Patufades!!

Entre kilometrada i kilometrada també em tingut temps de fer alguna coseta pel Ripollès. Des de repetir vies a obrir-ne de noves, des de fer esportiva a fer alguna vieta.

Suposo que el que us interessa són les noves obertures, així que passaré de llarg tots els dies que em fet esportiva, ja que tampoc em fet cap viote, com era de suposar...

No us explicaré totes les vies noves o actualitzacions, per qué encara estic remenant per aquí i per allà, i no vull que em cardeu les cordes i mosquetons que tinc penjats...tot i que em farieu un favor, per qué hi ha cordes que em fa por jumar-hi...

Comencem doncs.

Sectoret d'espotiva (gairebé) acabat.

No sabem el topònim del roc en qüestió, però degut a caxondeos i burles li vam possar Can Crostes. No feu cas del nom... la roca és molt bona.

Gairebé totes les vies són de l'Angel Rafart, en Patu, vaja, amb col.laboracions d'alguns col.legues, com en Jos (D.E.P), en Josep, l'Aleix i un servidor...tot i que jo "només" vaig acabar la via num. 10, "El gran bocon", i vaig acabar d'emplenar el sector amb dues vietes més, i sí algún dia m'entren les ganes, acabaré una que tinc començada...
Aviso!! És un sectoret de caire ultra-local,(però hi esteu convidats eh!) per passar tardes i/o matins i entrenar una mica, nosaltres no tenim rocodroms (dignes) per fotra-li una mica com els que hi ha a les ciutats o pobles grans! Per tant, aquesta via que tinc començada li penso retocar els cantus que em surtin de la bossa escrotal. Sí a algú li pica, que es rasqui, o giri la mirada o que l'acabi... de moment només hi ha un parabolt i un tros de corda a punt per pujar a netejar...

La roca és calcària, però a la part de dalt hi ha unes curioses incrustacions de sílex, buenu, aixó diuen, jo no estic tant segur, però jo no sóc geòleg...
Només hi ha 10 vies, però bé val una o dues visites. A més, durant l'hivern hi toca el Sol des de mig matí fins les 16:00h, per tant no ens caldrà matinar.

Croki-edin+word= Can Crostes

En J. Grau a la via "Secundino Mamani", un 6b de ⭐⭐⭐⭐⭐

Aprofito també per penjar la ressenya de les vies que varem equipar al Bac de St. Ou, a Montgrony. No són uns viotes, però són les més faciletes del sector... o és que els matats no podem gaudir de l'ombra?

Una mica atepeït però no en sé més...😢

També varem equipar una via nova al sector del Mal pas, a Montgrony.
La varem estar probant però no va haver-hi manera de que ens surtís... no sé... jo crec que deu ser més de 7a, però els repetidors ja diran.
La via està entre la "Reagan plega" i la "Perestroika", i es diu "Blanquimacid", en honor al mes que vam estar pintant de color blanc les vigues de Caldea...
És guapa, sobretot l'inici i el final, però té un pas de bloc que ni ens va sortir ni és molt guapo... jo volia picar un canto, però en Patu s'hi va negar... en part millor, menys feina i menys retrets!

Varem acabar aborrint el color blanc!!

El tio es va motivar tant, que també va arreglar el sector "Les 1001 nits" a Montgrony.
Com que gairebé tots els membres de la colla ja han set pares i mares, el sagal va pensar que si arreglava aquestes vietes i els peus de via, ja no tindrien excusa per canviar el chikipark per les cordes i els gats... de moment no ha funcionat, i casi totes les noies de la colla ja han penjat els gats, però les vies estan allà, per qui les vulgui disfrutar, amb uns prats al costat perfectes per qué la quitxalla corri i jugui.

Crokis xungo 100%! Però ja fa el fet, no?

Rampes i més rampes!

Quan va néixer la Ceci vaig començar a buscar sectors d'esportiva en totes les guies de tinc de Montserrat per anar en plan chiki-climb-park.

Vaig trobar un, a la guia de Gorros d'en Luichy, que em va fer encuriosir...la Miranda de Sta. Magdalena, a la cara sur.

La guia ja ho deia...peu de via incomode...

Però vaig pensar, que al haver-ho publicat, hi hauria anat força gent i estaria tot trepijat i podiem anar-hi amb la canalla i les plastes de les parentes.

Pos NO!

El peu de via és incomode de collons, estret i ple d'esbarssers i aritjols.

