Xocolata negra i amargant!

Buenu, va, una encigalada més. L'última va ser fa poc, o molt, no puc concretar dates per que ja no sé sí es podia voltar o no. Total, que un dia treballàvem prop d'Amer i quan vàrem acabar vam anar al cingle de St. Roc, a repetir la darrera via que s'ha obert en aquesta cinglera. És tant nova que encara hi havia la pols del taladre.

Que exaguerao que eres por Dios!

El que havia de ser una tarda de semi-plaisir segons en Josep, ja que deia que els obridors, en Lato i en Pere, regalen una mica el grau i equipen generosament, es va convertir en una altra cursa a contrarellotge amb la foscor.

Suposo que vàrem infravalorar la via, i com que no duiem ni prou material per poder-la fer com Déu mana; ni teniem, o tenim, prou nivell, la vam patir de "lo lindo"! I a més, arribant al cim amb les últimes llums del dia.

Per tant, si voleu gaudir d'aquesta via, porteu un bon grapat de friends, inclosos alguns camalots grossos, i us recomano anar sobrats en el 6a. 

La via val molt la pena, es molt guapa. Segueix un diedre molt vistós combinat amb algun tram de placa, llàstima que tot el bistec que tenia al braç ha emigrat a la panxa, i ja no tinc el "fuelle" que tenia abans. 

En Grau a l'inici de la via.

El pas de placa del 1r llarg.

En Grau a la meitat del L2 i a un món del cim.

La placa del primer llarg és molt obligada, 6b indecotable crec jo, i la travessa cap al final de la segona tirada són els dos trams clau de la ruta.

L'aproximació i l'accés no us l'explico perquè no ens entendriem pas, així que us penjo uns Croki-Maps que us aniran molt bé i com no, el mega desitjat Croki-paint! Però aquesta vegada poso el que ens va passar un dels obridors de la via.

Croki-paint original però un pèl tunejat.

Le Godier

L'altre dia, no recordo el perque, vàrem fer festa a la feina, suposo que deurien faltar permisos o alguna història d'aquestes, i com que ja ens havíem fet a la idea d'aguantar-nos mútuament, vàrem anar a fer alguna coseta junts en Grau i jo.

Entre les opcions que van sortir sobre la taula, vàrem escollir anar arreglar la última via que van obrir en Grau i la Núria, la seva companya, al Cingle de Sant Roc, a Amer.

La paret en qüestió no es una Roca dels Arcs, però té trams aprofitables per escalar. 

Quan vàrem anar a repetir la "Ferrero Rocher",  ja vam veure que es podia obrir una línea nova allà, i al final varen anar ells dos.
La van enllestir en un matí i sense expansions, però la volien reforçar per fer-la més segura i assequible.
Així que em va tocar arrossegar el taladru i la cacharrada per equipar.
Per arribar-hi és fàcil amb el mapa  i la foto que he mangat del blog d'en Pepe i la Laura.

La via, " Le Godier", comença en una espècie d'esperó secundari i fissurat, de bon protegir i molt guapo. Al final de la fissura comença una travessa d'esquerres, on vam col·locar el 1r parabolt per protegir el pas més difícil del llarg. Després anem travessant cap a l'esquerra fins una repisseta on hi ha un arbre i un altre parabolt amb anella. Aquí muntarem la R1.

En Grau obrint el 1r llarg

Per on està en Grau més o menys em posat el 1r parabolt

El següent llarg comença amb un diedre-xemeneia molt maco fins gairebé un bloc, aquí flanquegem a l'esquerra, on trobarem un parabolt per protegir el pas fins a caçar una altra fissura molt bona però a tractar amb carinyu i de seguida arribem a R2, on vàrem deixar un altre parabolt amb anella i un empotrador

Jo estudiant on anirà el 3r parabolt

El tercer comença amb un petit sostret toca-collons, protegible amb els Camalots del 1 i del 2. Aquí vàrem estar una bona estona rumiant si posàvem o no un parabolt més, i al final, per unanimitat i mandra no el vam posar. A més, un cop passat el sostret podem posar un Camalot del 3 que queda a caldo, i una mica més amunt hi ha una gran alzina on vam deixar un cordinu. Passat aquest arbre entrem en una xemeneiota molt estreta que una mica més amunt es converteix en un túnel!
Brutal, guapíssim, sorprenent i mooooolt estret!!!!! 
Un cop sortim del forat ja som dalt del cingle, on podem montar la R3 en qualsevol dels arbres que hi ha.

