La Mare de Déu!!!!!
Quina patejada sagal!!!!
No està lluny, no, està lo següent!!!!
Per variar ens llevem tard, ens encantem empolainant-nos, no trobem cap bar obert a Joanetes, i anem a Les Preses... com sempre, anem tard i l'encantada de la dona no és conscient del pateo que tenim per davant i no hi ha manera de que arriï!
Total, aparquem a Joanetes i comencem a caminar a les 11:15, amb tot el solano a sobre ja!
 |
| Aquí comença l'aproximació |
Sortim del poble de Joanetes a la comarca de la Garrotxa. Prenem el camí senyalitzat que porta a l'ermita de Santa Magdalena. Amb pujada continua i seguint marques de color groc arribarem a uns prats nets de bosc (1h) on ens enfilarem per una carena fins una gran roca on hi ha el nom del "barret". Nosaltres em seguit el camí dels "Ganxos vells". De la roca seguirem caminant a l'esquerra resseguint una mena de camí/feixa fins l'entrada a una canal (fita). Aquí comença la canal dels "Ganxos vells". Remuntem la canal, primer amb ajuda dels ferros i després amb forta pujada fins que arribem al final (2h) on a l'esquerra ja podem veure clarament l'esperó que volem escalar.
 |
| Cadenes... |
 |
| I ferros de diverses mides i formes |
Seguirem un altre mena de feixa que ens durà a un collet, nosaltres seguirem direcció al pas dels burros, mai més ben dit...que collons hi cardo jo aquí!?!?
 |
| Nosaltres cap a l'esquerra, quan baixem anirem a petar aquí altre cop |
Després de dos trams amb cadenes arribarem al començament de l'esperó. Remuntarem grimpant fàcilment (comte amb la roca) fins el peu de via. Nosaltres em tardat 2:30h, però em fet dues paradetes i anàvem al ritme de la parenta, tot i que anava rumiant durant tot el pateo una bona excusa per tirar enrera....
"Que sí no duem prou aigua"
"Que sí fa molta calor"
"Que sí anem tard"
"Que sí fa molt vent
"Que sí la agüela fuma"
...
...
Quan em poso tota la trastada a sobre i començo a tirar amunt ja són les DUES DE LA TARDA!!!
Cagun el Deu que em va parir!
Però si ja hauríem d'estar de tornada segons els manuals del bon escalador!!!
 |
| Crokus d'en Jaume, molt bo, però els mts. no m'han coincidit |
Com que anem justos de temps, enllaço L1 i L2 amb una mica de rossament però res de l'altre mon, 5+, 25 mts.! Que no os engañen! 25 mts. justos!
El 3r llarg comença amb un diedre que cap a la meitat té un pas moooolt tonto... acte de fé i p'arriba. 5+, 25 mts. també.
 |
| La Mireia assegurant-me des de la R3 |
El 4t llarg comença amb uns passos de placa fineta i aleatòria, unes grades i després un diedre molt guapo, 5+, 35 mts.!
 |
| Dues fotos de la Mireia passant del diedre i pujant per la placa...😒😒😒 |
El 5é llarg comença amb un diedret tot raro per arribar a un boliche amb un pas d'equilibri i continuar per una cresta fàcil, 5+, 35 mts.
La sisena tirada diuen que és 3°... wenu... jo diria algo menys, és molt fàcil, gairebé caminar durant 55 mts. Reunió d'un sol parabolt.
I la 7a i última potser si que té un passet però de seguida es tomba, reunió al pal de la senyera, 30 mts., que cert, está más desarmao que la cama de un loco...
Descansem una bona estona, ja que em pujat molt ràpids, 2h, i tenim temps per baixar tranquil.lament.
 |
| En blau l'accés que nosaltres em fet, i en vermell la baixada |
Per baixar seguirem el camí que s'en va per la dreta, creuant una fageda i arribant al collet esmentat durant l'aproximació. Un cop aquí, em desfet el camí d'anada fins l'inici dels "Ganxos vells", l'hem deixat enrera i em continuat seguint la paret, fins les antenes, i d'aquí em tirat avall, creuant primer el tancat per la porta de fusta, i seguint el camí dels "Ganxos nous". Anirem baixant fins arribar al punt on hi ha escrit a la roca "el barret" i tot seguit baixarem el mateix camí que hem fet de pujada fins el poble de Joanetes, 2:30h més... collons, quin mal de peus!
PERÒ VAL MOOOOLT LA PENA.
No la repetiré segurament, però la recomano. El lloc, els camins i les vistes són molt guapos! Un sortida com la d'avui, el menys important és la via, que no mata moros, i a més la roca s'ha de tractar amb molt carinyu.
Aixó si, ultra-equipada per no passar por i graus correctes!
 |
| La parenta baixant pels "Ferros nous" |
PERÒ VAL MOOOOLT LA PENA.
No la repetiré segurament, però la recomano. El lloc, els camins i les vistes són molt guapos! Un sortida com la d'avui, el menys important és la via, que no mata moros, i a més la roca s'ha de tractar amb molt carinyu.
Aixó si, ultra-equipada per no passar por i graus correctes!
