Tres pares en apurus i l'avi salvador

Bueno aquesta vegada me decidit ha escriure aixó que l'avi diu un "post". Casi que podria posar també entre cometes decidir, perque realment he estat casi coaccionat: -que ets un perro, que ja esta bé, que tot ho he d'escriure jo, que si no tens temps entre bolquer i bolquer, que si escriuré que vas fer un A0 en un 4 i un pas d'estreps en un 4+,... en fi.

Al lio! Ja fa uns dies, diria setmanes, diria mesos, el senyor Chewaka feia anys!! I clar, que passa quan fas anys i a més portes casi dos anys que el més semblant que veus a un arnes és la motxilla de portar la peke i que el que mes s'acosta al yuyu es veure com el petit t'agafa el mòbil? Doncs sí, t'agafa ansietat. Ansietat de veure com et passa la "joventut" per davant, de veure com no arribaràs mai a encadenar un 7a desequipat posant algun friend només perqué l'assegurador no tingui por. Claaaaro!!! i quin trankimacin hi ha per solucionar aquests estats d'ànim? Doncs esta clar, anar a trepar. 

Aquest cop ens varem juntar el Chewa, l'Avi, el Hippy i jo. Tots quatre amb monovolum, familiars i furgonetes i ja ens veus amb un Peugeot 206, 3 portes, 1.2, turbo injecció cap a Montserraken. Aquí podeu veure una instantània del moment:

Sí, semblava que tornessim de festa en contes d'anar-hi... Com no era menys tocava parar a fer el cafetó i passar a recollir a l'afortunat, o més aviat víctima, per Vic! Semblava que no s'acabava mai!!! Per sort varem fer canvi de cotxe: un gran Opel Corsa a on a més, no es podia fumar! Això sí, es un mexero, Dioooooos!!! això s'estava posant negre-grisos. Per sort l'Avi coneix un atajo per arribar al Bruc venint de la C-25: entres a Manresa, agafes direcció Igualada i et desvies per la BP-1101: és a dir, el coll del Bruc, ideal per un corsilla,! em sembla que alguna curva la pillavem amb segona i xirrian... Per fi arribavem al Bruc i el primer que varem fer? doncs cap al bar! Entrepa i cervesa no podien faltar, i de pas triar via: que si aquesta no, aquesta quan estiguem forts, aquesta és un xupete, aquesta no tenim material, he vist aproximacions més díficils, bla bla bla. Al final, cap a la Pastereta, en Chewa finalment es podria lluir després de setmanes d'entrenament al boulder...

 

Aquestes són les vies que varem fer, rés d'especial, però la veritiat es que ofereixen una bona panoràmica de l'entorn. Aquí podeu veure l'estat en que arribavem a peu de via:

 

La veritat es que l'Avi ja no esta en els seus 15 jijijiji. Total deu minuts caminant.... Vaia pateo més llarg!!!!! La veritat es que si només pujes a fer una via aqui dalt, agafa't un pack de mitjanes. Com ens arrepentiem de les birres del dia abans, s'ha de dir que el Hippy i el Chewa s'havien vitaminat amb Paracetamol, el putes!!! Sort que portavem aigua, claaaaarooooooo! La frase que es repetia anys enrera: que hi ha per esmorzar? - Tabaco i aigua. Ara és un mite!! only tobacco. A més fotia un solano que pa ke. Vaia asedegada!. El deliri era evidenciable, com podeu comprobar: 

 

En fi, potser el que menys val la pena a comentar va ser l'escalada en si. Vies faciletes, disfrutones i curtetes. Només remarcar un parell d'AO's que va fer l'Avi (jijijiji), i que en Chewaka va establir un nou record: va fer 130 mts de via sense penjar-se en cap moment, ni a les reunions!!! Quan erem a dalt estava molt cofoi peró durant l'escalada em sembla que en algun moment no les va tenir totes. Normal, si tenim en compte que feia dos anys que no trepitjava roca! L'Adei va disfrutar com un camell com es pot veure, i l'Avi en algun cop mirava a l'horitzó:

                                       

                                      

La veritat es que no feia tan temps que en feiem una de tan fàcil, oi Xexu? Si ja haviem patejat prou, ara quedava la tornada, teeeeelaaaa! Vinga a caminar, amb aquella boca seca pròpia d'un migdia de diumenge després de festa major. Un escopit d'aquells que servirien per sicar algún canto. Tot s'ha de dir que paga la pena anar amb un home experimentat com l'Avi, és en Bear grills de la supervivència vertical; el tiu no se com s'ho va fer però va trobar una mandarina, allà en mig dels matolls... Semblava ben be aquella part del Senyor de los anillos: 

Vuelve a haber carne fresca en el menú chicos!! 