I l'aproximació també té guasa si vas amb el masicosi, el moises, el sacaleches i tota la parafarnalia que porten els pares i mares! Sort que ja he perdut el tren! Uf!

Total, com anavem d'exploració la meva dona i jo, vam fer cinc vietes i vam canviar de lloc, ja que l'únic misteri d'aquestes vies es trobar la següent xapa...són exageradament fàcils, fins hi tot per mi.

A més totes són si fa no da iguals: un pas a l'entrada que et determina el grau i després a buscar xapes i R's a quatre potes.

Crokis del llibre d'en Luichy

Foto del sector... ja es veu que és una rampa, xula, però molt rampós

Com que era d'hora vam canviar de sector...

I ens vam dirigir cap a l'agulla del Mirador de St. Joan...a fer l'Arnau-Martín...más de lo mismo, però buscant les xapes de color vermell.

Un murete d'entrada de dos xapes que t'ho fa mirar i després una rampa de 3° fins dalt.

Descens a peu tot xinu-xanu i cap a casa.

Crokis de Papiyjuanan modificat

La Mireia d'excursió pel L2

Crokis del Princep de les Maduixes

Carnestoltes 2016

Aprofito aquests dies de carnestoltes i disbauxa, per col.locar amb calçador aquesta piada ultra-endarrerida!

L'any passat en Grau em va convencer per anar al Carnaval a la vertical, que organitzava en Sureda i companyia a Vilanova de Meià.

A mí, aquestes coses tants populars no em motiven gaire, però em vaig deixar enredar facilment, i alhora, vaig enredar al meu germà per fer de cordada.

Aixó de les disfresses és com un moble d'Ikea....

Sí estàs acostumat a fer-ho i no tens vergonya, és un plis.

Però jo no serveixo per aquestes coses...i per moltes més tampoc!

1r pas

Rumiar una disfressa

2n pas

Rumiar una disfressa

3r pas

Rumiar una disfressa

4t pas

Rumiar una disfressa

5é pas

Rumiar una disfressa

6é pas

No tinc ni la més remota ocurrència!!

7é pas

Trucar al meu germà i que la triï ell

8é pas

Pos claro!

Com no hi havia caigut!!

D'Epi i Blas!

A mi em toca anar de Blas per qué soc 5 cmts. més "alt"....😂😂

I d'on polles trec un jersey a ratlles??!!

Al final m'el va deixar en David, no s'hi assembla peró ja fa el pego...

Els originals....

Qualsevol semblança amb la realitat, és pura coincidència!

Ara tocava triar la via...

Aixó ja va ser més fàcil!

Cap a la "Pastelina" que en Joan l'ha re-equipat fa poc!

Arribem a peu de via i flipem!

- Aixó és 6a!?!?!?!? - Ens vam preguntar tots dos.

Buenu, em vaig calçar i cap amunt.

El primer llarg hi ha uns passets que no em van surtir i vaig acerar...

- Pos comencem bé...

Arribo a R1 i continuo amunt. 

Aquest segon llarg és molt guapo i impressionant! I ademés em surt!!! Olé yo!!!

Jo al L1

Jo enllaçant L1 i L2

Altre cop jo, aquí acabant el L2

Continua el meu germà, i acaba descubrint nous horitzons...i muntant una R  de fortuna.

Acabo jo el tercer llarg, força trencat, i arribo a la R3 del crokis.

El L4 el fa ell, que no és tant fàcil com sembla però el va solucionar molt ràpid, i el L5 també, aquest si que és facilot.

Des de la R5 mirem amunt, i sembla impossible que alló sigui 4°... i no ho és! Vaya colladeta!

Sort que duia el micro, per qué no m'entrava res!

Un cop el cim, la liem una mica molt per baixar, i cap a l'ermita que ja estan preparant'ho tot!

Us penjo dos crokis, un d'en Joan Asín, pare de la criatura, i l'altre d'en Parce, un virtuós dels bolis de 4 colors!!

Crokis d'en J.A.

Crokis d'en Parce, compte quan ell diu compte!!!!

Ha tornat!!!!!

Finalment, les peroles i les patates del restaurant queden orfes per un dia, i en David ha tornat a anar a escalar!!!!

El que conta és la intenció....certament un fotomuntatge lamentable!

Com que és el seu dia, li deixo triar...però com que no es decideix, trio jo... Que pim, que pam, que pum...pues bocadillo de atun!

Cap a Montserrat!

Pel matí em toca treballar i arribo tard...

