Setge a la Cara de Mico

Fantàstica agulla, injustament oblidada, degut a la seva situació, a l'ombra del Gorro Frigi. Segur que si estiguessin de costat seria molt popular, però gràcies a les vies que s'hi han obert aquests darrers anys comença a ser força concurreguda.

Personalment trobo que és molt maca, i d'una alçada perfecte per combinar amb un Gorro o una Magdalena.

El primer cop que hi vaig anar va ser amb la companya, a fer la via "Infidel", molt bona via, llàstima del fred i vent que feia però és una ruta molt bona, ben trobada i ben equipada.

La segona vegada va ser amb l'Esteve, de Vic. Vam pillar més bon dia i després de fer la "Aresta Sampietro", vam fer la "Optima" al Gorro.

La "Aresta Sampietro" està bé, però em de tenir ganes de fer artifo sino cagada roc....i la "Optima" em va agradar, sobretot el primer llarg, una placa molt grapada que ens permet forçar el 6a sense cagar-nos a sobre....i el tercer llarg, el qual té un tram molt descompost, també el podem forçar gràcies al generós equipament.

I fa uns dies, el 27, vam tornar amb la jefa, aquest cop però, vam fer la via "Escalada virtual", una via molt xula, la més guapa de les tres que hi he fet, també molt equipada i amb roca sana, excepte un tram del L3, on hi ha una petita corda fixe per evitar un tram molt sorrenc, però jo no la vaig utilitzar, o sigui que no està tant fotut el tema.....i un tram d'Ae en els dos ultims parabolts. En la repisa de sota el tram d'Ae hi ha una R opcional que nosaltres vam fer, ja que feia molt vent i costaria molt entendre'ns amb la dona. Vaig intentar fer-lo en lliure però el fred i el vent em van fer desistir.... un altre dia serà.

 

La Mireia arribant a R2, la nostra R1, 60mts molt guapos.

 

 La jefa al L3, el nostre L2, el millor de la via.

 

Tres imatges de l'Esteve al primer llarg de la via "Optima", 6a?

 L'Esteve obrint el L2 d'"Optima", 4º.

Jo acabant el segon llarg d'"Optima"

Encarant el tram més difícil i descompost del L3, 6a?,de la via "Optima" 

 No sé si s'entén gaire, espero que si, amb la feinada que he tingut.....

Via del Carles amb Her Kommandant

Popular a més no poder, així és la via del Carles del Gorro....
Ja l'havia fet una tarda del 1998....han passat quinze anys! Deu meu! Quinze anys!
Quan la vam fer treballava a Casals al torn de nit, i va ser una sortida força racing.
En canvi, aquesta segona vegada a set molt diferent, en plan relax, on l'objectiu era que la parenta pugés al cim del Gorro Frigi per una ruta amb una mica d'ambient, per tant, sense ser molt dificil com la Bella Easo i cia o tant fàcil com la Blava i cia.
Que més us puc explicar d'aquesta mega-concurreguda via?
Us puc dir que estavem sols en tota aquesta vessant del Gorro! Increible però cert!
Tots dos vam encadenar i tot va anar molt bé, bona via, bona roca, bon equipament, un bon Sol i millor companyia.
Resumint; via molt recomenable però escollint el dia, ja que és una via molt popular!!!!

 

 La mestressa al primer llarg, 4+.

  

Arribant a R4.

Escalades al Sol a Coll Roig

A la Serra de Montgrony, concretament a Coll Roig, l'incansable i controvertit Santi Sanz, està equipant un bon grapat de vies, unes quantes de llargues, i de moment un parell de sectors d'esportiva.

El sector no està enllestit, queda molta feina per davant, però ja podem anar a passar un bon dia d'escalada.

El sector està donant que parlar: que si les xapes no són al lloc correcte, que s'han picat cantos, que s'ha repicat en excés per posar els químics, que si hi ha sika..... per mi? Collonades!!! Qui equipa asiduament m'entendrà. És molt fàcil criticar i ofendre, mentre xapem parabolts i químics. Hi ha una feinada brutal començar un sector: anar-ho a mirar, embardissada assegurada, fer els camins per anar als peus de vies, els que van a dalt la paret per equipar, tirar cordes, netejar, prober, marcar, equipar, anar comprar de tot, obrir alguna via des de baix i després equipar-la encara és més feinada....etc....

Wenu, total, que a mi m'agrada, i paso del que diuen els demés. I m'agrada tant que hem obert dues vies des de sota amb en Santi, la "Patxaran Litrako" i la "Kings of metal", i després ell les va netejar i equipar.

També hi he portat la parella, algun colega i companys del curro, i els va agradar també, sol, bona roca , grau assequible, equipament bo, tranquil·litat assegurada, i si tenim un cotxe alt 10' d'aproximació, i si no 30'....

