Les sabines confitades

Qui ens havia de dir aquell 22 de febrer que seria l'últim dia que veuriem el Litri durant mesos! Acostumats a quedar un cop al mes, més o menys, ja anem per camí de fer-ne quatre...

Buenu, millor, així el meu fetge té una petita treva! 

Així acaba el meu fetge quan intento seguir el ritme del Litri.

Ens trobem a Murillo de Gallego, fem un bon esmorzar, i després de netejar el got enfilem cap a Agüero. Aparquem  a sobre del poble, després de passar per davant del cementiri, en una petita esplanada, on hi ha uns panells informatius.

Seguim el sender cap a l'esquerra, passant per sota Peña Sola, i sense deixar el camí principal arribarem a les envistes de la via en uns 10 o 15 minuts. A l'alçada de la ruta hi ha un trencall que en forta pujada ens deixa a l'inici de l'itinerari. Vint minuts en total si anem a ritme de turista.

Comença el jornal!

Un cop a peu de via el Litrako s'anima i li fot. El primer llarg no és difícil però la roca fa força mala ganya i a en Fonts i a mi ens costa. Però l'equipament generós i el sanejament facilita les coses.

Com que el Litri està motivat, li fot al 2n llarg, i tot i que el crokis diu que és més fàcil, ens costa a tots tres més que el primer. Per arribar a la reunió trobarem el pas més divertit de la via!

Dues imatges del Litri al L2.

L'única vegada que en Fonts va riure durant l'escalada.

I ell mateix arribant a R2.

Un cop a R2, el carajillu comença a fer efecte i tiro davant. Ben envalentonat enllaço L3 i L4, i arribo a la reunió bufant més que un toro en zel, tot i que m'he agafat a tots els ferros haguts i per haver.

Jo iniciant el 3r llarg.

Insistint i enganyant-lo una mica convencem a en Fonts que faci el següent llarg. És 6a, però li venem la moto de què és quintu pelat. Tira cap amunt i després d'una bona estona arriba a la R5. Quan hi arribem nosaltres encara tremola, així que el Litrako pren el relleu i fa la següent tirada. Un 5° molt llarg amb roca més que dubtosa, però alhora molt guapo.

En Fonts barallant-se amb el L5.

Jo assegurat pel Litri al penúltim llarg.

I finalment fem la darrera tirada. Un quartillu de tramit que ens deixa al cim de la paret. Un cop al cim fem un cigarru i comencem el descens i.... bla, bla, bla. Mireu la foto i no us perdreu. Un cop a l'últim coll que es veu a la foto hi ha una canal equipada amb cadenes i cordes que ens deixa sota la paret Est, i d'allà baixem cap a la dreta, evident, i en pocs minuts arribarem al cotxe. Si tenim més ganes de juerga podem fer la via "Tierra de nadie", que vaig fer el 2016 i que en guardo molt bon record. Resumint, a mi la via em va agradar molt, em va costar degut a que la roca no és molt bona però el sanejament i les repeticions de cordades anteriors l'han deixat més que acceptable. Equipament correctíssim i molt ambientillu! Buenu va, ja és hora del tant esperat croki-paint.

Croki-Maps.

Croki-paint.

La sabina confitada

Collons, sembla que el Gobierno Español i San Isidru s'hagin unit per tenir-nos més temps confitats a casa, perquè déu-n'hi-do la d'aigua que està caient. 

Pues mentre faig temps per anar a sopar, us explico una sortideta de la qual tinc fotos i que tenia pendent.

Aquesta vegada ens vàrem ajuntar en Grau, en Pepins i jo. Si, si, ho podeu dir, sembla l'inici del típic acudit: "Va un francès, un inglés i un espanyol....".

Com que cardava molta calor, ja que era el juliol passat, i volíem fer una vieta per la zona perquè havíem d'estar d'hora a casa, en Grau es va oferir per portar-nos a escalar al seu pati de casa, a fer la via "La sabina mosquitera". Bona via a l'ombra, amb bona roca, bon equipament i amb una llargada ideals per en Pepins i per mi, ni molt llarga ni molt curta, i lo suficientment difícil per apretar les dents una mica...acerant, que ja cansa lo seu!

Jo crec que amb el mapa que us he fet no caldrà que us expliqui l'aproximació. 

Croki-Maps.

Creuant el Quer Foradat durant l'aproximació.

Un cop a peu de via, en Pepitu s'anima i li fot ell. Aquest llarg el graduen de 5+, però no us refieu, l'entrada diria que és més i t'agafa fred. Vibra una mica i arriba a R1.

En Grau i jo al L1.

El següent llarg el fa en Grau. 6c diuen, però tots tres pasem cardant uns A0's del copon.

En Grau al L2.

El tercer és el més guapo. Un diedru amb roca molt bona i molt aeri. Abans de la R3 trobarem uns pasets molt finets i difícils de llegir, esteu avisats.

En Pepins al L3.

I finalment em va tocar a mi. L'última tirada és la més fàcil però tot i així té un paset ben raru abans d'arribar a la reunió.

I en Pepitu arriba a l'última R.

Un cop tots tres al cim de la via comencem el retorn. Em d'anar pujant amb tendència suau a la dreta enmig d'un bosc d'alzines fins a trobar el camí que em seguit durant l'aproximació.

Apa, doncs ja ho sabeu, per quan apreti la calda us podeu amagar en qualsevol de les moltes vies que hi ha en aquesta cinglera. I ja ha arribat l'esperat moment del croki-paint! Tachin!

Croki-paint!!