Clerc

Clerc

Nom masculin

(Latin ecclésiastique clericus, du grec klêrikos, de klêros, fonction de prêtre)

Celui qui est engagé dans l'état ecclésiastique. (Actuellement, l'entrée dans la cléricature se fait avec la réception de l'ordre du diaconat.)

Avant la réforme de Paul VI, celui qui avait reçu la tonsure.

Employé d'une étude d'officier public ou d'officier ministériel.

Littéraire ou ironique. Lettré, savant, intellectuel.

Per sí no ho sabieu, com jo.

Hagués jurat que "Punta d'en Clerc" era una agulla o paret dedicada a un militar força popular de la IIGM, però no. En tot cas seria Le Clerc, i no és un sector ni agulla...és el nom de la via, o sigui que podriem dir que fa un parell de mesos vaig anar a fer la via "Punta del clergue", no?

Joer, quina menjada d'olla!

Deu ser degut a la combinació de xarops i medicaments caducats que he trobat per casa per combatre aquesta puta grip.

Buenu, a lo que anàvem, quan faltaven pocs dies per l'1-O, ens va tocar a en Grau i a mi currar a St. Cugat, a una empresa força fatxa i butiflera, i quan vàrem acabar el jornal, ens vam acostar a St. Llorenç del Munt a fer alguna vieta.

Vam triar aquesta, ja que el meu 1r intent va quedar fustrat quan ens vam equivocar de via en Pepins i jo... Per variar, no fos cas que l'endevinéssim a la 1a! (https://escaladaripolles.blogspot.com.es/2016/11/conglo-15-sant-llorenc-del-munt-via.html)

On creieu que vàrem anar a currar?

L'aproximació? Ben curta, fàcil i evident.
L'accés? És una altra història!
Lo millor que podeu fer es escriure: "carrer de les belles roques matadepera" al Google Maps i a pendre pel cul! Fiable i segur. Aparqueu al final de carrer, on s'acaba el quitrà i a caminar!
Un cop a peu de via, comença en Grau amb un bon 6a, un xic trencat però equipat, tot i així, les xapes sempre queden per sota dels peus...glups!
El segon llarg el vaig fer jo, amb un cangueli de Déu!
- Que collons cardem aquí aquí sense cascu?!?!?
Amb cuidadu per la roca i els sartenazos arribo a R2. Tirada per gaudir de valent si ens acostumem a aquesta pudinga i sí no ens oblidem el casc a la feina.
I el 3r llarg, comença finet, i com més amunt, més finet, fins que arribem a un bon repós. A partir d'aquí tomba molt fins al ressalt final, on abastar el canto salvador m'exigeix una santíssima tibada que ni el meu cul i ni el meu bíceps em permeten...per tant, aceraco que te crió y p'arriba, que s'està fent fosc!
Vieta molt guapa, i ben equipada amb parabolts i algun burillo, tot i que al segon llarg, jo vaig tenir de tragar força saliva...

Jo arribanta R1

Jo arribant a R2

En Grau sortint de R2. Vaja peuàs que carda!

En Grau a mig L3

I jo esquivant la pancarta del SI al 3r llarg

Crokis xirlat del blog d'en Muntanyenc

El sendero está libre

L'endemà, diumenge, despertem amb un dia radiant, ni vent, ni núvols, però força fred. Així que esmorzem tranquil.lament, esperant que el Sol calenti la roca.

Cap a quarts d'onze arribem a l'aparcament de Peña Rueba i ja hi ha uns 10 cotxes...buf!

Ens equipem i comencem a caminar i van arribant més cotxes!

Jo duia en ment la  "Bruno Gaspar", però quan arribem a peu de via ja hi ha 8 cordades al Mallo la Mora!

Em de canviar de plans rapidament per que encara puja més gent!

Com que tots cinc vam quedar força cardats en veure tanta penya no sabem ben bé quina via fer.

Finalment el Litri, en Fonts i en David s'en van a la "Toño Ubieto", i en Pepins i jo a la "Sendero límite", que sorprenentment està lliure.

Poca cosa a dir d'aquesta via.

Hi ha centenars de pàgines a la xarxa.

Plaisir elevat a la màxim potència!

