Seguint els passos d'en Shackleton

Ja que ha sortit Montserrat per aquí enmig us explico la última que vàrem fer per aquests verals, tan sols fa uns dies.
Després de tota la moguda de les llums, i imprevistos de la feina i familiars, en Pepitu i jo vam aconseguir un tiquet per anar a Ca la Montse sense presses ni horaris.Com que va ser un dia entre setmana vàrem pensar que no hi hauria gaire gent per la zona del monestir... que equivocats que estàvem! No hi havien barcelonautes però estava ple de japos i russos. Volíem pujar amb el funi però la cua era digne de la expo'92!

Així que ni cortos ni perezosos vam tirar a peu cap als Gorros per St. Miquel. 

Un cop a dalt li deixo triar la via a ell i va i em surt amb la puta Paparra de Deu!

Joer! Al final callo i anem a fer la via "Balbino" perquè estigui content, ja que li fa il·lusió...

Poca cosa a dir d'aquesta via. Només el segon llarg té algo de salsa. La resta anar a quatre grapes seguint xapes grogues. Ell enllaça L1 i L2. I jo els tres següents fins al cim, on en els últims metres trobarem un paset de 5° en el qual és millor no caure perquè et pots cardar un bon ostiot contra la repisa.

Croki-paint força xulo, No?

Jo arribant a la nostra R1.

I una altra vegada jo, ara al nostre L2.

Fem un cigarru al cim i  descendim seguint el corriol fins a sota del Gorro Frigi. En aquest punt apareix el dilema de l'any... 

Jo volia fer un Gorret però el Petit Shackleton del Ripollès vol anar d'exploració i acabem perduts enmig de La Plantació. 

El petit Shackleton i l'Endurance.

Després de més de dues hores buscant agulles i vies aconseguim situar-nos però estem cansats, suats i esgarrinxats, i acabem decidint de començar la tornada. 

Quan passem per sota del Gorro, enredo a en Shackleton de pa sucat amb oli per fer la via "La Gavina", que no vaig poder acabar fa uns mesos degut a l'overbooking. 

Com que ja havia fet els dos primers llargs, entrem per "Lo Tio Gos", que també he fet, però ja fa un grapat d'anys i no recordava res.

El primer llarg el fa en Pepitu sense problemes, tan sols ens em de dedicar a seguir les xapes grogues i agafar les patates més grosses. Agafo el relleu i enllaço L2 i L3. Un cop en aquesta R canvio de via i vaig a buscar el mur de "La Gavina" i faig reunió en una alzina molt ferma.

Arriba en Pepins i com a bon convergent em cedeix el torn, i jo ben content i motivat tiro amunt amb passos ben verticals i guapos fins a un punt que no ho veig clar i em penjo. 

- Collons, vaja quinto!

Una mica d'aleje amb moviments obligats em frenen de cop. Ho probo diverses vegades i finalment em faig un pedalet i xapo amb l'antena. Després afluixa una mica però ja vaig violat i arribo a la reunió guarrejant.

El següent llarg li fot en Pepitu i arriba a la R del cim en un tres i no res. Ens trobem a dalt i comencem la baixada, que a dia d'avui ja és com una més de la familia...ja van una trentena de vegades que faig cim al Gorro...Deu n'hi dó.

Croki-paint amb la ruta seguida per l'Endurance.

El menda fent el 2n llarg.

Arribant al cim del Gorro Frigi per trentena vegada.

Més pupurri!

Després d'uns dies d'haver anat al Gorro Frigi amb l'Iturri, hi torno, però aquesta vegada amb en Pepins.

Jo duia entre cella i cella acabar la via de "La Gavina", però un cop a peu de paret veiem que hi ha un altre cordada, així que canviem d'objectiu per qué no vull que em torno a passar el mateix.

Aixi que després de mirar per interlens ens decidim per la "Navalon".
En Pepins quan veu tanta xapa es motiva i tira amunt. Va pujant molt bé i de cop i volta s'adona que no són parabolts, sino espits amb un cargol molt estrany, així que decideix que millor no penjar-se i encadenar. Després d'una bona metrada crida reunió.
Pujo jo i de sobte veig la que a liat el paiu!
A mitja tirada s'ha despistat, s'ha marcat un aleje i s'ha canviat a la via del costat, a la "Lajarin", i com que li quedava poca corda, ha muntat R en un parabolt i un buril.
Quan arribo a la reunió decidim continuar per aquesta via. Així que tiro cap a dalt, em salto la R2 i continuo fins la R3, la nostra segona reunió.
En Pepins fa el tercer llarg,  molt senzill.
Un cop junts, ens canviem de via i surtim per la "Lo tio Gos", que és una mica més difícil que l'última tirada de la "Lajarin".
Finalment arribem al cim després d'haver fet un bon pupurri de vies.
Baixem rapelant i tirem cap a Ripoll que el company té obligacions paternals.
No vàrem fer cap foto, així que us heu de conformar amb el croki-paint.

