Examen final Sant Llorenç

Us faig un examen final a veure si heu estat atents i heu fet els deures durant el cicle de Sant Llorenç!!!

1- A quina paret trobarem la "Integral Pim-Pam"?
Pista:

2- Quina és la primera via que vam fer a la paret del  Cilindre?
Pista:

3-  A quina paret vam tenir sort de dur el semàfor?
Pista:

4-  A quina paret hi ha un mogollón de vies assequibles pel pelotón?
Pista:

5- Vam escalar la via "Lo Pep" mentre plovia al nostre poble, quin?
Pista:

6- Vam fer una "Vidal-Farreny", de quina paret?
Pista:

7- Quina és la via que més m'ha costat a la paret de la Formiguera?
Pista:

8- Ultra-clàssica d'aquesta paret també i que vaig fer amb la dona?
Pista:

Podeu deixar les vostres respostes a: "Comentaris"

Ja ho corregiré, i entre tots els encertants es sortejarà un bolígraf usat però que encara funciona!

Martinetti

Doncs aquesta via és la única que he repetit a la paret de la Formiguera de Sant Llorenç, i m'ha costat igual o més que fa 10/12 anys enrera!

Aixó vol dir que no he millorat gens i em continuo arrossegant pels quintus!!!

La vaig fer fa un grapat d'anys amb el meu germà, i només recordo que em va costar un ou!

Segons ell, que té molta més memòria que jo, diu que vaig encadenar, però al límit...pues aquesta vegada també!!

Vaja quintus més ochenteros!!

Potser és per qué feia molts dies que no cardava res amb aquesta merda de meteo, o que m'he fet gran, gros i gras, o que hi havia una extranya conjunció de planetes per putejar-me o jo que polles sé! Peró em vaig arrossegar com un putu zombie!!

Pudé per aixó ho faig tant malament! Estaven tots els planetes aliniats contra mi!

Així escalo aquests ultims 25 anys!!!

En principi volia fer la Normal, però estava colapsada per mogollón de gent...oi Joan?

Total, em va tocar improvitzar... m'hagués fet gràcia la "Garrets", però vaig pensar:

- Fem la "Martinetti" per escalfar amb un cop de pixa i cap a la "Garrets" després.

😂😂😂😂😂😂

Ens cardem a la "Martinetti" i només de començar ja veig el pa que s'hi dóna...

El 4° del L1 ja m'el vaig tindre de mirar...

- Collons...

Arribo a la R pensant que ha set un titu calent i enllaço amb L2...

Joer...quin passillu que hi ha! I només és 4+!!

Monto la R pensant a cardar el camp i arriba una cordada i penso...

- Ostia! Ara no puc baixar-me, que pensaran aquest parell!!

- Ostia! Ara no es pot caure res, sino els matarem!!

- Ostia! És que no hi ha més vies buides?

- Ostia! Però si tenen les amigues a Lo Pep! Aneu allà a tocar els collons, joder!!

Així que em toca inflar-me de valor i tirar cap a dalt...

Començo el L3 (el nostre L2) i d'entrada m'haig de jalar un aleje del millon!

Acabo el llarg molt cansat degut a tants dies de jeure i al cague...

Amb lo bé que estariem a la "Normal"....oi Joan?

Arriba la dona a la R i tiro cap a dalt...

Vaig pujant tant bonament com el meu cul i el meu coco em deixen, fins un pas que m'encallo una bona estona.

Al final no sé ni com ho faig i arribo al cim!

Estic molt, però que molt cansat!

Però qué és aixó!

M'hauré de dedicar al parxís igual que la meva sogre!!

I segur que encara m'untaria!!!

Un cop a dalt de tot, el cel es tapa, comença a cardar rasca i decidim anar a fer un bon tec a Can Pere per oblidar-me de les penes.

Aixó si, en Joan i la seva colla continuen monopolitzant la paret!!

De non rotllo, eh!

Un cop al restaurant, vam conèixer "lo Juan" i part de la seva penya.  Molt divertits i molt bona gent, com diria en Quim Masferrer.