El túnel vist des de baix...

...i des de dalt, es passa justet, justet....

Via molt ben trobada, maquíssima, divertida i reforçada, on amb un joc d'Aliens i de Camalots fins al 3 es pot passar bé. I obligat deixar la motxil.la a peu de via si no volem passar-les canutes a l'últim tram!
I ara el moment que tots esteu esperant! És l'hora del Croki-paint!!!!!!

Croki-paint original meu.

Ressenya original de la Núria

Per baixar, el millor és rapelar per la via "Le Grand Chocolat", que està a uns 50 mts a la dreta mirant la paret i amb un sol rapel de 60mts. arribem a terra. Ull que no s'enganxin les cordes! Si no volem rapelar tant, podem baixar pel descens de la "Ferrero Rocher", rapel de 20 mts. i una estoneta de caminar.

Ferrero Rocher

Com que en Grau és més gironí que l'Onyar, s'ha proposat ensenyar-me uns quants sectors d'escalada poc coneguts de la nostra província.

Un d'ells és el Cingle de Sant Roc, a Amer.

En aquesta paret hi ha la "Le grand chocolat" i "Le petit bombon", dues vies que comencen a ser força populars.

Ara també hi ha la "Ferrero Rocher", d'en Ballart i d'en Robert... i en Grau no sé com collons va trobar el crokis, i ja em veus a mí, amb el culet tant apretat que no m'entrava ni un pinyó, cap allà...

Acces: Venint de Santa Coloma de Farners, just abans d'arribar a Amer, surt una pista asfaltada a la nostra dreta, hem de seguir en tot moment les indicacions de "Sant Climent d'Amer", un cop hi arribem seguim 200 metres mes i continuem per una pista de terra, a 1 quilometre de distancia trobem una bifurcacio i agafem la pista de l'esquerra en forta pujada. Just abans d'una cadena amb el rotul de "cami privat" deixem el cotxe als marges de la curva. La paret ja és ben visible davant nostre. Seguim amunt a peu i als 50 metres de passar un paller en runes trobem al costat d'una bassa unes fites que marquen un corriol bastant desdibuixat per dins un espés bosc i que ens deixen a peu de "Le Petit bombon" i el seu característic sostre en 35 minuts. Resseguim la paret uns 10 minuts més i trobarem la via passada una evident canal. Fletxa grabada a la roca. 
(Text copiat del blog "Benvinguts al Paradís" i modificat) 

Comencem amb un tram d'A1 senzill, una sortida de 4+ (i uns collons!!! Un 5+ com una casa de pagés!!!), i quan caçem la 1a xapa comença una trave agradable fins al final, on la roca és bastant cutre, per no dir molt.

En Grau al tram d'A1 al principi de la via...

...i aquí a mig flanqueig.

I jo sanejant el flanqueig

La R1 es fa en un arbre, i la vam reforçar amb un pitó que vàrem deixar.

Continuem amunt, seguint la lógica, segons en Ballart 4+...😂😂😂😂😂. Per mi 5°, i dels bons!

I seguidament encarem un diedru tot raru però guapu. El problema va ser que no duiem ferros grossos i en Grau es va assegurar  com va poder...

Vàrem deixar dos pitons més en aquest tram, però no us en refieu gaire, estan posats d'aquella manera en una roca que sembla fang premsat!

Finalment arribem a dalt, després de més 3h! 

Des del cim em d'anar a buscar la canal que teníem a la nostra dreta segons pujàvem, i muntar un rapel de 20 mts. i continuar caminant fins gairebé a peu de via.

Personalment, no em va molar molt la via, la roca fa més por que el rebut del gas en plena onada de fred, però "para gustos, colores", que diuen per allà baix.

Aixó sí, vam veure un parell de futures línies... a veure si quan arribi la tardor les petem!

Crokis de la via, que no sé d'on polles ha sortit