Croki-paint del pupurri.

El reton del T-1000

Suposo que tothom sap que és un T-800 i un T-1000?

No me jodais!

Però que és aixó?

No sabeu que són?

La mare que em va parir!

Un T-800 és un androide construït per Skynet, format per un esquelet amb una aleació de titani i tungsté amb forma humana i recobert amb teixit viu.

El T-800 sense el recubriment de teixit viu.

El T-800 amb el recubriment preparat per infiltrar-se.

Veieu la diferència o no?

I el T-1000 és també un androide construït per Skynet, però més avançat. Es tracta d'un robot compost per una polialeació mimètica que li permet autoregenerar-se  i imitar qualsevol objecte o persona que toca.

I tot aquest rotllo perquè preguntareu.

Ara hi arribarem, trankils mainada!

Recordeu el T-1000 de Terminator 2?

Si!

Recordeu com es mor?

Si!

Recordeu com es recargola dins l'olla plena de metall fos?

Si!

Recordeu que a mesura que es consumeix apareixen les cares de les seves víctimes?

Si!

Recordeu l'última cara abans de desaparèixer?

Nooooooo!

M'ho imaginava...

Us refresco la memòria:

Vaaaaleee...

Pues no estava mort, no!

Ha tornat!

No em direu que no s'assemblen?

Buenu va, fora conyes i a treballar!

Pues el pobre Fonts es va cardar daltabaix d'un marge quan anava a equipar ja fa uns  mesos.

Després d'una operació a vida o mort (on es comentava si li posaven una placa a la cara o directament amputaven del coll en amunt) li va tocar una dura recuperació a base de sopetes i cremetes.

Després d'uns mesos va tornar a la carga, primer fent vietes molt fàcils i després no tant fàcils.

Així que un dia vàrem quedar per fer el seu "re-estreno" en via llarga.

Com que per aquells dies feia molta calor, vam decidir anar a la cara W del Gorro Frigi, a fer la via de "La Gavina".
Per trobar-la em d'arribar a la vessant W del Gorro Frigi, passar de llarg la "Lajarin" (parabolts i burils), després la "Navalon" (espits amb els caps dels cargols molt rarus) i quan el camí comença a pujar trobarem els parabolts de la via.
Em lligo les cordes i tiro amunt.
He llegit per la xarxa que el primer llarg és 4+ i que li sobren xapes... toma ya! Pues no hi ha sobrats pel mon! Jo no em vaig saltar ni una, i tot i que és 4+/5-, no ets pots despistar ni un moment. Tirada molt maca.
La segona no té res, anar de quatre grapes fins la següent R.
I quan toca fer un petit canvi de reunió, veig que hi ha una cordada de tres. Un d'ells ha intentat el tercer llarg però s'ha baixat i s'estan fumant un canelu per relaxar-se mentre decideixen qui pujarà a acabar la tirada.
Com que veig que això va per llarg decideixo canviar de via i sortir per la "Lajarin", ja que també trobem gent a la via "Òptima" i un guiatge a la "Tio Gos".
Aquest últim llarg el va fer en Fonts sense despentinar-se...jijiji. Un cop al cim vàrem descendir per la normal i cap a casa, ja que ell havia de marxar d'hora i el dia s'en va anar al traste amb tantes esperes.
Només vam aquestes cutre-fotos, així que us penjo el croki-paint i tira milles.

Croki-paint de la combinació de vies que vàrem fer.

Arribant a peu de via.

Fent cua a l'embús.

Dues fotos d'en Fonts a l'últim llarg.

Foto-cim.

Cordada femenina a la Magdalena.

xXx (1)

Prepareu-vos per qué  venen tres entrades que no tinc ganes de fer-les!

"Per qué?", preguntareu...

Pues com bé diu el títol són tres X's! 

Triple X!

xXx!

Tres retirades!

I les tres a meitat de via!

I les tres seguides!

Per agafar les cordes i els gats i mandar-los a tomar pel cul!

Pues venga, va, comencem per la primera.

Un dia remenant pel Feisbuc vaig veure que volien fer una cadena humana des de Collbató fins el cim del Cavall a favor dels Presos Polítics.

La ideia em va semblar bona, i com que suposo que hi hauria molta gent que voldria estar més aviat per dalt, li vaig proposar al meu germà, que encara va amb la pota tiesa, si volia anar a fer bulto pel planer del costat del poble, i va dir que si.

Finalment no recordo el perquè però no vàrem poder anar-hi i em vaig quedar amb les ganes de colaborar.

També van posar-hi un llaç groc!

