L' acromion del Dr. Anton

 Doncs com que tinc més entrades pendents que un jutjat, i la darrera anava de Montserrat , continuo amb el tema, i també perquè he aconseguit les fotos d'aquell dia.

No ho atraparé  mai...

D'aquesta sortida ja fa un  bon grapat de mesos, diria que va ser per la tardor passada, tot hi que tinc els meus dubtes, i és possible que fos per la tardor del 2020... Tant li carda, perquè en realitat les vies que vàrem fer no són ni per tirar coets, ni inèdites i ja les havia fet. 

En principi havíem quedat la Mireia i jo per anar a Sant Llorenç de Montgai però es va sumar en Pepitu i més tard, la Mercè, la seva mecenes. I sí ja costa moure una dona, imagineu-vos a tres! Total, que vàrem acabar anant a Gorros perquè en Pepins li agrada més, i com es de suposar, entre un que va tard, l'altre més, buscar aparcament pel Monestir, fer cua al funi, triar les vies, fer l'aproximació i tota l'acumulació de "un moment que...", començàvem a trepar gairebé a la 1 del migdia!!!

Sort que l'aproximació és a la fresca!

La Mireia i jo començant el L2 a ple Sol!

L'estratègia que vàrem seguir va ser la que vaig dir jo, por que yo lo valgo! La Mireia i jo ens vàrem posar a la via "Dr. Anton" a la cara Sud de la Magdalena Superior. I en Pepitu i la Mercè varen fer la via "Acromion", que també puja al cim de la Magdalena Superior però a través del vessant Sud del seu contrafort. Com que les dues vies van de costat ens podem veure i controlar tota l'estona.

Nosaltres a R2.

I ells a la meitat del difícil L2.

En Pepitu fent el L3.

Tota la xusma per sota meu, com sempre...

Resumint ràpidament: dues vietes molt equipades i amb roca excel·lent, ideals per fer uns metrets sense mal de caps i per anar amb novells. En Pepins volia fer la "Dr. Anton", que és la vàrem pujar la Mireia i jo, perquè és més fàcil i maca, però m'hi vaig negar rotundament ja que la via "Acromion" l'he feta unes quantes vegades, i fins hi tot en solitari. 

Pantallazu de quan vaig fer "Acromion" en solitari.

Mireia i jo fent el darrer llarg de "Dr. Anton".

La Matsers arribant al cim.

El sefie de rigor...

Foto-cim.

Arribem al cim a l'hora dels cafès, ells fan una mica el guiri fent fotos xorres i jo el fatxenda nombrant totes les agulles que sé, i si hi ha alguna que no conec el seu nom, m'el invento, total, després de 5 minuts ja no s'enrecorden! 

Un cop a terra les parentes no volen escalar més i toca fer el turista mirant ermites. Rondino tant com puc (que és molt!) però no em fan cas. Així que em baixo els pantalons per enèsima vegada i anem a fer el xafarder per Sant Onofre i les ermites del voltant.

La Perkins rapelant.

La Matasers en plan jubilada mirant esglésies!

L'aproximació segur que tothom la sap, però la torno a explicar perquè els macarrons encara estan al foc i no tinc res més millor a fer: des de l'estació Superior del funicular de St. Joan prenem el sender ultra marcat cap al Gorro Frigi. Un cop a sota remuntem tota la canal fins al coll i després descendim per l'altre vessant en tendencia a l'esquerra i trobarem el peu de via i xapes de color groc escampades pel terra. Us penjo el Croki-paint que diria que els macarrons ja estan fets, vinga, fins aviat xusma!

Croki-paint de les dues vies. 

Conglo 7: Montserrat- Vies Infidel + La que hi faltava

Continuem amb la conglo session.... no sé ben bé per qué, no tenim gaires lectors, que hi darem.....

Pues la via Infidel a la Cara de mico ja la vaig fer amb la dona fa uns 2 o 3 anys, però ens vam cardar de fred com rates inmundes.....per tant tenia ganes de repertir-la però amb bon temps per qué és una bona línia, llargueta, fàcilota, ben equipada i roca sana.