Sense dinar, amb una birreta el cos, i sense ganes de caminar, agafem el funi de St. Joan i anem a la Gorra Marinera, a la banda sud.

En David diu que vol algo més fàcil, que alló és més tiesu que un ciri Pasqual.

Recordo unes vies de l'Arias a la Miranda de St. Pere que les tenia guardades a la poca memòria que em queda per anar sol o amb la meva dona, ja que són molt faciletes.

Li comento i diu que ja li està bé.

Pué p'allá.

Plànol del blog Papiyjuanan.

Al final, a peu de paret, ens decidim per La Piula, però entrant per la Ramon de Semir, així queda tot plegat una mica més homogeni.

Crokis del Skalatzencas tunejat per mi...tot solet!

Trobem un pont de pedra i una sabinota a la placa del 1r llarg, i més amunt enllacem amb La Piula, on només ens em de dedicar a xapar les plaquetes grogues, passo de llarg la R1, i m'en vaig directe a R2, uns 65 mts.

El següent llarg el fa el meu germà, bastant descompost però molt equipat.

Via xula dins la seva categoria d'escalada de costellada, sobretot la placa inicial, i el murete de 4+.

Aqui van unes fotos del pinche cocina!

En David després del murete del nostre L1

Mal d'esquena?

Arribant al cim.

Les seigneurs Martínez rampent pour les falaises! ( i 6)

Encara em quedaven dos dies de vacances, però vam decidir començar a tornar.
Així tenia un dia per estar tranquil a casa, fent el que em rotés, ja que la dona no arribava fins el dia següent!!
La ideia va ser anar fins a Ax, dormir allà, i anar al sector Entreserres.
Quan vam arribar a Ax, encara era d'hora i ens hi vam acostar.
Per trobar-lo ja vam flipar!
Quin fart de donar voltes per res!
Personalment, a mi no em va motivar gens!
A més, no sé com ens ho vam mirar... ens pensavem que era un sector de calcari i era de granit...
Així que vam decidir d'anar al sector de La piscine, que també és de granit però és més guapo.

Vam començar fent unes quantes vies a la paret de la Dalle, fins que va arribar una marabunta de gent i ens vam anar a amagar al sector PGM.

En David escalant a la Dalle

Crokis del CAFMA

Ja entra el Sol...és hora de marxar!

Varem fer unes quantes vies més, fins que en David, desesperat ja del tot amb tanta fissura i tant granit va dir de marxar per qué ja entrava el Sol.
Així que vam recollir tota la trastada i cap a Ripoll.
No van ser les millors vacances de les nostres vides, però al menys varem escalar tant com la calda ens ho va permetre.

Les seigneurs Martínez rampent pour les falaises! (5)

L'endemà varem anar al sector Montcalm.
Està una mica més amunt seguint la mateixa carretera.
Una aproximació curiosa, primer pel costat del riu, després pel costat d'un tub i després una tartera bastant tiesa, aixó afavoreix que no hi vagi gaire gent.
Nosaltres vam estar tot el dia sols! Por fín!

Primer ens vam acostar al sectoret Symbiose.
Un cop allà, vam rebre un parell de clatellades que ens va fer decidir canviar de sub-sector.
Vies curtes i bloqueres a matar!
Ens vam menjar els mocs!

Varem recullir els trastos i vam anar al sector Montcalm2.
A mi em va encantar!
El meu germà va renegar fins a la sacietat!
Slabs de 20 i 30 metres, i algun de 40!
A més, sempre hi ha algun alejillu per guanyar-te el dinar, però no està molt collat el tema del grau i passes bé, xirricant una mica només.

Crokis extrets de la pàgina del CAFMA

Les seigneurs Martínez rampent pour les falaises! (4)

L'endemà d'haver fet el"Pilier des Cathares" vam anar a fer esportiva.
Com que duiem poques ressenyes, no sabíem de cap sector a l'ombra.
Així que ens vam decidir per l'escola d'Auzat, si més no, a la tarda hi ha ombra.
Durant el matí vam fer el trasladu, vam fer el ronso, vam dinar...
I després cap amunt, cap al sector Ecole.

Planól de la zona extret del CAFMA

El sector és força gran i amb moltes vies assequibles, aixó fa que estigués a petar.
Vam fer unes vietes a la dreta. Aquí encara s'estava força tranquil i les vies són bones.

