Vacancetes per Panticosa (4)

Pues després d'un mes tornem a Panticosa...

A en Pepins i a mi ens va agradar tant que hi vam tornar, però aquesta vegada amb les parentes.

Vam pillar un cutre-apartament a Sandiniés que el vam fer servir de camp base durant quatre dies.

El primer dia el vàrem dedicar al turisteo i a donar culte al cos, o sigui, menjar i beure. 

El segon dia el parte del tiempo no era molt bo, però la idea era sortir d'hora i fer els dos murus de Panticosa, després anar als Llanos de Bozuelo i fer una altra via i... com que contava que les parentes estarien cansades, tenia pensat anar a la Pared de la Cascada amb en Pepins a fer-ne una altra... si la puta pluja ens deixava.

Però el dia ja va començar malament...

Com era d'esperar vàrem sortir molt tard de l'apartament, l'esmorzar va ser força cutre al Refugio de Piedra i arribem a peu de via, fàcil d'identificar ja que hi ha el nom escrit en un cintajo a la 1a xapa, i ja hi ha una cordada! 

Joder!

Ho he dit mil cops!

S'ha de matinar, joer!

I a sobre, monten un rapel i baixa un dels escaladors que s'ha deixat una cosa al cotxe i ara torna... collons!

Finalment, quan acaben la maniobra podem arrancar...

En Pepins i la seu dona es posen a la via "Nano", i la Mireia i jo ens posem a la "Supernano".

El primer llarg és de 5+, amb un bon desplomet d'entrada que et treu la pols ràpid,  i després una placa tombada i fàcil, on creuem la "Nano", i anem fins la R1.

El segon llarg és de 6b, un muret només sortir de la R que no li vaig veure color. Així que dos acerots i fàcil fins R2.

Els tercers i quarts llargs són molt curts i fàcils, així que els enllaço i en poc més d'una hora estem al cim del primer mur.

La Matsers apretant al L2 de la "Nano".

Croki-paint xungo amb el Google Earth.

Pleguem les cordes i caminem 10 minuts en forta pujada i ens plantem sota el Segundo Muro, on veiem que en Pepitu i la Mercè ja estan a la R1 del "Espolon del Rebollon".

Entre xupar roda i fer la via del costat, escollim fer l'altra ruta, la "Boletus".

El primer llarg és molt guapo, un esperó tombat ens porta a un desplomet on hi ha un pas de 6a ben curiós.

El segon llarg està graduat de 4+, però crec que és bastant més. Són uns metres fàcils fins un slab que se las trae i després un altre cop fàcil fins la R2.

Per començar el tercer llarg pugem un parell de metres fins el cim d'una espècie d'agulla, després destrepem fins un collet i continuem per la paret de davant per un mur amb molt de cantu fins R3.

Mentre asseguro a la Mireia arriben els companys i un cop tot junts recollim els trastos i comencem la baixada a buscar el G.R.

Jo a R2 assegurant a la Mireia.

La Mireia estudiant el destrepe del L3.

En Pepins al L2 del "Espolon del Rebollon".

La parelleta al "Espolon del Rebollon".

La Perkins al L2 de la "Boletus".

Croki-paint de la "Boletus".

Cap a Los Llanos de Bozuelo.

Un cop al Llanos de Bozuelo trobem un altra vegada la cordada del matí fent la via que volíem fer nosaltres, la "Baloo".

Així que decidim fer un petit kit-kat i mengem alguna coseta mentre fem temps perquè acabin la via i no portar ningú a sobre, per allò de les pedres amb tendències homicides.

Així que quan acaben ens hi posem.

Per deixar espai entre la Mercè i en Pepins enllaço els dos primers llargs, molt guapos tots dos. El primer és un esperó tombat on ens em d'aplicar de valent amb l'adherència i el segon és una trave que ens porta a un diedre ben curiós fins R2.

El tercer llarg és el millor del dia, una placa de forats cecs molt xula que es fa curta.

El quart no té molta història i en un moment som al cim.

Mentre esperem a aquell parell ens adonem que el cel s'ha tapat, i molt!

Quan comencem la baixada a buscar el G.R. es carda a ploure i ens obliga a fotre el camp a la recerca d'una dutxa amb aigua ben calenteta!

Jo començant la "Baloo" i aquest parell passant de tot.

La Mercè al L1

Jo arribant a R1.

Jo al 2n llarg de la "Baloo".

Jo al L3 de la "Baloo".

Croki-paint de la "Baloo" prou decent.

Croki-resum del dia.

Vacancetes per Panticosa (3)

Al tercer dia ja estàvem una mica tocats.