L'aproximaxió? Fàcil, tothom sap arribar al refugi lliure de Montgrony, no? Doncs continuem per la pista feta pols fins on s'acaba, a Coll Roig, 1km. més o menys. A partir d'aquí seguim les fites i les marques de pintura rosa i arribarem a les parets.

Vinga, no m'enrotllo més, aqui van unes fotos i els croquis, per cert, una mica cutres, però no tinc gaires fotos, però ja fan el fet.

 Panoràmica des de l'aparcament

 En Santi al L3 durant l'obertura de "Patxaran Litrako"

La Mireia al segon llarg, 6a, de la "Patxaran..."

Dues imatges de la Mireia al 4t llarg, 6b, de la "Patxaran..."

 

Arribant a R5 de la "Patxaran..."

 

El punt vermell és en Santi netejant una de les vies del sector esportiu.

També veiem els diedres de "Kings of metal" i "Tall d'oca"

 

En Mikel al L3 de "Dersu Uzala", 6a.

I en Xevi al mateix llarg, tots dos de petate, quin jovent!

Dues imatges de l'últim llarg de la "Dersu...",5º

Croquis cutrillo de les vies llargues que no fa justícia al sector.

Em diuen Nacex.....porto paquets!

El dia 10 vam anar a Montserrat amb l'Adei i en Puig. Dit així, sona bé. Però també venien la Tati i la mestressa. Va estar molt bé, però no és el mateix. Fer activitat amb les parentes és un esport d'alt risc!!! I d'alta tensió!!!!
El sector triat va ser La Codolosa, pel que m'han dit personatges montserratins importants, és un pla B, però veient com anaven els trets va ser el pla A.....
La Tati no anava a escalar des d'abans de quedar embarassada, uns dos anys, però a mi plim, jo tenia pensat anar amb la meva nena, que funciona prou bé.
Però quan vam arribar al sector, l'Adei i en Puig s'en van anar a fer la via de "Les cabres", que per cert pinta bé, i em va deixar el tomàquet a mí. Dues noies i sense reverso....
Com que aquell parell tampoc són de fiar, ens vam posar a la via del costat, "Alimera", i així podia controlar els 4 paquets, Dèu n'hi dó quin fregao!!!
La via de "Les cabres" té dos primers llargs que es veuen macos i ben equipats, el tercer, pel que vaig veure, no mata.
La via "Alimera" diuen que està equipada, però ja us dic jo que ho està, però a l'estil clàssic, vaja excursions de xapa a xapa.
A la Tati li va costar molt el 1r llarg, i veient que el segon és més dret, em vaig escaquejar per la via de l'esquerra, que sembla que estigui re-equipada, però només vaig trobar una assegurança. Com que no veia res més, vaig tornar a la via, i quan vaig arribar al desplomet del final, el vaig esquivar per la dreta, on hi ha un espit de 8mm sense xapa però amb cargol, per tant, si repetiu aquesta variant us recomano que porteu una xapa. Al final vaig posar tres cintes al segon llarg, fàcil però.....
La baixada va ser una història, ningú volia rapelar, i per tant vam flanquejar per anar a buscar el camí de baixada, i va resultar que no n'hi ha fins passat "L'esperó de la salut"....m'estalvio els comentaris i els renecs de la Tati....en el fons és una campiona, però la Mireia més, que no va dir ni piu.
Com que era d'hora, les nenes em van fer el favor de marxar,. Sona malament però és així, i vam fer una via més amb l'Adei i en Puig.
La via escollida? La "Indignats", totalment recomenable, molt i molt guapa. Vaig empalmar els dos primers llargs perqué no volia que m'els fotessin aquell parell.
El primer llarg em va agradar molt, però el segon em va encantar, guapíssim.

El tercer....wenu, fer metres, la roca no és dolenta però t'ho has de mirar.

Vam baixar i voliem fer-ne una altra, ja que ens va agradar molt aquesta via, però vam recapacitar i vam decidir que era hora de baixar cap al  poble, que també era diumenge per les noies.

Si algú sap quina via és la de l'esquerra d' "Alimera", li estaria agrait que m'informés. Gràcies.

La tati, de blau, i la Mireia, de vermell, arribant a R1 d' "Alimera"

 Les noies arribant a R2 d' "Alimera" 

La Tati ja arriba!!!!

 Les vies que vam fer, amb les variants que vaig fer. Croquis d'en J.B. i tunejat.

Croquis que no fa justícia a la via, ho sento....

Veo, veo.... Que vés? Una vieta. Y que vieta és?