Així que vaig tornar a enganyar a en Pepitu però no em vaig poder desempellegar de la parenta i vam anar els tres.

Va anar tot perfecte, només dir que vaig fer tota la via de segon, per qué ja la tenia tota encadenada i així en Pepins feia aquesta tota de primer i la següent via la feia tota jo, així no teniem d'estar remenant tantes cordes i nusos.

Només destacar que els trams fàcils les xapes alejan però sense ser res exagerat i que l'últim llarg és més fàcil del que sembla, no us arrugueu i cap amunt!

Després del ràpel, vam dirigir-nos a la Magdalena Superior. Em va agradar tant la Rataplan, que la via de l'esquerra també havia de ser bona!

Pues no.... no és bona, és boniiiiiiiiiiissima!!!

Aquesta via, La que hi faltava, la vaig fer tota de primer, sentint els renecs d'en Pepins, que li deixés fer algun llarg....jaja! I uns collons!

Com a la Rataplan, només em de preocupar-nos d'agafar els códols més grossos i seguir les xapes de color, en aquest cas, de color verd.

Teniem temps per fer més, però vam decidir tirar avall que teniem molta gana.....

Croki paint que ja tenia fet de fa temps...

Crokis d'en J.B., un paiu que no conec però que em cau bé

El velcro a l'últim llarg de la Infidel

L1 de La que hi faltava

Arribant dalt de la Magdalena

Lo que hem d'aguantar els casats.........😞

I una altra arribant dalt de la Magdalena

Conglo 6: Montserrat- Via Rataplan

Guapa via!
Un primer llarg que no és ni maco ni agradable, però que tampoc és lleig ni tant patinós com diuen, ens mena  a una segona tirada que és de somni i una tercera igual de guapa!
Nomès ens em de dedicar a agafar-nos als còdols més grossos i xapar les plaquetes grogues, que per cert n'hi han un fotimé!
L'única cagada de la via és que li falten tres llargs més....ooooh! Tot no podia ser, però podem baixar cagant osties i fer-ne un altre.
Les reunions 1 i 2 són un pèl incòmodes, però soportables.
Nosaltres només vam fer la Rataplan, no vam tenir ganes de matinar i cardava molta calor, tot i que estavem a l'ombra! Coses del canvi climàtic.....

Crokis d'en Baraldés, que té més traça que jo dibuixant.

La Mireia fent el 1r llarg

I arribant a R1, crec, o R2, no recordo....

Pepitades

Com que vaig molt enderrarit amb el blog, agruparé les  sortides que he fet ultimament amb el company que hi he anat.

Per tant, començo un nou petit cicle, que a veure quan dura....

Iniciem aquesta fase amb en Josep....més conegut com Pepitu, Pepo o Pepins....per tant, us explico com han anat les Pepitades!

Al final l'he convençut per anar a Montserrat, i tant pesat em vaig posar que em anat dues vegades aquest mes.

Com que és més cagon que jo, que ja és dir, el primer dia vam anar de mega plaisir!

Varem pujar amb el funi i directes cap a la Gorra Marinera, a fer la via per "Davant"...suposo...vam entrar per una de les vies d'esportiva que hi ha a peu de paret i varem anar tirant amunt sense mal de caps i disfrutant del solete i la roca fins al cim.

Rapelem i fem la via "Apia" a la Magdalena Inferior, empalmo L1 i L2 i en Pepins xala fent el L3, ja era hora que fes algo de primer!!!

I per rematar fem la "Superfrio" a la Magdalena Superior, una rampa equipada amb parabolts vermells, plaisir 100% amb roca més bona del que sembla. Vam fer cim i cap al poble.

En Pepitu fent l'ultim llarg de "Superfrio"
Ja era hora que fes algo de primer!!!!!!

