Khazad-dûm

Amb això del virus al final ja no saps pas on pots anar, fins quan, amb qui i com. Total, que facis el que facis sembles un furtiu, així que el millor lloc per què no t'enganxin els multons és amargar-se sota terra, ben bé com els nans de Durin a Khazad-dûm, més conegut com a Moria.

La Comunitat divagant per Moria.

Així que imitant a la Comunitat, vàrem pujar a Montgrony, amb la ideia de baixar al Forat de Sant Ou. En realitat esperava més, però no deixa ser un forat a terra sense cap formació rocosa destacable. Res, molta llegenda del Comte Arnau i poca cosa més. 

Si ens decidim a anar-hi em d'aparcar el vehicle al refugi de les Planelles, situat una mica abans d'arribar a l'hostatgeria de Montgrony. Un cop allà ja veurem els cartells indicadors. No té pèrdua, ja que el camí està molt ben marcat. Després de 20 minuts de tranquil·la caminadeta arribarem a la capçalera del forat, envoltat per una barana de fusta.

Croki-Maps de l'accés al Forat de Sant Ou. 

Mapa de l'ICC de l'aproximació al Forat de Sant Ou.

El Forat de Sant Ou fou explorat per primer cop el 6 d’agost de 1901 per Norbert Font i Sagué i col·laboradors, en una acció que despertà molta expectació, doncs aquell dia s’hi aplegaren al voltant de l’avenc més de 300 persones, un fet que actualment seria molt difícil de repetir, tal com està ara el bosc ocupant l’indret. Font i Sagué va calcular erròniament una fondària de - 95 m (que sí que coincideix amb el recorregut total); la fondària correcta és de - 67 m.

Croki-paint mangat d'internet.

Resumint ràpid, només ens calen dues cordes de 30 metres, 5 o 6 xapes de M10 amb famella per muntar les reunions, una clau de 17 per collar, algun protector de corda també us pot anar bé, material individual com el casc, frontal, jumar, pedal... i mooooltes ganes de jumarejar... Al final no és tant però  més val haver fet alguna pràctica abans sí portem algun novell.

En Paco muntant la capçalera.

En Cele rapelant el 1r pou.

La única cosa destacable que hi ha al fons de tot.

En Cele remuntant el 2n pou.

Els "Blue Brothers" o els germans Pineda.

En Cele remuntant el 1r pou.

El tram entre pou i pou.

Xocolata negra i amargant!

Buenu, va, una encigalada més. L'última va ser fa poc, o molt, no puc concretar dates per que ja no sé sí es podia voltar o no. Total, que un dia treballàvem prop d'Amer i quan vàrem acabar vam anar al cingle de St. Roc, a repetir la darrera via que s'ha obert en aquesta cinglera. És tant nova que encara hi havia la pols del taladre.

Que exaguerao que eres por Dios!

El que havia de ser una tarda de semi-plaisir segons en Josep, ja que deia que els obridors, en Lato i en Pere, regalen una mica el grau i equipen generosament, es va convertir en una altra cursa a contrarellotge amb la foscor.

Suposo que vàrem infravalorar la via, i com que no duiem ni prou material per poder-la fer com Déu mana; ni teniem, o tenim, prou nivell, la vam patir de "lo lindo"! I a més, arribant al cim amb les últimes llums del dia.

Per tant, si voleu gaudir d'aquesta via, porteu un bon grapat de friends, inclosos alguns camalots grossos, i us recomano anar sobrats en el 6a. 

La via val molt la pena, es molt guapa. Segueix un diedre molt vistós combinat amb algun tram de placa, llàstima que tot el bistec que tenia al braç ha emigrat a la panxa, i ja no tinc el "fuelle" que tenia abans. 

En Grau a l'inici de la via.

El pas de placa del 1r llarg.

En Grau a la meitat del L2 i a un món del cim.

La placa del primer llarg és molt obligada, 6b indecotable crec jo, i la travessa cap al final de la segona tirada són els dos trams clau de la ruta.

L'aproximació i l'accés no us l'explico perquè no ens entendriem pas, així que us penjo uns Croki-Maps que us aniran molt bé i com no, el mega desitjat Croki-paint! Però aquesta vegada poso el que ens va passar un dels obridors de la via.

