Buenu, aixó no seria un duet ben bé, però quan el Litri ve d'Hernani a passar uns dies pel poble no es pot separar d'en Fonts! Es podria dir que gairebé són siamesos! Jajaja! Així que m'en vaig endur la parelleta cap a Montserrat.
Vaig escollir la via "Primavera marciana" a la Miranda del Pas del Princep ja que ells no es decidien i a mi em feia gràcia. Així tots contents. Un llarg de 6b per en Fonts, un llarg d'artifo per mi i recital de còdols i patates pel Litri!
 |
| Crokis d'en Jover...ui si s'entera que li he chirlat!! |
Arribem a peu de via i comença en Fonts amb un 6b. Així fa algo, que està més fort que el vinagre! Al final acaba fent un parell d'Aceracos...collons... El Litri i jo acabem tibant de les cintes també...
Mirem el 2n llarg i com que s'ho pensen i s'ho tornen a pensar, acabo fotent-li jo. Un pas tonto pel mig i reunió d'escàndol!
Estem sota un gran desplom que és la gràcia de la via.
El tracte era que el faria jo, i gustosament em tornen a cedir el torn.
Tirada molt guapa, on el més destacable és la sortideta en lliure per arribar a R3 que fa una mica de yuyu. Ja se sap que canviar de xip costa a vegades, i que el primer espit està força tocat...està més estirat que en Boomer!!
Un cop xapo el 2n espit, ja més tranquil, comença el ball dels pedals. Els primers passos em van costar una mica, ja fa temps que no pedalo i desploma molt! Peró a mesura que vaig pujant, li vaig agafant l'aire i el desplom es va suavitzant fins que acaba tumbant i surto en lliure fàcil.
Us penjo un bon grapat de fotos, d'entrada per qué són xules, i després, per qué tothom és una mica egocentrista i/o narcicista, no sé quina seria la millor paraula, ja li preguntaré al meu psicóleg quan em tanquin!
Un cop a la R, em lio el piti de rigor i asseguro als companys. Passen els minuts, i després de 4 cigarrus arriben a la reunió!
-Però que ha passat?!?!
- No podia tiu!
- Desploma massa tiu!
- "Samobrien" les mans tiu!
- La motxa pesa massa tiu!
Resumint, que el nom de Litri no és per qué està fet un torero, no! És per qué es carda les litrones com el qui es carda un quintet! I a aquesta edat ja no metabolitzem tant bé l'alcohol i s'en va directament al michelin, sense passar per l'estómac!!
El següent llarg el va fer en Fonts, però no va trobar la reunió i es va desviar cap a l'esquerra, cap a la via "Blava".... no sé si no la va veure o no volia fer l'altre tram d'artifu, total, que vàrem fer cim, vam fer les fotos de rigor i cap avall!
Via molt guapa, més que la "Dori", pel meu gust, però vigileu amb el 1r espit del L3, té els dies contats! Porteu algo per si de cas, o un espitador o un bastó per caçar el 2n!
L'aproximació no us l'explico, hi ha centenars d'escrits per la xarxa que us ho explicaran millor que jo, i la baixada us penjo una foto del tram clau per no liarla, xirlada d'interné. Un cop al Pas del Princep, em de seguir el camí de la dreta i avall que trona!
A l'endemà torno a quedar amb la extraña pareja, i com no, no saben on anar...
- Lo que tu vulguis.
- Lo que tu diguis.
Ben bé igual que la meva dona!
Total, com que no saben on anar pues cap a Montserrat altre cop!
El Litrako està tocadillu d'ahir, així que els hi proposo d'anar a fer una vieta a la zona del càmping, i naturalment, quan senten que només hi ha 10 minuts d'aproximació, hi accedeixen!
Un cop a peu de paret ens decidim per la combinació "El tren de la bruixa+ Que pam que pum+ Pique Longue". Serien uns 9 llargs que al final vam fer en 6.
En Fonts va començar, i va enllaçar els dos llargs de "El tren de la bruixa", quedant un 6a de 40 mts. molt ben equipat. Un cop aquí, hi ha un tramet a peu fins a l'inici de la via "Que pam que pum". En aquest punt el Litri diu prou, que està molt petat d'ahir encara, i ens abandona a peu tot xinu-xanu.
Com que en Fonts està a tope, li deixo fer el següent llarg, però l'entrada de 6a+ el tomba, i a mi de segon també!
Al final acaba enllaçant aquests dos llargs, uns 50 mts. més.
El nostre 3r llarg m'el deixa fer, ja era hora! Pensava que em faria anar de petate tot el dia!
El 4t el torna a fer ell... SORT!!!!! Vaja aleje que hi ha sagal! Tela boig!
Ell el soluciona en un plis i arriba a la R, la última d'aquesta via. A partir d'aquí continuem per la "Pique Longue", i torna a anar davant, qui el va parir! No es cansa mai aquest tiu!
