Pues per dir que aquest any havia anat a escalar poc en conglomerat, Déu n'hi do al final...
L'última vegada que hi vaig anar va ser fa un parell de setmanes, i com no, amb en Pepitu. Sembla que pasi més hores amb ell que amb la meva dona, i per contrarestar-ho, aquest cop també ve ella.
Com que tots dos són uns indecisos, acabo escollint jo, i sí esmorzes a Les Salelles, Agulles es pot dir que ens ve de pas.
Així que tornem a aparcar a Can Massana, i tirem cap al Coll de les Portelles.
Com que no tinc ganes de passar mal de caps i carda un fred i un vent del copon, ens quedem per la part baixa de la zona, i ens dirigim cap a la cara Sur de la Miranda de les Bohïgues, a fer la via "Daniel S.A.", que ja he fet un bon grapat de vegades però la trobo molt xula, ja que té força pati sense necessitat de ser un viot.
Per arribar-hi em d'estar atents al Coll de les Portelles, ja que passat aquest, a uns 50 metres, hi ha un corriol a mà esquerra que ens porta a la via en uns 10 minuts de pujada.
Un cop a peu de paret, em lligo i començo a tirar fins a la segona reunió. "Tiradeta" de 55 metres, amb un començament tombadet que es va redreçant a mesura que anem guayant alçada fins a l'última xapa, on trobarem el pas més difícil de la via.
El següent llarg li deixo fer a en Pepitu, vertical, guapo, aeri i amb bon canto.
Ens ajuntem els tres a dalt, i baixem pel vessant N-W, amb un petit rapel i un desgrimpadeta.
Un cop tornem al camí, tenia pensat pujar a l'Agulla del Capdamunt per la "Aresta Brucs" que la tenim gairebé al costat, però hi ha una cordada i canviem d'objectiu i anem a la Agulla del Sol Ponent, que està una mica més avall de La Peluda, a uns metres del tram de cordes fixes que trobem baixant.
La via "Aresta Brucs" no l'he fet, així que em lligo i tiro cap a dalt. Vieta molt facileta i curta, equipada amb dos parabolts en 20 metres.
Un cop a dalt els tres, rapelem i continua cardant vent i fred. Estic més tiesu que un cagarru i me les vull pirar. En Pepins diu de fer-ne un altre i al final hi accedeixo, però amb la condició que només sigui una tirada i cardem el camp.
Accepta i ens decidim per la "Aresta Brucs" de La Boteruda.
Són dues tiradetes però en Pepitu les empalma en un llarg de 55 metres.
Vieta que ha estat restaurada i que quan jo vaig hi havia tres burils només.
En Pepins té uns moments de dubtes al pas de 5°, fa una apretadeta de dents i tira fins al cim de l'agulla. Pugem la Mireia i jo, i un cop a dalt marxem cap al cotxe tranquil·lament.
L'última vegada que hi vaig anar va ser fa un parell de setmanes, i com no, amb en Pepitu. Sembla que pasi més hores amb ell que amb la meva dona, i per contrarestar-ho, aquest cop també ve ella.
Com que tots dos són uns indecisos, acabo escollint jo, i sí esmorzes a Les Salelles, Agulles es pot dir que ens ve de pas.
Així que tornem a aparcar a Can Massana, i tirem cap al Coll de les Portelles.
Com que no tinc ganes de passar mal de caps i carda un fred i un vent del copon, ens quedem per la part baixa de la zona, i ens dirigim cap a la cara Sur de la Miranda de les Bohïgues, a fer la via "Daniel S.A.", que ja he fet un bon grapat de vegades però la trobo molt xula, ja que té força pati sense necessitat de ser un viot.
Per arribar-hi em d'estar atents al Coll de les Portelles, ja que passat aquest, a uns 50 metres, hi ha un corriol a mà esquerra que ens porta a la via en uns 10 minuts de pujada.
Un cop a peu de paret, em lligo i començo a tirar fins a la segona reunió. "Tiradeta" de 55 metres, amb un començament tombadet que es va redreçant a mesura que anem guayant alçada fins a l'última xapa, on trobarem el pas més difícil de la via.
El següent llarg li deixo fer a en Pepitu, vertical, guapo, aeri i amb bon canto.
 |
| Aproximant a la Miranda de les Bohïgues. |
 |
| Jo al 1r llarg de la "Daniel S.A." |
 |
| Jo al 2n llarg de la "Daniel S.A." |
 |
| La Mireia començant la via. |
 |
| La Mireia encarant el L2. |
 |
| Croki-paint |
Ens ajuntem els tres a dalt, i baixem pel vessant N-W, amb un petit rapel i un desgrimpadeta.
Un cop tornem al camí, tenia pensat pujar a l'Agulla del Capdamunt per la "Aresta Brucs" que la tenim gairebé al costat, però hi ha una cordada i canviem d'objectiu i anem a la Agulla del Sol Ponent, que està una mica més avall de La Peluda, a uns metres del tram de cordes fixes que trobem baixant.
La via "Aresta Brucs" no l'he fet, així que em lligo i tiro cap a dalt. Vieta molt facileta i curta, equipada amb dos parabolts en 20 metres.
 |
| En Pepins a la "Aresta Brucs". |
 |
| Muntant el rapel a l'Agulla del Sol Ponent. |
 |
| Croki-paint. |
Un cop a dalt els tres, rapelem i continua cardant vent i fred. Estic més tiesu que un cagarru i me les vull pirar. En Pepins diu de fer-ne un altre i al final hi accedeixo, però amb la condició que només sigui una tirada i cardem el camp.
Accepta i ens decidim per la "Aresta Brucs" de La Boteruda.
Són dues tiradetes però en Pepitu les empalma en un llarg de 55 metres.
Vieta que ha estat restaurada i que quan jo vaig hi havia tres burils només.
En Pepins té uns moments de dubtes al pas de 5°, fa una apretadeta de dents i tira fins al cim de l'agulla. Pugem la Mireia i jo, i un cop a dalt marxem cap al cotxe tranquil·lament.
 |
| En Pepins havent passat el pas. |
 |
| La Mireia havent fet el passet. |
 |
| Croki-paint. |