Jejejeje....
No us diré on és aixó, tot i que molts ho endevinareu ràpidament.
És una via nova, la vam obrir des de sota en dos dies, amb vivac inclós.
Han sortit 8 tirades, que deuen rondar el 6a/b.
Com que tampoc va quedar un viote, em decidit que si el netegem i l'equipem pot guanyar bastant.
De moment em equipat els dos primers llargs, la resta, la primavera que ve....oooooohhhhh.
Reserveu un lloc a l'agenda per l'any vinent!!!!

 

 Inici del 4t llarg, una placa molt guapa, més fàcil del que sembla.

 

Acabant la placa del 4t llarg, abans del desplomet....QUE?!?!?!?!

 

No és tant....collons. petit desplom després de la placa.

 

Encarant la fissura del final del 4t llarg, el millor de la via.

només vam fer fotos en aquesta tirada...ho sento.....

 

Bon dia dropu!!!!!! Espavila que encara no em acabat!!!!!

Mr. Amadablam em treu a passejar

Ja fa dies, més aviat mesos, l'Esteve de Vic, un guia de muntanya i de barrancs de la plana, es va deixar enganyar per anar a Montserrat.....jejeje ho he tornat a aconseguir!!!! Cap a Montse!!!!!
Aquesta vegada vam triar una combinació de vies que vaig veure en alguns blogs: pujar el Montgrós després d'haver ascendit La Cajoleta,, amb tan sols 10 min. de canvi de paret.
Una combinació guapa, llàstima del dia que vam tenir.....vent i fred....com sempre! Hay que joderse! Mecagonlalechequemamé!!!!!!
Wenu, total, vam pujar al cim de la Cajoleta per la via "Esquivabolas". Personalment no em va agradar molt, el 1r llarg no té res, el 2n està bé i el 3r, no sé si era pel fred o per qué soc un matat (jo crec que és la segona causa....) no el vaig disfrutar gens. Comença amb una travessa maca, però després tira recte i no li vaig trobar...no vaig fer cap A0 però no va ser per ganes!!!
Vam caminar 10 min. fins a peu de via de "Tot el que vola a la cassola", però feia mooooooolt vent i vam desistir.
Quan estavem a punt d'anar al bar a fer un bon grapat de mitjanes, ens vam decidir a intentar la "Juan Bala", si acabavem bé, i sinó......també.
Aquesta via em va agradar bastant més que la primera, però no anava gens fi, vaig tardar mitja vida a fer el segon llarg, que el pinten de 5º, però "no
te caigas".....la xapa no està lluny si tens els ous pelats d'arrosegar-los per aquest massis, però per mi sí.


Finalment vam arribar al cim del Montgrós, que no l'havia fet mai escalant, i cap avall, que queda un bon tros fins al bareto

  

Croquis casolà de l'aproximació i del descens

Croquis de "Esquivabolas" i canvi fins al Montgrós

 

Croquis de "Juan Bala"

El segon llarg de "Esquivabolas"

 

Inici del 3r llarg de "Esquivabolas", travessa maca, però després....

 

Arribant a R1 de "Juan Bala", molt maco....jo també...jeje

 

El 2n llarg, molt guapo però vaig passar una mica de guinye.

 

Arribant a R3, ja ensumem el cim!!!!!

La tortuga

L'última setmana de Setembre vam anar a fer una feina a Atocha, a Madrid. Com que feia molta calor, vam treballar per les nits, per tant, les tardes les teniem lliures....jejeje.
Així, la tarda del dijous, la darrera que teniem lliure, ens vam acostar a La Pedriza, a veure si podíem escalar una mica, tot hi que no teniem ni ideia d'on voliem anar.
Caminant sense rumb fixe vam veure una cordada a La Tortuga....un cop d'ull a internet amb el mòbil i cap allà!!!!
La via que vam fer he descobert que és la "ASA", molt fàcil, 4+ màxim en el primer llarg, adherència pura, glups.....però com que està ben equipada amb químics no fa gaire yuyu.
El segon llarg hi trobem algunes assegurances però el tram més difícil, 4º, està desprotegit i amb una repisa a sota, però es pot posar un friend petit, tot i què jo no vaig posar res, són uns moviments i llavors es torna molt fàcil. La R la vam fer llaçants uns blocs.
La tercera és gairebé caminar i per tant no vam trobar ni buscar res.
Una via maca, en un lloc curiós i amb un company de cordada d'alló més friki.
També haig de donar gràcies a la jefa que ens hi va dur amb el cotxe sense cobrar-nos la chofa....i ens va esperar pacientment per tornar-nos.....a la feina!

Curiós refugi que vam trobar durant l'aproximació

En Grau arribant a R2

Qui serà el més ràpid a disparar, foraster?

Croquis de la via que vam fer.