200 entrades!!!!!!

Sembla mentida però em arribat a les 200 entrades!!!

Suposo que no igualarem mai a l'Escalatroncs per qualitat, ni a en Joan Asín per quantitat d'entrades, ni a en Prunera per quantitat de fotos, ni a en Baraldés per motivació, ni a en Díez per detallista, ni a en Parce i el seu exèrcit de bolis, ni a en Micó per folloneru, ni als Galls per guapos, ni a ningú!

O potser si!

Crec que superem a tothom amb komando-drames i amb croki-paints cutres de collons!!!

I per celebrar-ho...una fotofamily-paint amb tots els de la colla que em suat la cansalada junts en alguna d'aquestes 200 entrades!!!!!!!!!

Continuo engripat!

Mentre a Brussel.les es lliure una batalla  més contra Sauron, i davant que la petita comunitat del KR em deixen tirat amb excuses típiques com l'absència de tickets i  obligacions laborals, aprofito per fer un petit revival a Agulles amb el Litrako, que ha vingut a passar aquests dies a casa dels pares, acompanyat de dos col.legues del País Basc, en Xabier i en Gonzalo.

Sauron... by Lego! Boníssim!!!

La ideia principal era anar a buscar el Sol pel Bruc o Collbató, ja que encara estic una mica engripat, però de bon matí, apareix el Litri amb el llibre d'Agulles. La meteo deia que faria vent i fred, però quan se li posa una cosa a la mollera no hi ha manera de fer-lo canviar d'opinió!

Pues cap allà.

Un cop al coll de les Portelles triem objectiu.

A ell li fa gràcia la Bola de la Partió, i després l'agulla de l'Arbret, les dues, per les seves arestes Sud.

Un cop a peu de via veiem que la Bitlla li fa ombra, però tant és, cap a dalt!

Començo jo i a mig llarg ja estic més tiesu que un pal!

Quina rasca, tiu!!!!!!!!!!!!

Arribo a la R, on ja hi toca el Sol. He tardat molt intentant calentar-me les mans i els peus.

Puja el Litri i no tarda, no... lo següent!!

Segurament s'ha mig congelat assegurant-me i no es pot ni moure ara!

El Litri deixant enrera l'ombra

I arribant a R1

Arriba a la reunió, i està tant glaçat que em cedeix el torn.

Tiro cap amunt, amb artifu, i fàcilment arribo a R2.

Li toca a ell i s'ho agafa amb mooooooolta calma!

Després d'una horeta per fer 20 mts. arriba a la R2.

El Litri arribant a R2!

Fem un cigarru i esperem a en Xabier i en Gonzalo, que estan pujant per la via "Núria".

Fem la clàssica foto-cim i baixem rapelant.

Recullim trastus i anem a l'agulla de l'Arbret, però tots estem congelats i s'ha fet tard. Acabem decidint que lo millor que podem fer és anar a fer una birrilla al bar.

Croki-paint

Catalonia is Patagonia!!!!

Distrofia degustativa?

Potser no tinc ni gust, ni criteri, ni paladar, ni res de res, però la última via que vaig fer al Pic de Castellàs no valia gaire res, sense ànim d'ofendre ni als aperturistes, ni als re-equipadors, ni a ningú del kol.lectiu escalatori...
Què quina és aquesta via tant llufa?
La "Olga Frontera"!!!!
Que voleu que us digui quan milers de milions de pàgines per internet expliquen delícies d'aquesta ruta? Pues que segurament tinc el gust a Can Pistraus, però personalment vaig trobar que no es mereix tanta popularitat ni tantes lloances! I repeteixo! Que no s'emprenyi ningú! És una opinió moooolt personal! Buenu, a la companya tampoc li va agradar molt, per no dir gens!
Total, aquell dia vàrem ser en David i en Pepins a la "Misteris del Pepegall" i la Mireia i jo a la "Olga Frontera".
Com que aniríem de costat tot el dia, ens podríem fer fotos uns als altres i controlar-nos mutuament.
Jo ja havia fet tres vies en aquesta paret, i totes tres molt guapes i agradables, per tant, anava convençut de que aquell dia també seria una jornada de relax i disfrute...
Pues NO!
Els dos primers llargs no tenen res  d'especial. Matollets per aquí i per allà, alejes dignes dels míssils d'en Kim Jong-un, facilment protegibles amb friends, però que no vaig possar cap, ja que la companya no es molt hàbil remenant ferros, i alguns blocs i pedruscus més que sospitosos, per qué diguin de la "Kuru", joer!