No estàvem rebentats però entre els pateos, les kilometrades de furgo, les hores amb els gats posats i les birres ja no estàvem al 100%... en realitat jo ja fa anys que no ho estic...

Així que deixem de banda anar a escalar al Tobazo, ja que havíem de tornar aquest  mateix dia. Masses mts. i masses kms. per fer-ho tot en un jornal!

Mirem uns quants crokis i ens posem d'acord per anar a la Paret de la Sagüeta.

Una aproximació curiosa i arribem en uns 20' a la paret.

Aprox-paint....jijiji...

Un cop a peu de via ens decidim per la "Sendero Límite 2".
Via molt guapa i molt ben equipada, la millor del viatget!
Una entrada desplomadeta que em demano jo ens porta a una placa on els bessons freguen el límit de la trencadissa!
Bruuuutal!
Via molt i molt guapa. 200% recomenable amb unes incustracions marrons molt surrealistes!
Llàstima que em de tornar d'hora i no tenim temps de fer la via del costat.
Nosaltres a l'últim llarg ens vam canviar de via per grapejar més incustracions!
El descens pot ser a peu o rapelant. Nosaltres vàrem rapelar per veure si podiem fer l'altre via però ja era tard.... oooohhhh....

Croki-paint!!!! Molt cutre però fa el fet!!

Ai ai que no arribo!

En Pepins al L2, placa i més placa!

En Pepitu i jo al L3, més placa!

Vacancetes per Panticosa (2)

El segon dia ens decidim per anar a la Pared de la Cascada de Bachimaña.
Sobre el paper ens montem una pel·lícula de pilotes!
Dos cents i picu metrus!
Això és com Vilanova de Meià!
Per tant acordem de fer una via, la "Via del diedro", 5+, i sí queden forces i ganes fer algo més.
Ens llevem d'hora i ens posem a caminar quan comença a clarejar, ja que hi ha un bon pateo tot seguint el G.R. en direcció al Refugi de Bachimaña.
Al final el pateo no és tant pateo, i amb una horeta ja veiem la paret, i fins al peu de via són uns deu minuts més molt evidents seguint un corriol.
Però un cop allà, els dos convergents, en Pepins i en Fonts, es deixen intimidar per la paret i volen canviar d'objectiu...
Al final organitzen un cop d'estat i canviem de via i acabem a la via "Espolon del pino". Vieta molt fàcil, molt equipada i molt estètica.

Ni oblid ni perdó!!!

La via via no té molta història, un primer llarg facilot ens duu a l'esperó propiament dit, que es soluciona en dues tirades molt guapes. La resta de la via es una successió de ressalts que anem superant, alguns més macos que els altres.
Al final arribem al cim en unes dues hores.

Croki-paint del "Espolon del pino"

En Pepins assegurant-me al L1.

Jo assegurant a en Pepins al penúltim llarg.

Foto cim.

Jo al L2.

 Fem un vistasso al refu i als "llacs" i tirem avall seguint el G.R.
Arribem als Plans de Bozuelo i els convenço per fer una altra via, ja que és molt d'hora.
Jo duia entre cella i cella la via "Baloo", però com a bons convergents que són aquell parell, m'obliguen anar a la via "Arista Mowgli"...
Via realment fàcil, fàcil, fàcil... només els primers metres tenen una mica de chicha i l'últim té una plaqueta molt maca però també molt fàcil.

Croki-paint de la "Arista Mowgli"

Aixi que fem la via ràpid ràpid, montant les reunions on ens surt dels collons i en una horeta tornem a estar caminant. 
Encara es d'hora i jo vull més roca, però l'ogru que portem tots dins a l'estómac comença a rondinar i acabem cardant un menú al Refugio de Piedra, al Baños de Panticosa.
Tenia l'esperança d'escalar més en ben dinat però es torna a cardar a ploure! Jodeeerrrr!!!
Agafem els trastos, pugem a la furgo i seguint les instruccions d'en Pepins acabem a Candanchú... no em pregunteu ni el com ni el perquè però anem a petar a un sector realment cutre equipat pels militars de la zona... coses d'en Pepitu i les seves app's...

Vistes del sector, ja es veu que la cosa promet poc...

Jo a un 4+, un pedo de via per un pedo de sector.

Vacancetes per Panticosa (1)

Pues vaja vacances... primer vaig començar-les més tard del que tocava degut al curro, després vaig estar cardat un parell de dies, després per motius de feina una altra vegada, ens va tocar treballar un dia, i estar pendents de sí haviem de tornar-hi un altre cop, o sigui que els primers 10 dies van ser una mica... rarus per dir-ho d'una manera fina... però vaig aconseguir muntar-me unes mini vacancetes de tres dies.

