En Follet em porta d'excursió 5

 Fa uns dies, quan el fred era més viu que en Jason de Viernes 13, que no hi ha manera de que es mori, en Follet em va proposar d'anar a la Paret de l'Altar, a Malanyeu. Jo era molt reticent a anar-hi, ja que hi havia algunes vies que les xarxes socials les deixaven pel terra, i això de fer xustes ja començar a cansar. Però com que ja m'ho havia dit varies vegades vaig tenir que acceptar. Sort! Perquè vaja viote més xulo va escollir el paiu!!!!

Croki-paint de la via "Vinga, vinga".

 Buenu, això  de viote entre cometes. Ell no es va ni immutar, però a mi em va agradar molt. Dificultat al meu límit i equipat però amb les assegurances una pèl distants, lo just per passar una mica de por i que no et permetin correr i així poder gaudir poc a poc de la roca mentre busques la següent. Llàstima del tercer llarg que és guarro, selvàtic i matojero, i el darrer, què al no tenir el nivell, és una petita pedalada que l'únic misteri que té, és corroborar que sóc baixet i que per tant tinc d'apurar els estreps per caçar la següent xapa.

Dues imatges d'en Follet al L1.

Quin puto fred!!!

Tot i així vaig disfrutar aquest primer llarg.

Però el vaig patir, sóc un tita bullida.

  Dit això, només puc explicar que ens va costar trobar la via, però això ja és una costum, i que fotia un fred del copón. Tot i així, el primer llarg el vaig trobar guapíssim. Un cop a R1 va sortir el Sol i l'ambient és va tornar més humà i la segona tirada la vaig poder saborejar mentre la temperatura corporal pujava al mateix ritme que jo, poc a poc però costant. 

Aquest tiu no té fred o que collons passa aquí?

El paiu no s'arruga.

I jo més tiesu que un cagarru a R1.

Mesures d'emergència en cas de fred polar.

 El tercer llarg és un peatge que em de pagar per poder gaudir del L4, igual de guapo que el primer i el segon, amb un parell de pasets més finets, ja que em d'anar jugant entre la placa i l'esperó. La quarta reunió és opcional, però nosaltres la vàrem fer. És una mica incòmode però així no anem carregats de cintes fins les orelles i no espatllem el 4t llarg amb un final d'artificial. 

Tres imatges d'en Follet xupant roda.

 Sí voleu anar-hi heu de seguir la carretera que va a Malanyeu des de la C-16. Després d'uns tres quilòmetres trobarem un trencant a l'esquerra que indica La Caseta. El seguim uns metres per pista i quan trobem un altre trencant a l'esquerra el seguirem. Pasarem per tres cases aïllades i una mica més amunt aparquem davant les parets. Seguirem a peu seguint algunes fites i rastres de pas. No és perdedor però nosaltres tenim una orientació de puta pena, però amb la foto del Croki-paint no heu de tenir cap problema. Uns 25 minuts a peu caminant tranquil·lament. 

Començant el tram d'Ae.

I acabant el tram d'Ae.

Pot de registre del cim inutilitzat.

Rapelant i amb samarreta!
El Sol és mitja vida!!?

 

 

Malanyeu amb el Follet

 Després de tants anys escalant, o millor dit, arrossegant-nos per petites parets, la gent es pensa que som molt bons i venen a demanar-te que els hi ensenyis l'art de pujar rocs. Jo ja els aviso que som uns mataos, però no s'ho creuen, i finalment el desengany és monumental. 

 Últimament ha aparegut una petita colla de "descerebraos" molt ben avinguts que tenen molta il·lusió però pocs coneixements, i em van demanar que si els podia portar a trepar. 

 -Jo!!!!!????

 No saben pas el que diuen. Estic massa gran, gros i gras per portar al monte els membres d'aquesta colla: hi ha un septimogradista, un classicorro, un profe de gimnàstica i un All Star de l'hoquei! 

El di que l'Arxé gran es va retirar de l'hoquei.

 Naturalment era molt reticent al principi, però són bona gent i molt divertits, així que m'hi he acoplat i a veure que passa.

 Els primers contactes han set amb el Follet. Amb aquest sobrenom imagineu-vos quin personatge ha de ser. Ja us explicaré més endavant com han anat les sortides, perquè m'ha cardat en cada percal que és per plegar. 

 Ara aprofito per escriure una sortida que vàrem a Malanyeu ja que estàvem parlant de la zona. Aquell dia erem en Follet, i els Arxé. Són una parella ben curiosa, el tiet i el nebot. Déu n'hi dó! No sé quin dels dos té més perill. 

 Com que no els coneixia proposo d'anar a Malanyeu i fer un parell de vies facilotes de costat. Així ens podem fer fotos, podem compartir cordes per rapelar o per sí passés alguna cosa ens podríem ajudar. Així doncs, després de cardar un bon esmorzar arribem a la cinglera cap a les onze i ens repartim: en Follet i el nebot faran la via "Adéu Espanya" i el tiet i jo farem la "Badalona". 

El tiet al L1 de la "Badalona".