Peu de via inconfussible

La Mireia al L3

Dues fotos de la dona a la travessa final del L3

I dos crokis d'en Xabier

Los Diablillos

Deixem enrera la Formiguera i ens dirigim cap a l'esperó Remacha.

Van haver uns moments de dubtes:

- La Cristian és molt xunga...

- Tinc gana!

- No hi ha res més fàcil?

- I sí nem a fer un bocata?

- I els segurus estan aprop?

- O un plat combinat!

- Ho veig molt difícil...

- Un menú estaria bé també!

Si ens heu seguit tots aquests mesos, sabreu que era l'Iturri qui pensava amb el jalu i en Pepins qui no ho veia clar... hi ha coses que no canvien!

Al final va surtir el sargentu que porto a dins i tots cap amunt, collons!

Ells dos cap a la Cristrian i nosaltres a la Diabillos.

Los Diablillos són dos llargs ben llargs, i tots dos ben estressants i collats!!!

Al principi del primer hi ha un sostret... i penses:

- Allà hi haurà un passet.

I un collons!

Per arribar-hi, hi ha un passaco, i el sostre de després, és més fàcil del que sembla.

I abans d'arribar a R hi ha un tramet de travessa que Déu n'hi dó, no és molt difícil però a mí em va costar força, i a més, la corda em feia molt roçament. Però va sortir.

Pensant que aixó ja estava, surto de la reunió tot confiat i patam!

Un muret desplomat i amb algun bloc que té molt mala pinta, gairebé em tomba.

I a la part final, hi ha un altre murete amb un aspecte més tètric que en Dectacubitus!

És tètric o no?

Vaig estar a punt d'escaquejar-me per la Cristian! Però sabia que després m'en penediria, així que cap amunt i a tragar tanta saliva com em permeti la gola!!!

Al final no va caure ni un roc i tots quatre vam arribar al cim havent encadenat!

Olé nosatres!!

Tres imatges d'en Fonts al L2 de la Cristian des de la R1 de la Diablillos

I dues d'en Pepins de segon...😒😒😒

I dues més, ara de la Mireia i en Pepins a l'últim llarg

Us penjo dos crokis, un de l'Antxpavil, i l'altre d'en Baraldés,  que l'ha clavat més amb la graduació, penso jo...

Antxpavil: L1 5+ ⚠⚠⚠

J.B.: L1 6a 👍👍👍

Savina Wall...buenu... wallillu...

Un cop a peu de paret, la cinglera continuava igual de congestionada...l'únic que la gent havia canviat de via i ara teniem la Savina Wall per nosaltres, i en Pepins i l'Iturri tenien Lo Pep.

Així estava la paret... congestionada a tope!

Així més o menys

Poqueta cosa a dir de la Savina Wall...mega-clàssica que trobareu descrita en centenars d'escrits per la xarxa.

L'inici es confón una mica amb la via Memòria Selectiva ja que aquest primer llarg té uns alejes intercontinentals però no hi ha problema per qué és molt fàcil. La nostra via comença uns metres a l'esquerra, en una mena d'esperó i després va en diagonal suau cap a la dreta. A la part superior van molt juntes, però no s'arriben a molestar.

Vam enllaçar el L1 i el L2 sense problemes, i en un tres i no res vam ser a dalt.

Via senzilleta però molt maca i disfrutona, recomenable 100%!

Vam baixar a pota amb l'ideia d'anar a fer-ne un altre!
Com que no vam fer cap foto, només us penjo un parell de crokis.

Crokis del blog Escalada per a tontos

I del Skalatzencas

Via del Barbes

Doncs tres setmanes després d'haver triomfat a la via de Lo Pep a la paret de La Formiguera per qué estavem gairebé, sols vam tornar-hi.
Aquesta vegada vaig enredar a l'Iturri i a en Pepins.
Ja m'havia fet a la ideia de fer algun viote i va... i la parenta s'apunta!
Cagundena...
Pues pla B.
Dues cordades i a fer vietes.
De primer plat ens vam cardar la Mireia i jo a la via del Barbes, i ells dos a la Aberroncho.
Jo volia fer alguna cosa més senzilla per començar però estava tot a reventar de gent!
Quin canvi!
Total, el primer llarg és facilot i ben equipadet.