Buenu, va, continuem després d'aquesta pausa amb els "croqui-paint"....realment cutrillus, no?

Doncs aquesta setmana vaig tornar a enredar a en Pepins, vam tornar a Montserrat, vam tornar a agafar el funi, vam tornar a Gorros, vam tornar  a la Gorra Marinera i....a peu de via de la "Sultans of swing'" vam canviar d'opinió....jo crec que quan va veure la linia es va fer una mica de caca...impressiona bastant aquesta vessant de la Gorra....i ens vam decidir per fer una de les moltes vies de l'Agulla de la Font de Jacob....

Vam fer la via "Montse-Montserrat", ultramegaxapada, ideal per cursets i caguetes com nosaltres, tres llargs molt guapos però que no arriben al cim, rapelem i anem cap a fer la via "Integral d'en Pitu i la Nuri".

No havia estat mai per aquella zona, i clar, la vam liar....arribem el que creiem que és el peu de via i tirem amunt. Un primer llarg més aviat lleig i podridot ens porta a una segona tirada molt guapa amb un pas difícil de veure, 6a+, on els dos ens pengem però al final surt. 

Arribem a dalt l'agulla i.....sorpresa.....no hi ha més paret...que ha passat? Doncs que ens em equivocat a l'aproximació i em entrat pel collet on hi ha la R3.... vaja dos....

Com que encara es d'hora anem a fer una altra via, la "Sala-Baqués", aprofitem ara que la majoria de turistes estan dinant, ja que aquesta via està al costat de les escales que duen a St. Onofre i Sta. Magdalena.....un petit retall de les rambles al mig de Montserrat! Esquivem el primer llarg i entrem directament a R1, on hi ha les runes de l'ermita de St. Joan Batista. 

Un bombo de 5+/6a en dona pas a una placa tumbadeta molt maca però amb les assegurances força allunyades pel nostre gust....fem cim i marxem, doncs comença a fer rasca i sembla que plourà....

Vinga, continuem, ara si, ara ve la pepitada del dia....
El setembre de l'any passat vam anar a Malanyeu...ja fa un any....si.......i que? Ja us he dit que anava molt enderrarit!
Doncs la nit abans ens vam liar amb unes quantes rosses....totes es deien Estrella Damm, i clar, l'endemà teniem una boira cerebral que semblava que estiguessim navegant pel Tamesssis en lloc d'escalar...
Total, vam fer com vam poder la "Epirimountains" i el primer llarg de la "Neusnidó", la primera està bé, però el llarg que vam fer de la via d'en Baraldés és la ostia!!!!!!!  Mooooolt guapo!!!!!
Però en Pepins ja no s'aguantava, no està acostumat a escalar amb ressaca....a mi em van fer curtir de jovenet....anava amb cada dropo.....i em suplica que marxem, així que només vaig poder fer el primer llarg i cap a jóc....
Aqui si que vam fer unes fotikis....i el croqui-paint, como está mandao!

Jo al primer llarg de "Epirimountains"

En Pepitu escalant el memorable primer llarg de la "Neusnidó"

Doncs apa, ja he acabat el primer capitol,no us perdeu el pròxim: Grauades!!!!!!

Stromberg i 98 octanos

"Stromberg" i "98 octanos" : clàssiques i guapes
Que dir que sigui nou de la "Stromberg" al Gorro Frigi?
Res.... A part de que penso que és la via més guapa d'aquest cim de Montserrat.
En el primer llarg, hi ha una petita excursió de xapa a xapa, a mitja tirada, però és mirar-s'ho bé i no hi ha res més "lleig" fins a l'últim llarg, on trobem un petit desplom amb roca dubtosa, però el pas de les cordades l'han netejat i es fa molt bé....pasa que els meus braços ja no són el que eren i a la mínima que l'assumpte desploma em faig kk.....
Resumint, és PUTU ART!!!!!
Vaig xalar més que un tonto amb una gorra de quadres!!!!
Animats vam anar a fer la "98 octanos", clàssica és poc.
Però no em va agradar tant...... Segurament degut a tants i tants anys mirant-m'ho i quan m'hi vaig posar  esperava més.
No vull dir que sigui lletja, però m'imaginava una altra cosa, tot hi així és molt guapa, sobretot l'ùltim llarg: ACOLLONANT!!!!!!
Si no heu fet la "Stromberg", no sé que espereu......