Després, vam fer-ne unes quantes més al sector de l'esquerra, realment un parc temàtic de l'escalada...cursets, novells, gossos, families, monitors... és normal... hi ha moltes vies fàcils.

I quan ja estavem a punt de marxar, amb un bon grapat de vies a la saca, ens vam decidir anar a treure el cap a sector de més a l'esquerra...

No m'extranya que no hi hagués ningú... vies mooooolt collades i obligades... quina por mareta meva!

A mí la zona em va agradar, a el meu germà no tant, aixó del granit no li va gaire...

Tot hi així, vam decidir passar un altre dia aquí, i veure algun altre sector més amunt.

Les seigneurs Martínez rampent pour les falaises! (3)

El tercer dia es va despertar radiant!

Un cel blau de pilotes ens va acompanyar tot el jornal, amb la conseqüent calda estratosfèrica.

Avui tocava via llarga, i varem escollir el "Pilier des Cathares".

Segons el crokis té pinta de plaisir i de pocs mal de caps...

Wenu...

Potser l'estat pseudo-ressacós constant va fer que ens costés més de lo que tocaria...

Però ens heu d'entendre...

Dos germans dels més heavies i cafres de la comarca, ara casats, amb feina estable i de responsabilitat i lligats amb una corretja més curta que la "picha dun topo", doncs clar, el dia que surtim por ahí sols és un festival de birres i ratafia...

La història de cada matí...

Total, després de fer un bon esmorzar a base d'Ibuprofenos i Almax ens vam dirigir cap a la paret.

A peu de via, en David s'anima i fa el primer llarg, un 4c agradable una mica herbós i amb algun alejillu, però res de l'altre mon.

En David al L1

A mi em va tocar el L2, però ja vaig surtir de la R amb l'ideia d'enllaçar amb L3...

S'em va fer molt llarg!

I només són 40mts.!

Potser em vaig saltar alguna xapa del principi sense voler i vaig començar a patir més del compte, vaig pasar R2 i en el següent llarg, que és 5c, com que ja anava amb els warnings engegats i molt estressat, em va costar un disbarat, però va surtir!

Inici del L3, finet, finet...

Anant a caçar el diedret del L3

Dues imatges d'en David al L3

En David va arribar a la R3, la nostra R2, força girat també, i no va veure gaire clar tirar amunt... jo no volia baixar... encara... així que tossut vaig tirar amunt, a pel 4t llarg.

Una placa ultra-mega-ensabonada era el vestíbul d'un sostre bestial amb cantus demencials que haurien d'estar prohibits per estar sobredimensionats!!!!

Un altre llarg de 5 estrelles a la saca!

En algun lloc he vist aquesta plaqueta sobada de 6a, o sigui que no us refieu! Res de 5a!

Dues imatges d'en David havent passat el sostraco del L4

El 5é llarg el pinten de 6a, però jo crec que és molt més.

Està tant sobat que no vaig tenir opció de probar res!

Pué ná! Tres aceracos i p'arriba!

Aquest llarg només té aixó, la resta és molt fàcil, i així en David va poder relaxar-se una altra vegada i encapçalar les dues següents tirades.

Un tercer sense cap història i un últim llarg que és una molt bona cirereta pel pastís!

Llarg 5 estrelles també! 

Amb alejes transoceànics però amb roca molt bona que dona molta confiança.

L7, *****

En David camí de la última R!

Arribem a la última reunió i trobem un boc marcant-nos el seu territori...

Jo m'hagués esperat a que fotés el camp el cabró, però el sonat del meu germà va agafar un bastó i tantes pedres com va poder i el va fer fugir... quina por que vaig passar nanu! 

Vam arribar al cim i vam començar el descens a peu amb el Sol ben enlaire escalfant-nos el perolo...

Nosaltres també fem foto-cim!

Aproximació al "Pilier des Cathares" extreta del CAFMA i tunejada

Crokis del CAFMA tunejat

Teniem pensat acabar el dia fent esportiva, però feia tanta calor que vam anar a dinar a la furgo, i de pas trincar-nos unes birres més.

Com que el dia és molt llarg i encara teniem temps, vam anar a fer un parell de vies al sector Le Roc à Steph.

Són tres sectorets.

El de l'esquerra del tot no val res, la veritat...

El principal és molt dur per nosaltres.

I el de la dreta, que es diu Swany, és molt guapo i ens va sorprendre molt gratament.

Vam apretar força el cul amb un parell de 6a's i cap a jóc, que el dia ha set molt llarg!

Crokis del CAFMA