La Mireia al matojeru 1r llarg

En David assegurant a en Pepins i la Mireia al seu rollu

Després ve la inevitable repisa, on ens creuem amb la cordada patacada.
El 3r llarg comença amb una vira ascendent plena de rocs sueltos i herba...fins una placa molt guapa, lo millor de la via, però no tant bona com qualsevol tram de la part superior de la "Misteris..." ni de bon tros! A més, crec que la ubicació d'aquesta reunió està molt mal trobada, però buenu, jo en realitat soc un mindundi matat sense criteri...

La Mireia a l'únic tram destacable de la via, al 3r llarg

Arriba la companya a R3 i tiro cap amunt, sense tibar gaire de tota aquella muntanya de blocs...fins una repiseta al mig de l'esperó. No sé ben bé per on anar, tot està esquerdat i tinc la sensació de que en qualsevol moment m'ho cardaré tot per barret!
Arribo a una altra repiseta sense respirar al peu del 5+. Uns passets finets i un pèl sobats em duen a R4.

La Mireia arribant a R4 i buscant preses que no es moguin

Hi ha algun crokis que diu que el següent llarg és una mica expo. Home, potser si. Jo vaig anar pujant amb cuidadu i una mica de por si que vaig passar. Crec que es pot protegir força bé, però jo només vaig posar un empotrador, l'únic ferro que vaig possar, per alló de que la companya no em  perdi cap friend. Aquest tram, encara el vaig disfrutar una "mica" però tampoc és res de l'altre mon, i naturalment, arribada a R entre rocs i grava vertical...

La Mireia arribant a R5 entre matolls i rocs

Mentres, aquell parell, van xalant i devorant metres...i fns hi tot m'avancen!
Com pot ser?!?
A- Serà que finalment han despertat?
B- O jo ja he tocat fons?
C- O tinc de pujar amb moooooooooooooooooooolt de compte degut a la roca?
Total, quan fem el penúltim llarg, que està força bé, i arribo a la R del avantcim, sento una sensació agradable d'haver arribat a dalt... per qué surto d'aquest malson!

Jo fent el L6 i la companya assegurant-me

Una última tirada que no val res i arribem al ràpel. Baixem plegats, uns més contents que els altres.
Moraleja:
Si confieu amb mi, no la repetiu.
I si hi aneu, vigileu!
I els crokis:

Crokis que he trobat i que no sé de qui és

Crokis de todoescalada.net

I ara un pilot de fotos de la cordada patacada mentre feien la "Misteris del Pepegall"

En Pepins començant el 4t llarg de la "Misteris..."

El meu germà al mateix llarg però en top-moñas

I més fotos d'en David al L4

En David encapçalant el L5

I 4 fotos més d'en Pepi Irvine al mateix llarg

Clerc

Clerc

Nom masculin

(Latin ecclésiastique clericus, du grec klêrikos, de klêros, fonction de prêtre)

Celui qui est engagé dans l'état ecclésiastique. (Actuellement, l'entrée dans la cléricature se fait avec la réception de l'ordre du diaconat.)

Avant la réforme de Paul VI, celui qui avait reçu la tonsure.

Employé d'une étude d'officier public ou d'officier ministériel.

Littéraire ou ironique. Lettré, savant, intellectuel.