Uns dies després  vaig veure que també volien posar un gran llaç groc al Gorro Frigi.

Els hi vaig comentar a la colla, però tots es van rajar com a bons nenazas que són, i vaig anar-hi sol.

Em vaig posar en contacte amb l'organitzador del tinglado, en J. Escruela, i el 13 de Maig vaig agafar el petate de currar de verticals i cap a Montserrat.

La ideia inicial era penjar el llaç, anar al cim escalant per alguna de les vies, i baixar rapelant per desmuntar-lo.

Però vàrem tardar més del compte a muntar-ho tot i el dia es va anar espatllant i va començar a cardar molta rasca.

Així que quan vàrem fer un centenar o més de fotos al Gorro amb el llaç, el vàrem desmuntar i vàrem fer cim per la via Estasen, que per cert, jo no l'havia pujat mai, sempre hi havia baixat.

I ara em preguntareu:

"Però si vas fer cim! On és la X?"

Pues jo ja estava a la segona reunió de la via del "Carles" i havia trobat company de cordada, però què feia amb totes les cordes estàtiques i els ferros?

Total, que em vaig baixar per no deixar-ho tirat a peu de via i després vaig pujar amb els demés per la "Estasen" carregat com un burro!

Però buenu, val més una X així que no pas la de la següent setmana!

Finalment l'asuntu va sortir molt be i m'ho vaig passar de puta mare amb gent que no coneixia de res i que ja no recordo com es deien... coses que passen quan abusses de determinades "coses"...

I ara unes quantes fotos, i com no, el croki paint!!!!

Croki-paint de la via.

Tots per sota meu! Semblava un senyor feudal! Jijiji!

El llaç a mig fer des de sota.

En Jesús i jo muntant el llaç.

Dues fotos des del Monestir, amb i sense zoom.

I des de la Gorra Marinera.

I foto familiar al cim, amb un fred del carallu!

Gorro frigi

Un d’aquells típics que el “trio ternura”, o sigui el Pepito, el germà i jo,  ens posem a parlar de rocs, parets, moviments, cantus, regles …. I les respectives es miren…

I diuen:  Es que sou monotema!!!!

I normalment s’acaba aquí, la nostra conversa o el seu interés per nosaltres …

Però l’altre dia, la “Masers”, pepito wife’s, ens diu que està motivada i que no havia fet cap via que passés de 2 llargs.

Dit i fet! El xexu ja va treure la bíblia de ressenyes… i a fer un Gorret s’ha dit!

A la aproximació

Això és com els astres… s’han d’alinear… perqué combinar la feina del xexu, el meu curset i parella que puguin deixar la “Ceci” amb els avis …

La Masers i en Xexu van fer la via Blava del Gorro Frigui a la sur, i nosaltres ben bé a la seva esquerre vam fer la via Pilar Martínez Vº, 170 m.

 

Croquipaint a mà del Xexu

Amb la cortesia de Toporoc (mola eh!)

Va estar molt ben combinat perquè el Pepitu pogués veure  les evolucions de la Masers i de pas ell fer una via que no hagués fet.

L1+L2 III/III+ de 75m => Llarg per començar de rampeta que va buscant posar-se dret mica en mica

En Xexu al L1 de la via Blava

Aquí es veu com de junts anàvem      

En Xexu arribant a R2

                                   

L3+L4 Vº de 40m => Més vertical i ben equipat amb un murete de Vº i rampa fins a creuar una cicatriu gegant que fa un diedre en diagonal, i allà cal veure un buril amb mosquetó que et guia cap amb tendència a la dreta, allà també hi ha un pas de Vº

L5 Vº de 10m => Placa curta i vertical, molt xula, i es posa encarada per fer la travessa cap a l’esquerre

.

L6 vº de 30m => Molt Wuapa, travessa ben equipada, amb canto i divertida fins a buscar el diedre de l’esquerre, que des de sota sembla un sostret, però no ho és.

Quan encares el diedre les xapes són vermelles, i hi ha un petit “aleje” però sense gaire pericarditis

.

Un cop al cim i fetes les fotos de rigor fem el descens amb ràpels i una canal fins a fer un altre petit ràpel o desgrimpada amb “peligru” fins al coll de la Magdalena

 

Aqui la Masers fent els ràpels, de baixada

.

I com que el Xexu no en tenia prou vam acabar el dia amb una via curta de Magdalena Inferior, vam fer la Kontuz Mesedez Vº de 60m. amb una tirada i en Pepitu i la Masers van fer jus la de l’esquerre, Epitafio IV+/V també de 60m amb 2 llargs

 Croquis robat d'Internet

.

Descens amb un ràpel per la normal de 40m. per deixar-te a peu de via

.

En resum un bon dia per tots, i en especial per la Masers que ho va fer molt bé i de pas vam fer uns riures tots junts!!