La Mireia al L1 i en Fonts al L1 de l'Aberroncho

Els mateixos una mica més amunt

I el segon és força mal parit.
No em va surtir ni de quasualitat!
El vaig trobar MOLT MÉS difícil que el 6b de la Joe Bonamassa.
Ja per arribar al pas em va costar molt, la roca no és tant bona com desitjava i s'em van carregar un disbarat els braços! Després arribes a un bombet força dur, fins aquí encara, però quan treus el cap i veus el pasacu de placa que hi ha sobre ja és per cagar-se... em va costar fent A0 i tot!

En Pepins acabant L2 de l'Aberroncho

Vinga! Que fa estona que us esperem!

Però bé, encara vam sortir per dalt abans que en Pepins i en Josep,✌✌✌✌!!!
Vam baixar a pata, ja que hi havia molta penya per sota i en uns 20 minuts tornavem a estar a peu de via preparats per fer una altra.
Anava a fer un croki-paint però no tinc gens de ganes...així que us deixo un d'en J.B. i un altre d'en J.R.

Crokis d'en J.R., si us fixeu bé falta el "a+"...

Crokis ben acolorit d'en J.B.

Lo Pep

Arribem a peu de la paret de la Formiguera i estem sols...
Comor!?!?!
Au va, no s'ho creu ningú aixó!
Wenu... hi havia una parelleta a punt de divorciar-se a la Garrets i nosaltres...
Al final ens vam decidir per la via Lo Pep.
Un consell:
Aprofiteu per fer-la JA!!
Esdenvindrà una clàssica i es sobara en quatre dies!
I em preguntareu el per qué...
MOLT FÀCIL
Ho té tot per ser una classicota.
Equipament excel.lent i generós.
Roca exquissita i netejada.
Grau assequible.
Reunions còmodes.
Línia molt maca.
Encara no entenc com és que no s'hi havia possat ningú...
Recomenable 100%!!
Sembla que vagi molt a prop de la Normal, però quan la fas, ja veus que les dues vies respiren.

Tres llarguets que nosaltres vam fer en dos, on només ens em de preocupar de moure l'esqueletu.

Us  penjo un parell de crokis, un d'en J.R. Segura, pare de la criatura, i l'altre d'en X. Larretxea, que penso que l'ha clavat més amb la graduació... però ja sabeu que aquest tema és molt subjectiu i espinós!

L1+L2

I a Ripoll plovent a bots i a barrals... a qui se li digui!

La Mireia arribant a la nostra R1

I arribant a dal de tot, plaisir 200%!!

Crokis d'en Segura

Crokis d'en Xabier

Vidal-Farreny

Pues a finals d'Octubre , el 22 més exactament, ens vam llevar plovent a Ripoll...

Vaja dissabte de pena que es presentava!

Al final vaig convèncer la parenta per agafar les motxes i anar cap a St. Llorenç, i si plovia allà també, esmorzariem i tornariem.

Quan vam arribar-hi feia un dia de pilotes!

Vam esmorzar tranquil.lament i ens vam dirigir cap al Cilindre.

La via escollida va ser la Vidal-Farreny, i hi vam afegir uns metres més amb el sócol.

El principi costa una mica de trobar, hi ha traces però s'acaben sota un matoll gegant...

Ja em pensava que l'havia tornat a cagar, però la Mireia va veure una cordeta fixe a la nostra esquerra, OLÉ TU!

Vam trobar l'incòmode peu de via, ens vam disfressar i cap amunt!

Aquest primer llarg no sé si val la pena fer-lo...no és lleig, fins hi tot té un tramet xulu, però és molt curt i és un show calçar-se i equipar-se en aquella repiseta.

La Mireia fent el pas de 5+ del L1

Wenu, total, vam fer R1 on comença la via propiament dita.