Per sí no ho sabieu, com jo.

Hagués jurat que "Punta d'en Clerc" era una agulla o paret dedicada a un militar força popular de la IIGM, però no. En tot cas seria Le Clerc, i no és un sector ni agulla...és el nom de la via, o sigui que podriem dir que fa un parell de mesos vaig anar a fer la via "Punta del clergue", no?

Joer, quina menjada d'olla!

Deu ser degut a la combinació de xarops i medicaments caducats que he trobat per casa per combatre aquesta puta grip.

Buenu, a lo que anàvem, quan faltaven pocs dies per l'1-O, ens va tocar a en Grau i a mi currar a St. Cugat, a una empresa força fatxa i butiflera, i quan vàrem acabar el jornal, ens vam acostar a St. Llorenç del Munt a fer alguna vieta.

Vam triar aquesta, ja que el meu 1r intent va quedar fustrat quan ens vam equivocar de via en Pepins i jo... Per variar, no fos cas que l'endevinéssim a la 1a! (https://escaladaripolles.blogspot.com.es/2016/11/conglo-15-sant-llorenc-del-munt-via.html)

On creieu que vàrem anar a currar?

L'aproximació? Ben curta, fàcil i evident.
L'accés? És una altra història!
Lo millor que podeu fer es escriure: "carrer de les belles roques matadepera" al Google Maps i a pendre pel cul! Fiable i segur. Aparqueu al final de carrer, on s'acaba el quitrà i a caminar!
Un cop a peu de via, comença en Grau amb un bon 6a, un xic trencat però equipat, tot i així, les xapes sempre queden per sota dels peus...glups!
El segon llarg el vaig fer jo, amb un cangueli de Déu!
- Que collons cardem aquí aquí sense cascu?!?!?
Amb cuidadu per la roca i els sartenazos arribo a R2. Tirada per gaudir de valent si ens acostumem a aquesta pudinga i sí no ens oblidem el casc a la feina.
I el 3r llarg, comença finet, i com més amunt, més finet, fins que arribem a un bon repós. A partir d'aquí tomba molt fins al ressalt final, on abastar el canto salvador m'exigeix una santíssima tibada que ni el meu cul i ni el meu bíceps em permeten...per tant, aceraco que te crió y p'arriba, que s'està fent fosc!
Vieta molt guapa, i ben equipada amb parabolts i algun burillo, tot i que al segon llarg, jo vaig tenir de tragar força saliva...

Jo arribanta R1

Jo arribant a R2

En Grau sortint de R2. Vaja peuàs que carda!

En Grau a mig L3

I jo esquivant la pancarta del SI al 3r llarg

Crokis xirlat del blog d'en Muntanyenc

El sendero está libre

L'endemà, diumenge, despertem amb un dia radiant, ni vent, ni núvols, però força fred. Així que esmorzem tranquil.lament, esperant que el Sol calenti la roca.

Cap a quarts d'onze arribem a l'aparcament de Peña Rueba i ja hi ha uns 10 cotxes...buf!

Ens equipem i comencem a caminar i van arribant més cotxes!

Jo duia en ment la  "Bruno Gaspar", però quan arribem a peu de via ja hi ha 8 cordades al Mallo la Mora!

Em de canviar de plans rapidament per que encara puja més gent!

Com que tots cinc vam quedar força cardats en veure tanta penya no sabem ben bé quina via fer.

Finalment el Litri, en Fonts i en David s'en van a la "Toño Ubieto", i en Pepins i jo a la "Sendero límite", que sorprenentment està lliure.

Poca cosa a dir d'aquesta via.

Hi ha centenars de pàgines a la xarxa.

Plaisir elevat a la màxim potència!

Xapes i ponts de pedra a punta pala per no pasar gens de por.

Via mooolt guapa però que l'em trobada un pèl fàcil, però és que no hi havia cap més de lliure.

Totalment recomenable!

