van trobar aquesta línia! Vale que nosaltres no som ni en Messner ni en Balliarts, però Déu n'hi do per trobar l'entrada de la via...

Finalment, vàrem arribar a peu de via després de remuntar una canaleta. No té confusió possible, és l'única via d'aquesta vessant i els espits estan collats amb cargols allen, marca de la casa Masó!

Panoràmica de la zona xirlada del blog d'en Punsola i tunejada.

Descansem uns minuts i en Pepitu s'anima a tirar de primer, ja que té una espina clavada del tamany d'un petroler des del dia que vàrem fer la via "Bernat i Amalia". Un muret d'entrada ens porta a una repiseta. Des d'aquí seguim un diedret on trobem dues sabines agonitzant per assegurar-nos i sortim a un esperonet fàcil fins a la R. Rapelem i mirem si podem fer alguna vieta més per la zona, però finalment no trobem res que ens faci el pes, o sigui, no trobem res fàcil i ultra-grapat. Així que decidim començar  a baixar, que amb la tonteria ha passat una bona estona.

Jo arribant a la repiseta.

Jo anant a caçar la R.

Vistes del sector d'Agulles.

Panoràmica.

Agulla del Giravolt.

Croki-paint del Massó-zoic superior.

Anem tirant i tornem a El Gerro i veiem que la cordada que hi havia ja ha marxat. Ens motivem tot hi que és una mica tard i carda un vent de pilotes. Em lligo la corda i tiro amunt per la via "Àfrica". Un primer llarg amb roca i equipament excel·lent, encara que vaig passar una mica de yu-yu, semblava que sortiria volant com una cometa! El segon llarg el fa en Pepitu en un tres i no res. La roca des de sota sembla cutre, però les repeticions s'han encarregat de sanejar aquesta tirada, tot hi que em de vigilar amb algun bolo saltarin. Tornem a rapelar i ara ja si, marxem que s'està fent tard!

Dues imatges meves al 1r llarg de la via "Àfrica".

Croki-paint!!!!!