Encadena el muret de 6a i em deixa el penúltim llarg, un 5°, curtet i aeri. Normalment la penya baixa rapelant des d'aquesta reunió, però jo continuo amunt, per la cresteta fins a trobar el bosc i poder fer el "descens" a peu, primer en forta pujada fins gairebé el funi i després en baixada per St. Miquel.
Al final vam fer un bon grapat de metres amb aquesta combinació de vies, roca sana i equipament correcte, tot i que hi ha un bon sartenazo a l'últim llarg de la via "Que pam que pum"!
Mirem el 2n llarg i com que s'ho pensen i s'ho tornen a pensar, acabo fotent-li jo. Un pas tonto pel mig i reunió d'escàndol!
 |
| Jo obrint el L2 |
 |
| El Litrako i la seva motxillla de disseny al L2 també |
Estem sota un gran desplom que és la gràcia de la via.
El tracte era que el faria jo, i gustosament em tornen a cedir el torn.
Tirada molt guapa, on el més destacable és la sortideta en lliure per arribar a R3 que fa una mica de yuyu. Ja se sap que canviar de xip costa a vegades, i que el primer espit està força tocat...està més estirat que en Boomer!!
 |
| Així està el cargol del 1r spit del sostre! |
Us penjo un bon grapat de fotos, d'entrada per qué són xules, i després, per qué tothom és una mica egocentrista i/o narcicista, no sé quina seria la millor paraula, ja li preguntaré al meu psicóleg quan em tanquin!
 |
 |
| Jo,jo,jo,jo,jo i més jo! Però la veritat és que les fotos van quedar bé, o no? |
-Però que ha passat?!?!
- No podia tiu!
- Desploma massa tiu!
- "Samobrien" les mans tiu!
- La motxa pesa massa tiu!
Resumint, que el nom de Litri no és per qué està fet un torero, no! És per qué es carda les litrones com el qui es carda un quintet! I a aquesta edat ja no metabolitzem tant bé l'alcohol i s'en va directament al michelin, sense passar per l'estómac!!
 |
| El Litri a mig llarg |
 |
| Quina maranya de ferros!!! |
 |
| Danys colaterals... no em demaneu com ho va fer, perqué no ho sap ni ell! |
 |
| Foto-cim amb vistes espéctaculars |
L'aproximació no us l'explico, hi ha centenars d'escrits per la xarxa que us ho explicaran millor que jo, i la baixada us penjo una foto del tram clau per no liarla, xirlada d'interné. Un cop al Pas del Princep, em de seguir el camí de la dreta i avall que trona!
A l'endemà torno a quedar amb la extraña pareja, i com no, no saben on anar...
- Lo que tu vulguis.
- Lo que tu diguis.
Ben bé igual que la meva dona!
Total, com que no saben on anar pues cap a Montserrat altre cop!
El Litrako està tocadillu d'ahir, així que els hi proposo d'anar a fer una vieta a la zona del càmping, i naturalment, quan senten que només hi ha 10 minuts d'aproximació, hi accedeixen!
Un cop a peu de paret ens decidim per la combinació "El tren de la bruixa+ Que pam que pum+ Pique Longue". Serien uns 9 llargs que al final vam fer en 6.
En Fonts va començar, i va enllaçar els dos llargs de "El tren de la bruixa", quedant un 6a de 40 mts. molt ben equipat. Un cop aquí, hi ha un tramet a peu fins a l'inici de la via "Que pam que pum". En aquest punt el Litri diu prou, que està molt petat d'ahir encara, i ens abandona a peu tot xinu-xanu.
 |
| Jo arribant a la nostraR1 |
Com que en Fonts està a tope, li deixo fer el següent llarg, però l'entrada de 6a+ el tomba, i a mi de segon també!
Al final acaba enllaçant aquests dos llargs, uns 50 mts. més.
El nostre 3r llarg m'el deixa fer, ja era hora! Pensava que em faria anar de petate tot el dia!
El 4t el torna a fer ell... SORT!!!!! Vaja aleje que hi ha sagal! Tela boig!
Ell el soluciona en un plis i arriba a la R, la última d'aquesta via. A partir d'aquí continuem per la "Pique Longue", i torna a anar davant, qui el va parir! No es cansa mai aquest tiu!
Encadena el muret de 6a i em deixa el penúltim llarg, un 5°, curtet i aeri. Normalment la penya baixa rapelant des d'aquesta reunió, però jo continuo amunt, per la cresteta fins a trobar el bosc i poder fer el "descens" a peu, primer en forta pujada fins gairebé el funi i després en baixada per St. Miquel.
 |
| Jo a l'últim llarg del dia |
Al final vam fer un bon grapat de metres amb aquesta combinació de vies, roca sana i equipament correcte, tot i que hi ha un bon sartenazo a l'últim llarg de la via "Que pam que pum"!
 |
| Croki-paint pel personal!!!!! |
 |
| Aquesta vegada ha set un duet tot raru... |
