El mar, el mar...

Amb tants viatges a Girona degut a problemes familiars, aprofito un d'aquests i faig una parada a Solius amb en Fonts, que també està al pou, però no tant com jo.

La ideia és escalar una vieta, després fer una mica d'esportiva i cap al Trueta de visita.

Com que ja porto un bon grapat de mesos sota zero tant física com psicològicament, decidim fer una vieta molt fàcil, i apartada per poder fer el drama sense que ens vegi ningú. 

En Fonts, per variar no s'ha mirat res i em toca triar a mi. Finalment ens dirigim a fer la via "Gavinòdrom", a les Roques Bessones, i després rematar el dia a la cara S, on trobarem un bon grapat de vies de un i dos llargs.

Per arribar a Solius i a la via en qüestió crec que és millor un bon croki-paint que un rollu patateru, i si tot i així no ho teniu clar, poseu Escalada Solius al Google Maps i us hi portarà de pet!

Croki-paint per arribar a l'aparcament.

Croki-paint per arribar a les Roques Bessones. 

Buenu, total, després de 15 minuts de pateo arribem a peu de via. La veritat és que es veu molt fàcil des de sota. Tiro jo i enllaço els dos primers llargs. Així en Fonts li toca el xungo, que està millor que jo. Aquestes dues tirades són uns trenta metres molt fàcils, d'anar a 4 grapes, i al final trobem un pas tonto per arribar a la nostra R1. El següent llarg és molt guapo, amb un tram força puta entre el 2n i el 3r seguru, la resta es fa millor però no cal abaixar la guàrdia. I l'últim llarg no té més que anar seguint la cresta, on trobarem fins hi tot un cable en plan línia de vida per assegurar-nos.

Com que portem una corda de 60mts. només, decidim baixar a peu, i en uns 10 minuts tornem a estar a peu de via.

Croki-paint 

Vàrem acabar el dia fregint-nos a la cara S d'aquesta pedra, fins que enlloc de dits teniem cerilles. 

Un dia ben aprofitat. Podíem haver fet més, però amb 6 vietes d'esportiva i la clàssica ens donàvem per més que satisfets! 

En Fonts a peu de via.

En Fonts fent el nostre L1.

I en Fonts encarant el pas clau de la via.

Foto-cim: "El mar, el mar..."  🎶🎶🎶

Anecdota

A quí no li ha caigut escalant un roc escalant, o una pedra, o sorra, o alguna branca o matoll?

Fins hi tot hi ha algú que li ha caigut alguna serp, o un mosquetó, o una cinta.

Fins hi tot un 8, que baixa fent més fressa que un tren de mercaderies.

Doncs nosaltres l'altre dia ho vam superar TOT!

Ens van cardar pel cim un PORC SENGLAR!

Si, si. Heu llegit bé. Un putu PORC SENGLAR!

Pel matí vàrem anar a fer unes vietes d'esportiva a Vilamanya l'Aleix i jo, però cardava mooolta xafogor i vam decidir de fer un parell de vies al Sagnari, ja que encara faltava una estoneta per anar a dinar i li tocava l'ombra encara.

Arribem a peu de paret i de benvinguda ens reben dues pedres com pilotes de futbol. Cardem quatre  crits a la gent que hi ha per dalt i ens responen que ens apartem que tiren un porc.

- Com que un porc?

- Que diu aquest ara?

- Diu que tira un porc?

- Eing?

Amb aquestes que el caçador sense donar-nos més temps ens tira un porc senglar que havia caçat feia una estona tot cridant:

- P'abajo!!!!! 

Un bot digne d'en Sergei Budka ens permet esquivar aquella bèstia però la meva corda i l'arnés de l'Aleix no corren la mateixa sort i reben l'impacte directe...

Apareixen els caçadors, veins nostres, i encara una mica alterats pel que podia haver passat arribem a un acord. No ha estat res, però ens em quedat sense part del material fins que el comprem. Donem per acabat el dia i anem a celebrar que em tornat a néixer amb un vermutillu. Una més per explicar! 

Us pensàveu que us enredava? Pues no!!

M.I.A. (Missing in action)

Sangrava com un marrà el marrà, valga la redundància. 

El Xampinyó

Ara que ja he enllestit les sortides endarrerides de Montserrat, puc centrar-me en d'altres collunades, com per exemple aquest capritxu meu... jijiji

No us ho he explicat mai però vaig viure dos anys a Torelló, compartint pis amb dos elements més: en Lluís i en Pepitu.

Encara no sé com vaig sobreviure a aquells 700 dies de jarana darrera jarana. Suposo que amb 30 anys ho aguantes tot. Ara seria incapaç de resistir aquell ritme trepidant ni una setmana!

Entre liada i liada anava a treballar, i sempre puntual, no com d'altres, i pasava cada dia per davant d'aquest  roc o pedrot o agullola o diga-li com vulguis. Sempre pensava que algun dia havia d'anar a mirar-m'ho, però van anar passant els anys i no va ser fins aquest passat 29 de Setembre que ens hi vàrem acostar.
La víctima en qüestió va ser el meu germà, que degut a l'accident que va patir fa 2 anys, i que més endavant ja us ho explicaré, diu que no vol escalar mai més. Pues es cardarà un fart d'equipar i d'assegurar "qué pa qué"!
Així que aquella tarda, carregats amb el taladru i una estelada dels xinus, 4'5€, ens hi vàrem posar. En realitat vàrem estar més estona de cotxe o caminant que obrint la via que duia entre cella i cella.
Amb els crokis de l'accés a l'aparcament i el de l'aproximació, no cal que us expliqui gaire res més, ja que la vieta en qüestió és fàcil de trobar: és la única que hi ha.
Sí soc realista, és un pet de via amb un pet de roca, però buenu, vam pasar la tarda i vam fer bullir una mica més l'olla, ja que hi ha algú per aquells verals que no li va sentar gaire bé, i el 20 d'Octubre l'estelada ja no hi era.

P.D.: Vaig estar buscant el topònim d'aquesta pedra, però no vaig saber trobar-lo. Entre els companys li diem El Xampinyó, però crec que és més encertat Agullola de la Mare de Déu de Gràcia, que és el nom de l'ermita que hi ha a l'altra vessant de la muntanya. No crec que s'hagi de batejar amb noms com l'Agulla del Kharma, o de Buda, o del Déu que em va parir com fa més d'un... y hay lo dejo...

Per si esteu disposats a perdre una tarda.

No crec que la repeteixi ningú però per si algú hi va.

Croki-paint!!!

No duia estreps, així que vaig improvitzar
 amb l'altre cap de la corda

Aquí ja és fàcil. 

Foto-cim x 2!