En Patu arribant a R2, una bona metrada si enllaçem els dos primers llargs

Croquis manllevat d'en J. Prunera i tunejat.

Trio de Gorros

He tornat a Montserrat, la tercera vegada amb el que portem d'any! Estic en ratxa!!!!
La víctima-acompanyant? L'Esteve, un habitant de Vic, guia de muntanya i de barrancs...un comodí...
Hem anat a Gorros, a veure si podiem tornar a fer un pòquer de cims, però per vies un pél més difícils, no gaire més, no fos cas... Però aquesta vegada no ha pogut ser, ens hem tingut de conformar amb un trio, ja està bé, ja que al final s'ha tapat el dia i s'ha girat vent... Com sempre hem acabat passant un fred de  Déu!
Vam començar per la Magdalena Superior, i la via escollida va ser la "Ignasi Jorba". L'inici és força evident, quan estem sota la Magdalena, pugem per unes rampes de pedra fins a arribar a peu de paret, uns metres a la dreta trobarem un parabolt pintat de verd a l'alçada del melic. Tota la via té les plaquetes pintades d'aquest color.
Aquí ens encordem, i tot hi que no m'agrada ser el primer, tiro jo, empalmant el L1 i el L2, uns 70m de 4+, ben equipats, tot hi que em vaig saltar algunes xapes, però perqué no les vaig veure, ja que pel meu gust no en sobra cap...
El següent llarg és el 5+, vaig de segon pensant que serà un passeig, ja que l'Esteve ni s'ha immutat, i Déu n'hi dó, tenia unes ganes d'agafar-me a les cintes...però va sortir, cagadet, però va sortir.
El L3, ja té guasa, amb el "peacho" diedre que hi ha sobre la R i les xapes ens obliguen a passar per la placa, glups, passo por però encadeno, el desplomet és el de menys, té molt canto, impressiona més que res, peró la placa de sota i la de sobre si que les vaig trobar finetes, suposo que serien les ganes d'anar pel diedre en lloc de ficar-me en aquest "fregao".
Baixem i anem cap a la Magdalena Inferior, no sabiem ben bé quina via fer. Al final ens decidim per la "Benson", que a l'inici té dos burils pintats de blau, just a l'últim graó de les Escales de Jacob.
La via està equipada amb parabolts pintats de blau, si no ens hem equivocat...
Aquesta vegada comença l'Esteve, i es menja el 5º com el quí es menja una llesca de pa de motllo... Ni es despentina, el paiu...
Arribo a R1, i a partir d'aquí les xapes blaves s'intercalen amb unes de verdes, que deuen ser de la "Bi-potens", arribo a bubtar de si estem fent la via escollida, vaig tirant amunt, i enllaço el L2 i el L3, queda un bonic llarg d'uns 50m, i suposo que he pujat per on tocava, ja que l'ùltima assegurança és de color blau....
Són les dues més o menys quan acabem el ràpel, i el temps començar a canviar... el cel es tapa i es gira vent. Ja hi som!!!!!
Com que encara tenim ganes, anem a la Miranda de Sta Magdalena, i després de rumiar i discutir quina via fem, ens decidim per la "Campos magnéticos", amb un primer llarg de 5b, que fa l'Esteve, molt ben equipat amb parabolts de color taronja i algun espit, i un L2, que faig jo, i que segons el croquis és de 5b també, però que tinc de cardar una apretada al bombo del mig que al.lucino, estic matat...
Aquest segon llarg no té tantes xapes i el pas del desplom està protegit amb un espit de 8mm que és molt possible que tingui vint anys de solera.
Pugem fins el cim, i amb un fred del carajo decidim pirar... Uns frankfurts a Monistrol i cap a casa, que avui és l'aniversari del vell.



