Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris roca narieda. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris roca narieda. Mostrar tots els missatges

divendres, 24 de gener del 2020

Patufades Nadalenques i 4

Si vius al cul del món i vens de vacances al Ripollès, el primer que penses és que et fotras un fart d'escalar. Però sí comences a sospesar la realitat ja veus que no tens tants tiquets. Això li ha passat a en Patu.
Entre el jet lag, els dies de pluja, anar a veure la familia, els amics i els coneguts, els dinars i sopars de Nadal, fer el turista amb la dona, la sogra i el sagal, les borratxeres i les ressaques, el fred, i que si la abuela fuma, només li van concedir 4 tiquets.
Ja havíem gastat tres, així que vam dir que l'últim havia de ser una bona metrada, i on millor que a Roca Narieda Sud. 
No és una paret molt guapa, però pots fer molts metres, hi toca el Solete de bon matí, la roca és bona, i hi ha molta varietat de vies. 
Però quan el dia neix tort, acaba tort normalment:
  1. Em vaig adormir.
  2. No recordava on tenia el cotxe i varem estar una bona estona buscant-lo.
  3. Vam tenir de parar a posar chofa, i ja de pas fer un carajillet.
  4. Arribant a Ponts el panell del cotxe semblava una discoteca amb totes les alarmes engegades.
  5. Esmorzant vam tardar més del previst.
  6. A l'aproximació també.
  7. Al matí no vaig poder fer kk, i tenia uns apretons dignes d'un atac de pendicitis.
  8. Em vaig deixar els croki-paints.
  9. No tenia cobertura per mirar-me'n de nous.
  10. Ens vàrem cardar a la primera via que vam trobar sense saber quina era i havíem d'anar amb cautela.
Total, que va passar el que havia de passar amb tants contratemps. A mitja paret ja vam veure que era tard i vàrem fugir per un escape.
Un cop a casa vaig descobrir que ens havíem posat a la via "Regular". Ja l'haviem fet fa uns anys, però cap dels dos recordava res.
Buenu, si més no vàrem fer un grapadet de metres, vàrem passar una bona dosi de por, vàrem caminar una miqueta i la reparació del cotxe no ha pujat gaire.
Qui no es conforma és perquè no vol.
L'aproximació i el descens el trobareu aquí molt ben explicat.


Dues fotos d'en Patu al L3.


I dues fotos més d'en Patu al L5.

Només faltava això per rematar el dia!

Croki-paint d'en Visas.

Croki-paint d'en Parce.

divendres, 16 de gener del 2015

Fiascu al Balinyó

"L'hermità del Balinyó"
Que us puc dir d'aquesta via? Doncs la veritat, res de bo...
No em va agradar gens....no us la recomano...potser hi haurà algu a qui li agradi, però tant a mi com a en Carre ens va semblar una jabalinada.
Vam fer els quatre primers llargs i el rapel per arribar a peu del "mur" del cinqué....un cop aqui li vaig proposar al company per marxar a Perles a fer un parell de vies, que seguint la canal on desemboca el rapel segur que arribem a peu de via caminant...ell va acceptar de bon grat però quan duiem mitja canal ens vam trobar que quedava tallada...vam fer un altre rapel de 35m, amb la corda de 70m vam arribar super just!!!
Al final estavem tant decepcionats que vam anar a ofegar les penes en alcohol, res que una bona rajada de birres no ho arregli.
No em digno ni a fer el croquis i tampoc vam fer cap foto...però us penjo aquesta recepta de macarrons amb camagrocs que és més interessant que aquesta via....crec jo.









INGREDIENTS:

1/2 porro

1/2 ceba o una ceba molt petita

150 grs de camagrocs

175 grs de macarrons

1 bric de crema de llet

formatge parmesà

sàlvia


Posem una olla al foc amb aigua abundant i sal. Quan bulli hi posem els macarrons i els deixem bullint el temps que indiqui l'envàs.

Els camagrocs no necessiten netejar-se, venen molt nets, ja sigui del bosc directament o de la botiga. Només els heu de tallar el peu que és on tenen la terra.