El nebot amb un bon resacot al L2 de "Adéu Espanya".

I en Follet recuperant el mateix llarg.

 Començo jo, i la veritat és que per ser 6a és força agradable. Algun aleje i algun paset que t'ho has de mirar, però res de l'altre mon. Quan el tiet arriba a la R1, després d'haver fet algun acerot d'amagatotis, no s'ho pensa gaire i tira amunt. Mentre asseguro vaig esquivant pedretes que tira sense voler i sense avisar. Li falten metres i no és gaire fi escalant. Pujo de segon amb molt de compte perquè no sé quina reunió m'ha montat. Finalment respiro, al menys no ha posat el grigri del revés! Faig el tercer i darrer llarg sense pena ni glòria i esperem al seu nebot. 

En Jordi al L1.

En Follet al L2.

El jovent a R2 de la via "Adéu Espanya".

 Quan arriben a dalt parlem una estona, i fem plans, ja que el tiet té d'estar a Ripoll a quarts de quatre i decidim marxar ell i jo. Els altres dos es quedaran a fer una altra via. Com que som 4 per rapelar, en Jordi i jo baixem a peu , i comprovem que és més ràpid què rapelar amb una sola corda, ja que quan tornem a estar a peu de via encara els hi queda un ràpel.

 Recollim els trastos i marxem que ell ja va molt collat d'horari. Això si, tenim temps de parar a la benzinera de La Pobla de Lillet a pillar uns Cheetos i unes llaunes.

 Us penjo el Croki-paint de les dues vies, ja que són ideals per combinar. "Adéu Espanya" és un pèl més fàcil, però hi ha més aire entre xapa i xapa. Jo us recomano portar uns cinc friends petits/mitjans, tot i que quan la vaig fer fa uns cinc anys no faig posar res, vosaltres mateixos. 

Croki-paint de les dues vies.

 

Repesca a Malanyeu

Com que havia quedat pendent una sortida a Malanyeu amb la Twity, quedem un matí per fer una escapada en plan racing, ja que tots dos em d'estar a casa d'hora. Podríem haver fet alguna coseta pel Ripollès i segurament ens hagués emplenat més, però ens va quedar el gusanillu, així que vàrem quedar més aviat del normal i cap al Berguedà que hi falta gent. 

Vista general de la paret des del poble.

La Núria al primer llarg.

 Aparquem a l'entrada del poble i ja hi ha 5 o 6 cotxes. Mentre fem l'aproximació vaig rumiant quina via podem fer. Jo duia en ment la "Francesc Sunyol", però estava convençut de que hi hauria gent. Un cop a peu de paret, veiem que tothom està a les vies de l'esquerra. Estem de sort!

L1.

Diria que per la cara que fa no ho veu clar.

  Així que m'encordo i tiro amunt. Via mega clàssica, que ja comença a tenir algun pas sobadillu. Poca cosa a dir, només un petit apunt. La R1 és molt penjada, ideal sí fem el primer llarg en plan esportiva, però sí voleu fer la via sencera us recomano que feu la reunió amb la primera xapa de la segona tirada, ja que estareu més còmodes. La podeu reforçar amb uns boixos ben valents que hi ha al costat. 

La Twity a la nostra R1.

L2.

 Un cop al cim, rapelem per la mateixa via i com que anàvem bé d'horari, rematem el matí fent les dues vies d'esportiva que hi ha just a l'esquerra del primer llarg. Són la "Virgi" 5+ i la "Lia" 5°, molt guapes, amb roca gairebé excel·lent i un equipament just per passar una miqueta de por en algun passet, però res de fer-se mal, molt recomanables.

Foto artística del L2.

Rapelant la via amb la corda de 65mts.

 Nosaltres vàrem aparcar a l'entrada del poble, al costat del camp de futbol, i seguim en baixada una pista encimentada al principi, marquès grogues i blanques. Un cop passem un parell de cases i un vailet, em d'estar atents a un trencant a l'esquerra que baixa en direcció al rec. Creuarem un pontet i remontarem la falda del cingle seguin les fites per un camí ben fressat fins la paret. Inicials FS pintades a peu de via. 

 Buenu, us penjo un croki-paint amb les vies que vàrem fer, però us he afegit la "Montse Curto", que també és de l'estil, per sí teniu més temps i ganes.

Croki-paint amb les vies que vàrem fer
 i una proposta més. 

 

 

Tornem a repetir a Malanyeu!

L'últim diumenge que tenia lliure abans de qué la Mireia comencés les tant desitjades vacances, el vaig aprofitar per emmendar l'error de la setmana anterior.
Així que aquesta vegada ens vam ajuntar en Fonts, en Chano i jo.
El primer té l'hombro molt cardat, buenu ara ja té més coses coses tocades...
El segon és força novell.
I jo...
Doncs jo... Una mica més gordu i amb una mica menys de psico i força. Però per culpa del meu germà, la Ps4 i les birres! Sempre hi ha d'haver algun culpable per sentir-se millor, no?

Amb aquest entrenu no anirem gaire enlloc!

