Garrotxinada

Vinga va, una altra via poc difosa. A veure si us aneu animant i aneu a fer alguna d'aquestes vies per sortir una mica dels circuits més populars. Aquesta última via que vaig anar a fer és tant poc coneguda que potser vàrem fer la 2a o 3a repetició.

Pues ja fa uns mesos, a en Grau i a mi ens va tocar treballar  per la Garrotxa, i quan vàrem plegar, com que el dia encara era força llarg, vam anar a escalar aquesta via que va obrir ell i en Gerard Tubert ja fa un bon grapat d'anys a la Paret de Ca l'Aspre, al costat de l'ermita de Sant Miquel de Comaderoures.

Dues fotos de l'ermita de Sant Miquel.

Varen obrir la via des de sota, i en aquella època, per falta de mitjans, van col·locar dinabolts enlloc de parabolts i xapes casolanes fetes d'un angle d'inox. Una bona feina sí fos un capítol del programa de Bricomania... però no és el cas. La via està gairebé equipada, tan sols em de portar un semaforet i alguna baga sabinera. També cal prestar atenció a la roca, ja que no es va sanejar en el seu moment, i no s'ha repetit quasi bé. Sí  alguna ànima caritativa li fes un bon lifting, seria una bona vieta, per les tardes de tardor, ja que té trams de placa, fissura, diedre, xemeneia i un bon bosquet al cim per caçar algun bolet.

Dues imatges d'en Grau fent el 1r llarg.

L'aproximació no us l'explico perquè us cardaria un rotllo del copón. Us penjo unes imatges, que valen més que mil paraules. Tan sols dir-vos que em d'arribar a Tortellà i després a Sales de Llierca, on ja es veu la paret. De l'aparcament, que és pasat dues corbes la casa de Ca l'Aspre, a peu de via, vàrem tardar uns 20 minuts.

Croki-paint xunguillo!