Agafeu el porro i li traiem la pell de fora. Li fem un tall des del final fins al mig, per tal que hi puguem passar un raig d'aigua per netejar bé les fulles que de vegades els queda terra entremig. Només aprofitarem la part blanca i de color verd clar, les fulles més verdes són massa dures.

Tallem la ceba pel mig i pelem la que anem a utilitzar.

Ratllem la ceba i el mig porro.

Posem una paella al foc amb un fons d'oli, només volen que es cobreixi, no fer una piscina. Hi posem el porro i la ceba ratllat i ho deixem a foc mig que es vagi fent. Volem que s'estovi, no que es fregeixi molt. Ho amanim amb la sàlvia i una mica de sal.

Quan ho veieu tou hi posem els camagrocs i els hi donem unes voltes. Treuen una mica de suc i se'l tornen a beure. En aquest moment ja hi podem posar la crema de llet.

Si ja teniu els macarrons fets els poseu ben escorreguts a dins de la paella, si hi caben, sinó ho haureu de canviar a una cassola més gran.

Si encara els falta temps als macarrons apagueu el foc de la paella per esperar els macarrons.

Doneu un parell de voltes amb els macarrons dins la salsa, que es barregi tot bé i apagueu el foc.

Servieu-los de seguida amb formatge ratllat per sobre



dijous, 7 de novembre del 2013

Vacances d'estiu al Balinyó

Tot hi que aquest estiu ha set força calurós, i que aquestes parets són cara sud, ens hi vam enfilar, i en contra del que molts penseu, s'hi pot escalar bé en ple mes d'agost. Aixó si, em de portar més aigua del normal, matinar i anar a la ideia, així quan el sol està més alt ja estarem molt amunt i l'aire ens refrescarà.
Doncs el que us deia, vam fer 3 vies: "Per Tutatis", "Rodamons del bosc" i "La Regular".
Anem per feina, us les explico molt abreujades per no fer-me pesat, vale.




"Per Tutatis"
Via molt guapa, equipada, però amb algun aleje estratosfèric, nosaltres duiem 3 friends i 3 pitons, i al 6a del L6 sino clavo encara seria allà, segur que no hi ha per tant però no soc molt valent....
Els millors llargs per mi són:
-El 2n, 5+ amb una petita travessa molt maca.
-El 5é, un placote de 5+ mega-xulo.
-El 9é, slab seguit d'un diedre de 6a, molt, molt, molt guapo.
Via recomenable.



"Rodamons del bosc"
Via molt maca, un pèl curta, però aixó ens va permetre no matinar tant. Està semi-equipada, però es poden posar trastos a discreció..
Els llargs que més m'han agradat han set:
-El 2n, un diedre a l'inici i una placa fissurada ens faran xalar, 5+.
-El 4t, flanqueig de 5º que ens farà rumiar, molt maco.
-El 5è, diedre i placa d'adherència de 5+, llarg clau, haurem de tragar una mica de saliva però es fa bé.
Via ideal si arribem tard o em de marxar d'hora, és guapa i es fa ràpid.

 Jo iniciant el segon llarg.

En Patu al llarg clau de la via, el 5é, un 5+ molt guapo.


"La Regular"
Via disfrutona, plaisir a tope! Super-equipada, i a més hi trobarem el 4º més guapo de Catalunya, o si més no, està entre els 5 primers!
Els llargs que més m'han agradat han set:
-El 7é i el 8é, els dos ascendeixen la característica planxa d'aquesta paret, MOLT guapos, el primer diuen que és 5+, crec que és menys, i el seguent, és 6a, un mur vertical i mantingut.
-El 12é, un 4º d'adherència, sembla que es pugui pujar corrents però més val no intentar-ho, guapíssim!!!
Via ideal per portar un novell, molt recomenable.



                                             La característica planxa del Tossal des de R5

                                                             El L7, guapo perqué si!!!!!!

                                                   En Patu començant L8, 6a molt xulu.

                                                Acabant el llarg, mantingut però agradable.


divendres, 2 de juliol del 2010

Superaventures de placa placa placa per l'Alt Urgell: Roca Narieda Sud

En Xexu,
en Xexu buscant parabolts... (je, je!)


En Karre
en Karre vibrant pels ponts de pedra (je, je!)
Tela!! arribada agonica