Quan va néixer la Ceci vaig començar a buscar sectors d'esportiva en totes les guies de tinc de Montserrat per anar en plan chiki-climb-park.
Vaig trobar un, a la guia de Gorros d'en Luichy, que em va fer encuriosir...la Miranda de Sta. Magdalena, a la cara sur.
La guia ja ho deia...peu de via incomode...
Però vaig pensar, que al haver-ho publicat, hi hauria anat força gent i estaria tot trepijat i podiem anar-hi amb la canalla i les plastes de les parentes.
Pos NO!
El peu de via és incomode de collons, estret i ple d'esbarssers i aritjols.
I l'aproximació també té guasa si vas amb el masicosi, el moises, el sacaleches i tota la parafarnalia que porten els pares i mares! Sort que ja he perdut el tren! Uf!
Total, com anavem d'exploració la meva dona i jo, vam fer cinc vietes i vam canviar de lloc, ja que l'únic misteri d'aquestes vies es trobar la següent xapa...són exageradament fàcils, fins hi tot per mi.
A més totes són si fa no da iguals: un pas a l'entrada que et determina el grau i després a buscar xapes i R's a quatre potes.
 |
| Crokis del llibre d'en Luichy |
 |
| Foto del sector... ja es veu que és una rampa, xula, però molt rampós |
Com que era d'hora vam canviar de sector...
I ens vam dirigir cap a l'agulla del Mirador de St. Joan...a fer l'Arnau-Martín...más de lo mismo, però buscant les xapes de color vermell.
Un murete d'entrada de dos xapes que t'ho fa mirar i després una rampa de 3° fins dalt.
Descens a peu tot xinu-xanu i cap a casa.
 |
| Crokis de Papiyjuanan modificat |
 |
| La Mireia d'excursió pel L2 |
 |
| Crokis del Princep de les Maduixes |
