Després d'haver fet la Tierra de nadie plovent i el dia següent totxo per qué feia moooolt vent, el tercer dia la meteo va ser benevolent i ens va deixar fer un bon grapat de metrus.
Recordo que a mi em feia més gràcia la Toño Ubieto, però al final ens vam decidir per la Inazio Cinto.
Molt bona elecció!
Via amb roca excel.lent, equipament generós i reunions còmodes, que més es pot demanar després de dos dies d'inclemències meteorològiques?
El primer ja ens posa a lloc, més que un carajillu d'orujo carregat, però el meu germà s'el treu net, Deu n'hi dó per calentar....
El segon el faig jo i no li veig ni color. Un primer tram factible ens duu a una zona desplomada llarga i sense cantus bons per remuntar el meu mondongo....
A el meu germà tampoc li surt, però el fa amb molt més saveur fer que jo..... sempre tinc l'excusa que el més gran honor per un mestre és que l'alumne el superi..... que hi farem!
A partir d'aquí aixó és Hollywood!
Grau assequible, ben protegit, roca saníssima i reunions com la saleta de casa!
Arribem al cim del Mallo La Calva, i tot i que volíem continuar fins dalt de tot de Peña Rueba per la Sendero Límite o alguna altra via, ens carda palu i obrim el llibre de les excuses per qualsevol pàgina i tirem avall...
Via molt recomenable, xula i ràpida.
 |
| Bon crokis que no sé d'on he tret..... |
 |
| Crokis d'en Romantic guerrer, un artista del boli! |
 |
| Dues imatges del David al L1 |
 |
| En David al L3 |
 |
| Començant el 3r llarg |
 |
| Reunions de pel.lícula!! |