 

 L3, 5+, L2 per nosaltres de la "Ignasi-Jorba", quines ganes de fer A0!!!!

L2, 5º/5+, de la "Campos Magnéticos"

 L4, 5º, L3 per nosaltres de la "Ignasi-Jorba"

Jo a la R2 de la "Ignasi-Jorba" des de R3, sembla més de 25m...

Poker de cims als Gorros

Dilluns 11/3/2013

Per estrany que sembli tenim festa el meu germà i jo...i les parentes NO!!!!
Fa dies que miro croquis de Gorros, però per anar-hi sol entre setmana. El finde sembla mercat i passo de formar-hi part. Com que ja tinc al cap les vies que em fan gràcia, en lloc de fer-les sol, les farem junts, un dia  de relax pel  meu germà i per mi un dia... llarg. Com diu en Paca: Ja m'he fet gran, gros i gras...
Pugem a St. Joan per St. Miquel.... El primer i l'ùltim cop! Penso que és molt millor pujar per les escales.
Arribem a la Gorra Marinera, a peu de la via "Ninona" a les 10 del matí, no fa vent i toca el sol... "Collons que raru" penso... Sempre pillem....
Començo jo i vaig pujant, possant i treient cintes pel roçament, fins a les runes de l'hermita... Uns 85 metres d'una tacada... En David, clar, a de surtir a "l'ensamble"... No és tant llarga la corda.
Aquí continuem per la via "Del davant", molt guapa! Alguns "alejes", justets per passar una mica de por peró no per  matar-se.
Fem cim i baixem rapelant. Anem bé d'horari i anem a fer la via "Àpia", a la Magdalena Inferior, que a l'inici hi ha una plaqueta d'alumini rectangular i casolana pintada de color verd. la resta són parabolts de 10mm. amb les xapes pintades de color verd també.
Són tres llargs molt guapos, ben equipats i amb roca excel·lent.
En el primer llarg trobo que la 1ª assegurança està força amunt però un cop t'hi posses no hi ha per tant i després hi ha un petit desplom, però amb els forats on voldriem i com voldriem, molt divertit.
El segon i tercer llarg trobem còdols a patades... Un luxe sí estem acostumats a Agulles.
Ràpel i cap a la Miranda de Sta. Magdalena a fer "La canaleta de les ninfes".
Aquesta via és molt xula també, puja per una espècie de canaló on progresses utilitzant passos de diedre, de placa, i alguna que altra bicicleta.... Estic fatal! Algun "aleje" però res de l'altre mon, llàstima que sigui tant curta.
Pugem fins al cim amb molt de compte perqué hi ha moltes pedres soltes i ens dirigim cap a la Magdalena Superior.
A mi em fa gràcia fer la "Susibel", però no estic segur si està tota re-equipada i a més m'he deixat els estreps a casa... Així que ens decidim per la "Pureta's climb".
Des de fora es veu molt maca però un cop t'hi fiques.... Em va decepcionar bastant. El primer llarg està força podrit i a la R3 hi ha molts "bolitxes" esperant a fer strike amb el paiu que està assegurant, en aquest cas el meu germà.
Vaig enllaçar els tres primers llargs per anar a l'ideia, ja que feia un vent del carajo! Ja deia jo que no podia ser...
Fem cim i avall cagant òsties que fot un fred que pela!
Baixem per St. Miquel una altra vegada i arribem al cotxe passades les quatre. Uns 400m en 7h, més o menys, ja fa temps que vaig tirar el crono a la xatarra...
Un dia digne per repetir, però fent unes altres vies, i pujant per les escales!

Aquests croquis són de l'Eduard, d'en Luichi i d'en J.Prunera, els he modificat una mica amb el que nosaltres vam fer, espero no ofendre als autors amb la meva mala traça amb els ordinadors....