Lo Pep

Arribem a peu de la paret de la Formiguera i estem sols...
Comor!?!?!
Au va, no s'ho creu ningú aixó!
Wenu... hi havia una parelleta a punt de divorciar-se a la Garrets i nosaltres...
Al final ens vam decidir per la via Lo Pep.
Un consell:
Aprofiteu per fer-la JA!!
Esdenvindrà una clàssica i es sobara en quatre dies!
I em preguntareu el per qué...
MOLT FÀCIL
Ho té tot per ser una classicota.
Equipament excel.lent i generós.
Roca exquissita i netejada.
Grau assequible.
Reunions còmodes.
Línia molt maca.
Encara no entenc com és que no s'hi havia possat ningú...
Recomenable 100%!!
Sembla que vagi molt a prop de la Normal, però quan la fas, ja veus que les dues vies respiren.

Tres llarguets que nosaltres vam fer en dos, on només ens em de preocupar de moure l'esqueletu.

Us  penjo un parell de crokis, un d'en J.R. Segura, pare de la criatura, i l'altre d'en X. Larretxea, que penso que l'ha clavat més amb la graduació... però ja sabeu que aquest tema és molt subjectiu i espinós!

L1+L2

I a Ripoll plovent a bots i a barrals... a qui se li digui!

La Mireia arribant a la nostra R1

I arribant a dal de tot, plaisir 200%!!

Crokis d'en Segura

Crokis d'en Xabier

Vidal-Farreny

Pues a finals d'Octubre , el 22 més exactament, ens vam llevar plovent a Ripoll...

Vaja dissabte de pena que es presentava!

Al final vaig convèncer la parenta per agafar les motxes i anar cap a St. Llorenç, i si plovia allà també, esmorzariem i tornariem.

Quan vam arribar-hi feia un dia de pilotes!

Vam esmorzar tranquil.lament i ens vam dirigir cap al Cilindre.

La via escollida va ser la Vidal-Farreny, i hi vam afegir uns metres més amb el sócol.

El principi costa una mica de trobar, hi ha traces però s'acaben sota un matoll gegant...

Ja em pensava que l'havia tornat a cagar, però la Mireia va veure una cordeta fixe a la nostra esquerra, OLÉ TU!

Vam trobar l'incòmode peu de via, ens vam disfressar i cap amunt!

Aquest primer llarg no sé si val la pena fer-lo...no és lleig, fins hi tot té un tramet xulu, però és molt curt i és un show calçar-se i equipar-se en aquella repiseta.

La Mireia fent el pas de 5+ del L1

Wenu, total, vam fer R1 on comença la via propiament dita.

El següent llarg comença per un esperó tombat, fàcil i sobat de collons, i a la dreta hi ha una variant que es veu guapa, però com que no sabíem quin grau tenia, no m'hi vaig possar i vaig pujar per l'original, 40 metres d'escalada amb regust a ultra-clàssica, molt guapo, però amb trams de roca dubtosa.

I el tercer llarg és escandalosament ben parit!

Em vaig penjar al pas, però per mirar-m'ho, sense tibar de cintar...que hi farem, ja no em surten ni els quintus!!!

Per la poca alçada de la via té força pati en aquest tram, una diagonal cap a la dreta on poden sortir fotos guapes.

Vam fer cim i amb tota la calma del mon vam baixar a peu, ja que donavem el dia per bo...no va caure ni una gota!

Al contrari!

Arribem al cotxe i surt el Sol!

Ens mirem....

Girem cua...

I cap a la Formiguera!

Aquests de Ripoll no s'ho creuran!

Crokis d'en Parce, inigualable!

Crokis curiós fet amb aquarel.les per en J.R.... Segura! Ewing no!