Pues vinga, continuo cardant-vos la xapa, és lo que té llevar-se a les 7 d'un matí plujós, que no saps que fer i tampoc em motiva massa sortir de casa, perquè entre el fred i la mullena acabes tremolant com una fulla. Així que aquí va el quart capítol de Conglopeps, i com és d'esperar, ens va sortir força rana. Vaja ratxa! Al menus vam poder fer algunes fotos bones!!
D'aquesta sortida ja fa un bon grapat de mesos, i com podeu suposar vàrem anar a Montserrat, no recordo sí teniem alguna cosa en ment, o sí vàrem anar improvisant sobre la marxa. Total, ja fa temps vam anar fer la via "D'en Pitu i la Núria", però ens vàrem equivocar i vàrem entrar per la R3. Aquesta vegada suposo que havíem comentat de fer-la sencera, però ell ja tramava alguna cosa, i al final es va descubrir el pastel, és el nou Pepins Gate!
 |
| Al final es va descubrir tot. |
Resumint, és normal que ens equivoquéssim aquell dia, vaja aproximació, Déu n'hi dó. No és molt llarga, però fa força volta, i sembla que t'allunyes continuament, fins que el camí fa un gir sobtat i remunta un bon tros fins a peu de via. I aprofitant que surt el tema de l'aproximació ja us penjo el Croki-maps.
 |
| Croki-maps.
|
Un cop a peu de via, en Pepitu es pilla el segon llarg, el més difícil de la via, però alhora el més equipat. Vale, vale. Faig números, i sí ell fa el 2n, a mi em toca el 5è, que també és 6a...però ja l'havíem fet fa 7 o 8 anys. Buenu, començo jo, vaig tirant, i mica en mica, sota un Sol esplèndid, vaig pujant fins a la R1. Puja ell, sense cap novetat i comença el següent llarg. Mentre asseguro veig que han aparegut uns quants núvols al cel, i hi ha alguna cosa rara. Passen els minuts, ell s'acaba penjant i descansant, i m'ho miro bé i apareix un HALO a sobre nostre!
 |
| En Pepins al L1 amb un Sol esplèndid. |
 |
| Començant el L2. Hi ha algun nuvol estrany. |
 |
| No serà el que em penso! |
 |
-Tiu! És un halo!!!
-Un què??? |
 |
| Brutal! Un halo perfecte! |
Finalment arribem tots dos a R2, jo fent bastants més A0's que ell i la temperatura a baixat i cada vegada hi ha més núvols. Faig el tercer llarg i parem 5 minuts per fer el cigarru i mirar-nos la part de dalt. A mi el halo em fa patir, perquè quan apareix un, significa un canvi temps bastant immediat. Però total, queden dos llargs i tenim temps si ens espavilem. I aquí es destapa la trama! El paiu no vol fer aquesta part perquè la seva religió li prohibeix repetir vies, i ja la vàrem fer fa 7 o 8 anys. Per tant, vol fer una ruta nova, la "Directe Núria", que està força aprop d'on som.
 |
| Jo al L2. |
 |
| Jo arribant a R2, encara fa bo. |
 |
Jo al L3, els núvols de la tempesta
ja treuen el nas. |
Intento fer-li entendre que tenim poc temps, que ell vol fer tres llargs nous, enlloc de dos de coneguts, que es deixi estar de xorrades i que tiri amunt, però no baixa del burro. Com sempre m'acabo baixant els pantalons i perdem un temps preciós recollint el material i buscant la via. Quan finalment la trobem i ens preparem per tornar-hi, ja s'escolten els primers trons a l'altra vessant de la muntanya. Ara, segurament ja estaríem a R4, o més, però l'avarícia rompe el saco i ara lo que prima és surtir d'aquí cagant òsties.
 |
| En Pepitu fent el 3r llarg, pur tràmit. |
Total, agafo i tiro amunt però per la via "Núria", que és mooooolt fàcil, ja que l'objectiu és sortir d'aquell forat. Als 60 metres monto reunió i puja en Pepitu, i sense pensar-s'ho va cap amunt, ja que els trons cada vegada se senten més forts i més aprop. Quan s'acaba la corda li dic que continuï i anem a l'ensamble fins que arriba al cim, monta reunió i m'assegura. Un cop junts, recollim i tirem avall per Santa Magdalena i després Santa Anna, on ja cauen les primeres gotes. Arribem al cotxe i a 50 metres Sant Pere obre l'aixeta de cop i cau la del pulpo! No arribem a mullar-nos per minuts!!!
A partir de la tercera reunió ja no estàvem per fer fotos, per tant, no en n'hi ha cap des d'aquella hora. Us heu de conformar amb creure'm o mirar un registre pluviomètric d'aquell dia.
Buenu, moraleja, qui tot ho vol, tot ho perd. Si haguéssim continuat per la via que feiem, hauríem acabat abans hi tot. Al voler fer una de nova amb la tempesta al costat vam acabar fent una vieta que no té res d'especial. Tan sols és una rampa per anar a quatre grapes i que per tant no em molesto ni a fer el Croki-paint.
 |
Croki-paint tunejat
del blog Skalatzencas |
 |
| Croki-paint fet pel menda lerenda. |