Xapes i ponts de pedra a punta pala per no pasar gens de por.

Via mooolt guapa però que l'em trobada un pèl fàcil, però és que no hi havia cap més de lliure.

Totalment recomenable!

Vàrem trobar que els llargs 2 i 13 són els més difícils, però es fan bé, ja que tant sols es tracta de superar un bombet.

Els més guapos sens dubte són el 11, el 12 i el 13.

Són 14 tirades però podem enllaçar moltes. Nosaltres ho vàrem enllestir amb 8 llargs.

Aquí van uns crokis i unes fotikis.

Crokis d'accés, aproximació i descens

Crokis de Txastimendiak

Dues fotos d'en Pepins arribant a R2

En Pepins al L6

A veure si el trio calavera que van anar a la "Toño" ens ho explica!!!

Foto del trio que vaig fer durant la baixada....
Encara els hi queda feina!!!

El senglar errant

M'estic morint...
Potser aquest serà el meu últim escrit...

Des del llit, inflat a medicaments, teclejo poc a poc, ja que em sento molt dèbil...

Buenu, pudé no hi ha per tant, però porto cinc dies tossint com un boig, amb mocs, febre, mal de coll i d'esquena, cansat de tant tremolar, amb molta gana però no em passa res pel coll i...

LO PITJOR DE TOT:

NO M'HE POGUT CARDAR NI UNA BIRRA EN CINC DIES!!!!

Amb aquesta merda de gripassu les trobo horrendes!!!!!!!

Estic igual que en Fry...desesperat!!!

Aquest cap de setmana em toca covar aquesta merda, així que mentre cremo hores i kleenex's us explico que vam fer el finde passat a... Huesca! 

Pozi, vam tornar cap allà.

Al final vam ser cinc matats i cap noia, semblava un camp de naps alló!

Així, el dissabte ens vam reunir la crème de la crème a Ayerbe per esmorzar: el Litri, en Fonts, en Pepi Irvine, el meu germà i jo.

La ideia inicial era anar a Peña Rueba, però cardava molt vent i fred, així que vam decidir anar a Peña Predicadera.

Com que ningú s'havia mirat res, vaig triar les vies i distribuir les cordades jo.

I a qui no li estava bé, la porta és molt gran!

En Fonts, el Litri i en Pepins els vaig enviar a la "Guanchinfú", i el meu germà i jo vam anar a la "Jabalí errante".

Crokis de Guaravertical

Crokis de Todoescalada.net

Per l'accés i l'aproximació clikeu aqui:

http://escaladaripolles.blogspot.com.es/2017/10/caldo-de-pollo-starlux.html

http://escaladaripolles.blogspot.com.es/2016/11/conglo-13-pena-predicadera-via-espero.html

Arribem a peu de via i mirem els crokis que duiem i la paret.

I sorpresa!!

Hi ha més xapes de les que diuen!

Total, el meu germà tira amunt i enllaça L1+L2, saltant-se segurus i tot!

Jo vaig fer el L3, molt curtet. Es podria empalmar amb el següent però prefereixo montar R per fer alguna foto.

El 6a+ li toca a ell, i el soluciona en un plis, i a sobre va i el decota a 5+!!!!!

Ni cas, és un bon 6a, jo vaig tenir que apretar força.

I el 5é llarg el vaig fer jo, que desmereix una mica, ja que flanqueja molt per tal d'esquivar el sostre que hi ha sobre la R4... Una sortida directa estaria bé, una mica d'artifu acròbatic i fotogènic de tant en tant no fa mal!

La R5 no cal que la busqueu, no en n'hi ha, jo la vaig fer en uns matolls ben parits que hi ha a dalt de tot a la dreta. 

Quan van arribar els companys encara hi havien ganes de fer més, però el dia és tant curt que vam decidir baixar xinu-xanu i buscar un bon lloc per fer un dinar-berenar-sopar.

Resumint: Via d'ultra-plaisir, ben equipada, molt guapa i gens collada.

En David enllaçant els dos primers llargs

En David arribant a R3, la nostra R2

En David solucionant el 6a+ 

I en David un altre cop, ara a la clàssica foto de la via

El tap de xampany

Aquest passat finde vam quedar el meu germà, en Pepins i jo per anar a Collegats a fer una vieta en plan racing, o sigui, anar i tornar en el dia.

