Mini vacances de la Mistress

Pues finalment ha arribat el dia que la meva companya començava vacances, però clar, jo no!

Vaig negociar un parell de dies de festa al curro i així podíem marxar quatre dies por ahí amb la parenta. Al final la jefa no em va possar cap pega i em va tocar fer de bon maridet i aguantar a dona 24h al dia! D'aixó s'en diu esclavitud!!!

En realitat és bona mossa!

En principi dèiem d'anar a esquiar un dia (glups...) però afortunadament es va rajar i vam fer lo que deia jo...com sempre!

Així que divendres tarda, després de treballar, vàrem tirar cap al sud, cap als Ports! Yuhu!

Hi havia gent que em deia que si plouria, que si faria mal temps, que si naps, que si cols. Però jo tossut, cap avall!

Vàrem dormir a una Casa Rural ben xula, Cal Gorro, a Arnes. Barata, neta, maca, amplia i al centre del poble! Tota la nit sense sentir ni un putu cotxe! Fuà!! 

Ens vam llevar tardot i vam anar a esmorzar al Casal d'Arnes, per cert, molt trempats i amb unes olives collunudes!

Total, que cap a les 10 i pico arribàvem a peu de la via "Caspa i càries".

Quan ens estàvem preparant, apareixen un parell de sagals que també la volien fer. Al final els vam deixar passar, ja que un d'ells afirmava ser un Guia dels Ports i que a més, aniríen molt ràpid...

Collons...sort!

Tota la via via xupant roda i fumant un cigarro a cada reunió esperant a que acabessin el llarg.

Però buenu, paciència i anar fent llargs.

Els quatre primers llargs són molt facilets, però no són lletjos. 

A partir de R4, la via millora molt i ja escalem amb més atenció, que aquí als Ports no regalen res!

Plaques força verticals amb algun passet tonto i cardats de calor! Carai! Quanta pluja i vent! Un dia perfecte!

Un cop al cim, baixem destrepant, en tendència a l'esquerra i seguint alguna fita i rastres de pas fins el camí que duu al collet. A partir d'aquí ja no té pèrdua fins els Estrets.

No us deleito amb el clàssic croki-paint perquè no tinc ganes i amb els que us penjo anireu regalats!

Aproximant amb la panxa ben plena i els pijats al ventre!

Jo recuperant corda a la R2, i sobre meu, els remákinas!

La Mireia en encantada al L5.

La Mistress arribant a R6.

Foto-cim!

Crokis d'en Xabier.

Quan vam arribar al cotxe, teníem força gana, però com que ens esperaven al Deltebre vam tirar avall amb un bossa de patates i un parell de birres.

L'endemà, diumenge, tenia moltes ganes d'anar a trepar, però em va tocar fer de tiet!

Vaig acabar més rebentat que el cul d'una Nancy a Quatre Camins!

Perxar, caminar, correr, mirar ocells i més ocells, tornar a correr, jugar a futbol, a bitlles, correr més encara....

Però al final ens vam cardar un arrosset i una parrillada de peix de por!

No sé qui s'ho va passar millor!!

Ui, ui,ui! Que xoquem!!!

Amb la mare fa més  bondat!

Vaja estilazo!!!

Al vespre vàrem pirar cap a dalt, i vam anar a petar a St. Esteve de Sesrovires a dormir! Estàvem cansats i no vam arribar a Ripoll!

Millor, així pujant vam poder parar a Montserrat.

Jo volia fer alguna vieta per Can Jorba, però feia molt vent i ens vam amagar a Can Solà.

Bon sectoret d'esportiva, que no té res a veure amb Montserrat però està a recer del vent.

Vàrem fer unes quantes vies fins que els braços varen tenir prou!

Croki-paint d'esportiva!!

I l'últim dia de les nostres mini-vacances el vam dedicar a fer un parell de vietes per Sant Llorenç de Montgai.
Mentre esmorzavem a Bellcaire mirava ressenyes i finalment ens vam decidir per anar a la paret de La Formiguera.
A la banda dreta hi ha unes quantes vietes que sempre m'havien fet gràcia, però per una cosa o una altra no hi havia anat mai.

Crokis dels Galls que va bé per situar-se.

Arribem a peu de via i comencem per la més "fàcil", la "Catefer".
Deu n' hi dó amb el quintu dels ous!
Joer!!!!!
El primer llarg és molt mantingut i amb uns alejes que et fan suar més que el Camacho en una final de la copa del món!!!!!

Ecs!!!

Després li va tocar el torn a la Mireia i també va patir lo seu!

Tres fotos amb la Mireia al L1

El següent llarg pinta més fàcil però al estar tant pelat de xapes em va costar mooolt!
Però buenu, un parell d'antenasos i cap a la R!
Quan arriba la Perkins monto el ràpel cagant llets per qué sembla que vol ploure.
- D'on han sortit aquest nuvulakus?!?!?
Amb la corda de 60 mts. arribem a terra clavats.

Croki-paint de la "Catefer" o "El quintu de la muerte"!

Com que la via ens ha costat bastant i la meteo s'està complicant, decidim anar cap a l'esquerra de la paret que hi ha vies més faciletes.
Arribem a la zona de la "Via Normal" i ja plovisqueja...
Lo de sempre, sí marxem, sortirà el Sol, sí tirem amunt, plourà...
Al final decidim fer la "Via Normal", ja que cap dels dos l'haviem fet, i al ser la més assequible de totes, contem que anirem ràpids i que fins hi tot molla la podrem acabar.
Vàrem  fer el primer llarg, que no té història, i com que ja plovia amb ganes, vaig enllaçar els dos següents per anar a la idea. Quan la Mireia pujava, els cantus ja eren bassals ben parits!
Encara vam tenir humor de fer un cigarret al cim i baixar tranquil·lament... Tant li carda, ja anàvem molls com ànecs!

La Mireia aguantant el tipu a la "V.N".

Croki-paint!!!!!