Arribem a la paret amb els peus ben molls ja que encara hi havia molta neu però aquesta vegada no m'equivoco de via, QUE RARU!!!!!!
Comencem amb la "Montse Curto", i després ja veurem que farem.
Així que de seguida ens encordem i tira cap amunt en Fonts a tot ostia, tant ràpid que no veu R1 i s'en va directe a R2...casi millor perquè la primera reunió és un pèl incòmoda.
Pujo jo després, i darrera meu en Chano, renegant i queixant-se a fondo!
Hi ha un parell de passets rarus, però res de l'altre món.
Arribem a R2 i torna a tirar en Fonts, així no desfem nusos ni històries i en un moment és a dalt.
Pugem l'altre paisano i jo, i ens rep un fort vent al cim!
Així que munto els rapels i  tornem a peu de via.

Tres imatges d'en Chano apretant el cul.

Un cop a terra mirem uns quants crokis i acabem triant una altra vieta facilota, ja que els tres estem en "plena forma".
Ens decidim per la "Francesc Sunyol", que ja havia fet, però així assegurem el tantu...
Torna a començar l'Iturri i fa el primer llarg ràpidament.
Darrera anem en Chano i jo, on només ho passa malament els últims metres abans d'arribar a reunió, on hi ha uns passets tontus i la roca fa una mica de grima.
El segon llarg el fem molt ràpid gracies al catàleg de cantus que hi ha!
La tercera tirada la torna a obrir en Fonts, on un pas se li entrevessa però l'acaba solucionant.
Després pugem nosaltres dos, i en Chano soluciona el pas cabró amb un bon acerot, com Déu mana!

El mestre de mestres al L1 de la F.S.

El mestre progressant pel L1

Vistes increïbles des de R1 i en Chano apretant

L'Iturri flipant entre tants cantus!

I ara en Cheno gaudint al L2!

En Fonts abans d'arribar al pas de 5+/6a del L3.

Rapelem i per majoria absoluta decidim anar a Guardiola a cardar-nos un plat combinat gegant al bareto.
Vietes guapes, disfrutones, amb menys matolls del que sembla i ben equipades, encara que sigui amb espits de M8... quina jartá de picar!
I no us penseu que m'he oblidat!!!!
Aquí teniu el croki-paint!!!

Croki-paint força xulu, no?

Un finde variat

Doncs aquest finde he tingut una treva i divendres vaig poder-me escapar a equipar una miqueta (quan ho acabi us penjo el croki-paint del sector), dissabte vaig anar a fer esportiva al sector de la Font del Gat, a Sant Llorenç de Montgai, fins que va entrar  l'ombra a quarts de tres, i ens va fotre fora. I diumenge ens vam fugar la Mireia i jo a Malanyeu a fer una vieta. Que podria haver fet més? Pues si, però entre el desguace, la vida social i tot plegat no tinc temps per més!

Divendres...

...dissabte...

...i diumenge.

Pues eso. 

Dissabte, vàrem anar a Sant Llorenç de Montgai l'Iturri i jo.

Vaig trobar al blog "Lo Gall" aquests crokis i ens va picar la curiositat, i clar, vam anar-hi a treure el nas.

Xapes lluentes, algunes massa a prop de les expansions velles, molts itineraris, peu de via insuperable, poca aproximació i Sol fins a migdia.

Vam fer un bon grapat de vies fins a les tres de tarda, que ja estàvem a l'ombra i començava a cardar rasca, i a més a més, ja teníem els dits prou castigats! 

Diumenge, la Mireia tornava a tenir festa, així que tocava fer de bon maridet i anar a fer alguna coseta amb ella.

El millor marit de tots els temps!!

Com que ella no havia anat mai a Malanyeu li vaig proposar d'anar-hi.
Com és lògic, ella va dir que si... amb tal de no rebuscar sectors entre les guies de casa i internet tot li va bé.
Mentre esmorzem a Guardiola, al bar Cadí (per cert, recomenable 100% l'hamburguesa XXL!), miro crokis i em decideixo per la via "Montse Curto" i si queda temps i ganes, la "Doraemon".
I com acostuma a passar aquests últims mesos... m'equivoco de via!
És de ser inutiles!!!!!!

Mira que és fàcil trobar la via en qüestió ja que té les inicials grabades a la roca! Doncs jo marrà que era aquesta i no aquella...
Total, vàrem acabar fent la via de "La Carla s'en va a la selva", però entrant per una via d'esportiva que hi ha a la seva dreta.
Tot i que el nom "ya echa p'atrás", la vieta està força bé. No hi havia tant matoll com m'imaginava, i l'equipament i la roca són més que correctes, tan sols al L3 em de vigilar amb algun roc dubtós i per no passar gens de por, vaig posar l'alien vermell per la part de dalt,  que afortunadament la Mireia va poder treure...uf!
El descens el vàrem fer rapelant per la mateixa via entre núvols i fred, així que vam decidir fer alguna coseta arran de terra i marxar a dinar a Ripoll.

I el croki-paint como está mandao!