La idea principal era anar a Huesca, però deien que faria vent i fred, per tant vam decidir guardar el tiket+pase pernocta per un altre dia.

La via escollida va ser la "Creuer Pontiac", però durant el viatge ja veiem que ens cardarem de fred...

Jo proposo anar a St. Llorenç de Montgai, però en Pepi arrufa el nasi diu que ja ens obrirà la via a tot'ostia! Tant ràpid que no ens adonarem del fred! Ja! El Ferrari del conglo!

En Pepi Irvine, autoproclamat el millor escalador del Remei!!!!

Ai senyor.... Santíssima paciència em de tenir la gent gran!!!

Finalment esmorzem a La Pobla i després tirem cap a l'àrea de descans de La Figuereta. El termòmetre marcava 5°C!!! 

Fem una assemblea en plan CUP i decidim no anar a les Moles del Pessó per què quedarem tiesus.

Anem a treure el cap al sector de la carretera vella i jo proposo de cardar el camp però JA!

El meu germà s'hi nega i al final ens convenç per fer la via "Eurònica", que és facileta i està equipada, i sí van mal dades podem marxar.

Com que ell ha set el liante, comença ell.

Un murete de 5° dona pas a una zona arrampada amb un passet tonto abans d'arribar a R1. Tiradeta xula que es fa curta.

El segon llarg el faig jo, un 5° dels que fan afició! Comença amb una zona balmada que és més fàcil del que sembla, i després una rampeta fins a la R2. Llarg molt guapo, i molt equipat.

El fred i el vent ens respecta una mica, així que en Pepi Irvine fa el tercer llarg, un 4° maquet però que no té molta història. 

Dues fotos del David al L1

Dues fotos del menda fent L2

En David arribant a R2

Dues fotos d'en Pepi al L3

Dos exel.lents crokis del Skalatzencas

Com que la temperatura sembla suportable, decidim fer alguna altra vieta.
Rapelem, amb la corresponent maraña de cordes liades i ens decidim pel Tap de xampany. En realitat, torna a triar el meu germà... com es nota que no té tants tiquets com abans i vol aprofitar el dia si o si!
No m'ha quedat clar si aquest nom és el nom de la via o és el nom del cim.
Bé, tant li carda. La veritat és qué aquest cim es mereix una visita!
Com a mínim és curiós!!!!
L'aproximació és molt evident, si nosaltres ho vam trobar a la primera, és que és moooolt fàcil.

Aproximant al Tap...fàcil, fàcil....

Un cop a peu de via, ningú es decideix a tirar per què no portem crokis i no tenim cobertura. Així que ja veig que em toca a mi...
Començo i a la 3a xapa ja em penjo...només he agafat 4 cintes. De totes maneres m'hagués acabat penjant... Deu n'hi do quina arrancada! Desplomadeta i en travessa, i si això li sumem que falta a 1a xapa, ja no te digo.
Passo el 1r tram amb un parell d'aceros i tiro cap amunt per terreny rampós i amb molt roze.
Arribo a una repisa a uns 20 mts. de terra i espero trobar una reunió...però NO. No hi ha res. Continuo amunt, xapo un pitó i entro en un diedret puta, no sé el grau i ante la duda... otro aceraco! Després ja tomba i arribo a R1! Quina grata sorpresa quan veig els dos espàrrecs sense xapa ni famella!
Tant é! Em trec dues xapes xapes i dues famelles de la bossa de magnesi i monto R.

Dues imatges meves al diedret mal parit del L1

R1 sense xapes....

Arriben el dos joves i sense donar-lis opció tiro cap a dalt! Es veu un llarg molt guapo i ben equipadet...però contant que al L1 faltaven xapes, no em puc refiar!
Per arribar al 1r parabolt em costa molt i acabo fontent un A0 de campionat!
Després vaig tirant amunt per un diedre sembrat de bombos típics de Collegats. On s'acaba el diedret, arribem a un collet. Un pas tonto per superar la bola cimera i R2!

Quina agulla més i més i més i més guapa!!!!
Per variar falta una xapa a la R, la poso i asseguro als col.legues.