El següent llarg comença per un esperó tombat, fàcil i sobat de collons, i a la dreta hi ha una variant que es veu guapa, però com que no sabíem quin grau tenia, no m'hi vaig possar i vaig pujar per l'original, 40 metres d'escalada amb regust a ultra-clàssica, molt guapo, però amb trams de roca dubtosa.

I el tercer llarg és escandalosament ben parit!

Em vaig penjar al pas, però per mirar-m'ho, sense tibar de cintar...que hi farem, ja no em surten ni els quintus!!!

Per la poca alçada de la via té força pati en aquest tram, una diagonal cap a la dreta on poden sortir fotos guapes.

Vam fer cim i amb tota la calma del mon vam baixar a peu, ja que donavem el dia per bo...no va caure ni una gota!

Al contrari!

Arribem al cotxe i surt el Sol!

Ens mirem....

Girem cua...

I cap a la Formiguera!

Aquests de Ripoll no s'ho creuran!

Crokis d'en Parce, inigualable!

Crokis curiós fet amb aquarel.les per en J.R.... Segura! Ewing no! 

Cristian Gutiérrez

Amb la panxa plena i ben dutxat, la Mireia i jo vam tornar cap a Sant Llorenç.

Com que ens vam llevar tard i ens va trucar la Mercé i en Pepins que la Ceci ja havia arribat, vam decidir que faríem una vieta i marxariem a veure la nouvinguda. 

- I quina via fem ara?

- La que tu diguis.

- Vols fer la "..."?

- Com tu diguis.

- O la "..."?

- Com tu vulguis.

- Joer! 

La vostra dona/xicota us fa el mateix?

Quina indecisió, ostia!

Total, com sempre trio jo... peró ja s'en va enrecordar de mi...

Cap a la Cristian Gutiérrez!

El primer llarg el vam solucionar força bé, jo ja el coneixia de quan el vaig fer amb el meu germà (Cocktel de vies boníssim), i la Mireia va fer una trampeta i en un moment ja estavem a R1.
El següent llarg ja va ser una altra història...
Només sortir de la reunió començo a rebre una jaquetada d'osties que no s'atura fins que arribo a la R2 fent palmes amb les orelles... va parir!
Vaja putu 6a+ més finet!
Però encadeno!
Yuhu!
Llarg mooolt guapo!! Curt però que s'em va fer etern!!!
Ella ja va pujar ja... peró van haver-hi uns quants Sants que van baixar!
Vaja recital d'A0's i rénecs... té un bon mestre...😓

Així vaig arribar a la R2...

La Mireia apretant i renegant

La Perkins pujant com pot...

Aquí ja riu, com que ja arriba...

I el darrer darrer llarg comença amb una secció un pèl desplomada i curteta, però quan m'hi vaig possar em va donar la sensació que estava al Platan de Diables! Collons, en qüestió de segons s'em van inflar els braços un disbarat, semblava en Popeye!!!
Sort que són uns pocs metres, aixó si, són antològics! Roca saníssima, cantus gegants i gens sobats!
Passat aquest tram, la via afluixa i arribar al cim és com pedalar pels Camps Elisis de París l'últim dia del Tour, una marxa triomfal cap al cim!
Quan li va tocar a la dona es va enterar tota la comarca i part del país...
- Tiva!
- Pilla!
- Tiva més fort!
- Puja'm!
- Més fort!
 Uf!! Em vaig cansar tant o més que pujant el llarg... quin fart de tivar, nanu!
Però bé, va arribar a dalt ben contenta per qué es pensava que no podria, ja que els desplomats no li van gaire, per no dir gens... com a mí...

La Mireia havent passat la secció puta del L3

Quines fotos més cutres, oi? No en tinc més😭😭

A punt d'arribar a R3

El descens el vam fer a peu per darrera. Fa una mica de volta però amb uns 25 minuts som al cotxe i en 10 minuts més som al bar a fer una birrota i cap a Vic a veure la Ceci, la nova adquisició de la colla!!!!
M'he animat i he fet el croki-paint amb l'ordinador de la parenta... no us espanteu!!!

😂😂😂😂😂😂