Cal comentar que en aquesta ocasió varem fer un exepcio i al arribar al cotxe varem anar directes al bar a fer uns calamarsets, unes braves, uns no se que de pernil i alguna que altre mitjana! Feia temps que no disfrutava tan! Em sembla que ho hauriem de repetir més sovint aixó de treure a passejar als papis, no Xexu? Tot s'ha de dir que el Chewa diu que en ell al 2015 torna amb força, que ha tornat per quedar-se, fins i tot ha recauxutat els Garra! al loro! i l'Adei s'ha comprat uns gats nous, telaaaa nanu! s'ha d'aprofitar aquesta empenta, l'Avi ja porta 26 sisens aquest any! Nanus hem de cambiar menys bolquers si el volem atrapar!!! 

Aquí tenim el komando biberó en plena acció:

Fins l'any que bé, jijijijij

Kubalita a la Punta Miladones

Ja fa uns mesos (si, si, uns mesos, i que? No teniu mai mandra vosaltres? Doncs jo tot sovint si es tracte de fotre'm d'osties contra l'ordinador...), vaig anar amb en Grau a la Punta Mildones.
Aquest popular escalador garrotxí m'havia parlat moltes vegades de les parets de la Costa Brava. Però amb el repelús que em fa el mar, sempre li donava llargues. Suposo que estar a Canaries 9 mesos vestit de mimeta i menjant ranchu hi deuen tenir molt a veure.
Finalment em vaig deixar enredar, i un dia que treballavem per allà aprop ens hi vam acostar quan vam acabar el jornal a fer la via "Kubalita" a la punta Miladones".
Podeu trobar un bon post al blog de l'Ivan Ruiz, "Perversió vertical", ja que la majoria de les vies són seves, i qui millor per explicar-vos l'aproximació i les vies que ell?
No us poso l'enllaç per qué no tinc ni puta ideia de com es fa, ja us espabilareu a buscar-ho si voleu.
Total, jo us explico rapidament la via que vam fer i un petit consell.
L'accés a peu de via s'efectua rapelant. Per tant, jo el que faré la próxima vegada es deixar una corda fixe al rapel. A nosaltres s'ens va enganxar i vam perdre molt de temps. Doncs ja que vam deixar les motxil.les a dalt, podriem haver dut una corda més, fixar-la, rapelar i anar-la a buscar quan haguessim acabat la via.
Wenu, i la via....que us puc dir....un primer llarg de pel.licula amb la roca molt treballada pels elements dona accés a dues tirades més on cal estar MOLT atent a la roca....i després diuen que a la "Kuru" hi ha algun bloc inestable....jo vaig trobar que hi havien molts rocs "dansarins" i que la pedra sonava a buit a molts llocs, però no és esportiva i no es pot exigir tant.
Només em faltaria dir que el lloc és molt guapo i que les formacions rocoses són molt curioses. També cal dir que la via està molt ben trobada i l'equipament correcte, amb un parabolt inox a cada reunió (son 3 però nosaltres ho vam fer en 2) i uns quants ponts de pedra muntars i algun pitó.
Com que només tinc una foto i a sobre és rapelant, us penjo un parell d'acudits per emplenar una mica més i la consagrada cutre-ressenya.

Marcha una de calamares!!

Buenu, aquesta vegada m'ha tocat a mi fer la parrafada del finde, aquest cop amb el brother, ja que ell té “algun”problema amb la informática i jo m’hi guanyo les garrofes  …

La idea que tenia el Xexo era bastant flipada, però m’hi vaig veure en cor de seguir-lo.

Aquesta era fer un mini pateo fins l’agulla de Can Jorba, fer cim, baixar fins el Torrent del Migdia, anar a buscar la Cajoleta, pujar-la escalant, després remuntar fins al Montgros, fer alguna via de la cara Sud i menjar-nos una bona baixada fins al carro. Així fèiem una mica de cardio i polida de tècnica de peus, ja que ara els dos  patim sobrepès degut a les parentes ...

Però per variar tot es va torçar només arribar al Bruc...

A l'aparcar el cotxe el termometre marca 6°C.... i només d'entrar a Ca l'Anna em vaig trobar amb el meu antic jefe! 