Ara tocava buscar company i lloc.

Finalment, després de 534.768 WhatsApp's vam quedar per anar fer unes vietes de plaisir amb en Pepins i en Fonts per Panticosa.

Amb lo fàcil que és trucar, com ens compliquem...

Vàrem sortir força d'hora de Ripoll per aprofitar el dia, però quan vam arribar allà ja es veia que plouria en pocs moments, així que no ens vam encantar i ràpidament ens vam dirigir cap a la via "Nano", i si el temps hagués aguantat, teníem pensat enllaçar amb la via "Espolon del Rebollon", que està a uns 10 minuts a peu del final de la via, però va passar el que havia de passar...

Ens vam plantar a R3 en menys d'una hora i quan ja estavem plegant les cordes per anar cap a la "Rebollon" es va cardar a ploure, joer!!!

Baixem a peu a tot ostia i en 10 minuts ja estem al cotxe guardant els trastos.

Buenu, al menys em escalat una miqueta. 

La via és xula i fàcil de identificar,  ja que a la 1a xapa hi ha un cintajo amb el nom escrit, a més no us podeu perdre amb aquest croki-paint. Roca i equipament excel·lent però et quedes amb ganes de més, però aquest putu estiu no dóna treva.

Croki-paint kutriku però ja fa el fet.

Jo començant el L2.

Com que plou cardem el camp cap a Sabiñanigo, i a mesura que anem baixant vèiem que per aquí no ha plogut encara.

Mirada al mòbil i ens decidim per anar a fer esportiva a Rapún. Fem unes vietes fins que la puta aigua ens torna a cardar fora, brrrrrrr!!!!!!

Bon sectoret, a prop del cotxe, ben equipadet i bona roca, però no excel·lent, alguna coseta ens va caure a nosaltres, petites crostes.

Si voleu més info de Rapún cliqueu aquí.

Jo a la via "Brillo en las miradas" 6a.

Bio-desagradable i molt!

Doncs com a bons desertors del conglo, ja que sembla que aquest any anem poc per Montserrat, i per triscar una mica, que aquesta panxassa no hi ha manera de fer-la baixar sense passar gana, vam decidir anar a fer una via que està a casa putes i que sobre el paper es veu assequible i maca.

Croki-paint.

Pues vaja decepció!

La via està força lluny, una horeta i mitja des de l'aparcament de Coma d'Orri, entre Setcases i Vallter. Pensava que tardariem més, però el camí es fa bé fins el tram final, on s'ha de remuntar una tartera molt costeruda i a contra-rellotge, perquè veiem una colla de tres que també hi van.

Al final arribem tots cinc alhora a peu de via, i jo que soc una mica anti-social, ja volia marxar. Però en Pepins es carda a parlar amb ells i ens acaben deixant passar, però tampoc em mola gaire portar gent per darrera, ja que si ens cau alguna cosa podem fer strike, així que en Pepitu agafa i tira amunt abans de que el convenci per cardar el camp.

Un primer llarg que té un muret xulu i fàcil només de començar, després una rampa plena de pedretes sueltes i un sostret patinós per arribar a R.

Després tiro jo, per una rampa llarguíssima i molt tombada...mama por! A veure quants mato! Quanta grava suelta!

No vaig veure R2, i anem directes a R3, que es fa en un pi, amb un petit ensamble.

Tira en Pepins i segueix la mateixa tònica fins R4.

Torno anar a davant jo, i sort, perquè aquest és l'únic llarg que val la pena. Fins aquí no em posat cap catxarro, no sé perquè no la van acabar d'equipar, perquè per possar parabolts pel terra ja els podien haver posat aquí, però en fi, nomes vaig possar tres aliens, que sí tenim morro no possem ni això, tirada molt maca.

L'últim llarg el fa en Pepitu, i com és habitual aquests darrers mesos, s'acaba liant i sortint de la via i descobrint nous mons... Tirada força pedete també.

Arribem a cim i esperem a la colla que duem a darrera, ja que s'ha de baixar rapelant per la via.

Quan arriba el primer, en X. Díez, comencem a baixar, ben cagats perquè es mastega la pluja de rocs que hi haurà!

Baixem tant ràpid com podem per estar el menys temps possible sota seu, però al final acabo rebent jo, com sempre, però res serio.

Via poc recomenable, la veritat, tot i que el lloc és molt guapo i s'està fresquet, ja que és cara N.

Sí encara hi voleu anar amb lo que us he explicat podeu trobar més informació aquí.

Jo arribant a R1, la foto equivaldria a la via!

Petit souvenir d'aquell dia.

Vista de l'agulla aproximant.