Els júniors dalt del Tap!!!!

Un cop al cim montem una mica de tinglado per baixar al coll i després remuntem una mica, fins a trobar una explanada rocosa. Des d'aquí em d'estar atents, ja que aquí  hi ha el camí de baixada. Sembla impossible però la baixada és molt ràpida. Seguim unes fites que porten a una canal equipada amb corda fixe per sota d'un bloc empotrat.

Un descens d'allò més curiós!!!!

Un cop arribem a la ctra. vella, recollim tots els trastosi tornem cap al cotxe... el termòmetre marca 7'5°C! Joder quin dia!
Total, encara vàrem escalar una mica i a sobre vam coronar una agulleta ben maca!
Si voleu repetir-la no us oblideu de portar 3 xapes i 3 famelles!!!!!

I ha arribat el moment dels crokis!!!!!

El meu croki-paint amb els graus que jo crec...

Qualsevol semblança amb la realitat,
és pura coincidència!!!!

Si bebes, por qué te metes! Manolete!

Pues sí, dissabte s'aixeca un dia ben lleig, gairebé tant com l'Enrique San Francisco i passo les hores matant zombis a la consola i fent una mica de chacha.

A la nit sopo d'hora i de seguida m'en vaig al sobre per estar a tope l'endemà, que al final he enredat algú per anar a St. Llorenç!

Em llevo diumenge ultra-motivat, i passo a recollir en Pepins i... s'acaba el dia gairebé!

La mare que l'ha parit! Es presenta amb un careto pitjor que el del Enrique!!

- És que era el cumple d'en Ramis...

- És que em vaig liar una mica...

- És que m'he posat al llit a les 6...

Excuses vàries i diverses per anar a fer quatre vietes d'esportiva per la comarca i retirar d'hora.

- Pues no! Cap a St. Llorenç!

- Buenuuuu.... a veure si em recupero una mica....

Sortim d'esmorzar a les 11 del bar de St. Llorenç i encara no ha triat cap via!

- Encara em roda el cap...

- Em marejo...

- Quan miro enlaire perdo l'equilibri...

Total, com sempre acabo triant jo i busco un plan P1.

Si, pla P1, no pla B!

P1 de parvuls!!!

Al final anem a fer la via "Esperó Sud". 

Via facileta, gairebé equipada i amb roca molt bona, tot i que hi ha algun bloc que fa molta mala pinta...i després diuen de la "Kuru"... quins ous que tenen alguns dinosaurios d'aquest país!

Començo jo per una placa tumbada fàcil, després una xemeneia estreta però també és facilota i arribo a una terrassa on hi ha la R1 que em salto. Faig una diagonal a dretes i continuo per un esperonet equipat amb un pas tonto, potser era el roze però m'ho vaig de tenir de mirar una mica. R2, R1 nostre, en una terrasseta molt comode.

El següent llarg també el faig jo. Aquí la via es posa més tiesa i més xula. Comença amb una placa fàcil, passant per sobre de blocs i arribem a un desplomet mooolt guapo i ben equipat, després passem per sobre de més blocs sospitosos i encarem una altra placa, on jo vaig posar un friend, i sense dificultat arribem a R3.

En Pepins arribant a la nostre R2

I el tercer llarg també el faig jo... el borratxillu encara està suant alcohol!El primer pas és el més difícil de la via amb diferiència. És una bona estirada per agafar un cantu boníssim però amb els meus 168 cm no arribo i tinc de fer un passet entremig. Després es relaxa l'asuntu i anem seguint una fissura molt guapa fins a trobar una petita placa on vaig posar el 2n ferro, un empotrador petit. A sobre mateix d'aquesta plaqueta trobem la R3.

En Pepins arribant a R4, la nostre R3

Asseguro a en Manolete amb unes vistes increibles del Cilindre, del poble i del llac.

Fem un petit llarg per arribar a dalt i baixem tot xinu-xano, jo intentant convence'l per fer una altra via i ell intentant convence'm d'anar fer esportiva... Al final va guanyar ell... Però aquesta me l'apunto!!!!!😡😡😡😡😡

Croki-paint made in mi

Crokis del Skalatzencas

Així es va presentar el tiu!!!!