Feia l'ostia que no el veia i gràcies a ell us puc dir que  tots vosaltres em pagueu el sou...jajaja! Vamos, que soc de l’administració.....Una agradable sorpresa, per tot seguit veure una meteo del cagarse!

Però mira, per una vegada em sentia més motivat que l’avi 9dits i  vam anar al pàrquing amb pobres perspectives ... ja que pintava com sempre que anem a Ca la Montse, o sigui núvols, vent i fred... que gafes!

Arribem al pàrquing de Can Jorba (a petar de cotxes i el termotre encara marca 7°C....). Pugem a gas a peu del Joc de l’oca, ja que era com la marabunta pel corriol, que és on comença la Bego-Miguel-Kush, però ja hi havia una cordada de tres que també la volien fer i que anaven molt de trankis. No és que nosaltres siguem molt seriosos, però jo sempre vaig cagat a Montserrat i aquell trio semblava que estiguessin fent unes tapetes en algun xiringuitu de la Barceloneta.... Només d'arribar, ens vestim i cap amunt per la Escabroni Escapullini ... Mare Mia!!! Quin canyonazos així per començar! Aixó si que et desperta! Més que un carajillu de conyac curt de café!

 El Xexo, com sempre, sense dir res, va fent, tragant saliva però com qui no vol la cosa ja està a la reunió i com les dues R estan de cantó,  allà els hi vam fer un quiebro per la "chicane", digne d'Spa-Francorchamps, els vam adenlantar i ens vam canviar a la Bego.

El primer llarg em va semblar d'anar fent, molt wuapo però no te caigas birdio! El segon també molt wuapo amb un sostre amb unes palanganes inhumanes! I es nota el canvi de via ... aquesta està més grapada, sino no pujo ni de conya!

El tercer, curiós, amb una mica trave i un mini diedre, tot i que nosaltres ens vàrem equivocar i vam fer R abans del diedre, llavors arribem a una repìsa de conya per fer unes risas i un piti al solete ja que havia despejat i estàvem a resser del vent. El que en teoria és el quart llarg és una rampilla de IV distreta que és més wuapa al fer-la que al veure-la. El cinqué és un murete i ja està, però si aquest és V jajaja el primer és 6a... i per acabar un tràmit de III fins al cim.

Tot seguit, a peu fins la Petita Aran de la Cajoleta del incansable J. Vidal. Aqui ens comença a castigar més el vent, i parlant de cronos veiem que no ens donarà temps a fer el  Montgros sino volem baixar de nit ... que va ser que no! O sigui que ens ho agafem amb més calma, així decidim fer aquesta via i cap a fer la birruska!

El primer llarg de III amb un pas de IV és una rampa que va a buscar un muro vertical de la part esquerra de l’agulla, però per variar SÓC UN GAFE! Volia empalmar el L1 i L2 per enxufar-li el 6a al brother ... però se’m va quedar enganxada la corda a l’últim seguro (no poseu una cinta llarga) Au! Toca’t els collons i  monta R, el Xexo fa el segon que V/V+ que li va costar una mica perquè anava tota l’estona en diagonal, a  mi no tant, suposo que la costum del roco de sempre anar de trave ho va alleugerir, tot i això a mi em va molar. El tercer i últim és un muro vertical de regletes crostoses però franques, una petita secció de patates gegants al mig i un bombo a dalt. Començo a poc a poc i mirant-m'ho molt! Em va sortir tot el llarg, 6a al muro i al bombo segons el croquis,  però no ho és pas, el desplomet té canto a por doquier!

Després de quedar-me tieso al cim mentres el Xexo puja ... fem un ràpel i una grimpadeta de III fins a buscar unes fites i el camí de les marques grogues que ens fa baixar al torrent, d’allà busquem el camí dels francesos, marques vermelles de pintura i de sang ... perquè algú va patir algun derrame pel camí (esperem que no fos res), fins al pàrquing de Can Jorba.....el termometre marcava 8°C...brrrrr

En David al L5 de la Bego

El David a l'ultim llarg de la Bego

El David al L2 de "La petita Aran"

Una altra instantània al L2 de "La petita Aran"

Una altra vegada el David a La Cajoleta...ara al 6a del L3

I encara una altra foto del David a "La petita Aran"

Wenu.... com que en Sergi no surt en cap foto, us penjo aquesta....imagineu-vos'el avançant a l'altre cordada al L2 de la Bego....... més o menys...(que malo que es el alcohol.....)

Croquis made in jo.....

Croki-paint de la "Bego" a l'agulla de Can Jorba