Vàrem trobar que els llargs 2 i 13 són els més difícils, però es fan bé, ja que tant sols es tracta de superar un bombet.

Els més guapos sens dubte són el 11, el 12 i el 13.

Són 14 tirades però podem enllaçar moltes. Nosaltres ho vàrem enllestir amb 8 llargs.

Aquí van uns crokis i unes fotikis.

Crokis d'accés, aproximació i descens

Crokis de Txastimendiak

Dues fotos d'en Pepins arribant a R2

En Pepins al L6

A veure si el trio calavera que van anar a la "Toño" ens ho explica!!!

Foto del trio que vaig fer durant la baixada....
Encara els hi queda feina!!!

El senglar errant

M'estic morint...
Potser aquest serà el meu últim escrit...

Des del llit, inflat a medicaments, teclejo poc a poc, ja que em sento molt dèbil...

Buenu, pudé no hi ha per tant, però porto cinc dies tossint com un boig, amb mocs, febre, mal de coll i d'esquena, cansat de tant tremolar, amb molta gana però no em passa res pel coll i...

LO PITJOR DE TOT:

NO M'HE POGUT CARDAR NI UNA BIRRA EN CINC DIES!!!!

Amb aquesta merda de gripassu les trobo horrendes!!!!!!!

Estic igual que en Fry...desesperat!!!

Aquest cap de setmana em toca covar aquesta merda, així que mentre cremo hores i kleenex's us explico que vam fer el finde passat a... Huesca! 

Pozi, vam tornar cap allà.

Al final vam ser cinc matats i cap noia, semblava un camp de naps alló!

Així, el dissabte ens vam reunir la crème de la crème a Ayerbe per esmorzar: el Litri, en Fonts, en Pepi Irvine, el meu germà i jo.

La ideia inicial era anar a Peña Rueba, però cardava molt vent i fred, així que vam decidir anar a Peña Predicadera.

Com que ningú s'havia mirat res, vaig triar les vies i distribuir les cordades jo.

I a qui no li estava bé, la porta és molt gran!

En Fonts, el Litri i en Pepins els vaig enviar a la "Guanchinfú", i el meu germà i jo vam anar a la "Jabalí errante".

Crokis de Guaravertical

Crokis de Todoescalada.net

Per l'accés i l'aproximació clikeu aqui:

http://escaladaripolles.blogspot.com.es/2017/10/caldo-de-pollo-starlux.html

http://escaladaripolles.blogspot.com.es/2016/11/conglo-13-pena-predicadera-via-espero.html

Arribem a peu de via i mirem els crokis que duiem i la paret.

I sorpresa!!

Hi ha més xapes de les que diuen!

Total, el meu germà tira amunt i enllaça L1+L2, saltant-se segurus i tot!

Jo vaig fer el L3, molt curtet. Es podria empalmar amb el següent però prefereixo montar R per fer alguna foto.

El 6a+ li toca a ell, i el soluciona en un plis, i a sobre va i el decota a 5+!!!!!

Ni cas, és un bon 6a, jo vaig tenir que apretar força.

I el 5é llarg el vaig fer jo, que desmereix una mica, ja que flanqueja molt per tal d'esquivar el sostre que hi ha sobre la R4... Una sortida directa estaria bé, una mica d'artifu acròbatic i fotogènic de tant en tant no fa mal!

La R5 no cal que la busqueu, no en n'hi ha, jo la vaig fer en uns matolls ben parits que hi ha a dalt de tot a la dreta. 

Quan van arribar els companys encara hi havien ganes de fer més, però el dia és tant curt que vam decidir baixar xinu-xanu i buscar un bon lloc per fer un dinar-berenar-sopar.

Resumint: Via d'ultra-plaisir, ben equipada, molt guapa i gens collada.

En David enllaçant els dos primers llargs

En David arribant a R3, la nostra R2

En David solucionant el 6a+ 

I en David un altre cop, ara a la clàssica foto de la via