La sabina confitada

Collons, sembla que el Gobierno Español i San Isidru s'hagin unit per tenir-nos més temps confitats a casa, perquè déu-n'hi-do la d'aigua que està caient. 

Pues mentre faig temps per anar a sopar, us explico una sortideta de la qual tinc fotos i que tenia pendent.

Aquesta vegada ens vàrem ajuntar en Grau, en Pepins i jo. Si, si, ho podeu dir, sembla l'inici del típic acudit: "Va un francès, un inglés i un espanyol....".

Com que cardava molta calor, ja que era el juliol passat, i volíem fer una vieta per la zona perquè havíem d'estar d'hora a casa, en Grau es va oferir per portar-nos a escalar al seu pati de casa, a fer la via "La sabina mosquitera". Bona via a l'ombra, amb bona roca, bon equipament i amb una llargada ideals per en Pepins i per mi, ni molt llarga ni molt curta, i lo suficientment difícil per apretar les dents una mica...acerant, que ja cansa lo seu!

Jo crec que amb el mapa que us he fet no caldrà que us expliqui l'aproximació. 

Croki-Maps.

Creuant el Quer Foradat durant l'aproximació.

Un cop a peu de via, en Pepitu s'anima i li fot ell. Aquest llarg el graduen de 5+, però no us refieu, l'entrada diria que és més i t'agafa fred. Vibra una mica i arriba a R1.

En Grau i jo al L1.

El següent llarg el fa en Grau. 6c diuen, però tots tres pasem cardant uns A0's del copon.

En Grau al L2.

El tercer és el més guapo. Un diedru amb roca molt bona i molt aeri. Abans de la R3 trobarem uns pasets molt finets i difícils de llegir, esteu avisats.

En Pepins al L3.

I finalment em va tocar a mi. L'última tirada és la més fàcil però tot i així té un paset ben raru abans d'arribar a la reunió.

I en Pepitu arriba a l'última R.

Un cop tots tres al cim de la via comencem el retorn. Em d'anar pujant amb tendència suau a la dreta enmig d'un bosc d'alzines fins a trobar el camí que em seguit durant l'aproximació.

Apa, doncs ja ho sabeu, per quan apreti la calda us podeu amagar en qualsevol de les moltes vies que hi ha en aquesta cinglera. I ja ha arribat l'esperat moment del croki-paint! Tachin!

Croki-paint!!

Garrotxinada

Vinga va, una altra via poc difosa. A veure si us aneu animant i aneu a fer alguna d'aquestes vies per sortir una mica dels circuits més populars. Aquesta última via que vaig anar a fer és tant poc coneguda que potser vàrem fer la 2a o 3a repetició.

Pues ja fa uns mesos, a en Grau i a mi ens va tocar treballar  per la Garrotxa, i quan vàrem plegar, com que el dia encara era força llarg, vam anar a escalar aquesta via que va obrir ell i en Gerard Tubert ja fa un bon grapat d'anys a la Paret de Ca l'Aspre, al costat de l'ermita de Sant Miquel de Comaderoures.

Dues fotos de l'ermita de Sant Miquel.

Varen obrir la via des de sota, i en aquella època, per falta de mitjans, van col·locar dinabolts enlloc de parabolts i xapes casolanes fetes d'un angle d'inox. Una bona feina sí fos un capítol del programa de Bricomania... però no és el cas. La via està gairebé equipada, tan sols em de portar un semaforet i alguna baga sabinera. També cal prestar atenció a la roca, ja que no es va sanejar en el seu moment, i no s'ha repetit quasi bé. Sí  alguna ànima caritativa li fes un bon lifting, seria una bona vieta, per les tardes de tardor, ja que té trams de placa, fissura, diedre, xemeneia i un bon bosquet al cim per caçar algun bolet.

Dues imatges d'en Grau fent el 1r llarg.

L'aproximació no us l'explico perquè us cardaria un rotllo del copón. Us penjo unes imatges, que valen més que mil paraules. Tan sols dir-vos que em d'arribar a Tortellà i després a Sales de Llierca, on ja es veu la paret. De l'aparcament, que és pasat dues corbes la casa de Ca l'Aspre, a peu de via, vàrem tardar uns 20 minuts.

Croki-paint xunguillo!