La sirena confinada

Doncs ara, a més d'estar confitats a casa,  sense poder anar a escalar ni a caminar una mica, no podem sortir ni per anar a produir diners per què els dirigents polítics s'ho gastin amb putes i farlopa per culpa d'aquesta insistent pluja que ho està empapant tot. La única cosa bona de tot això és que sortiran moixernons i camasecs com paraigües, però a veure qui és el valent que els va a buscar. 

Com que no tinc sortides noves que explicar-vos, continuo amb les moltes que tinc pendents, com per exemple aquesta de fa 2 anys ja... 

Pues si, fa un bon grapat de mesos ens van enviar a treballar a en Grau i a mi a Empuriabrava, a la Venècia catalana diuen... Més aviat és un monument a l'arrogància del ésser humà amb tocs de mal gust i d'especulació urbanística, tot plegat molt horrendo, ple de guiris, mosquits i cagades de gavines i coloms per tot arreu.

Total, que un dia després de currar, vàrem tirar cap a L'Escala a fer la ultra-popular via "Intrèpida sirena", que en qüestió de pocs anys ha esdevingut una clàssica de l'escalada pel pelotonaje.

Fent temps per anar a trepar...

L'accés el podem fer amb barca, com la majoria de la gent, o rapelant. Aquesta opció és molt més barata, però no ho recomano per gent aprensiva o novatillus, ja que hem de gestionar molt bé el tema de les cordes. Tinc de reconèixer que quan treus el cul a dalt de tot carda força ànsia el pati que tenim a sota, però després d'uns metres ja veus que tampoc hi ha per tant.

Recordo que el primer rapel el vàrem fer amb corda simple de 60 metres, ja que el nus d'unió de les cordes era fàcil que s'empotrés. I després vàrem anar combinant en doble o en simple, i sobretot no oblidar-nos de cosir una mica la via per què no va recte i desploma bastant. L'últim rapel l'hem de xapar quasi tot si no volem que es mullin les cordes. Jo crec que es pot baixar amb una corda de 70 metres, mínim, i estalviar-nos nusos amb tendències empotratòries. Per arribar al cim de la Punta del milà trobarem indicacions des del poble mateix, i si no ho veieu clar, poseu el Google Maps.

L1.

L1.

De la via recordo que el primer llarg era molt guapo però amb un pas tonto abans d'arribar a la reunió. El segon em va costar molt, crec què és el més difícil. En el tercer la roca no és molt bona i hi ha poques assegurances. El quart és disfruton i l'últim desploma molt però té moooolt bon cantu.

L2.

L2.

Resumint, és una via molt maca, tot i que jo esperava més amb tanta fama qué té. Hi ha gent que la considera plaisir, però jo crec que no, tot i que està equipada hi ha algun sartenazo de collons, i algun pont de pedra d'atrezzo que millor no caure-hi a sobre, això si, quan acabes t'en vas ben satisfet i content, a més veurem formacions rocoses molt curioses i tindrem bones vistes.

Crec que aquesta foto és de l'últim llarg.

Croki-paint.

Kubalita a la Punta Miladones

Ja fa uns mesos (si, si, uns mesos, i que? No teniu mai mandra vosaltres? Doncs jo tot sovint si es tracte de fotre'm d'osties contra l'ordinador...), vaig anar amb en Grau a la Punta Mildones.
Aquest popular escalador garrotxí m'havia parlat moltes vegades de les parets de la Costa Brava. Però amb el repelús que em fa el mar, sempre li donava llargues. Suposo que estar a Canaries 9 mesos vestit de mimeta i menjant ranchu hi deuen tenir molt a veure.
Finalment em vaig deixar enredar, i un dia que treballavem per allà aprop ens hi vam acostar quan vam acabar el jornal a fer la via "Kubalita" a la punta Miladones".
Podeu trobar un bon post al blog de l'Ivan Ruiz, "Perversió vertical", ja que la majoria de les vies són seves, i qui millor per explicar-vos l'aproximació i les vies que ell?
No us poso l'enllaç per qué no tinc ni puta ideia de com es fa, ja us espabilareu a buscar-ho si voleu.
Total, jo us explico rapidament la via que vam fer i un petit consell.
L'accés a peu de via s'efectua rapelant. Per tant, jo el que faré la próxima vegada es deixar una corda fixe al rapel. A nosaltres s'ens va enganxar i vam perdre molt de temps. Doncs ja que vam deixar les motxil.les a dalt, podriem haver dut una corda més, fixar-la, rapelar i anar-la a buscar quan haguessim acabat la via.
Wenu, i la via....que us puc dir....un primer llarg de pel.licula amb la roca molt treballada pels elements dona accés a dues tirades més on cal estar MOLT atent a la roca....i després diuen que a la "Kuru" hi ha algun bloc inestable....jo vaig trobar que hi havien molts rocs "dansarins" i que la pedra sonava a buit a molts llocs, però no és esportiva i no es pot exigir tant.
Només em faltaria dir que el lloc és molt guapo i que les formacions rocoses són molt curioses. També cal dir que la via està molt ben trobada i l'equipament correcte, amb un parabolt inox a cada reunió (son 3 però nosaltres ho vam fer en 2) i uns quants ponts de pedra muntars i algun pitó.
Com que només tinc una foto i a sobre és rapelant, us penjo un parell d'acudits per emplenar una mica més i la consagrada cutre-ressenya.