Croki-paint original però un pèl tunejat.

Morannon

Sí el dia que vaig anar a fer gel al Pedraforca era comparable a la liada d'en Frodo a Cirith Ungol, es podria dir que el dia que vàrem anar a la paret del Gresolet seria l'equivalent a la batalla del Morannon, on l'exèrcit de l'Aliança va plantar cara a tots els éssers que estaven sota la influència de Sauron.

Morannon.

Pues si, Déu n'hi do, quin tomàquet! El que havia de ser una matinal abans d'anar a treballar a mitja tarda, es va convertir en un "ui, ui, ui, que tard que anem!". 

Vàrem deixar el cotxe a l'aparcament del mirador del Gresolet, als peus del Pedraforca. I després de baixar uns quants graons, uns metres abans del mirador, ja veiem l'arbre d'on em de rapelar fins a peu de paret.

Fem el 1r ràpel i en el moment de recuperar les cordes, elles es neguen a baixar i no hi ha manera de que vinguin. M'armo de valor i amb un prusik remunto els 50 mts. fins a la R. Quan arribo a dalt estic per dir-li a en Grau que pugi, que jo ja he fet el dia, però com que ja el conec no tinc més opció que tirar avall, fins on ell m'espera pacientment. Fem el següent ràpel sense problemes, i busquem l'inici de la via "La ventana indiscreta". 

Un cop a peu de via, això ens pensem nosaltres, en Grau tira amunt. Després d'uns pocs metres queda pillat. Mirem el crokis i ja veiem que no anem pa bé. Baixa com pot i tornem a buscar l'inici de la via.

Finalment, després d'una estona divagant per aquells marges herbosos i traïdors, trobem la via. Aquesta vegada si que l'encertem, però la ruta en qüestió no és tant fàcil com pinta el crokis. El primer llarg el fem arrossegant-nos però arribem a R1. Li fot al següent llarg però a mitja tirada hi ha un aleje estratosfèric i tornem a abandonar. Rapelillo i a peu de paret una altra vegada.

Jo flipant a la 2a via que vàrem intentar.

Els minuts van passant i l'hora de marxar cap a la feina s'apropa sense contemplacions, a la vegada que el cel es va encapotant i comencen a caure gotes, i es pot dir que encara em de començar!

Al final decidim fer la via "Corona de reina" i sortir d'aquell forat d'una vegada. La via consta de 6 llargs, però el primer l'esquivem, ja que estem a la feixa de la R1, on comencen les altres vies. Torno a tirar en Grau davant, buenu, com sempre, i enllaça el L2 i el L3. El segon és molt herbós i ara amb aquesta pluja està per anar a fer un viatge al fons de la vall. El tercer diuen que és 4°... potser jo no tinc criteri però crec que està moooolt colladet. El 4t llarg recordo que el vaig disfrutar tot i l'estressada que duiem, ja que començavem anar tard. La 5a tirada ens va costar a tots dos el moment d'anar cap a la dreta, potser ho vàrem fer una mica més amunt o avall, però entre l'horari i el xirimiri ja no teníem el cap a lloc suposo. I finalment, després de fer l'últim llarg, molt senzillet excepte un petit murete dins la canal, arribem al mirador! 

Jo al tram més puta de la "Corona de reina".

Recullim tots els trastos i cagant hòsties marxem carretera enllà cap a currar que anem molt tard i a més SENSE DINAR!!!!!!

Buenu, total, que no hi tornaré mai més a aquesta paret. Segur que no vam triar el millor dia, però això de tenir l'escape a dalt de tot no m'agrada gaire, per no dir gens... digueu-me cagao, o convergent, o piltrafilla, o matao, o lo que vulgueu, però hi ha llocs a Mordor més macos per visitar!

Orodruin vist des del Plateau de Gorgoroth, 
bastant més bonic que el Gresolet!

Ara és l'hora del croki-paint però no he tingut collons a trobar una bona foto per pintar-hi a sobre, així que us penjo lo que he anat trobant per interné!